Valencià

1. L´article d´opinió

L´article d´opinió es un text publicat a la premsa.

L ´emissor expressa la seua posición front un conflicte i vol convèncer al lector.
És un text subjectiu que pertany al grup dels textos argumentatius i pot aparèixer en l
´àmbit literari (assaig, faula) i a l`àmbit no literari (article d´opinió, anunci
publicitari…).
En aquestos textos l`autor/a defensa una tesi, que és alló que representa el seu punt de
vista.

1.2 Estructura dels textos argumentatius.

 Introducció: Es presenta el tema als lectors.

 Desenvolupament: S´hi enumeren les raons que defensa l´autor/a sobre el tema.
 Conclusió: S´hi fa un xicotet resum sobre l´argumentació principal i es reafirma
la tesi defensada anteriormente.

1.3 Recursos dels textos argumentatius.

 Connectors d´ordre, explicatius i casuals: els primers ordenen els
arguments(en primer lloc, per una banda,…) i els altres introdueixen
explicacions i raons. (és a dir, per exemple…)

 Guions i parèntesi: s´hi fan per a fer aclaracions en el text.

 L´èxic valoratiu: es tracta d´adjectius, vervs i substantius.

 Interrogacions retòriques: són preguntes que no esperen reposta sinó captar l

´atenció del lector.

 Apel·lacions al lector: li parlen directament al lector i busquen la seua

complicitat.

 Primera persona del singular o plural: S´usen per a manifestar l´opinió propia
(jo opine). I també per a fer particip al lector (nosaltres opinem).
 2. La composició
La composición és un mecanismo de creació lèxica. Serveix per a crear paraules
noves.
Es poden crear Unint dos lexemes:
Paraules soldades(juntes): sense separación(historicopolític)
Paraules amb guionet: un guió en mig(poca-solta)
Formades per mots independents: les paraules creen un significat nou pero van
separades(cotxe patrulla).
Les paraules s´escriuen amb guió en aquestos casos:
 Numerals D-U-C (desena unitat, i unitat i centena): cinquanta-quatre,
tres-cents.
 Primera paraula acaba en vocal i la següent començ amb x, r ,s. : cara-
xuclat, guarda-roba.
 Quant la primera paraula porta accent: pèl-curt, despús-demà.
 La primera paraula es un punt cardinal: sud-americà, nord-est.
 Les paraules es repeteixen o es pareguen: xino-xano, nyam-nyam

3 Funcions dins de l´oració

Les oracions es troben formades per
Subjecte (sintagma nominal que fa l´acció)
Predicat (tota la resta de l´oració, amb nucli en el verb SEMPRE).
El meu cotxe roig está trencat.
El meu cotxte roig: subjecte.
Està trencat: predicat.

3.1 Subjecte
El subjecte pot estar format per un determinat(det) un nom (nucli) i per diversos
complements del nom (CN).
El meu (determinants)
Cotxe (nucli)
Roig(CN)

3.2 Predicat

El nucli del predicat es sempre un verb acompanyat de diferents complements.

Predicat nominal: verb copulatiu(ser, estar, pareixer o semblar)
Predicat verbal: qualsevol altre verb
3.2.1 Atribut
En el predicat nominal el complement que acompaña al verb sempre es atribut.
Eva es espanyola: Espanyola atribut.
Vicent semblava cansat: cansat atribut.
Aquesta polsera es de plata: De plata atribut.
La meua àvia está millor: Millor atribut.

3.2.2 Complement directe (CD)

El complement directe respon a , Qué? Al verb.
El Govern aprovà la nova llei: Que aprovà? La nova llei CD
Marc escolta la radio cada matí : Que escolta? La radio CD

En la 1ª i 2ª persona el complement directe es substitueix per em/ens i et/us

Pero per a 3ª persona hi han 3 posibilitats:
Si el CD es determinat, ``els llibres´´ sutilitza el, la, els les.
He comprat els libres. = Els he comprat
Si el CD es indeterminat ``tinc diners´´ sutilitza en.
Tinc molts diners= En tinc molts.
Si el CD va introduït per pronom neutre(açó, alló, etc) s´usa ho.
Em va donar alló= M´ho va donar .
3.2.3 Complement indirecte (CI)
El CI fa referencia al beneficiari o destinatari i SEMPRE va introduït per ``a´´ o
``per a´´:
Han comprat un regal per a Marc= Per a Marc CI
He donat una taronja als meus pares= als meus pares CI
Es substitueixen per ``li´ en singular i ``els´´ en plural.

Li han comprat un regal

Lis he donat una taronja.

3.2.4 El Complement Circunstancial (CC)

El complement circunstamcial expressa diferents circumstàncies de l´acció del
verb. Hi han diferents tipus:
 De lloc(on?): Viu a València
 De temps(quan?): No tornarem mai.
 De manera(com?)Caminava lentament.
 De quantitat(quant?): Estudien molt.
 De compañía(amb qui?): Viatja amb Albert.
 D´instrument(amb qué?) : Escriu amb llapis.
 De finalitat(per a qué?): Assaja per a l´obra.

El complement circumstancial pot ser tant un sintagma preposicional, com un

sintagma nominal o un sintagma adverbial.
El CC de lloc es substirueix per en quan va introduït pel pronom de
(Vinc de Sagunt= En vinc)
I es substitueix per hi en la resta de casos.
 4. GRAMÀTICA
4.1ELS DIFTONGS
Un diftong es la unió de dues vocals en una mateix sil·laba. Per a que aixó siga
posible una vocal ha de ser una vocal de les dues ``i´´ o ``u´´.
Vocals: a-e-o
Semivovals: i-u

Diftongs creixents:
Han d´anar després de ``q´´ o ``g´´. I primer trobem la semivocal u i després la
vocal
En els grups güe, güi, qüe, qüi, SEMPRE la u porta dièresi.
Exemples:
Quaderns, qüestió, aqüifer, quota, guanyador, següent, lingüista, aiguota.

Diftongs decreixents:
En primer lloc trobem la vocal, i després la semivocal.
Ai: Baixar Au: Caure
Ei: Reina Eu: Beure
Oi: Boira Ou:Pou
Ui: Cuinar Iu: Ciutat

4.2 ELS HIATS

Un hiat ocorregueix quan dues vocals juntes pertanyen a silabes diferents.
 Dues vocals i ninguna és una semivocal: Aeroport, preocupada
 Quan ``u´´ va davant i NO va precedida de q/g: cueta, afluent.
 Quan les vocals ``i´´ ``u´´ van darrere, peró porten accent o dièresi: veí,
cafeïna, peüc.

4.3 DÍGRAFS
Els dígrafs són en Dues lletres un únic so:
Qu-gu-ig-ny-ll-tg-tj-tz-tx-ss-rr

4.3.1 Les lletres comostes

Les lletres compostes son cmbinacions de lletres representen un so geninat
encara que avegades les ouguen orinunciar com a simples.
Aquestes son:
Mm: commoure
Nn: innovar
Tl: ametla
Tll: revetlla
Tn:cotna
L·l: col·legi

4.4 Separació de sílabes

Per a dividir una paraula hem de tndre en compte diversos aspectes:
Els diftongs no es poden separar:qua-ran-ta. Des-mai
Els hiats sí quees separen: a-e-ri ser-vi-a
Hi ha cinc dígrafs que no es separen: gu(a-gui-la), qu(po-quet), ig(de-sig) ll(ca-
llar), ny(ba-nyes).
La resta de dígrafas sí se separen: tvg(vi-at-ges), tj(pit-jor), tx(dut-xa, tz(at-za-
rós),ss(pès-sim), rr(dar-rer9
Les lletres compostes també se separen: l·l(no-vel-la), mm(des-em-mi-do-nar),
nn(in-nat), tl(at-lant), tll(sub-rat-llar), tm(set-ma-na), tn(èt-ni-a).
 5. El monolingüisme i el plurilingüisme.
Les comunitats lingüístiques son monolingües per naturaleza, ja que els
habitants parlen la mateixa lengua i és més eficaç, ja que tots ens entenem amb
tots.
Encara que els estats plurilingües dominen Europa, tan sols 3 països son
monolingües.
Un estat plurilingüe pot identificar-se amb totes les llengües que s´hi parlen i ser
igual d´importants.
Altra possibilitat és que en un estat domine una lengua i hi haja discriminación a
la resta de llemgües, per tant semble que hi haja una lengua peró no siga la
realitat..

5.1 Ramon Llull

Durant l´edat Mitjana la literatura culta solía escrure´s en llatí. Ja que, les llengües
romàniques no es consideraven tan dignes.
Els primers textos en prosa no literaria qu es van escriure en la nostra lengua foren el
Forum iudicum i les Homilies d´Organyà.
La prosa literaria en català arribà amb Ramon Llull, que a banda de escriptor era filòsof
i científic. Peró el més importan tés que va a ser capaç d´escriure gran part de la seua
obra literaria culta en català.

Biografía
Ramon Llull va nàixer a Mallorca el 1232 en una familia noble. Es va casar amb
Blanca Picany. Portava una vida cortesa normal, peró una nit, segons ell explica,
se li va aparèixer Crist i li va manar tres objectius:
 La cconversió dels no cristians.
 La fundació de libres per a difondre l´ideal cristià i Divulgar
coneixements.
 La creació d´escoles i monestirs cristians.
Finalment va viajar per gran part d´Europa i el nord d´Àfrica i va morir en Tunis
en 1316.
Obra literaria de Ramon Llull.
Va escriure més de 250 obres, on va utilizar 4 llengües diferents.
 Escrivia en català perquè era la llengua de la Corona d´Aragó.
 Escrivia en llatí per a adreçar-se als centres culturals més importants d
´Europa.
 Escrivia en occità perque era la lengua que utilitzaven els trobadors i ell
va escriure poesía trovadoresca.
 Escrivia en àrab per a convencer-los de convertir-se al cristianisme.

La seua prossa era senzilla, ja que volia resultar fácil de comprendre.

Però, com tocaba temes cultes va teir que crear neologismes per a referir-se a
conceptes abstractes quye sols tenien nom en llatí.
Neologisme: Paraula nova a una lengua que es trova aïsllada i amb poc ús