Miquel Martí i Pol (1929-2003), autor del poema “L’Elionor”, neix a Roda de Ter,

Osona. No s’ha mogut a penes de la petita vila natal i el seu horitzó històric, encetat
en els anys trenta, queda exactament circumscrit per l’era franquista i les seves
seqüeles actuals. El pare de Martí i Pol era manyà i la mare dobladora a la fàbrica de
filatura on després treballaria el poeta. Va estudiar a l’escola dels capellans
patrocinada pels amos de la fàbrica. Miquel Martí tenia catorze anys i tres mesos,
quan va entrar a treballar a la fàbrica d’escrivent, com en “L’Elionor”:

“ L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar ” vv.1-3.

Va començar a escriure al 1948, iniciant una primera etapa creativa, on va escriure

set reculls de poemes i un de proses, un dels quals La Fàbrica (1958-1959).

Miquel Martí es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills, i es van
instal·lar en una caseta del carrer de Costa del Ter, al raval obrer de la vila, per
damunt de la fàbrica.

A la fàbrica, la seva feina d’escrivent consistia a comptar la setmanada que els tres o
quatre centenars de treballadors i treballadores passaven a cobrar el dissabte pel
despatx. Va deixar la fàbrica després de treballar-hi prop de trenta anys, fins que el
1973 l’esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa. 1

Miquel Martí i Pol va tenir un reconeixement públic, cada cop més extens a gràcies
del seu èxit, des tota mena d’institucions públiques i entitats cíviques. Van traduir-li a
diferents llengües les seves obres, com ara, al castellà, portuguès, anglès, etc. Va
ser premiat com ara amb el Óssa Menor (1954), el Ciutat de Barcelona (tant de
traducció com de poesia), etc.

1
TORRENTS, Ricard. <<Pròleg>> a Miquel Martí i Pol: Antologia Poètica. Barcelona: Edicions Proa, 1982, p.14-
15.

~1~
La vida poètica de Martí i Pol, es podria distingir en tres etapes: la primera, d’un to
metafísic general, la segona, d’un to realista, i la tercera, d’un caràcter interiorista.

Mor l’11 de novembre de l’any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.

“L’Elionor” de Miquel Martí i Pol

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden 
5
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l’Elionor, tan tendra,
10
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
15
i al cap de poc l'Elionor no hauria 
pas sabut dir d'on li venien 
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
20
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia 
predicció de les dones,
25
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
30
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

~2~
“L’Elionor” va forma part d’un recull de poemes, escrit l’any 1958-1959, anomenat La
Fàbrica, que seguint l’àmbit literari amb el que escrivia Martí i Pol, seguia un gènere
realista, durant els anys seixanta no va perdre la seva realitat, el poble i la fàbrica.
Aquest gènere, pertany a l’època dels 60 i coincideix amb el moviment literari del
moment, el realisme històric, que aproximadament el 1959 i el 1968, va crear una
ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya. Martí i Pol, pertany
a la reaparició del realisme en l’àmbit de la poesia. 2

El poema només conté una estrofa, però no s’ha de confondre amb una narració.
Es tracta d’un poema de versos lliures, per tant irregulars i sense rima, amb una
constant d’hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs, amb algun puntual alexandrí
(v.22) i enneasíl·lab (v.28)3, que comporta a una clara polimetria al llarg del poema.

Es basa en l’època industrial, seguint les pautes del realisme, i sobre el dia a dia
d’una vida rutinària obrera. Un espai “poc poètic” i poc pintat pels poetes fins
aleshores és el marc de la noia Fa la comparació amb l’Elionor com a representant
de la classe obrera i l’estil de vida hereditari que defensa aquesta rutina. Aquest
aspecte es pot veure reflectit en un paral·lelisme entre el principi i el final del poema,
com una repetició sense fi:

“Duia trenes encara

i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.” vv. 6-7.
“Encara duia trenes
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.” vv. 30-31.
Martí i Pol utilitza una metonímia durant el poema, parla només de l’Elionor, però a la
vegada es refereix a totes les noies i dones de la classe obrera de l’època. Igual que
l’Elionor, les dones tenien pena, ja que no podien revelar-se contra la societat, ja que
era l’únic estil de vida possible. El poema es divideix en 3 parts diferents, la primera

2
Miquel Martí i Pol: Corrent literari al qual pertany. <<http://kokoweno.galeon.com/miquel.htm>>.
3
D. A. Antologia de la poesia catalana. Barcelona: Castellnou Edicions, 2007, p.274.

~3~
quan entra a treballar a la fàbrica (vv. 1-11), la segona la tristor i la possible decisió
(vv. 12-22) i la tercera la resolució del problema (vv. 23-31).

Va reflectir part de la seva vida en aquest poema, per tant, es pot dir que és una
mena d’obra autobiogràfica. Es pot veure relacionat en els tres primers versos, ja
que Martí i Pol va entrar a treballar a la fàbrica, quan tenia 14 anys i tres mesos, un
fet usual, sense cap element sorprenent, que serà el punt de partida de
l’agegantament de la seva menuda figura 4:

“L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.” vv. 1-3.
Això ja indicava que la vida d’una dona a l’àmbit laboral s’iniciava molt aviat.

Al vers cinc, podem trobar-hi una metàfora quan diu que les coses queden
enregistrades en la sang i està clar que això no pot ser cert. El que en veritat vol dir,
és una metonímia entre la vida de la mare i la seva filla, és a dir, que les vides de las
dones en general son paral·leles, amb la mateixa finalitat, seguint les mateixes
pautes:

“Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.” vv. 4-5.

Seguidament en els versos sis i set, trobem el que ja he comentat abans, un

paral·lelisme que representa una vida rutinària per a totes les dones a l’època
industrial. A la vegada en el vers sis hi ha una metàfora que es refereix a l’edat de
l’Elionor ja que quan diu que encara duia trenes, directament es relaciona amb la
infància, aquest fragment conté un hipèrbaton ja que hi ha una alteració de l’ordre de
les paraules sense variar el significat:

4
PARÉ, Pep; MARTÍN, Enric. Antologia de poesia catalana. Barcelona: Edicions 62, 2010, p.412.

~4~
“Duia trenes encara.” v. 6

Seguidament, esmenta que “la gent” se l’estimava, ja que es mouen amb el motor de
l’estimació: la fragilitat implícita en la tendra edat de la noia. 5 Era tendra i cantava, ja
que encara era molt joveneta i no té la mateixa imatge que pot tenir una persona
adulta sobre la vida, és a dir, no se n’adona de la realitat. Al vers onze apareix una
personificació quan diu que fa córrer l’escombra:

“La gent se l’estimava,

l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.” v. 8-11

Des dels versos dotze al dinou, correspon a aquest moment que la noia que ja s’ha
fet gran, comença a sentir aquest sentiment de repetició, solitud, deshumanització, ja
que el temps mata l’energia de la joventut. 6 Utilitza una metàfora en els versos dotze
i tretze quan diu que els anys es dilueixen, referint-se al pas del temps:

“Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l’opaca” vv. 12-13

A continuació dóna una solució a aquesta tristor que apareix a l’interior de l’Elionor.
Són les dones qui la ajuden a superar-ho dient-li que aquells mals es curaven
casant-se i tenint criatures. De forma que seguiria aquell model de vida, que la faria
sentir-se bé amb ella mateixa.

“Les dones deien que el que li passava

Era que es feia gran i que aquells mals
Es curaven casant-se i tenint criatures.” vv. 20-22

5
PARÉ, Pep; MARTÍN, Enric. Antologia de poesia catalana. Barcelona: Edicions 62, 2010, p.412.
6
PARÉ, Pep; MARTÍN, Enric. Antologia de poesia catalana. Barcelona: Edicions 62, 2010, p.413.

~5~
I finalment l’Elionor segueix aquests consells i es va casar i va tenir fills, el més gran
d’aquests, que era una noia diu que va posar-se a treballar nomes tres hores
després de fer catorze anys. Per tant, aquesta part és de les més importants i més
representatives del poema, en la qual es veu clarament aquesta repetició de vida
que circula de generació en generació. Es veu reflectit del vers vint-i-tres al trenta-u.

“L’Elionor d’acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
Feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
I deia:<<sí, senyor>> i <<bones tardes>>”. vv. 23-31

Com va dir Martí i Pol, el missatge transmet la seva preocupació per a l’estructura de
la societat, sobretot per la classe obrera que treballen molt i des de joves, amb un
salari mínim, de la qual els alts càrrecs se n’en treuen profit i formen grans riqueses.
A la vegada és un intent de preservar el record dels treballadors anònims de la
fàbrica. Fa referència exactament a la fàbrica tèxtil “Tecla Sala e Hijos”, més
coneguda com La Blava.7

Queda clar que Martí i Pol, busca reflectir el problema en les vides de la gent de
l’època de les quals sembla ser que no hi ha alternativa. I això es pot veure reflectit
universalment, com ara en països del tercer món que son explotats, països sota
dictadures, etc. Tot tenint en compte la situació del país. També ho demostra el fet
que hagi estat traduït a la majoria de les llengües més importants mundialment.
7
Ruta literària Miquel Martí i Pol. <<http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/guia/13/miquel/ruta-literaria-
miquel-marti-i-pol>>.

~6~
En la seva època, el moviment que predominava era el realisme, i seguint aquesta
observació, l’autor reflecteix la seva vida, que igual que totes, tenien el mateix paper.
És una forma de crítica social, i d’intentar fer veure a la societat que son esclaus
d’un grup de gent, qui manen i treuen profit d’aquesta situació. Aleshores això podria
promoure una revolució, en aquest cas obrera, ja que eren els principals afectats.
Però no s’ha de deixar que nosaltres no siguem lliures d’elecció de quina vida volem
portar, ni que ens enganyin per aprofitar-se dels nostres actes.

Bibliografia

~7~
MOLAS, Joaquim. << Miquel Martí i Pol >>. A: Història de la literatura catalana
vol.11: Part moderna. Barcelona: Ariel 1988, p.363-365.

TORRENTS, Ricard. <<Pròleg>> a Miquel Martí i Pol: Antologia Poètica. Barcelona:

Edicions Proa, 1982, p.13-25.

PARÉ, Pep; MARTÍN, Enric. Antologia de poesia catalana. Barcelona: Educaula,

2010, p.408-413.

D. A. Antologia de la poesia catalana. Barcelona: Castellnou Edicions, 2007, p.274.

CÒNSUL, Isidor; SOLDEVILA, Llorenç. Antologia de poesia catalana. Barcelona:

Educaula, Col·lecció Les Eines, número 41, 2009

Webgrafia

Miquel Martí i Pol: Biografia [En línia]

<<http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/pagina.php?id_sec=973>>

[consulta: 27.03.12]

Miquel Martí i Pol: Corrent literari al qual pertany [En línia]

<<http://kokoweno.galeon.com/miquel.htm>>

[consulta: 13.04.12]

L’Elionor. Miquel Martí i Pol [En línia]

<<http://www.slideshare.net/lShine/antologia-3320378>>

~8~
(Estructura del poema)

[consulta: 13.04.12]

L’Elionor [En línia]

<<http://www.antologiapoetica.wikispaces.com/L'Elionor>>

(Figures literàries)

[consulta 18.04.12]

Ruta literària Miquel Martí i Pol [En línia]

<<http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/guia/13/miquel/ruta-literaria-miquel-marti-i-
pol>>

(Informació sobre la fàbrica)

[consulta 23.04.12]

~9~