2a declinació

SUBSTANTIUS MASCULINS:

2.1. Nominatiu –us , genitiu –i (tipus dominus –i).

2.2. Nominatiu –er, genitiu –i (tipus invariable: puer –i, tipus

variable: ager agri).

Nominatiu -ir, genitiu -i (tipus uir uiri). Es declinen igual

que puer (invariable).

SUBSTANTIUS NEUTRES:

2.3. Nominatiu –um, genitiu –i (tipus templum –i)

2.1. Nominatiu en -us

Gènere. Els substantius de la 2a declinació en nominatiu -us pertanyen

pràcticament tots al gènere masculí. Les excepcions són:

•
o
▪ Alguns mots femenins, generalment noms d'arbres (pinus -
i, f., 'pi'; malus -i, f., 'pomer'; populus -i, f., 'pollancre') o
 algun topònim de procedència o tradició grega (com
ara Corinthus -i, f., 'Corint'; Aegyptus -i, f., 'Egipte').
▪ Tres substantius neutres: uulgus –i, n., 'el pople
pla'; pelagus –i , n., 'el pèlag, la mar'; uirus –i, n., 'el verí'.

Vocatiu singular. Éls substantius de la 2a en -us són l’únic cas en tota la

declinació llatina en què un vocatiu no és idèntic al nominatiu.

2.2. Nominatiu en -er

Dins d'aquesta categoria cal distingir dos subgrups: mots amb base invariable
(tipus puer pueri) i variable (tipus ager agri).

Com es declinen el mots en -er amb base variable?

• El nominatiu i el vocatiu singular sempre serà tal com el trobem en la

primera forma de l'enunciat: a l'exemple, puer [4].
• Aquesta forma, a més, és la base per construir els altres casos: només cal
afegir-hi les terminacions que ja hem après en estudiar el tipus dominus -
i.

2.3. Neutres: nominatiu en -um

Les terminacions del neutre són idèntiques a les del masculí llevat dels tres
primers casos (nom., voc. i ac.) del singular i del plural. Al singular, prenen la
terminació -um. Al plural, seleccionen una desinència en -a que retrobarem en
els neutres de les altres declinacions.