4.

2 Contextualització d’El verí del teatre: títol, subtítol i paratextos, època d’escriptura i etapa
de producció de l’autor.

El verí del teatre és una obra escrita per Rodolf Sirera i publicada en 1978 que rep este títol, el qual
és un signe paratextual del peritext, que dona informació del tema de l’obra i té un doble significat:
el verí que apareix en la part final i la passió que senten cap al teatre.

A més, trobem un subtítol: “diàleg entre un aristòcrata i un comediant”, que mostra que és un text
dialogat entre els dos personatges. També, mostra la reflexió sobre les convencions del teatre, els
límits de la ficció i les relacions socials. Així mateix, el subtítol fa referència a l’obra de Diderot, La
paradoxa del comediant.

Respecte als paratextos, trobem al principi de l’obra una citació de Jean Racine i parla de anar més
enllà de les coses naturals per obtindre un resultat extraordinari.

Com hem dit abans, esta obra fou publicada en 1978 i escrita el mateix any entre gener i març. Per
tant, es va publicar durant la transició cap a la democràcia i el mateix any de l’aprovació de la
Constitució

Per últim, respecte a l’etapa de producció de l’autor, esta obra s’emmarca en la segona etapa la qual
es troba entre 1978 i 1985. En esta deixa els grups de teatre i el teatre independent; i comença el seu
recorregut en solitari. A més, és una etapa d’obres molt diverses de les quals és difícil trobar trets en
comú i entre les quals destaquen: Arnau (1977) o L’assassinat del doctor Moraleda (1977-78).

4.3 Tema principal i subtemes (busqueu fragments on apareguen)

El tema principal de l’obra seria el teatre i totes les qüestions metateatrals: la representació de l’obra
escrita per el Marquès i també es diu que en la vida tot és una actuació i que costa distingir la ficció
de la realitat.

Per exemple, es pot veure quan diu: “ MARQUÉS: Us he dit abans que aquesta obra no era, de cap
manera, una obra semblant a les que satisfan els gustos… decadents… de la nostra època. Jo… me
l’he llegida sovint en la solitud de la meua cambra (…)”.

També, podem trobar altres temàtiques com les diferències socials, que es veuen reflectides quan
Gabriel creu que es tracta d’un criat i no del Marqués: “ GABRIEL: M’has eixit filòsof tu, com el
senyor Diderot? No, amic meu, aquestes disquisicions no s’aduien massa bé amb la teua categoria
social”

Podem dir que la mort és un altra línia temàtica tractada en l’obra. Per una banda, quan es tracta el
contingut de l’obra que havia escrit el Marqués; i per un altra, al final de l’obra, quan es diu que
morirà Gabriel. Per exemple: “el verí, el verí vertader, a poc a poc començarà a actuar sobre el
vostre organisme… molt lentament… durant algunes hores, i de manera dolorosa”

Per últim, hi han altres subtemes com: la transgressió de la ficció i la realitat, la mort com a
espectacle, les relacions de poder i el terror psicològic.

4.4 Argument de l’obra

L’any 1784 en la ciutat de París, un actor anomenat Gabriel de Beaumont visita un Marquès el qual
l’havia convidat. Quan arriba a la seua casa, ha d’esperar en una sala i, de sobte, hi apareix un criat
que conversa amb ell sobre la seua professió.
Finalment li acaba descobrint la realitat, en veritat el criat es el Marquès que l’havia convidat i li
mostra el motiu real perquè ho ha fet: vol que represente un obra que parla sobre la mort de
Sòcrates.

Aleshores, Gabriel accepta fer eixa actuació i ho fa sense preparació, però el Marquès no està
satisfet i li explica que per actuar-la de manera adequada hauria de morir, al qual Gabriel li respon
que d’eixa manera no podrien fer-la més d’una vegada i que si ho vol així haurà de buscar un altre
actor.

De sobte, l’actor es sent marejat i el Marqués li diu que l’ha enverinat amb el vi. Després fan un
pacte: l’actor tornarà a fer l’actuació i si el Marqués es sent satisfet li donarà l’antídot. Aleshores,
Gabriel fa un esforç per fer-ho el millor possible i, abans que acabe el temps, el Marquès el fa parar
i li dona una beguda, la qual el actor creu que té l’antídot. Encara que finalment acaba descobrint
que eixe era el vertader verí i que el que li havie donat abans era una simple droga.

Finalment, posa a Gabriel en una gàbia per poder observar tranquil·lament com mor.

4.4.1 Seqüènciació (organització dramàtica interna)

Tot i que l’obra no té una segmentació formal, ja que no apareixen ni actes ni escenes, sí que es pot
dividir el contingut d’esta i per a fer-ho influeix l’estructura de la ficció, els personatges, l’espai, el
temps i l’enunciació.

(PLANTEJAMENT)
Segons el contingut podem dividir-ho en dos grups: el primer, on es mostra el motiu pel qual es fa
l’obra que representarà Gabriel, i el segon, que inicia l’obra i s’acaba acomplint l’objectiu del
Marqués.

A més a més, dins d’eixes parts trobem altres subparts. En el cas de la primera, es pot divir en dos
grups més: el primer és quan arriba l’actor i, mentre espera, conversa amb el que ell creu que és el
criat, que seria la realitat no teatral encara que el Marquès sí que estiga fent un paper; i, (NUS) en la
segona part, el Marqués revela la seua identitat i ja li proposa a Gabriel representar eixa obra.

En el cas de la segona part, podem diferenciar tres subparts: la primera és quan Gabriel interpreta
l’obra i el Marqués no es queda satisfet amb l’actuació; la segona és quan Gabriel creu que s’està
jugant la vida en la segona actuació que fa; i per últim, ( CONCLUSIÓ) la tercera part seria quan ja
ha begut el vertader verí i comença la funció real en la que Gabriel sí que morirà.

4.4.2 Tempo: subministrament de la informació (enganys i efectes sorpresa)

Dins de l’obra podem trobar diversos enganys i efectes de sorpresa els quals porten a la progressió
de l’acció dramàtica i els podem trobar en dos nivells: per una banda, dins de l’obra (del Marquès a
Gabriel); i per un altra banda, fora de l’obra ( de l’autor al públic).

El primer engany que hi trobem és quan el Marquès es fa passar per un criat i després causa un
efecte de sorpresa en l’invitat que al principi no creu que sigue veritat.Després, trobem el silenci i
l’espera que li fan fer a Gabriel, que porta al que li diran després.

També, trobem el que considera Gabriel que és l’enverinament, que al principi causa sorpresa al
creure que morirà i, més avant, torna a causar sorpresa al mostrar-se que sols era una droga i no un
verí.
Per últim, trobem l’antídot, que Gabriel veu sense preguntar si realment ho ere, i ell després
descobreix que realment és el verí i no el que s’havia pres abans.

Quan la poma comença a créixer a la branca, encara no sap quin serà el seu destí final. A poc a poc,
va prenent forma, absorbint nutrients de l'arbre i agafant color sota la llum del sol. Les pluges la
nodreixen, i el vent suaument la balanceja, com si la estés arrullant.

Quan arriba el moment de collir-la, cau de la branca i comença un nou viatge. La poma pot acabar
en una cistella al mercat, on serà escollida per algú per portar-la a casa. Pot ser tallada i afegida a
una amanida o convertir-se en suc per esmorzar. També pot ser utilitzada per fer pastissos i postres
dolces.

Tot i ser una simple fruita, la poma té moltes possibilitats. Pot ser part d'un menjar saludable o el
toc especial d'una celebració. Cada poma té la seva pròpia història, i quan la mengem, també
formem part del seu viatge.