URBANISME I OBRES PBLIQUES

Com que a les provncies sotmeses d'Occident les ciutats eren gaireb sempre
edificades de nova planta, podien ser perfectament planificades pels urbanistes.
Aquests decidien on s'havia d'establir una nova ciutat i projectaven un plnol general
que indicava els espais destinats a les seves diverses necessitats: habitatges,
botigues, temples, places, carrers, clavegueres... L'urbanisme rom seguia un model
determinat. Aquest model deu les seves caracterstiques ms importants a la
influncia de les civilitzacions etrusca i grega:

T un origen etrusc l'existncia dels dos carrers principals en creu orientats en

direcci est-oest (Decumanus Maximus) i nord-sud (Cardo Maximus). Tamb
eren una herncia etrusca els rituals religiosos que s'havien de celebrar abans
de construir una ciutat. En primer lloc es prenien els auguris per saber si els
dus eren favorables. Ms tard un sacerdot traava un solc amb una arada
marcant els lmits previstos per a la nova ciutat excepte les futures portes.
Aquest solc assenyalava el pomerium, el permetre protegit pels dus, sobre el
qual es construirien les muralles.

La quadrcula que resultava de la intersecci dels cardines, carrers parallels al

Cardo Maximus i dels decumani, parallels al Decumanus Maximus, deriva del
traat ortogonal de les colnies gregues del sud d'Itlia. Tot i que ja existia des
d'antic, el teric que sistematitz aquesta projecci urbanstica va ser Hipdam
de Milet, per la qual cosa es denomina "planta hipodmica".

La planta d'una ciutat es completava amb el frum, una gran plaa situada
normalment al mig de la ciutat, a l'encreuament del Cardo Maximus i del Decumanus
Maximus. Com a defenses la ciutat s'envoltava amb muralles, normalment reforades
amb torres de vigilncia i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals.

Aquest traat s fora coincident amb l'estructura dels campaments militars, dels
quals provenien moltes ciutats romanes, com ara la d'Empries o Lle (< legio). Ara
b, en la realitat, sovint el recinte no forma un quadrat perfecte, sin que s'adapta a
les condicions del terreny, de la mateixa manera que la distribuci interna i les
edificacions s'adapten als accidents topogrfics (desnivells, rius) o a peculiaritats
locals. Les variacions podien ser petites, com les que va patir el permetre de Brcino,
amb els angles retallats, o molt ms importants: Trraco, construda en el vessant d'un
tur, s'esglaonava en una srie de grans terrasses i s'apartava en gran mesura de
l'esquema ideal.
Els carrers tenien calada empedrada i voreres bastant altes. De tant en tant la
calada era travessada per unes fileres de blocs de pedra a la mateixa alada que les
voreres per impedir que els vehicles agafessin massa velocitat i alhora per permetre
que els vianants passessin sense problemes si l'aigua de la pluja inundava el carrer.
De tota manera aix no passava molt sovint perqu hi havia un sistema complet de
clavegueres, distribudes per tota la ciutat seguint el traat de la majoria de carrers.
Aquestes canalitzacions, cobertes amb llosses planes o amb un arc de mig punt,
recollien les aiges residuals dels carrers, a travs de forats fets als costats de les
calades, o dels edificis i cases, per mitj de canonades de cermica o de plom, i les
desguassaven en els rius o camps propers. Algunes de les clavegueres construdes
pels romans encara resten en servei en ciutats com ara Tarragona o Roma.

ELS AQEDUCTES

Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, per cada illa de cases solia
disposar d'una font pblica. A ms, en qualsevol ciutat s'havien construt diverses
termes i s'havien de regar els jardins pblics i privats. Per tant una ciutat romana
necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no
garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).

L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalitzaci
consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrabassament
de morter. L'aqeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els
obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans
construccions en fileres d'arcs sobreposades. Aquesta ltima s la imatge ms difosa.

En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae), on l'aigua es
filtrava d'impureses i des d'on es distribua en tres receptacles: un per a les fonts
pbliques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades.

A la pennsula Ibrica hi destaquen quatre aqeductes:

- Aqeducte de les Ferreres : Aquest aqeducte, tamb anomenat com el pont
del Diable, s un pont rom que transportava aigua del riu Francol a la ciutat de
Trraco. Situem aquest pont entre lany 36 a.C i el 41 d.C. T una llargada de
217 metres i una alada mxima de 27 metres. Consta de dos pisos amb arcs,
un format per 11 i laltre per 25. Tota lestructura fou construda amb pedres
regulars, i el canal que transportava laigua amb una base de cal i cermica.

- Aqeducte de Los Milagros: Aquest aqeducte pertany principalment a

Mrida. Tenia com a funci principal subministrar aigua a la regi de Lusitnia.
Aquesta aigua procedia de lembassament de Prosrpina. La construcci
 daquest pont la situem entre els anys 117 i 138 d.C., en limperi dAdri.
Lestructura estava formada per pilars i filades de granit o rajola, que eren
enllaades a travs darcs de diferents altures. La seva mxima alada era de
28 metres, i la longitud de 825 metres. Sabem que el motiu del seu nom s
lexpectaci que va causar el mateix aqeducte fent pensar que era un miracle
que els pilars es conservessin en peu.

- Aqeducte de Segvia: Aquest aqeducte transporta aigua del riu Fro a la

ciutat de Segvia, en un recorregut de 18km. s una construcci romana de la
segona meitat del segle I i a principis del segle II d.c. Aquest, est construt amb
pedres de granit, procedent de la serra de Guadarrama. Laqeducte t 119
arcs i 120 pilars. La seva longitud s de 638 metres, i lalada s de 29 metres.

- Aqeducte dels arcs: s un aqeducte situat al municipi de Sant Jaume dels

Domenys, al Baix Peneds. La data de construcci podria haver estat entre els
segle IV i V. Aquest, estava construt amb una base de pedra lligada amb
morter. Es va fer utilitzant la tcnica del encofrat de la que encara es poden
veure les marques i en algun pilar un forats que els travessen dun costat a
laltre. Encara avui en dia es mantenen tres trams, un grup de tres arcs de 12,7
metres, un arc solitari, i un altre grup de dos arcs, que fa 8,7 metres. L'alada
de l'aqeducte s d'uns 4 metres.

PONTS ROMANS

A la pennsula Ibrica shi poden apreciar uns 36 ponts romans, encara que
alguns no se spiga del cert si sn romans. El tret ms significatiu daquests ponts s
que estaven construts de pedra, encara que nhi ha algun que est fet amb fusta, i la
bellesa que desprenen s deguda a ls de larc de mig punt o la volta.

- Pont dAlcntara: Pont ms destacat de la pennsula, situat a Cceres. Aquest

passa per sobre del riu ms llarg: el Tajo. Aquest pont est datat en el segle I
d.C. i el seu enginyer va ser Gai Juli Lacer. s un pont de granit que consta de
sis arcs i cinc pilars. Aquest, t una longitud de 214 metres i una alria mxima
duns 14 metres.

- Pont del Diable: Aquest pont est situat a Martorell sobre el riu Llobregat. s
d'origen rom i formava part de la Via Augusta. Va ser edificat durant l'imperi
d'Octavi August, sobre lany 10 aC. Sobre el contrafort esquerre s'ala un arc i
tot el pont est fet bsicament amb un nucli de formig. A causa de les
crescudes del riu, ha estat refet en diverses ocasions.
 - Pont de Salamanca: Aquest pont est situat a Salamanca. Passa pel riu
Tormes i est establert en la via de la Plata. Aquest posseeix quinze arcs de mig
punt dun metre dalada, per constava duns 26. La seva dataci es situa en
el segle I d.C. la longitud era de 176 metres i lamplada duns 3,70 metres.

LES VIES

A mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats
construen una xarxa de viria que va acabar unint totes les provncies de l'Imperi.
L'objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres o revoltes. Ms
endavant, un cop sotms el territori, les vies van adquirir ms un valor comercial i
administratiu que no militar. Al nostre pas la calada principal va ser la uia Herculea,
anomenada ms tard uia Augusta, parallela a la costa. Aquesta va ser la primera que
es va construir a la pennsula Ibrica, per comunicar Gades (Cadis), la ciutat aleshores
ms important, amb l'entrada a travs dels Pirineus.

Al costat de les vies es situava cada mil passos (1.481'5 m.) un milliari, una pedra
cilndrica que indicava la distncia d'aquell punt respecte al principi i/o al final de la
via i el nom de l'autoritat que l'hagus construda o restaurada. El punt de partida de
les calades imperials era un milliari cobert d'or aixecat al frum de Roma. Al llarg de
les vies que sortien de les poblacions es posaven les tombes, ja que era prohibit
enterrar els morts dins els nuclis habitats. S'han conservat molts trams de vies fins a
l'actualitat. L'encert en la trajecte de les calades romanes s confirmat pel fet que
moltes vies de comunicaci modernes (carreteres, ferrocarrils, autopistes)
coincideixen amb el seu traat.

PREGUNTES DE LES PAU

1. Desenvolupeu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta

paraules), el tema segent:
Construccions romanes extraurbanes: necrpolis, vies, aqeductes i villes. Expliqueu
amb detall la funci de cadascuna i digueu-ne la ubicaci habitual amb referncia a la
ciutat; expliqueu breument la tcnica constructiva de les vies i dels aqeductes;
digueu quina era la via principal que travessava Catalunya, i enumereu algunes
ciutats de Catalunya o de la pennsula Ibrica que conserven restes romanes de vies,
daqeductes i de ponts.

2. Indiqueu lopci que correspon a cadascuna de les definicions

segents:
1. Quadrcula geomtrica, quadrada o rectangular, similar a un tauler descacs, que
definia el traat de les ciutats romanes de nova fundaci.
a) Traat hipstil.
b) Traat hipodmic.
c) Traat hiposttic.
d) Traat castrametal.

2. Lloc que era el centre de la vida poltica, religiosa i social duna ciutat romana.
a) gora.
b) Peristil.
c) Atri.
d) Frum.

3. Carrers que travessaven les ciutats romanes en direcci est-oest.

a) Decumani.
b) Viae.
c) Cardines.
d) Calles.

4. Divinitats a qui estava dedicat habitualment el temple ms important de la ciutat

romana, situat en el frum.
a) Apollo i Venus.
b) Jpiter, Juno i Minerva.
c) Jpiter i Esculapi.
d) Juno, Venus i Diana.

3. El tractament de laigua va ser una qesti cabdal per a la vida en les

ciutats romanes. Expliqueu, en quinze lnies com a mnim (unes cent
cinquanta paraules), les diverses maneres que els romans tenien per a
assegurar el subministrament daigua a una ciutat i referiu-vos explcitament als
aqeductes (definici, motius de la seva construcci, descripci, nom i funci de
les parts de qu consten, requisits tcnics per a un bon funcionament, etc.).
Igualment, digueu com asseguraven levacuaci de les aiges residuals de les
ciutats. Esmenteu com a mnim tres ciutats de Catalunya o de la pennsula
Ibrica que conservin restes dun aqeducte.
4. Expliqueu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta
paraules), el tema segent:
El disseny bsic duna ciutat romana (model en qu sinspira el traat i rees
principals duna ciutat; cerimnia ritual de fundaci duna ciutat de nova planta;
construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats;
manera habitual de subministrar laigua. Illustreu la vostra redacci esmentant
exemples concrets de Catalunya o de la pennsula Ibrica).

5. Expliqueu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta

paraules), el tema segent:
La xarxa viria romana (amb quins objectius es va construir i tcnica
constructiva emprada; definici del terme milliari; monuments que
habitualment vorejaven les vies dentrada i sortida de les ciutats; nom de la via
romana ms important que travessava el territori catal actual, origen i final
daquesta via i denominaci que tenia abans del segle IdC; monuments del
patrimoni arqueolgic catal que encara es conserven en lentrada nord-est de
la ciutat de Tarragona; nom dalguna altra via o ramal que encara es conservi a
Catalunya o a la pennsula Ibrica i recorregut que tenia en poca romana).