COMENTARI “ELOGI DELS DINERS “ d'Anselm Turmeda

1.- Contextualització
El present poema “Elogi del diners” pertany a l'autor mallorquí del S.XIV Anselm Turmeda (Ciutat de
Mallorca,1355 - Tunis, 1423) , conegut també com Frare Turmeda, que fou escriptor i eclesiàstic de l'orde
franciscà i que, després d'estudiar Teologia a París i Bolonya, va convertir-se a l'islamisme i va marxar a
Tunis, on va viure i escriure obres literàries en prosa i en vers en català i àrab.
Les obres més importants són La disputa de l'ase (1417) i el Llibre dels amonestaments, recull de
consells morals escrits en vers i al qual pertany este poema. “Elogi dels diners” és un poema didàctic, de
caràcter religiós i moral per intentar endreçar la gent pel bon comportament i allunyar-los dels pecats. Se
situa en l’Edat d’Or (segle XIV), a la fi de l’edat mitjana on es va obrir una crisi espiritual i de pensament que
va condicionar l’evolució de la societat entre els segles XIV i XV. Durant 39 anys, els cristians d’Occident
van estar dividits per les lluites religioses de tres papes diferents. És en aquest context on se situa Anselm
Turmeda que intenta frenar o reconduir aquesta evolució social. Aquest escriptor representa clarament les
tensions d’una societat en procés de canvi.
Aquest text pertany al gènere líric en ser un poema i com a subgènere pertany a la sàtira , ja que
retracta els costums del món cristià que al marge de la fe i deures morals es mostren corruptes i
enganyosos, i en este cas, tracta el tòpic del poder dels diners que trobem en el Libro del Buen amor de
l'Arcipreste de Hita, i posterioment a Quevedo en “Poderoso caballero es Don Dinero”.

2.- Resum

E l resum del poema podríem ser el següent: Els diners poden fer canviar la vida a la persona, poden
ajudar-la o la poden perjudicar. Poden tornar boig al savi, a l'home bo el poden fer roí, crear lluites, produir
alegria i festes i fins i tot poden tornar l'ésser humà en allò que vullga, independendentment de raça, religió i
estatus. Si se'n tenen, no cal deixar-los anar perquè per ell i amb ell es fa de tot en esta vida.

3.- Tema i estructura

El tema del poema seria la sàtira de la cobdícia humana o la influència del diners en l'ésser humà.
Quant a l'estructura externa, hi veiem un títol “Elogi dels diners” amb diferent tipografia que la resta del
poema ja que està en negreta i majúscules. El poema conté 9 estrofes de 4 versos cadascuna, per tant són
nou quartetes. Els versos són octosíl.làbics excepte el quart que és tetrasíl.lab, per tant són versos
anisosil.làbics (no tenen la mateix mesura) i d'art menor (menys de 9 sìl.labes). La rima és consonant
“veritat/advocat” (v.1/2) en els primers versos de cada estrofa , sent els quarts versos blancs ( tenen mateix
nº de síl.labes però no tenen rima). A més tots els versos són de rima masculina, ja que les últimes paraules
de cada vers són agudes “ mal, infernal ”(v.5/6), excepte els quarts que són de rima femenina “ giren” (v.
20) , perquè són paraules planes. La rima en tot el poema és fàcil, ja que l'autor de manera conscient aplica
rima amb les mateixes categories gramaticals “ remors, honors, preïcadors “ on tots els mots són
substantius.
L'esquema mètric seria el següent: 8a8a8a4-, repetint-se al llarg del poema esta estructura.
Quant a les llicències mètriques hi observem sinalefes: “ que els” (v. 8), dialefes “home infernal” (v. 6) i,
hiats “celestial” (v. 7), dièresi “preïcadors” (v.11) i diftongs “ jueus” (v.22).

Respecte a l'estructura interna, podem dividir el poema en 2 blocs temàtics, segons el contingut. El primer
comprén les 7 primeres estrofes, ja que ens explica les conseqüències de tindre diners i el segon bloc
temàtic serien les 2 últimes estrofes, perquè dóna el consell amode de conclusió, que no els deixes anar si
els tens perquè es pot fer moltes coses amb ells.

Primer bloc temàtic (1ª fins 7 ª estrofa): Els poeta de manera irònica introduïx el tema i el desenvolupa al
llarg de la resta d'estrofes. Ens va enumerant tot allò que els diners pot esdevindre, tant de positiu com de
negatiu, des de canviar a les persones “de jutge a advocat”(v.2), de savi a boig , passant per allò que es pot
fer amb ells , com per exemple festes, lluites ·bregues” (v.9), “vituperis e honors” (v.10), fins allò que els
diners fa fer a la gent com alegrar -se o fer “cantar els capellans” (v. 14).

Segon bloc temàtic (8ª i 9ª estrofa): El poeta a través del connector de conseqüència “doncs”(v. 29) ens
insta a no perdre els diners si els tenim perquè et pot fer arribaro abastar el més alt càrrec eclesiàdtic com
és a “ papa de Roma”, fent una crítica a la situació clerical, i conclou amb la idea fonamental del poema: el
poder dels diners s'universalitza “totes les coses per ell se fan en esta vida” (v.35 i 36).

4.- Estil propi de l'autor i moviment al qual pertany

Anselm Turmeda, és un clar exemple de la crisi espiritual que es vivia a la tardor de l'Edat Mitjana i que es
reflecteix en la seua obra i que des d'un punt de vista satíric i moralista mostra a través de les seues
tècniques medievals però deixant veure el pensament d'un home del Renaixement, per això es troba just a
cavall de les dues èpoques.
Aquest poema , com het dit, és una sàtira ja que segueix els corrents propis de l'època, la literatura
satírica, racionalista i escèptica de l'Edat Mitjana. Turmeda critica, sobretot, el comportament cristià i la
situació clerical, fet que va lligat amb la seua apostasia (recordem que es va convertir del cristianisme a
l'islamisme) , element literari que es repeteix en tota la seua obra.

5.- Figures literàries

És un text que busca transmetre el poder dels diners i ho fa sobretot a través de recursos, morfosintàctics
com l'anàfora i els paral.lelismes.
Podem trobar-hi , per tant, recursos morfosintàctics com són les anàfores “e fan cantar los capellans/e
los frares carmelitans” (v. 14/15) i i paral·lelismes “Diners fan bé, diners fn mal/ diners fan l'home infernal” (v.
5/6)...” que ressalten clarament el tema del poema.
D’una altra banda, trobem polisíndeton que fan accelerar l’acció i creen un efecte d’acumulació i èmfasi. Els
trobem en els versos 9,10 i 11 “fan bregues e remors,“e vituperis e honors, e fan cantar preïcadors “. A més
a més, observem hipèrbatons:
·Al primer vers: l'ordre lògic seria “diners fan de tort veritat” , en compte de “diners de tort fan veritat”, i el
mateix en la resta d'estrofa. L'encavalcament, el podem assenyalar en el vers 31 i 32 , és abrupte ja que
separa el verb del complement directe “ si molt n'hauràs poràs tornar /papa de Roma” i en trobem de més
suaus com al final del poema “ Totes coses per ell se fan en esta vida” (v.35/36).
Hi és present l'el.lipsi per economia discursiva “ e los frares carmelitans/ [ fan cantat] a les festes “ (v. 14/15(,
ja que l'enumeració de conseqüències que produeis els diners està al llarg de les 7 primeres estrofes”diners
magres fan tornar gords /e tornen lledesmes los bords” (v. 17/18)
A nivell lexicosemàntic, ressaltem l'antítesi, perquè es dóna pràcticament a tot el poema, per això en
destaquem només algunes: tort/veritat, savi/boig, bé/mal, infernal/celestial, bregues-vistuperis/honors,
magres/gords, ledesmes/bords, malalts/sans.A més hi veiem personificacions:“els diners de tort fan veritat e
de jutge fan advocat,savi fan tornar l’hom orat” (v.1 -3), doncs els diners no poden fer sols tornar a ningú
savi. També l'hipèrbole al vers 19 “ si diràs “jas” a hómens sords/ tantos se giren” (v.19/20), ja que és una
exageració que si parles a un sord t'escolte oi es gire, però evidentment amb el seu ús ironitza el poder del
diners.

Aquest text d'Anselm Turmeda, està escrit d'una manera irònica i satírica, i la temàtica es queda molt bé
reflexada a través dels recursos literaris esmentats. L'autor és considerat com a clàssic i és perquè el tema
continua vigent en l'actualitat sis segles després.