La matèria

i la mesura
 1
INTERPRETA LA IMATGE
 L’alumini es fa servir tal com s’obté de la natura?
No. L’alumini a la natura es troba dins d’un mineral anomenat bauxita. Per cada 4 kg d’aquest mineral en podem
obtenir 1 d’alumini.

 Quins objectes d’alumini utilitzes habitualment? Per què creus que són elaborats amb alumini?
Habitualment utilitzem llaunes, recipients per guardar-hi aliments o paper d’alumini. També el trobem en
persianes o portes i finestres. Això es deu al fet que l’alumini és un material resistent, suporta bé la corrosió, és
impermeable, no és tòxic i no deixa passar les olors.

CLAUS PER COMENÇAR

 L’alumini es pot reciclar? Et sembla una bona idea reciclar-lo encara que sigui un metall abundant i
relativament barat?
L’alumini sí que es pot reciclar. Tot i que sigui un metall abundant, reciclar sempre és una bona idea, ja que la seva
extracció de la natura segur que provoca un impacte ambiental important.

 Per què es fa servir la fusta per fabricar embarcacions, si hi ha altres materials, com l’acer, que són més
resistents?
Tot i ser menys dens que l’acer, l’alumini té una densitat més elevada que la fusta. Els vaixells han d’estar
fabricats amb materials poc densos per surar i és, doncs, per aquest motiu, que és preferible fer-los de fusta que
d’alumini.

ACTIVITATS

1 ndica quins dels casos seg ents estudia la química i quins estudia la física:
a) Quina llargada cedeix una goma quan l’estirem.
b) Quina és la composició d’un medicament.
c) Si un metall s’oxida en contacte amb l’aire.
d) Quina capacitat té un metall per conduir l’electricitat.
e) Si un objecte flota o no a l’aigua.
Física: a, d, e. Química: b, c.

2 De vegades, un problema és tan complex que ha de ser estudiat per la física i la química. Pensa en els
combustibles i explica quina ciència estudia:
a) Si són sòlids, líquids o gasos.
b) Quins gasos es desprenen quan cremen.
c) Quina quantitat de calor proporciona 1 kg de combustible.
d) Si els combustibles són densos o lleugers.
Física: a, d. Química: b, c.
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

3 Durant molts anys, la gent va creure en la teoria de la generació espontània, segons la qual la vida es podia
originar només a partir de matèria inerta. Aquesta teoria es basava en el fet que, si deixem una ampolla
buida a l’aire lliure, al cap d’uns quants dies hi trobarem petits insectes a l’interior.
a) Estàs d’acord amb aquesta teoria? Raona la resposta.
b) Pensa com podries demostrar si és falsa.

a) Resposta model: no hi estic d’acord. La teoria es basava en una simple observació, però no en buscava les
causes ni es plantejava cap hipòtesi per contrastar com i per què la vida apareix a l’interior de l’ampolla.
b) Hi ha diferents maneres de demostrar la falsedat d’aquesta teoria. En qualsevol cas, s’ha de plantejar un
procediment que segueixi el mètode científic o un disseny experimental. Una de les maneres de fer-ho seria
plantejant un experiment en què es posés l’ampolla a l’aire lliure però en diferents ambients, per veure si
en tots hi apareixen insectes.

4 Imagina que deixes caure simultàniament, des de la mateixa alçada, dues boles de la mateixa mida, una de
fusta i una de ferro.
a) Quina creus que arribarà abans a terra?
b) Creus que la massa de l’objecte té influència en el temps que triga a caure?
c) Com ho podries comprovar?
a) Les dues pilotes cauran alhora a terra.
b) La massa de l’objecte no té cap influència, el que fa que vagi més lent o més ràpid és la fricció amb l’aire.
c) Llençant dues pilotes amb formes iguals però de massa diferent, veiem que cauen al mateix moment. Això
implica que la massa no és tan diferent. Per comprovar que és la fricció amb l’aire, podem llençar dos fulls
de paper iguals, que, per tant, tindran la mateixa massa. L’un el llancem desplegat i l’altre, arrugat. Si els
llancem, veurem com cau primer el full arrugat.

5 rdena les etapes seg ents que se segueixen en una investigaci cient fica
a) Anàlisi de resultats
b) Experimentació
c) Enunciat de lleis i teories
d) Observació
e) Publicació de resultats
f) Plantejament d’hipòtesis
Ordre correcte: d, f, b, a, c, e.

6 Llegeix la hipòtesi seg ent Totes les substàncies l quides disminueixen de volum quan es congelen.
Dissenya un experiment per comprovar si aquesta hipòtesi es compleix en el cas de l’aigua
Un bon experiment seria omplir una ampolla de plàstic fins a dalt d’aigua, tapar-la bé i posar-la a congelar. En
el cas que l’aigua augmenti de volum quan la congelem, l’ampolla sortirà més inflada que quan la hi hem posat.
Si disminueix, l’ampolla en sortirà més comprimida.

7 Has observat que les taronges que estan fora de la nevera triguen menys a fer-se malbé, ja que els apareixen
floridures i fongs a la pell.
a) Quina pregunta podries plantejar-te abans de començar a estudiar aquest fenomen?
b) Quines són les variables dependent i independent d’aquest experiment?
c) Dissenya un experiment per comprovar si aquest fenomen és cert.

a) Resposta oberta. Possible pregunta: “Si tinc una taronja dins de la nevera i una altra fora, trigarà més a fer-
se malbé la que estigui fora?”.
b) Variable independent: temps. Variable dependent: estat de la taronja / superfície de la pell coberta per
floridures i fongs.
c) Posem una taronja dins de la nevera i una altra fora al mateix moment. Decidim un temps d’observació del
seu estat, per exemple, cada dia. Cada 24 hores, doncs, fem una fotografia a les dues taronges i les
comparem per veure quina es fa malbé abans.
 Física i Química 2n ESO. Solucionari

8 Busca informació sobre els científics seg ents i sobre alguns dels seus experiments més famosos. Esbrina si
van seguir el mètode científic.
a) John Dalton c) Isaac Newton e) Marie Curie
b) Robert Boyle d) Albert Einstein
Tots van seguir el mètode científic.

INTERPRETA LA IMATGE. Pàgina 13

Com pots saber quin volum d'aire hi havia a l’interior del got?
Per saber el volum d’aire podem omplir el got d’aigua i mesurar-ne el volum. El volum d’aire que hi ha a l’inici serà
el mateix que el que acabem de mesurar d’aigua.

9 Indica si els elements seg ents s n mat ria

a) Llapis e) Escriptura i) Sorra
b) Música f) Gat j) Cotó fluix
c) Arxiu MP3 g) Riu
d) Gas carbònic h) Llum
Elements que són matèria: a, d, f, g, i, j.

10 Classifica els elements següents segons si són un cos o un sistema material:

a) Llibre e) Aire i) Avió
b) Suc f) Ocell j) Lluna
c) Ampolla d’aigua g) Mercuri
d) Telèfon h) Atmosfera
Cos: a, c, d, f, i, j. Sistema material: b, e, g, h.

11 opia el text seg ent a la teva llibreta i marca les propietats de la mat ria que s’hi anomenen
3
«L’oli és un líquid groc insoluble en aigua. Flota sobre l’aigua perquè la seva densitat (0,9 g/cm ) és més
3 3 3
petita que la de l’aigua (1 g/cm ). Aboquem 10 cm d’oli en un got que conté 150 cm d’aigua i la
temperatura del conjunt és de 20 ⁰C.» Fes, a la teva llibreta, una taula de sis columnes amb aquests
encapçalaments:
 Quantitatives  Intensives
 Qualitatives  Generals
 Extensives  Característiques
Escriu cada propietat a la columna adequada. Algunes propietats poden ser en més d’una columna.
Quantitatives Qualitatives Extensives Intensives Generals Característiques
Densitat Color Volum Color Volum Densitat
Volum Densitat Temperatura
Temperatura Temperatura Color

12 Repassa aquesta llista de propietats de la matèria i assenyala:

 Si són qualitatives o quantitatives.
 Si són extensives o intensives.
 Si són generals o característiques.
a) Temperatura e) Duresa
b) Color f) Densitat
c) Suavitat g) Volum
d) Temperatura d’ebullici h) Solubilitat en aigua
 Física i Química 2n ESO. Solucionari

a) Temperatura: quantitativa, intensiva, general.

b) Color: qualitativa, intensiva, general.
c) Suavitat: qualitativa, intensiva, general.
d) Temperatura d’ebullició: quantitativa, intensiva, característica.
e) Duresa: quantitativa, intensiva, característica.
f) Densitat: quantitativa, intensiva, característica.
g) Volum: quantitativa, extensiva, general.
h) Solubilitat en aigua: quantitativa, intensiva, característica.

3
13 Una mostra de matèria té una densitat de 0,8 g/cm i bull a 78 ⁰C. Llegeix les dades de la taula i raona de quin
material es tracta:

La mostra de matèria que tenim és l’alcohol, que té la mateixa temperatura d’ebullició i densitat a la taula. Com
que són propietats característiques, no hi pot haver una altra matèria que tingui aquestes característiques.

14 Raona quines d’aquestes caracter stiques de la mat ria s n magnituds i quines no ho s n

a) L’altura
b) El pes
c) El preu en euros
d) El gust
Són magnituds totes aquelles propietats que es poden mesurar, és a dir, expressar amb un nombre i una unitat.
Les característiques que compleixen amb això són l’altura, el pes i el seu preu en euros.

15 Completa la taula a la teva llibreta:

Símbol Unitat Símbol Unitat

mg mil·ligram dL decilitre
km quilòmetre mm mil·límetre
cm centímetre hg hectogram
mL mil·lilitre dag decagram

16 El peu és una mesura de longitud basada en el peu humà. Mesura la longitud de la pissarra utilitzant com a
mesura el teu peu. Anota el resultat i respon:
a) Si haguessis fet aquesta mesura el curs anterior, hauries obtingut el mateix resultat? I si la fas el pròxim
curs?
b) Obtindràs el mateix resultat amb sabates i sense?
c) Busca informació i digues a quina distància equival un peu i si ha estat la mateixa al llarg de la història.
d) A quina longitud equival actualment un peu?
e) És adequat utilitzar el peu com a unitat de mesura? ompara’l amb el metre.
 Física i Química 2n ESO. Solucionari

a) No hauria obtingut el mateix resultat, ja que el peu encara va creixent amb el temps.
b) No, perquè el peu és més llarg amb la sabata.
c) Actualment, el peu equival a una distància de 30,48 cm. Això no ha estat sempre així, ja que durant l’època
de l’antiga Roma equivalia a 29,57 cm.
d) Actualment, el peu equival a una distància de 30,48 cm.
e) No és tan adequat com el metre, ja que ha estat una unitat que ha anat variant al llarg del temps o pot
variar en funció de la persona i el moment. Aquest fet, com hem vist, és poc científic a l’hora de donar un
valor a la magnitud de la longitud i poder-lo comunicar.

17 Fes les transformacions següents:

a) 25,8 g → cg c) 3,5 dag → kg
b) 0,05 hg → dg d) 450 mg → dag

a) 25,8 g = 2.580 cg c) 3,5 dag = 0,035 kg

b) 0,05 hg = 50 dg d) 450 mg = 0,045 dag

18 Fes les transformacions següents:

a) 8,15 km → dam c) 0,04 hm → m
b) 1,45 dam → dm d) 59 mm → cm

a) 8,15 km = 815 dam c) 0,04 hm = 4 m

b) 1,45 dam = 145 dm d) 59 mm = 5,9 cm

19 Fes les transformacions següents:

a) 16 L → hL c) 7,5 kL → cL
b) 0,25 daL → mL d) 50 dL → hL

a) 16 L = 0,16 hL c) 7,5 kL = 750.000 cL

b) 0,25 daL = 2.500 mL d) 50 dL = 0,05 L

20 Ordena aquestes quantitats de major a menor.

a) 0,015 kg – 2.765 dg – 2,54 dag
b) 75 cm – 0,65 dm – 1,25 m
c) 0,05 hL – 350 daL – 3.672 mL

a) 2.765 dg > 2,54 dag > 0,015 kg

b) 1,25 m > 75 cm > 0,65 dm
c) 350 daL > 0,05 hL > 3.672 mL

21 Fes les transformacions següents:

2 2 2 2
a) 1,25 m → cm c) 1,007 dam → mm
2 2 2 2
b) 0,082 km → dm d) 500 cm → dm
2 2 2 2
a) 1,25 m = 12.500 cm c) 1,007 dam = 100.700.000 mm
2 2 2 2
b) 0,082 km = 8.200.000 dm d) 500 cm = 5 dm

22 Ordena les quantitats següents:

2 2 2
a) 1.432 cm – 347 dam – 0,0005 km
2 2 2
b) 0,000564 hm – 657.892 cm – 4,5 m
2 2 2
a) 347 dam > 0,0005 km > 1.432 cm
2 2 2
b) 657.892 cm > 0,000564 hm > 4,5 m
 Física i Química 2n ESO. Solucionari

23 Fes les transformacions següents:

3 3
a) 73,357 cm → mm
3 3
b) 1,0576 dam → dm
3 3
a) 73,357 cm = 73.357 mm
3 3
b) 1,0576 dam = 1.057.600 dm

24 Ordena les quantitats següents:

3 3 3
a) 6,42 cm – 0,935 dm – 2.575 mm
3 3 3
a) 0,935 dm > 6,42 cm > 2.575 mm

25 Agafa un bric en qu s’anuncia 1 L de llet o de suc.

a) Amb el regle, mesura’n la llargada, l’amplada i l’altura i, després, calcula’n el volum.
b) Raona si aquest bric pot contenir 1 litre de líquid. (Pista: pots esbrinar si és completament ple de líquid?)
a) Mesures aproximades d’un bric d’1 L: 19,5 cm · 9 cm · 5,9 cm.
3 3 3
b) El volum del bric és V = 19,5 cm · 9 cm · 5,9 cm = 1.035,45 cm = 1,03545 dm . Sabent que 1 dm = 1L,
podem afirmar que el bric pot contenir 1 L.

26 Fes les transformacions necessàries i respon:

a) Una piscina té 250 milions de litres d’aigua. Quants metres cúbics són?
b) Les ampolles de refresc tenen un volum de 33 cL. Quants centímetres cúbics són?
c) En una recepta es necessiten 5 dL d’oli. Quants decímetres cúbics són? I centímetres cúbics?

a) Són 250.000 metres cúbics d’aigua.

b) Són 330 centímetres cúbics.
c) Són 0,5 decímetres cúbics i 500 centímetres cúbics.

27 Calcula quants segons són 2 hores i 30 minuts.

 60 m in 
2 h    120 m in
 1 h 
120 min + 30 min = 150 min
 60 s 
150 m in ·    9.000 s
 1 m in 

28 Calcula quantes mil·lèsimes de segon són 47 segons.
 1.000 m il·lèsim es de segon 
47 s     47.000 m s
 1s 

29 Una pel·lícula dura 135 minuts. Quantes hores dura?
 1 h 
135 m in     2 ,25 h
 60 m in 
Dura 2,25 hores, és a dir, 2 hores i 15 minuts.
 30 Una cançó dura 2,13 minuts. Quantes dècimes de segon dura?
 60 s 
2 ,13 m in     127 , 8 s
 1 m in 
 10 dècim es de segon 
127, 8 s     1.278 dècim es de segon
 1s 

31 La velocitat màxima d’una motocicleta és de 25 m/s. Expressa-la en quilòmetres per hora (km/h).
 1 km   3.600 s 
25 m s       90 km h
 1.000 m   1 h 

32 El tren de levitació magnètica japonès JR-Maglev ha aconseguit una velocitat de 581 km/h. Expressa-la en
km/min i en m/s.
 
 1 h   1.000 m   1 h 
581 km h     9 , 68 km m in 581 km h       161,39 m s
 60 m in   1 km   3.600 s 

33 El mercuri és un metall líquid d’alta densitat. 1 L de mercuri té una massa de 13,59 kg. Expressa
3
la densitat en kg/m .
1.000 L 3
13, 53 kg L   13.530 kg m
1m 
3

3
34 L’aire que respirem té una densitat aproximada d’1,29 kg/m . Expressa-la en grams per litre (g/L).
3
3
 1.000 g   1 m  3
d  1,29 kg m   
  3 
 1,29 g dm  1,29 g L
 1 kg   1.000 dm 

35 Imagina que col·loques un objecte en un dels platets d’una balança de precisió. Indica quins pesos has
de posar a l’altre perquè, quan s’alliberi la balança, l’agulla marqui zero.
A l’altre platet de la balança haurem de posar pesos que tinguin la mateixa massa que la de l’objecte.

36 Una balança de plats s’equilibra quan posem en un platet una goma i a l’altre aquests pesos:
2 g + 1 g + 200 mg + 200 mg + 10 mg + 5 mg + 2 mg
• Quina és la massa de la goma?
2 g + 1 g + 200 mg + 200 mg + 10 mg + 5 mg + 2 mg = 3,417 g
La goma té una massa de 3,417 g.

37 ndica quina quantitat de l quid hi ha a les provetes seg ents

a) c)
b)

a) 37 ml; b) 15 ml; c) 129 ml.

 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

38 Marca a la teva llibreta fins on arribaria el líquid en aquestes provetes perquè el seu volum fos el següent:

a) 5,2 mL
b) 27 mL
c) 180 mL

39 er mesurar la densitat d’un bloc de plastilina, vam fer l’experiment seg ent
• La vam pesar en una balança: 27,6 g.
• La vam introduir en una proveta que contenia 120 mL d’aigua. El nivell va arribar a 140 mL.
a) Calcula la densitat de la plastilina.
b) Indica els resultats que obtindries en la pesada i a la proveta si el bloc de plastilina fos just la meitat de
gran que l’anterior. Quina seria ara la densitat de la plastilina?

a) V = 140 mL – 120 mL = 20 mL
27 , 6 g
d  1, 38 g/m L
20 m L

b) m = 13,8 g
v = 10 mL
13 , 8 g
d  1 ,38 g m L
10 m L

40 En un experiment per mesurar la densitat del sucre, vam obtenir les dades seg ents
• Pes de la proveta buida: 130 g.
• Pes de la proveta amb el sucre: 198,5 g.
a) Quina és la densitat del sucre?
b) Compara aquest procediment amb el de l’activitat anterior. Per què no seguim els mateixos passos si el
sucre també és sòlid?
a) m = 198,5 g – 130 g = 68,5 g
V = 50 mL
d = 68,5 g / 50 mL = 1,37 g/mL
b) Perquè, tot i ser sòlid, no és un cos, sinó un sistema material.
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

41 Observa la imatge i completa, a la teva llibreta, l’oraci amb la paraula adequada de les dues que et
proposem:
• Les dues boles tenen igual/diferent volum. La bola d’alumini té una massa més gran / més petita, perquè
l’alumini és més/menys dens.

Les dues boles tenen el

mateix volum. La bola
d’alumini té una massa
més gran perquè
l’alumini és més dens.

42 Observa la imatge i completa, a la teva llibreta, l’oraci amb la paraula adequada de les dues que et
proposem:
• Les dues boles tenen igual/diferent massa. La bola de fusta té un volum més gran / més petit, perquè la
fusta és més/menys densa.

Les dues boles tenen la

mateixa massa. La bola de
fusta té un volum més
gran perquè la fusta és
menys densa.

43 Els objectes s’enfonsen en un líquid que té menys densitat i floten a sobre d’un líquid la densitat del qual és
més gran. L’oli és menys dens que l’aigua. El líquid més dens se’n va al fons.
• Ordena del menys dens al més dens: espelma, tap de suro, goma, aigua i oli.

De menys dens a més dens: goma, aigua, espelma, oli, tap de suro.

44 En la taula s’indica la densitat de la llet, l’aigua i l’oli. Calcula la massa d’1 L de cada un i completa la taula a la
teva llibreta.

Densitat (g/mL) Massa d’1 L

Llet 1,04 1.040 g
Aigua 1,00 1.000 g
Oli 0,92 920 g

45 L’acer és un material molt més dens que l’aigua; si fiquem un cargol en un got d’aigua, se’n va al fons. Els
vaixells tenen una estructura d’acer i solquen els mars. Escriu, a la teva llibreta, quina afirmació explica
aquest fet:
a) L’aigua del mar és molt més densa que l’aigua «normal».
b) L’aigua del mar és més densa que el vaixell en el seu conjunt.
c) En moviment, el vaixell és poc dens.

La frase correcta és la b.

46 bserva el dibuix i idea un m tode per mesurar la gruixària d’un foli.

Una manera de fer-ho és mesurar la gruixària de tot el paquet sencer i dividir-la entre 500 (o el nombre de fulls
que tingui el paquet). D’aquesta manera tindrem la gruixària d’un sol full.
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

Dissenya un mètode per esbrinar quants cargols hi ha en una capsa sense comptar-los utilitzant una balança.
47
En primer lloc, mesurem la massa d’un cargol. Després, la de la caixa buida. Omplim la caixa de cargols i en
mesurem la massa de nou. Amb aquestes mesures, podem calcular la massa de tots els cargols (restant a la
massa total la massa de la caixa buida). Per calcular el nombre de cargols que hi ha, només caldrà mesurar la
massa de tots els cargols amb la d’un sol cargol.

REPASSA EL MÉS ESSENCIAL

48 ndica, a la teva llibreta, quins d’aquests casos estudia la f sica i quins estudia la qu mica
a) Com és constituïda la matèria.
b) Quins canvis pateix la matèria que no la transformen en una altra de diferent.
c) Quins canvis pateix la matèria que la transformen en una altra de diferent.

Física: b. Química: a, c.

49 Ordena aquestes paraules per obtenir una definició de matèria a la teva llibreta:
ocupa – l’espai – massa – lloc – té – és – tot – allò – que – la – matèria – un – i – en
La matèria és tot allò que té massa i ocupa un lloc en l’espai.

50 Relaciona, a la teva llibreta, cada tipus de propietat de la matèria amb la definició corresponent:
a) Depèn de la quantitat de matèria. Quantitativa
b) La té tot tipus de matèria i pot tenir qualsevol Qualitativa
valor. Intensiva
c) No es pot expressar amb nombres. Extensiva
d) Té un valor característic per a cada matèria. General
e) No depèn de la quantitat de matèria. Característica
f) S’expressa mitjançant un nombre i una unitat.
a) Extensiva; b) General; c) Qualitativa; d) Característica; e) Intensiva; f) Quantitativa.

51 ompleta, a la teva llibreta, les definicions seg ents amb les paraules adequades
a) Una magnitud és qualsevol de la matèria que es pot .
b) Una _ és una quantitat d’una magnitud que prenem com a per mesurar aquesta
_.
c) és comparar una magnitud amb una per veure quantes vegades la conté.
a) Una magnitud és qualsevol propietat de la matèria que es pot mesurar.
b) Una unitat és una quantitat d’una magnitud que prenem com a referència per mesurar aquesta magnitud.
c) Mesurar és comparar una magnitud amb una unitat per veure quantes vegades la conté.

52 ompleta l’esquema a la teva llibreta.

 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

53 Relaciona cada magnitud amb la unitat corresponent a la teva llibreta:

a) m Massa
b) L Temps
c) kg Longitud
2
d) m Volum
e) h Superfície
3
f) cm Capacitat
a) Longitud; b) Capacitat; c) Massa; d) Superfície; e) Temps; f) Volum.

54 Completa la taula amb el nom i el símbol de cada unitat a la teva llibreta:

Símbol Nom
dL decilitre
km quilòmetre
3
hm hectòmetre cúbic
ms mil·lisegon
cg centigram
2
dm decímetre quadrat

55 ompleta les igualtats seg ents a la teva llibreta

3
a) 1 m3 = _L c) 1 dm = 1
3 3
b) 1 L = _ cm d) 1 cm = 1 _
3 3
a) 1m = 1.000 L c) 1 dm = 1 L
3 3
b) 1 L = 1.000 cm d) 1 cm = 1 mL

56 Completa la taula amb el nom d’aquests instruments i de la magnitud que es mesura amb cada un a la teva
llibreta:

Instrument Magnitud
Balança Massa
Termòmetre Temperatura
Proveta Volum
Cronòmetre Temps
Regle Longitud

PRACTICA
57 Imagina que treballes en un laboratori i et porten una mostra d’una roca per analitzar. Indica quines de les
proves següents faries al laboratori de física i quines faries al de química:
a) Mesurar-ne la massa.
b) Mesurar-ne la duresa.
c) Analitzar-ne la composició.
d) Comprovar si l’ataquen els àcids.
e) Mesurar-ne la densitat.

Física: a, b, e. Química: c, d.
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

58 En un got hi ha una certa quantitat d’aigua, i en un altre, una certa quantitat d’alcohol. Indica quines de les
propietats següents et permetran diferenciar una substància de l’altra
a) Massa
b) Color
c) Olor
d) Volum
e) Temperatura
f) Temperatura de fusió
g) Densitat

No: a, b, d, e. Sí: c, f, g.

59 Fes les transformacions següents:

a) 0,08 kg → mg c) 548 dg → hg
b) 5,7 dag → cg d) 37 mg → kg

0,08 kg   80.000 m g c) 548 dg   0,548 hg

a) 1.000 dg

b) 5,7 dag   5.700 cg

60 Ordena les quantitats següents:

a) 254 cm b) 0,0003 km c) 8,2 dam

0,0003 km   30 cm 0 , 0003 km   30 cm

8,2 dam > 254 cm > 0,0003 km

61 Fes les transformacions següents:

a) 805 cL → hL c) 2,5 L → mL
b) 0,35 dal → dL d) 48 mL → daL

62 Fes les transformacions següents:

a) 250 m² → hm² c) 46 dam² → mm²

2
b) 0,00375 hm² → cm² d) 224 dm → m²
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

63 Ordena les quantitats següents:

a) 8.456 cm² b) 0,00086 km² c) 0,8 dam²

64 Fes les transformacions següents:

a) 7,5 dam³ → L c) 0,00065 km³ → m³

b) 875 mL → dm³ d) 378 dm³ → L

a) 7 , 5 dam ³    7.500.000 L c) 3
0 , 00065 km 

b) 875 m L    0 , 875 dm ³ d) 378 dm ³   378 L

65 Ordena les quantitats següents:

a) 1.500 L b) 1,2 m³ c) 73.568 cL

1,2 m ³    1.200 L 73.568 cL 

66 Calcula quants segons té un dia.

1 dia   
1 dia 1h 1 m in

67 Calcula quants dies has viscut fins avui. Expressa aquesta quantitat en segons.
Per a cada cas, serà un valor diferent. Els passos a seguir són:
Calcular els dies que has viscut: X = (anys sencers viscuts) · 365 dies + dies des del seu últim aniversari:

X dies     X  86.400 s
1 dia 1h 1 m in

68 Un lustre són cinc anys. Calcula quants lustres té un segle.

1 segle  
5 a ny s

69 3
El cabal d’una font és de 15 L/min. Expressa’l en cent metres cúbics per segon (cm /s).

70 2
Una planxa d’alumini d’1 cm d’espessor i 1 m de superfície té una massa de 27 kg. Quants grams pesa cada
centímetre quadrat?

27 kg m²    2 , 7 g cm²
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

71 El cargol comestible es desplaça a una velocitat mitjana de 5,8 m/h, mentre que el cargol comú de jardí ho
fa a 13,9 mm/s. Quin és més ràpid?
Per comparar-los, han d’estar expressats amb les mateixes unitats; en aquest cas, proposem passar el cargol
de jardí a m/h.

50,04 m/h > 5,8 m/h: és molt més ràpid el cargol comú de jardí.

72 El cronòmetre de la imatge mostra la durada d’una cançó.

Raona quina d’aquestes afirmacions és certa:
a) Dura 6 minuts.
b) Dura 409 s.
c) Dura més de 409 s.

A banda dels 409 segons, hi ha 30 centèsimes de segon;

per tant, la certa és la c: més de 409 segons, atès que 6 minuts són
360 segons (opció a) i l’opció b és exactament 409 segons.

73 Quina serà la indicació del cronòmetre per a una pel·lícula que dura 52 minuts i mig?

Cronòmetre: 00:52:30

74 Les pipetes s’utilitzen per mesurar quantitats petites de líquid. Observa

l’ampliaci de la pipeta de la imatge i digues quina quantitat de líquid conté:
a) 3,5 mL.
b) 3,75 mL.
c) Entre 3,5 i 3,75 mL.
Resposta correcta: la c.

75 2
En aquest paper mil·limetrat cada quadradet fa 1 mm . Mesura la superf cie de l’estrella.
Cal comptar els quadrats omplerts sencers i els que estan a mitges. Com que és simètrica, només calcularem
una punta i multiplicarem per 4, després li sumarem el quadre central. Hi ha dos mètodes:
Exacte: àrea del triangle
 10 m m 
4 triangles de base 10 i altura 10 → S  4  10 m m    200 m m
2

 2 
1 quadrat → S = 10 mm · 10 mm = 100 mm²
Total = 100 mm² + 200 mm² = 300 mm²

Aproximació: comptar els quadrats

1 punta: 38 sencers + 10 a parts = 48 mm²

Quadrat central: 100 sencers = 100 mm²
Total: 4 · 48mm² + 100mm² = 292mm²
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

76 Al laboratori de tecnologia hi ha una bobina de fil de coure d’1 mm de diàmetre. Per poder esbrinar-ne la
longitud, ens diuen que hem de tallar 50 cm de cable i pesar-los. El resultat és 3,5 g. Després, hem de pesar
tota la bobina. El resultat és 68 g. Quants metres de coure hi ha, doncs, a la bobina?

68 g    9 , 71 m

AMPLIA

77 Les tortugues són animals molt longeus. Charles Darwin, coautor de la teoria de l’evoluci , tenia una
tortuga anomenada Harriet que va néixer el 1830 i va morir el 25 de juny del 2006. Suposant que el seu
aniversari era l’1 de gener i que va morir a les 12 de la nit, calcula quants anys i quantes hores va viure la
Harriet.
Anys sencers: 2006 – 1830 = 176 anys
Dies: 1 de gener de 2006 a 25 de juny de 2006 → 31 + 28 + 31 + 30 + 31 + 25 = 175 dies
Va viure 176 anys i 175 dies: 176,48 anys

78 En una autopista el límit de velocitat és de 120 km/h. Expressa-la en metres per segon (m/s) i en milles per
hora (milles/h). Dada: 1 milla = 1.609 m.

120 km h    33, 33 m s 120 km h  

79 El cabal d’una aixeta és de 80 L/min. Utilitza factors de conversió per saber quant temps trigarà a omplir-se
una piscina de 500 m³. alcula’l en hores i en dies.

500 m ³     6.250 m in 6.250 m in   104 ,2 h 104 ,2 h   4 , 34 dies

COMPETÈNCIA CIENTÍFICA

80 Quina magnitud mesura cada aparell de mesura mostrat? En quines unitats mesura aquesta magnitud?

b)

La temperatura.
a) En graus Celsius i en graus Fahrenheit.
b) En graus Celsius.
c) En graus Fahrenheit.

81 Dels termòmetres de dalt, determina quin s’utilitza per conèixer la temperatura en un forn, quin mesura la
temperatura del cos humà i quin serveix per conèixer la temperatura de l’aire.
a) Temperatura de l’aire.
b) Temperatura cos humà.
c) Temperatura en un forn.
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

82 Respon:
a) Què volen dir els nombres de la columna esquerra del termòmetre A?
b) Quina de les dues escales fas servir habitualment?
c) Assenyala l’equival ncia entre les dues escales a partir de la imatge:
 0 ⁰C → ⁰F  –30 ⁰C → ⁰F
 –10 ⁰C → _ ⁰F  45 ⁰C → ⁰F

a) Temperatura en graus Fahrenheit.

b) Celsius.
c)
 0 ⁰C → 32 ⁰F  –30 ⁰C → –22 ⁰F
 –10 ⁰C → 14 ⁰F  45 ⁰C → 113 ⁰F

83 Anomenem precisió o sensibilitat d’un aparell la quantitat mínima que ens permet mesurar. Completa la
taula a la teva llibreta.

Precisió o sensibilitat
Termòmetre de laboratori 1⁰
Termòmetre clínic 0,1⁰
Termòmetre de forn 10⁰

84 Respon:
a) Quina és la distància entre dues marques consecutives al termòmetre A?
b) I al termòmetre C?
c) Per què l’escala del termòmetre C comença pel zero?
d) Quins valors s’han fet servir per calibrar el punt 0 i el punt 100 de l’escala Celsius?
a) 1 ⁰C o 2 ⁰F.
b) 10 ⁰F.
c) Perquè al forn sempre estarem per sobre dels 0 ⁰F, dels 32 ⁰C.
d) Els 0 ⁰C és la temperatura de fusió de l’aigua. Els 100 ⁰C és la temperatura d’ebullició de l’aigua.

85 Posa exemples de diferents aparells de mesura utilitzats per mesurar una mateixa magnitud. Indica en cada
cas quin pot mesurar una quantitat més gran i quin és més sensible.
a) La massa.
b) La longitud.
c) El temps.

N’hi ha diversos, alguns dels quals són:

a) Balança (més sensible) i bàscula (quantitats més grans).
b) Peu de rei (més sensible), regle i cinta mètrica (quantitats més grans).
c) Cronòmetre (més sensible), datació radiomètrica (quantitats molt grans, molt poc sensible) i rellotge.

86 Indica l’equival ncia entre les unitats utilitzades en cada un dels apartats de l’activitat anterior. Per
exemple, 1 m equival a 100 cm.
Resposta oberta en relació amb la resposta anterior.

87 Creus que entre dos instruments sempre serà millor utilitzar el que sigui més sensible? Per què? osa’n un
exemple.
No, perquè cal tenir en compte altres elements. Per exemple, si usem un termòmetre més sensible, però
calibrat fins a 45 ⁰C, per mesurar 70 ⁰C, no podrem mesurar la temperatura i segurament trencarem el
termòmetre.
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

88 COMPRENSIÓ LECTORA. Resumeix el text en unes quantes línies.

Hi ha molts resums vàlids. Les idees que han d’incloure són:
 Estudi dels pintallavis i brillants per als llavis detecten presència de metalls perillosos per a la salut.
 Preocupació per la salut perquè s’ingereixen o s’absorbeixen a poc a poc.
 Amb les ingestes diàries acceptables:
o Excessiva exposició al crom, cancerigen.
o Exposició excessiva a l’alumini, el cadmi i el manganès (pot aportar toxicitat al sistema nerviós).
 El plom només és preocupant per als nens que puguin jugar amb el maquillatge.
 De l’estudi es conclou que cal una supervisió més acurada dels reguladors de salut.

89 COMPRENSIÓ LECTORA. Explica les oracions següents:

a) La recerca d’aquests metalls no és la qüestió, sinó la quantitat de la matèria.
b) Els autors de l’estudi creuen que no cal llençar el brillant de llavis a les escombraries.
c) A la Unió Europea es considera que el cadmi, el crom i el plom són ingredients inacceptables, en
qualsevol quantitat, en els productes cosmètics.
a) El que és determinant és les concentracions dels metalls, no el fet que hi siguin presents.
b) No es tracta de desfer-se d’aquest producte de cosmètica, sinó de regular-ne el contingut en metalls.
c) A la Unió Europea estan totalment prohibits aquests tres metalls.

90 Per què es mencionen els nens en el document, si ells generalment no es maquillen i no fan servir
pintallavis cada dia?
Perquè de vegades juguen amb el maquillatge.

91 Descriu les caracter stiques de l’estudi que s’anomena en el text.

Concentració de crom, cadmi, plom, alumini, manganès i quatre metalls més.

Ingesta de pintallavis en funció de l’ús del pintallavis.

92 Segons el text, quins efectes tenen quantitats elevades de metalls sobre la salut?
a) La pell s’irrita.
b) L’intest pateix alteracions per la ingesta de metalls.
c) Els metalls tòxics afecten el sistema nerviós.
d) L’acumulaci de metalls tòxics pot provocar tumors.

La c i la d.

93 PREN LA INICIATIVA. Quines mesures adoptaries per limitar l’ús de metalls tòxics en els pintallavis i altres
cosmètics?

Resposta oberta. Alguns elements possibles:

 Sensibilitzar les empreses del risc d’us d’aquests metalls.
 Millorar els estudis.
 Informar els consumidors.
 Realitzar campanyes de boicot a les empreses que usin metalls tòxics.
 Pressionar el govern perquè aprovi lleis que els prohibeixin.
 Física i Química 2n ESO. SOLUCIONARI

INVESTIGA

94 En el pas 2, seria adequat abocar aigua fins als 200 mL? I fins als 50 mL? Per què?

200 mL sí, ja que n’hi ha prou per cobrir el sòlid, però no és massa per impedir posar el sòlid sense sobreeixir.
50 mL és una mica just, perquè és el volum de l’objecte i potser no s’acabaria de cobrir bé.

95 Si el sòlid tingués una massa de 12,5 g, quant hauria pujat el nivell de l’aigua en introduir-lo a la proveta?

Amb les dades de les fotografies, calculem la densitat de l’objecte:

Densitat    2, 5 g m L

96 Per què ha de ser insoluble en aigua, el sòlid?

Perquè els volums siguin additius i l’objecte desplaci l’aigua exactament el seu volum. Si fos soluble, els volums no
serien additius i la variació de volum no seria el volum del sòlid. Un exemple per veure que no són additius els volums,
si el sòlid és soluble, és barrejar un o més terrossos de sucre en aigua.

97 Podries identificar el material de què és fet el sòlid?

Podria ser d’alumini.

98 De vegades, mesurar una magnitud de manera indirecta és una qüestió d’enginy. Repassa aquesta pàgina i dissenya
un experiment que et permeti:
a) Mesurar el temps que triga el pèndol d’un rellotge a anar de l’extrem dret a l’esquerre.
b) Comptar monedes de 10 cèntims utilitzant una balança.

a) Compta quantes oscil·lacions (N) fa el pèndol en un minut. El temps de cada oscil·lació és t = 60 s/N.
b) Mesura amb la balança la massa d’una moneda de 10 cèntims (m). Mesura la massa de totes les
monedes que vols comptar (M). El nombre de monedes (N) serà: