Professional Documents
Culture Documents
Poema Llull
Poema Llull
SILVIA AGULLEIRO
A vós, Dona Verge Santa Maria, 10 A F
dó mon voler qui es vol enamorar 10B M
de vós tan fort, que sens vós no volria 10A F
en nulla re desirar ni amar; 10 B M
car tot voler ha melloria 8a F
sobre tot altre qui no sia 8a F
volent en vós, qui és maire d’amor; 10 C M
Qui vós no vol no ha d’on s’enamor. 10 C M
Sinalèfa
L’autor d’aquest poema és Ramon Llull, un important escriptor, filòsof, místic,
teòleg, professor i missioner mallorquí del S. XIII.
Durant les tres primeres dècades va fer la vida que era esperable en algú del seu
estament. Com a cortesà de l’infant Jaume de Mallorca, va tenir responsabilitats
en l’administració de la cort, es va casar i va tenir fills.
Arribat als trenta anys, va decidir entregar-se a Jesucrist, i va dedicar nou anys a
formar-se per escriure.
Escrivia sobre teologia en una època en què el saber era pràcticament reservat
als eclesiàstics.
A més a més, no ho va fer solament en llatí, sinó també en català, i va
compondre poesia en occità. Fins i tot va escriure obres en àrab.
Per acabar pregant-li que faci que molts vagin a Síria a predicar i convertir infidels volia
conseguirque tots aquells que no creien en la religió acabessin creient i estimant a la verge
Maria.
Utilitza els recursos estilístics propis de l’amor cortès, però ara amb una temàtica i
intencionalitat religiosa.
Ho podem comprovar amb els dos primers versos, que expressen directament l’amor per la
Mare de Déu. Però a la resta de versos, si substituïm el nom de la verge Maria pel d’una dona,
acaba tenint un sentit profà de l’amor.
Critica els falsos i els infidels en els últims versos, ja que molts d'ells diuen que moririen pel Fill,
quan en realitat tenen por de morir.
A vós, Dona Verge Santa Maria,
Antítesi: contrarietat Hipèrbole: exageració de dó mon voler qui es vol enamorar
la realitat. de vós tan fort, que sens vós no volria
Enumeració en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
Encavallaments: propis Paral·lelisme: Repetició de sobre tot altre qui no sia
de la poesia de l’época. la mateixa estructura. volent en vós, qui és maire d’amor;
qui vós no vol no ha d’on s’enamor.
Interrogació retòrica: Apòstrofe: fa referència a
formula una pregunta que la mare de Déu amb una
finalitat interpel·ladora . Pus mon voler vol vostra senyoria,
els deixa sense resposta. lo meu membrar e el saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què·els faria?
Metàfora mot que E vós, Dona, si us plai, façats membrar,
expressa literalment una entendre, amar, a clerecia,
cosa per a expressar-ne per ço que vagen en Suria
una altra amb una certa los infeels, convertir, preïcar,
semblança. e els crestians facen pacificar.