ORTOGRAFIA

T1. La vocal neutra

La a i la e en posici tona es pronuncien com a vocal neutra en catal oriental.
-

A final de mot:
NOMS: MASCULINS amb una e i FEMENINS amb una a.
EXCEPCIONS: paraules masculines que acaben en arca, -cida, -ista, -ma, -ta.
Paraules femenines que acaben en aire.
ADJECTIUS: nhi ha que tenen dues terminacions agre/agra, pobre/pobra,
ample/ampla. Nhi ha que tenen una terminaci: acaben en aire, -ant, -ent,ble.
Quan canviem al plural, -ca/-ques, -a/ces, -ga/-gues, -gua/-ges, -ja/-ges,
-qua, -qes
A comenament i enmig de mot:
Hem de buscar un de la mateixa familia que tingui la a o la e en posici
tnica. Pedrs pedra.
En els verbs mirarem la 3a persona del present indicatiu. Nixer, Treure i
Jeure sescriuran amb a en les tniques.

T2. La o i la u tones:
A vegades pronunciem la o com una u.
-

En les terminacions:
La majoria de noms i adjectius que sonen u sescriuen amb o.
Sescriuen amb u les paraules acabades dels diftongs: -au, -eu, -iu, -ou.
Sescriuen amb o els plurals masculins dels noms i adjectius acabats en o,
-, -ig, -s,-sc,-st,-tx, -x, -ix i xt
En els verbs, sescriu amb o la 1a del present dindicatiu.
En els lexemes o arrels:
Buscar paraules de la mateixa famlia
Buscar la 3a del present dindicatiu.
No segueix la regla els verbs: collir, escopir, sortir i tossir.

T3. La sllaba, el diftong i el hiat:

-

Sllaba: es cada cop de veu que fem quan pronunciem la paraula. Podem tenir
monosllabs, bisllabs, tri-, tetra-, penta-, hexa-...
Per partir les sllabes a final de lnia:
No es pot deixar sola cap vocal a principi ni a final de ratlla, excepte si va
apostrofada.
Els dgrafs que es parteixen a final de lnia: rr, ss, sc, ix, ll, mm, nn, tg, tj,tl,
tll, tn, tx, tz.
No es parteixen a final de lnia: gu, qu, ll, ny.

Diftongs: pronunciaci de dues vocals en una sola sllaba

Hiat: dues vocals juntes per es pronuncien en sllabes diferents.

T4. Accentuaci: Els mots monosllabs normalment no saccentuen a no ser que portin
accent diacrtic.

GRAMTICA
T1.Categories, sintagmes i funcions:
-

Categoria: la categoria gramatical es cadascun dels diferents tipus de paraules que

t la llengua. Els variables varien segons el gnere, el nombre, la persona... Els
invariables sempre tenen la mateixa forma.

Sintagma: fa referncia al grup de mots que formen una unitat al voltant del nucli.
Hi ha 5 tipus.

Funci: la funci s la relaci que mant un mot o sintagma amb la resta de mots
duna oraci. Nhi ha 12:
Subjecte
Predicat
Complement del nom
Complement de ladjectiu
Complement de ladverbi
Complements del verb:
1. complement directe
2. complement indirecte
3. atribut
4. complement predicatiu
5. complement de rgim verbal
6. complement circumstancial
7. complement agent

Loraci simple:

Una oraci es un conjunt de paraules que tenen sentit complet i ha de tenir com a mnim
un verb.
Oraci: Sintagma nominal + Sintagma verbal
Subjecte

Predicat

Per identificar el subjecte duna oraci hem de fer la prova de la concordana.

A vegades el subjecte est ellptic, quan ja queda sobreents.
Hi ha oracions impersonals que sn aquelles que no tenen subjecte, perqu no el
necessiten. Els fenmens meteorolgics o el verb haver-hi no tenen subjecte.
T2. El Sintagma nominal:
El sintagma nominal t com a nucli un nom ( o un pronom) , que pot anar acompanyat de
determinants i complements del nom.

Els determinants:

Els complements del nom:

T3. Gnere i nombre del substantiu i de ladjectiu:

Gnere: mascul o femen.
En fer el femen:
Normalment es forma afegint una A. Per tamb:
-

Canvi de la u per va
Canvi de f per va
Canvi de p, -t, -c per b,-d,-g
Canvi de leg per loga
Doblar la ss o la ll
Posar o treure accents
Afegir ina, -essa, -iu

Nombre: singular o plural.

Normalment afegim -S o OS. Per+o hi pot haver canvis consonntics:
-ca-ques
-jages
-ga-gues
-gua ges
-qua qes
T4. Els verbs regulars:
Els verbs regulars segueixen un nic model de conjugaci.
1a conjugaci: acabats en ar
2a conjugaci: acabats en er, -re
3a conjugaci: acabats en ir
Les formes no personals del verb sn aquelles que no es poden conjugar:

Infinitiu: cantar, dormir, perdre

Gerundi: cantant, dormint, perdent
Participi: cantat, dormit, perdut

Temps simples: canto, cantava, cantar...

Temps compostos: he cantat, havia cantat, hauria cantat...

LXIC
T1. Camps semntics: grup de paraules que estan relacionades entre elles perqu es
refereixen a un mateix mbit.
Un Hipernim s una paraula que inclou a altres mots dins seu.

Un Hipnim s una paraula que est inclosa en un hipernim.

T3. Sinnims i antnims:
Els sinnims sn paraules que tenen un significat molt semblant, que a vegades es poden
intercanviar en una oraci.
Els antnims sn mots amb sentits oposats, contraris... Podem formar antnims amb els
prefixos: a-, des-, im-, il-, ir-.
T4.Derivaci:
Els derivats sn paraules noves que resulten dafegir un afix o un lexema. El lexema s la
part invariable del mot i la que li dona el significat bsic.
Els afixos poden ser:
-

Prefixos: van davant del lexema

Infixos: van entre el lexema i el sufix
Sufixos: van darrera del lexema

LLENGUA I SOCIETAT
T1. La romanitzaci:
Va comenar al segle III aC amb larribada dels romans a la pennsula Ibrica. Implanten la
llengua llatina i els costums romans i provoquen canvis econmics, socials i culturals.

El llat vulgar va anar-se implantant i va substituir les llenges que hi havia abans: iber i
celta.
Al segle V aC quan cau lImperi Rom, la llengua pateix transformacions i al segle VIII
neixen les llenges romniques: itali, francs, castell, galaicoportugus, romans, sard,
retoromnic, occit i catal.
Van sorgir diferents llenges segons la intensitat de la romanitzaci soferta, la influncia
de llenges anteriors i posteriors i la influncia de les llenges venes.
T2. Lorigen de la llengua:
Al segle VIII van nixer les llenges romniques. Al segle IX ja shavien comenat a
utilitzar les llenges romniques oralment. El conjunt de terres on es parlen aquestes
llenges sanomena Romnia. Es divideix en dos blocs:

La Romnia occidental: el francs, el castell, el galaicoportugus, el sard, el

retoromnic, loccit i el catal.
La Romnia oriental: litali i el romans.

Els primers textos que tenim constncia sn del segle XII. El primer s una traducci del
Forum iudicum, el codi de lleis visigtic, que noms hi ha petits fragments. El segon text
s el de les Homilies dOrgany, manuscrit de carcter religis que cont 6 sermons de
diversos evangelis per als fidels.
T3. Ramon Llull:
Les llenges romniques van ser al principi transmeses oralment i no va ser fins segles
desprs que es van trobar per escrit. Els primers textos en catal sn del segle XII o
principis del XIII.
Grcies a Ramon Llull, el catal va ser una llengua de cultura. Va escriure 250 llibres de
doctrina religiosa. Va utilitzar diverses llenges: catal, rab, llat i provenal, per poder
arribar a tothom.
Va ser el primer que va utilitzar el catal per escriure sobre temes filosfics i cientfics. Va
haver dinventar-se paraules noves i per aix es diu que es el creador de la prosa literria
en llengua catalana. Llibres: Llibre dAmic e Amat, Llibre de les Meravelles, Blanquerna...
T4. La Cancelleria Reial. Bernat Metge:
Al segle XIV, a Itlia, simposa una nova manera de veure el mn i la vida centrada en
lsser hum. Abans era centrada en Du. Aquesta ideologia sanomena HUMANISME, en
qu lhome es el protagonista.
Aquestes idees van arribar a la corona catalanoaragonesa per mitj de la Cancelleria
Reial, que era on es redactava la documentaci de la Corona. Els funcionaris van traduir al
catal algunes obres i van ser difusor de lHumanisme.
Bernat Metge va ser un daquest funcionaris, s conegut com a traductor i escriptor. La
seva obra ms important s Lo somni (1399). La va escriure mentre era a la pres per
demostrar la seva inocncia.

LITERATURA
T3. Les faules: La faula s una narraci en prosa o en vers protagonitzada per animals
que simbolitzen vicis o virtuts humanes amb la finalitat densenyar alguna cosa.
Jean de La Fontaine s lautor de faules ms important. T 238 faules recollides en 12
llibres.
Les mximes sn una altra modalitat de sentncies morals que es donen com a veritats i
com a regles de conducta. Santiago Russiol va escriure Mximes i mals pensaments.
Exemples:
-

Quan un home cau i els altres no riuen, mal senyal per al qui ha caigut.
Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors del tren serien els homes ms savis.

T4. Les rondalles:

Les rondalles sn narracions populars transmeses oralment de pares a fills. Tenen un
argument senzill i amb elements fantstics. Tenen la finalitat daprendre alguna cosa. Nhi
ha de diverses menes: fantstiques, simptiques, edificants, humanes...