Professional Documents
Culture Documents
Els pronoms febles són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l’oració.
Per saber col·locar el pronom feble adequat a cada cas, cal saber distingir la funció de l’element que es vol reemplaçar, i en funció d’això
posar-hi el pronom adequat.
Tots pronoms es poden presentar en les formes següents: 1 forma reforçada; 2 forma elidida; 3 forma plena; 4 forma reduïda (en els dos
primers casos s’anomenen pronoms proclítics i en els dos darrers, pronoms enclítics).
1) Complement directe determinat (sol o introduït per un article determinat, demostratiu o possessiu): EL, LA, ELS, LES.
La nena menja el pernil. → La nena el menja. La nena menja la poma. → La nena la menja.
La nena menja els pernils. → La nena els menja. La nena menja les pomes. → La nena les menja.
El Roc busca aquest carrer. → Ell el busca. El Roc busca aquesta plaça. → Ell la busca.
Ella copia els meus apunts. → Ell els copia. Ella copia les meves notes. → Ell les copia.
Si van darrere el verb, els pronoms masculins adopten les formes LO (‘L si el verb acaba en vocal) i LOS (‘LS si acaba en vocal). Els femenins
no varien.
La nena va menjar el pernil. → La nena va menjar-lo. La nena va menjar la poma. → La nena va menjar-la.
La nena va menjar els pernils. → La nena va menjar-los. La nena va menjar les pomes. → La nena va menjar-les.
Menja el pernil! → Menja’l! Menja la poma! → Menja-la!
Menja els pernils! → Menja’ls! Menja les pomes! → Menja-les!
Si el verb comença en vocal, el pronom masculí singular adopta la forma L’ (el femení només quan ho permet la normativa).
Endrapa el pernil! → L’endrapa.
Endrapa la poma! → L’endrapa. Utilitza la cullera! → La utilitza.
3) Complement directe neutre (correspon als pronoms neutres això i allò o a una oració substantiva): HO.
Endreça això! → Endreça-ho!
Menja el que vol. → Ho menja.
El pronom indirecte de tercera persona té dues formes (variables en nombre, però no en gènere): LI i ELS (aquest darrer amb les formes -los o
‘ls, segons si el trobem darrere d’un verb acabat en consonant o en vocal).
Telefona al Joan. → Li telefona. Telefona a la Maria. → Li telefona.
Donaré un premi als atletes. → Els donaré un premi. Donaré un premi a les atletes. → Els donaré un premi.
Telefona al Joan! → Telefona-li. Telefona a la Maria! → Telefona-li.
Cal telefonar al Joan. → Cal telefonar-li. Cal telefonar a la Maria. → Cal telefonar-li.
Dona un premi als atletes! → Dona’ls un premi! Dona un premi a les atletes! → Dona’ls un premi!
Cal donar un premi als atletes. → Cal donar-los un premi. Cal donar un premi a les atletes. → Cal donar-los un premi.
!!! Recorda:
– El pronom LI no s’apostrofa mai.
* L’he donat tres euros → Li he donat tres euros. * Telefona’l aquest vespre. → Telefona-li aquest vespre.
– La forma LIS no existeix!
E) COMPLEMENT PREDICATIU
El complement predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte o el CD. Se substitueix pel pronom HI.
Em vaig quedar de pedra. → M’hi vaig quedar.
En Joan s’ha tornat molt brut. → En Joan s’hi ha tornat.
Vam trobar la caixa forta buida. → Hi vam trobar la caixa forta.
Quan l’atribut no duu cap element que el determini, el substituïm per HO.
El Pere és un bon noi. → El Pere ho és. La Carla és metgessa de família. → La Carla ho és.
H) SUBJECTE COMPLETIU
El subjecte és el que fa l’acció del verb, però pel que fa a la substitució pronominal només la realitzarem quan aquest sigui indeterminat i es-
tigui situat darrere del verb, com si fos un CD. Se substitueix sempre per EN. Aquest
Falta mitja hora. → En falta mitja. Aviat vindrà un vaixell. → Aviat en vindrà un.
Arriba gent. → N’arriba. Hi ha maduixes. → N’hi ha.
Funció de complement directe (CD): EM, ENS, ET, US, EL, LA, ELS, LES, EN, HO
Funció de complement indirecte (CI): EM, ENS, ET, US, LI, ELS
A vegades no haurem de substituir un sol sintagma (correspon a una funció sintàctica) sinó dos o, fins i tot, tres.
Quan haguem de fer una substitució pronominal múltiple, existeix un ordre concret per a la seva col·locació:
6 Complement
1 3a persona 2 2a persona 3 1a persona 4 3a persona 5 3a persona
circumstancial
(reflexiu) (CI) (CI) (CI) (CD / atribut)
o preposicional
el, la, els, les
els en
es et, us em, ens en
li hi
ho
Per repassar totes les combinacions possibles amb un simple cop d’ull, vegeu els quadres de les pàgines 68 i 69.
Pronoms Formes normatives
Combinació
Exemple amb tots els complements Exemple amb pronoms
CI 1 CD resultant davant verb darrere verb
NOTES
1
Per norma general la combinació de pronoms sempre és CI + CD.
2
En aquest cas, el pronom HI no substitueix un CD sinó un altre complement verbal (concretament un CCLloc).
3
Si el CI és femení (i en comptes de “els veïns”, “els atletes” o “els metges” tenim “les veïnes”, “les atletes” o “les metgesses”), no hi ha cap diferència,
ja que el pronom del CI és sempre ELS per a tots dos gèneres.
4
En el cas dels CRV i dels CC (que són les funcions d’aquesta columna), primer es posa el pronom de CD (al revés del que passa amb el CI).