LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Activitats La plaça del Diamant 2n Batxillerat

Alumne/a: Laia Deltell Baena

1. LES INFLUÈNCIES LITERÀRIES

1.1. Busqueu informació sobre els següents escriptors:

- Kafka: Franz Kafka (1883-1924) va ser un escriptor Austrohongarès el qual és conegut

per les seves obres surrealistes i existencials que exploren temes com l'absurditat de la
vida, soledat, frustració i angoixa…
La seva obra més famosa és La Metamorfosis.

- Joyce: James Joyce (1882-1941) va ser un escriptor irlandès del segle XX conegut per
la seva obra complexa i modernista i conegut per ser l’escriptor més important d’aquest
moviment en la literatura. Algunes de les seves obres més famoses són Dublinesos,
Retrat de l’artista adolescent…

- Proust: Marcel Proust (1871-1922) va ser un escriptor, crític literari, poeta, assagista i
prosista. La seva prosa era densa i rica per analitzar els records, emocions i la complexitat
de les relacions humanes, la seva obra és famosa per la seva extensió i complexitat així
com per la profunditat psicològica dels seus personatges. La seva obra més famosa és A
la recerca del temps perdut, una col·lecció de set novel·les escrites entre 1908 i 1922.

Com i de quina manera es poden trobar les influències d'aquests tres autors a La plaça
del Diamant? Poseu exemples.

1
2. LES TÈCNIQUES NARRATIVES

2.1. Busqueu algun fragment en forma d'escriptura parlada i comenteu-lo.

L’escriptura parlada, és la veu en primera persona, es a dir com un monòleg interior, com
un narrador, en aquest cas, la Natàlia, la nostra protagonista es la que escriu o explica la
seva vida tal i com l’ha viscuda sense pauses.

2.2. Busqueu alguns exemples on es descriuen objectes i comenteu-lo s.

[...] Vestides de blau, de rosa, amb punteta arrissada al voltant del coll, amb llaços a la
cintura caiguda[...] Les sabates de xarol brillaven a la claror´, els mitjons eren blancs, ben
estiradets, els genolls pintats d’un color de carn més fort que el color de la cama.

En aquest fragment es descriuen diversos objectes que formen part de les nines que la
Natàlia veu a l’aparador de la casa dels hules. Es descriuen dos objectes de la vestimenta
de les nines, un són les sabates de xarol, i el segon son els mitjons blancs.

2.3. Busqueu alguns exemples on es descriguin personatges i comenteu-los.

La Julieta, de color de canari,brodada de verd, va sortir de no sé on [...]

[...] Tenia uns ullets de mico i duia una camisa blanca amb ratlleta blava, amarada sota
els braços, i amb el botó del coll descordat.

(La mare d’en Quimet) Era una dona molt faluga, pentinada de pentinadora, amb moltes
ondes.

Amb aquestes descripcions de personatges amb les seves característiques, podem veure
que a l’autora li agradava descriure els seus personatges amb paraules poc comuns i
bastant úniques, no utilitzava gaire paraules com ulls marrons, cabells negres…

3. L'ESTIL LITERARI

3.1. En què consisteix la prosa poètica. Poseu alguns exemples.

És un estil d’escriptura que té característiques de la prosa, es a dir sense versificació ni

metrica fixa, i té tambè coses de la poesía per l’ús de lleguatge ritmic, artístic, refinat o l’ús
de recursos literaris.

2
3.2.Expliqueu el significat de les següents metàfores tenint en compte el context narratiu
en què apareixen:

1. la meva casa que havia estat un cel (XXII) fa referència a que abans d’arribar els
coloms a casa de la Natàlia, aquesta era el seu lloc tranquil i pacífic, i no escoltant,
netejant i olorant a colom tot el dia.

2. coloms i nens era tot u (XXIV) es refereix a que els coloms i els nens de la Natàlia son
inseparables, els nens s’estimen molt els coloms.

3.mentre em dedicava a la gran revolució amb els coloms (XXVI)

4.em vaig haver de fer un cor de fusta (XXXII) Quan la Nàtalia va haver de deixar de
banda els seus sentiments i deixar al Toni a la colònia per molt que ell plorès.

5.em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu (XXXIII) fa referència a quan en Quimet va
morir, es va haver de fer de suro per no desfer-se tot i que estaba en shock, i el cor de
neu es refereix a com de freda era l’actitud que tenia davant de la seva vida en aquell
moment.

6.Tot estava molt cansat, encara de la gran malaltia(XXXV) Referència a la situació de la

gent desprès de la guerra, tothom cansat, desanimat la gran malaltia era la guerra.

7.l'altar(...) era un crit d'or que pujava cap amunt (XXXV): Significa que l’altar estava tot
decorat de color d’or i que aquestes pujaven fins al sostre.

8.I vaig pensar que el cargol era una església i la perla de dintre mossèn Joan i
el buuum... buuum... un cant d'àngels que només sabien cantar aquella mena
de cançó i prou (XLVIII) La Natàlia posa una perla dins d’un cargol i s’hi imagina això, a
més a més compara el so dins d’una església amb el de dins d’un cargol.

9.vaig fer un crit d'infern (XLIX) Va deixar anar un crit tant fort, amb tanta emoció i rabia
que el compara amb un so de l’infern.

10.El vesper vivia (XLIX) El vesper, on viuen les vespes i hi ha activitat, la Natàlia ho
compara amb el barri, amb la ciutat, on també hi ha activitat.

3.3. La comparació és una figura retòrica amb una presència constant al llarg de tota la
narració. A mig camí entre la frase feta, el correlat objectiu i el lirisme propi de recursos
més marcadament literaris, les comparacions de La plaça del Diamant suposen un
recurs molt potent per atreure l’atenció del lector cap a l’emotivitat. Comenteu el sentit de
les següents:

1. es va posar content com un ocell (III) Fa la comparació amb un ocell, perque

normalment aquests representen la felicitat perquè canten, tenen la llibertat de volar pel
cel…

2. Tenia els cabells com xarol (VIII) Vol dir que tenia els cabells molt brillants, ja que el
xarol es el vernís que s’utilitza perquè les sabates quedin molt brillants.

3. les venes se li inflaven com serps (VIII) Ho compara perquè la forma de les serps
s’assembla a la de les venes, són ondulades, i llargues, pero a més a més son
voluminoses, per això diu que s’inflaven com serps.

3
4. malalta sempre com un gos (XV)

5. em corria una gota de suor esquena avall, com una serp viva (XXVI) Compara la gota
de suor amb una serp viva, perquè la sensació de quan ens cau una gota de suor per la
pell, es de que llisca en corbes, com si deixes un traç, gairebé com si estigués viva la
gota, i per això ho compara amb una serp viva.

6. se't tiren a sobre com rates emmetzinades (XXXI) Quan la Julieta diu això, es refereix
a quan els joves intenten ser lliures i anar contra l'establert, les rates emmetzinades, és a
dir la gent gran o conservadora se’t tira a sobre.

7. tots s'hi anaven quedant com, a la ratera, les rates (XXXIII) Es refereix a quan els
homes anaven a la guerra, i es quedaven a la ratera d’una manera o una altre.

8. una veu més seca que un cop de fuet (XXXIV) Com a fuet, referint-se a l’estri de
tortura amb una cua de cuïr, aquesta comparació significa que la seva veu era molt dur i
gens agradable o afable.

9. Vaig pujar al pis com una mosca balba (LX) Significa que va pujar al pis
silenciosament, delicadament.

10. calent com la panxa d’un gafarró (XLIX) Per gafarró és refereix a un ocell, per tant
volia dir que el llit estava molt calent.

3.4. Si hi ha un recurs expressiu que defineixi l’estil de La plaça del Diamant

en allò que afecta la sintaxi, aquest és el polisíndeton.

a)Fixeu-vos en l’ús que l’autora fa del polisíndeton en els capítols I, XXXI i XLIX. En quins
casos es fa ús d’aquest recurs? De les que hi ha a continuació, trieu les respostes que us
semblin adients i argumenteu la vostra tria.

— Quan es relaten esdeveniments en què sobretot hi participen altres

personatges

Crec que es aquesta la opció ja que en el primer capítol quan está a la festa major, utilitza
molt la conjunció i perquè està explicant una serie de coses que veu, pensa i sent, i per tal
de donar més potencia, utiliza el i per acumular tot.

— Quan es relaten escenes concretes en què participa directament la protagonista

— En les enumeracions

— Quan es descriuen estats d’ànim i de sentiments en general

b) Quina relació sintàctica s’estableix entre els termes relacionats mitjançant la

conjunció copulativa?

c) Quin efecte genera l’acumulació de conjuncions copulatives en els passatges concrets

de la novel·la en què és més abundant?

4
3.5. Les frases fetes són un dels elements més importants a l’hora de dotar l’estil de la
novel·la d’una aparença de discurs oral.
Algunes frases fetes que apareixen a la novel·la mantenen la seva vigència en la parla
col·loquial actual. Assenyaleu el significat de les que hi ha a continuació. Podeu deduir-lo
per context a partir de la indicació de capítol.

1. li va pujar la sang al cap (XI) Es va enrabiar/enfadar

2. fer les maletes (XIV) A punt de marxar

3. vivia de renda (XIX) Viure sense treballar/ no haver de treballar per viure

4. era de poques paraules (XX) Que parla poc

5.vivien a la bona de Déu (XXI) Que no molestaven, eren pacífics.

6. tot el que Quimet em deia m’entrava per una orella i em sortia per l’altra
(XXV) Tot el que li deia el quimet l’hi era igual, no feia cas.

7. ens esborraran del mapa (XXVI) Ens eliminaran, esborraran.

8. no badava boca (XXXI) No dubtava

9. no en tenia ni cinc (XXXV) Que no tenia gaires diners

10. anar-se’n a jóc (XXI) Anar a dormir, a descansar.

11. un home alt com un Sant Pau (XXIV) Un home molt alt i gran.

12. I el més calent [era] a l’aigüera (XXV) Res és fet, o res és a punt.

13. jo, sempre amb l’ai al cor (IX) Sempre preocupada, patint.

14. sense la Griselda no es veia amb cor de poder viure (XXVII) Sense ella, no es veia
capaç de continuar la seva vida.

15. caminava amb el cor encongit (XXX) Caminava trista, deprimida, enfonsada en la
pena.

16. Tenia el cor petit (XLII) Tenir por.

4.TRACTAMENT DEL TEMPS I L'ESPAI

4.1. Quin és el temps intern de la novel·la?

Es dificil de calcular amb exactitut, pero des de que comença la novel·la fins al final,
passen mes o menys entre 25 anys, ja que la Natàlia ha tingut fills i la història comença
quan ella era molt jove.

5
4.2. Quin és el temps extern de la novel·la?

Situem els fets de la novel·la al segle XX, més concretament a finals dels anys vint, tot al
llarg dels trenta i al inici dels quaranta.

4.3. Busqueu informació sobre els següents fets històrics i situeu-los cronològicament:

- Proclamació de la segona República Espanyola

El 14 d’abril del 1931 es va instaurar el nou règim polític republicà que va succeir la
Monarquia restauracionista d’Alfons XIII, la qual havia quedat deslegitimada en apareixer
la Dictadura de Primo de Rivera.

- Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià:

El 14 d’abril de 1931 Francesc Màcia, president de la Generalitat en aquell moment i líder

d’Esquerra Republicana, va proclamar la República Catalana arrel de les eleccions
municipals del 12 d’abril de 1931 que van determinar la caiguda de la monarquia d’Alfons
XIII.

- Lluís Companys, president de la Generalitat:

Lluís Companys va ser escollit president de la Generalitat després de la mort de Francesc

Macià l’any 1933. Va haver de gobernar en una època molt difícil ja que va haver
d'afrontar la guerra civil espanyola. Es va refugiar a França, i després de la victoria de
Franco, va ser detingut per la policia militar alemanya i entregat al govern de Madrid, que
el va condemnar a mort. Va morir afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el 15
d’octubre de 1940.

- Victòria electoral del Front d'Esquerres i alliberament de Lluís Companys:

El 16 de gener de 1936, van haver-hi eleccions, i les forces d’esquerres les van guanyar,
significant l’alliberament del Govern de la Generalitat, el qual estava empresonat i
condemnat a 30 anys per rebel·lió. L’alliberació va fer tornar al president Companys al
Palau de la Generalitat l’1 de març de 1936.

- Escamots:

Els Escamots d'Estat Català eren una organització paramilitar creada per l'organització Estat Català
poc després que aquesta fos fundad com a organització política i de combat el 1922.

- Guerra Civil espanyola:

Del 1936 al 1939, va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola amb una part
de l’exercit i les dretes. La guerra va representar la culminació de totes les contradiccions
socials, polítiques i ideològiques que s’havien generat en la societat en els últims segles.

- Ofensiva franquista sobre Catalunya. Batalla de l'Ebre. Front d'Aragó:

Va ser una campanya franquista iniciada tan sols tres setmanes després de la fi dels
atacs de la batalla de Terol. Aquesta ofensiva es va iniciar el 7 de març de 1938 i va
acabar el 19 d’abril de 1938, el resultat va ser un cop dur per a les forces republicanes de
l’Exèrcit de Llevant i va partir el territori de la Segona República Espanyola en dues parts.

6
- Repressió franquista contra l'oposició durant la dictadura:

La repressió franquista va ser un llarg procés al llarg de la dictadura de Franco a

Espanya que consistia en reprimir, matar, torturar i empresonar tot aquell que fos del
bàndol republicà. Tot i que la repressió franquista no es limitava només a les persones,
també hi havia repressió a l’economia, la cultura, la llengua, l’educació… Un exemple de
repressió va ser la prohibició de l’ús del català públicament i a les escoles.

4.4. Comenteu i exemplifiqueu el tractament de l'espai.

La novel·la se situa a un lloc real, Barcelona, més concretament al barri de Gràcia, tot i
que al llarg del llibre ens va situant a diversos llocs de Barcelona com el parc Güell,
Montjuïc, el carrer Montseny o el cinema Smart, tot i que el lloc més important i pel que
rep el nom és la plaça del diamant, la qual es on coneix al Quimet i on comença tota la
història.

5. ARGUMENT

5.1. Feu un resum de la novel·la en un màxim de 80 paraules.

La Natàlia coneix el Quimet, el qual es masclista, i ella només l’obeeix sense saber com
parar-ho. A la guerra en Quimet mor, i ella es vol suicidar amb els seus fills després de
quedar-se sense diners. Un adroguer, l’Antoni es casa amb ella per donar-li una relació
estable. Tot i que ella segueix traumatitzada, però amb un crit a la plaça es desfà de la
seva vida anterior d'abús.

5.2. Interpreteu l'última paraula de la novel·la. Quin sentit té?

La última paraula del llibre, Contents, podria fer referència a uns ocells de la imaginació
de la Natàlia, podría referir-se a la innocència dels ocells, la felicitat i la ignorància de tot el
que ha patit ella, ja que tot i ser la Colometa, mai ha pogut ser tan feliç com aquests
ocells.

6. ESTRUCTURA

Comenteu, justifiqueu i exemplifiqueu l'estructura de la novel·la d'acord amb aquesta

distribució.

1a part Capítols I- XVII La primera part de la novel·la en situa en

l’història, Es la part que podriem dir que la
Presentació dels Natàlia és més feliç.
personatges-
Infantesa dels fills Comença quan coneix en Quimet a la festa
major i ens explica les primeres vegades que
es troben, el seu casament, la vida ja casats,
els embarassos fins als primers mesos de vida
de la Rita.

I en aquest període de temps anem coneixent

tots els personatges i agafem el fil de la

7
 novel·la.
2a part Capítols XVIII-XXXII Aquí ja comença la felicitat de la Natàlia i on
toca més fons, ja que després de la mort del
Creixement dels fills- Quimet, ella té cada vegada més problemes
Mort del Quimet econòmics.
Per solucionar-ho, va a treballar de dona de fer
feines a casa d’una família amb diners, tot i
que a la vegada a de cuidar dels nens, de la
casa i dels coloms que només li donen més
feina.

A més a més comença la Guerra Civil, i la

pobresa va a més i en Quimet mort a la
Guerra, ella i els nens es queden sense res en
absolut.
3a part Capítols XXXIII-XLIX L'última part comença amb la Natàlia trobant-
se en el punt més baix i desesperant de la
Problemes seva vida, per sort, l’Antoni que és adroguer la
econòmics-Final rescata del seu intent de suïcidi.

Ell li ofereix feina i matrimoni, al casar-se la

vida de la Natàlia i els seus fills millora molt, tot
i que la seva salut mental no del tot.

Tanmateix, l’amor que rep dels seus fills i marit

fa que s’adoni que el passat esta retenen i per
alliberar-se treu un crit on deixa anar tot el seu
passat traumatic amb en Quimet.

7. ELS PERSONATGES

7.1. Qui són, com són descrits i quina evolució tenen els següents personatges:

- Natàlia- Colometa: És la protagonista i narradora de la seva pròpia història. En el llibre

no la descriuen físicament en cap moment, només sabem que acostuma a portar vestits
blancs. És innocent, influent, sumisa i molt manipulable. Veiem que fa una clara evolució
quan després de la mort d’en Quimet, es casa amb l’Antoni i amb un crit deixa anar tot el
trauma que tenia per viure una vida que ella vol.

- Quimet: Primer marit de la protagonista. És masclista, manipulador, controlador, gelós i

autoritari, domina i manipula psicológicament a la Natàlia i abusa d’ella.
Es descrit amb cabells negres, galtes rosades i ulls de mico.
No te cap evolució visible, tot i que les vegades que torna a casa de la guerra sembla que
l’hagi fet madurar, pero no es nota gaire. Acaba morint a la guerra.

- Antoni: És l’adroguer del que la Natàlia compra les veces dels coloms. Ell és qui
enganxa a la Natàlia a punt de suïcidar-se i ho impedeix oferint-li feina i poc després
matrimoni. Ell per la guerra es va quedar esteril, pero la Natàlia té dos nens que
necessiten un pare que els mantingui. L’Antoni es molt bon home i acaba estimant a la
Natàlia i als nens.

- Pere: Era el promès de la Natàlia a l’inici de la novel·la. Era bona persona i tenia una
bona situació econòmica. Tenien un bon futur amb la Natàlia, pero el Quimet va arribar i
8
va dir que s’oblides d’ell que ara era seva.

- Antoni i Rita: Són els fills de la Natàlia, l’Antoni l’acaben dient Toni per no confondre
amb el seu padrastre. Es el primer fill de la protagonista. Es veu molt influenciat pels seus
dos pares, primer pel Quimet, que li posa idees no tan bones al cap, i després per l’Antoni,
que si que la influència pel bon camí, convertint-lo quan es fa gran en un home bondadós
que estima a la seva família.
Pel que fa a la Rita, ella es la segona filla del Quimet i la Natàlia, es descrita com una
copia del seu pare. Va treure la part forta de caràcter del seu pare, pero la bondat de la
seva mare.

- Senyora Enriqueta: És la veïna d’en Quimet i de la Natàlia. És l'únic model femení de la

Natàlia, (tindria a la mare d’en Quimet si aquesta no quedes apartada pel seu fill),
l’Enriqueta aconsella i guia a la protagonista en moments de crisi durant tot el llibre, és
com la seva mentora i fins i tot mare.
Ella va tenir una mala relació amb el seu marit, pero ja va morir.

- Julieta: Amiga de la Natàlia de la infantesa, treballa amb la Natàlia a la pastisseria.

- Mateu: És un dels amics d’en Quimet, es comprensiu i amable amb la Natàlia. Té dona i
filla, tot i que s’acaba separant de la Griselda, per decisió de la mateixa. Això el deixa
bastant enfonsat, i això fa que ell i la Natàlia es facin més amics.

- Cintet: L’altre amci d’en Quimet. Tot i ser masclista i una mica desagradable en algunes
situacions, just abans de morir en Quimet, li porta provisions a la Natàlia, que veu que la
guerra l’ha fet madurar molt.
El descriuen amb ulls grossos, de vaca i la boca torta.

- Vicenç: És dependent d’un bar, está molt enamorat de la Rita, la filla de la Natàlia. Va
demanar la mà als pares de la Rita abans de que ni tan sols ho sapigues ella. La Rita, no
accepta casar-se amb ell fins que vegi que la sap conquistar i que l’estima per com és i no
perquè es una noia i es guapa.

8. ELS SÍMBOLS

8.1. Què és un símbol literari?

Un símbol literari pot ser un objecte, persona, animal o concepte que té una metàfora que
ho relaciona amb alguna idea o esdeveniment important dintre de la història i que el lector
pot relacionar perfectament.

8.2. Analitzeu els principals símbols literaris que es poden identificar a La plaça del

9
Diamant.

SÍMBOL INTERPRETACIÓ EXEMPLES

(indiqueu els
capítols)
Els coloms Representen el matrimoni tòxic entre la Natàlia XII, XIII, XIV, XXI,
i en Quimet, ja que al principi se senten XXII, XXV
empresonats al colomar, desprès estan bé,
pero acaben convertint-se en una plaga que
torna boja a la Natàlia, i al final ella els acaba
matant, igual que al final acaba desfent-se de
tot el que portava dins del seu passat.
L'embut L’embut és la dificultat de la de la XII, XXXIV
vida, que cada cop la deixa en una
situació més estreta i estrenyida, i l’utilitza per
acabar amb la seva vida i la
dels seus fills amb salfumant.
Les nines Les nines i l’aparador de la botiga IX, XII, XXXIV,
d’hules són el desig de tornar a la XXXVI
innocència de la infancia de la Natàlia.

El crit final Aquest crit simbolitza l’alliberament i la XLIX

separació de la Natàlia de la Colometa, nom
que en Quimet li va posar i que ella no va
decidir, cosa que es un altre exemple del
control i de l'abús i poder que tenia sobre ella.

Després de morir en Quimet, encara la

tormenta la seva vida com a Colometa, fins i tot
quan per fi aconsegueix estar amb algú que
l'estimi com l’Antoni, tot i que fins que no deixa
anar aquest crit ple de rabia, dolor, pena i
angustia, no es desfà de la Colometa, és a dir
del trauma i després de fer-ho és quan pot ser
feliç amb el seu nou marit.

10