Anàlisi Poemes V. Andrés Estellés

Llibre de meravelles:
1. “Un entre tants”
1.1 Ubicació del poema dins del poemari

Aquest poema s’inclou dins del Llibre de meravelles, poemari redactat entre 1956 i 1958, però publicat en 1971.
Concretament, pertany a la primera part del poemari, “Teoria i pràctica de la flor natural”, on es reflexiona sobre
l’ofici i la missió del poeta i de l’home.
1.2 Anàlisi de la mètrica

Es tracta d’un poema format per 24 versos on alterna versis decasíl·labs clàssics (4+6, amb cesura) i tetrasíl·labs.
La rima és consonant i, encara que no hi ha estrofa definida, sí hi ha estructura: 10A 4b 10A 4b 10C 4b…
1.3 Anàlisi del títol i citació/ epígraf

El títol és l’enunciat que es troba en el primer vers, i que es repeteix al llarg del poema: “un entre tants”. Amb
aquest enunciat el poeta es descriu com un més, forma part de la col·lectivitat i es declara anònim. A més a més, fa
referència al llibre de Ramon Llull, considerat el creador de la prosa literària en català.
1.4 Tema
El tema del poema és l’assumpció del “jo” poètic de la pertinença a una col·lectivitat. Ho remarca diverses
vegades amb la repetició del “un entre tants” (leitmotiv).
1.5 Estructura i argument

El poema es divideix en tres parts de 7 versos cadascuna.
La primera part parla d’eixa col·lectivitat afectada per la postguerra, on hi ha un gran silenci imposat per la
censura i la repressió.
A més a més, expressa el cansament de la societat i les ganes que caiga el règim.
La segona part tracta el patiment i la angoixa que ofega al poble a causa de la guerra i com sols els queda pregar
perquè la situació canvie.
L’última part conta com es van trencar llaços familiars i l’aflorament de les injustícies i les persecucions.
1.6 Veu poètica
Parlem d’un subjecte líric, on hi ha un desdoblament sintàctic del “jo” poètic, està escrit majoritàriament en 3a
persona singular, però entenem que el poeta s’integra dins d’eixa pluralitat.
1.7 Llenguatge i estil
Utilitza un llenguatge senzill, fàcil i col·loquial, atés que es dirigeix al poble en general. També fa ús d’oracions
curtes i repetitives.
1.8 Figures retòriques
Apareixen figures retòriques que donen ritme i dinamisme al poema com:

Repeticions (“un entre tants”), anàfores al principi de cada vers (“un entre tants”), paral·lelismes sintàctics (“un
entre tants com esperen i tallen” i “ un entre tants com esperen i callen”) i asíndeton en algun vers (“esperen,
barallen”)
2. “No escric èglogues”
Concretament, pertany al nucli del poemari, ja que té títol, usa versos alexandrins i tracta el tema de l’amor i la pena
després de la Guerra Civil.
Està format per 45 versos alexandrins d’art major ( 6+6 síl·labes), sense rima, és a dir, versos blancs, però que sí
segueixen pautes mètriques i disposen d’un ritme.
2.3 Anàlisi del títol i de l’epígraf/ citació
El títol del poema és “No escric èglogues”, i fa referència a un tema amorós i a la vida dels pastors idealitzada, però ell
ho nega i rebutja este estil idealitzat.
A més a més, el poema està encapçalat per dos versos d’un poema de Jofre Rudel, trobador occità del segle XII: “Irats e
gauzens me’n partray s’ieu ja la vey, l’amor de lonh”, la traducció dels quals és: “Trist i alegre me’n separaré, si alguna
vegada veig l’autor llunyà”. Per tant, fa referència al contingut: el record d’un amor del passat.
2.4 Tema
El tema és el record d’un amor platònic, del desig que li provocava una jove en el passat.
El poema no s’estructura en estrofes definides, però sí podem fer una divisió atenent al fil narratiu que segueix. A més
ho podem diferenciar perquè es marca l’inici de cada part amb “No hi havia a València…”.
La primera part (versos 1-8) explica com el poeta recorda a la dona (“On ets? On són les teues cames tan adorables”),
així com les sensacions que esta li provocava. També parla dels llocs on es solien reunir (“Recórrec l’Albereda, aquells
llocs familiars”).
En la segona part (versos 9-37), fa una descripció del cos de la dona (“la teua carn tendra”, “del teu cos adorable” i “les
llargues cames”). També parla de la miserable situació de la postguerra (“un amic parlava dels seus anys de presó”, “
carregaven els hòmens els ventruts camions”).
Finalment, la tercera part (versos 38-44), remarca el desig que li provoca la jove, així com la distància existent entre tots
dos (“jo recorde unes cames, les teues cames nues”i “inútilment recórrec els crepuscles”).
2.6 Veu poètica
Utilitza un “jo” líric, identificable amb el poeta, per a descriure les sensacions que li provocava la jove (“les recorde”,
“creue les nits” i “evoque les baranes”)
Més endavant, fa ús del subjecte líric, quan retrata situacions de la postguerra (“els infants que jugaven…”, “la dona
que replegava…”, “l’home recomponia”, etc.)
Empra una combinació de la llengua col·loquial de l’Horta (“creue”, “nasquí”, “recorde”, “teues”, etc.) i de la llengua
literària (“espectre”, “solemne”, “crepuscle”, etc.)
Trobem les següents figures retòriques:

Hipèrbole (“no hi havia a València dos cames com les teues”); comparacions (“la carn graciosa i fresca com un canter
de la serra”), personificació (“els ventruts camions”), interrogacions retòriques (“On són les teues cames tan
adorables?”), metàfores (“amb una teranyina de llagrimes als ulls”), anàfores (“hi ha els…”) i repeticions de mots
(“crepuscle”, “solemne”, etc.).
3. “Demà serà una cançó”

El títol del poema és “Demà serà una cançó”i es pot relacionar amb eixa evocació del passat que està fent, ja d’ací a poc
la seua vida quedarà resumida a una cançó, un poema que es contarà com a un record d’una cosa que ja no existeix.
La citació de Pere March: “Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat” enfronta coses oposades, per tal d’expressar la felicitat
del passat i l’angoixa de l’obra.
3.4 Tema
El tema és el record d’un amor apassionat, sexual i carnal. A més a més conta les seues trobades en el cinema,
l’Albereda i en el riu.
Per al poeta, l’amor és la força bàsica que mou a les persones i és l’essència del goig, de la passió de viure malgrat les
circumstàncies adverses.
En el poema no hi ha cap estrofa definida, però dins dels 20 versos que el componen podem diferenciar tres parts:
· La primera són els 3 primers versos on es presenta un tu poètic que ja no viu la seua vida actual, sinó que es dedica a
recordar la seua vida anterior, és a dir, ja s’ha fet major.
· La segona del vers 4 al 19 on evoque la “felicitat suprema”, el record d’una vida passada viscuda amb entusiasme,
quan escrivia versos o compartia sessions de cine amb l’estimada, passejos pel riu o sexe.
· La tercera és l’últim vers el qual repeteix el primer, ara convertit en un sintagma nominal que identifica l’autor,
transformat amb els anys, en un animal trist i lent a qui únicament li queden els records. La cloenda trista d’una vida
plena.
3.6 Veu poètica
Desdoblament gramatical del jo en un tu (“imatge en l’espill”), cosa que podem comprovar gràcies a diversos díctics
personals que apareixen com “vius”, “recordes”, “teues”, etc.
A més a més, utilitza la segona persona del plural per a parlar d’ell mateix i de la seua estimada (“vareu fer” o “fèieu”)
Respecte al temps, parla en present i en passat per tal de fer contrast entre l’alegria i la tristesa.
El poema te un estil senzill i fins i tot col·loquial, ja que escriu des del poble i per al poble. A més, utilitza diversos
dialectalismes de l’Horta (“banda”,”teues, “volta”, etc.).
Per un altra banda, també utilitza un registre literari culte que aporta als versos solemnitat i contundència (“solemne”)
·Versos 1, 14 i 20: repetició del vers

·Vers 15: “la carn fresca i suau” és una metonímia (past pel tot)
·Primera i última paraula del poema: “animal”, empenodiplasi
· “teues”, “teles” i “teules” són paraules molt similars: paronomàsia
· Pregunta retòrica en el vers 6: “Solemnes?”
· Hipèrbole, línia 12 “Tota València està en flames”
4. “Els amants”
El títol del poema és “Els amants”i parlà de la relació que tenien ell i la seua dona, Isabel.
La citació de Ausiàs March: “La carn vol carn” resumeix la seua concepció del que ell denominava foll amor, l’amor
carnal, sexual, apassionat, sempre en conflicte amb l’anhel d’un amor espiritual, un amor ideal.
4.4 Tema
El tema és l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps. Estos amants sempre s’han estimat bruscament i ara ja
no ho poden fer tan sovint perquè «no estan en l’edat», però a vegades torna «l’enyorança amarga de la terra» i el
rampell amorós ressorgeix i retorna a l'èxtasi.
En el poema no hi ha cap estrofa definida, però dins dels 25 versos que el componen podem diferenciar tres parts:
· La primera és el primer vers on diu que en València no hi havia dos amants com ells, és a dir, presenta la seua relació.
· La segona del vers 2 al 23 on primer el poeta evoca el seu amor en accions quotidianes («Mentres vas estenent la
roba») i després els dos amants comencen a estimar-se d’una manera delirant, apassionada, amb tota l’alegria de la carn
i amb un erotisme desvergonyit. Finalment es mostra cansat d’estimar d’eixa manera, però confessa que igualment ho
tornarà a fer.
· La tercera està formada pels últims dos versos on torna a dir que en València no hi havia dos amants com ells.
4.6 Veu poètica
Utilitza la rimera persona del singular, és a dir, el «jo poètic» i el «jo líric» i també utilitza la segona persona del
singular «tu líric» per a parlar de les accions que feia la seua estimada.
El poema te un vocabulari dialectal perquè el seu poema vol esdevindre un símbol i una senya d’identitat del seu poble.
En este poema trenca radicalment amb la imatge romàntica de l’amor («Ignorem el Petrarca») i utilitza un llenguatge
senzill encara que este no està exempt d’elaboració.
· Vers primer i el penúltim: hipèrboles («No hi havia a València dos amants com nosaltres»)
· Un hipèrbaton combinat amb una antítesi inicien el bloc central del poema: «Feroçment ens amàvem des del matí a la
nit»
· Estructures paral·lelístiques: «Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses» o «Ignorem el Petrarca i ignorem
moltes coses»
· Metàfores que ajuden a entendre el seu desig: «Aquell vent»
· Les comparacions contribueixen a definir i explicar el seu amor, viscut o anhelat: «com un vell huracà», «com un
costum pacífic» i «com un costum amable»
· L’antítesi «ens ajunta, ens empeny» reforma la seua manera brusca i salvatge de concebre l’amor, gairebé per
obligació
· L’exclamació retòrica «Què voleu que hi faça!» confirma l’impossibilitat d’estimar de cap altra manera
5. “L’estampeta”
després de la Guerra Civil. A més, s’ubica dins de la secció II.
El poema està format per versos alexandrins d’art major, és a dir, són versos de dotze síl·labes amb una cesura en la
sisena amb la qual es formen dos hemistiquis.
A més a més, els versos del poema són blancs ja que no tenen rima, però si segueixen una regularitat mètrica.
El títol del poema és “L’estampeta”i es refereix que és un quadre, una representació de la societat de l’època
La citació de Ausiàs March és refereix a que troba a faltar l’amor que sentia abans
5.4 Tema
El tema és la duresa i el dol de la vida de postguerra per als vençuts i com va afectar a la vida d’una dona en concret
En el poema no hi ha cap estrofa definida, però dins dels versos que el componen podem diferenciar tres parts:
· La primera és del del vers 1 al 10 on descriu la vida d’una dona que ha viscut sempre de dol
· La segona, del vers 11 al 30, mostra la situació en què es troba la societat i el paper de l’amor en esta com a manera de
fugir
· La tercera, del vers 31 al 38, conta el motiu del dol de la dona que s’ha mencionat abans: la mort d’un familiar per la
repressió franquista
5.6 Veu poètica
Apareixen diverses veus polítiques:
Per una banda, el «tu líric» ( «et casares de dol», «tu no sabies», etc.).
Per un altra banda, el subjecte líric com a narració («seguien», «palpava», etc.)
Per últim el «jo líric» plural («ens») que utilitza per a parlar de tota la col·lectivitat, el poble valencià, del qual forma
part el poeta.
dialectalismes de l’Horta (“aquelles”). També, ho escriu amb oracions curtes.
Per un altra banda, també utilitza un registre literari culte que aporta als versos solemnitat i contundència.
· Repetició de paraules («trista» o «dol»)

· Anàfora («aquelles cames...») ajude a destacar els elements que més preocupen i ocupen el poeta.
· Metàfores («la primera sang» o «els llocs secrets»)
· Paral·lelisme sintàctic («de dol...»)
· L’encavalcament dels sintagmes en versos diferents, la qual cosa desprèn una expectativa d’allò que vindrà (« de dol
vares rebre / al poble, la primera comunió»
· La sinècdoque amb què «les cames» evoquen el cos sencer de la dona
· L’exclamació retòrica «Quina gana de contemplar pel·lícules!»
6. “Cant de Vicent”
després de la Guerra Civil. A més, s’ubica dins de la secció III.
El poema està format per versos alexandrins d’art major, és a dir, són versos de dotze síl·labes amb una cesura en la
sisena amb la qual es formen dos hemistiquis.
A més a més, els versos del poema són blancs ja que no tenen rima, però si segueixen una regularitat mètrica.
El títol del poema és “Cant de Vicent”i està dedicat a ell mateixa i l’escriu per l’amor que té a València. A més a més, fa
referència a l’obra autobiogràfica de Ramon Llull que es titula Cant a Ramon.
A més, hi trobem la citació de Sir John Talbot Dillor, un viatger irlandés que descriu la ciutat en arribar-hi.
6.4 Tema
El tema és, per una banda, la falta d’un cant a València, encara que no l’acaba fent i ho deixa per a més avant; i per un
altra banda, la descripció de la societat de postguerra en una ciutat.
En el poema no hi ha cap estrofa definida, però dins dels versos que el componen podem diferenciar tres parts:
El primer del vers 1 fins el 25 on diu que vol fer un cant a València i que la ciutat ja ha aparegut en els seus poemes,
encara que ho seguirà postposan.
Després des del vers 26 fins el 46 descriu la societat de postguerra en la ciutat, la quotidianitat. I la seua vida que forma
part de la vida col·lectiva de la ciutat.
Finalment, l’última part des del vers 47 fins el 53, menciona la vinculació entre ell i la ciutat, i diu que li escriurà un
cant més avant.
6.6 Veu poètica
En el poema predomina el tu líric com a desdoblament del jo («volies», «miraves», etc.), però també apareix el «jo»
líric: identificable amb el poeta («pense») i el subjecte líric en forma de narració («buscaven» o «arribaven»)
dialectalismes de l’Horta (“aquelles” «teues»). També, ho escriu amb oracions curtes.
Per un altra banda, també utilitza un registre literari culte que aporta als versos solemnitat i contundència
(«solemnitat»).
· Repetició de paraules («València» paraula clau que articula tot el poema)

· Anàfora («temies »)
· Paral·lelisme sintàctic («la volies sense...»)
· Personificacions («arribava la nit»)
· Comparacions («Lentament el miraves créixer com un crepuscle»)
· Exclamacions retòriques («Amb quina intensitat/ els dius, els anomenes, els escrius»)

Anàlisi Poemes V. Andrés Estellés

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Anàlisi Poemes V. Andrés Estellés

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llibre de meravelles:

1. “Un entre tants”

1.1 Ubicació del poema dins del poemari

1.2 Anàlisi de la mètrica

1.3 Anàlisi del títol i citació/ epígraf

1.5 Estructura i argument

1.6 Veu poètica

1.7 Llenguatge i estil

1.8 Figures retòriques

Apareixen figures retòriques que donen ritme i dinamisme al poema com:

2.2 Anàlisi de la mètrica

2.3 Anàlisi del títol i de l’epígraf/ citació

2.5 Estructura i argument

2.6 Veu poètica

2.7 Llenguatge i estil

2.8 Figures retòriques

Trobem les següents figures retòriques:

3. “Demà serà una cançó”

3.2 Anàlisi de la mètrica

3.3 Anàlisi del títol i de l’epígraf/ citació

3.5 Estructura i argument

3.6 Veu poètica

3.7 Llenguatge i estil

·Versos 1, 14 i 20: repetició del vers

4.2 Anàlisi de la mètrica

4.3 Anàlisi del títol i de l’epígraf/ citació

4.5 Estructura i argument

4.6 Veu poètica

4.7 Llenguatge i estil

5.2 Anàlisi de la mètrica

5.3 Anàlisi del títol i de l’epígraf/ citació

5.5 Estructura i argument

5.6 Veu poètica

Apareixen diverses veus polítiques:

5.8 Figures retòriques

· Repetició de paraules («trista» o «dol»)

6.2 Anàlisi de la mètrica

6.3 Anàlisi del títol i de l’epígraf/ citació

6.5 Estructura i argument

6.7 Llenguatge i estil

6.8 Figures retòriques

· Repetició de paraules («València» paraula clau que articula tot el poema)

You might also like