Anàlisi I

Especialitat: Formació Bàsica

Curs: Primer
Matèria: Llenguatges i tècnica de la Música
Crèdits: 4
Hores lectives: 45

Resultats d’aprenentatge
En elsestudis superiors, l'èmfasi es posa en l'explicació de com les obres funcionen com ens estètics
únics. S'estudiaran les tècniques, estratègies i plantejaments del compositor per aconseguir
l'articulació del material en el temps i la resolució dels conflictes o oposicions presents a nivells tonals,
motívics o formals. Les formes suposadament establertes -la forma sonata, per exemple-
s'estudiaran com a propietat emergent de l'obra, resultat d'un procés dinàmic, i no principalment
com a esquema preexistent que un compositor ha de complir. Més enllà d'una descripció de l'obra com a
objecte estàtic, es buscarà entendre com un discurs, en la qual els esdeveniments musicals estan
motivats pel seu context i per la recerca de resolució.

El treball d'anàlisi així enfocat ajudarà al desenvolupament de la percepció i comprensió dels factors que
condueixen i motiven el transcurs d'una obra, percepció necessària, d'altra banda, per a la tasca
interpretativa. La finalitat de l'assignatura no es concep tant com l'ensenyar una mostra més o menys
representativa de la varietat d'estils i formes existents, sinó d'inculcar mètodes, enfocaments i disciplina a
l'hora d'aproximar-se a qualsevol obra i descobrir la seva essència i la seva morfologia. Aquestes habilitats
són de gran ajuda en plantejar la interpretació d'aquesta.

Tanmateix, aquesta assignatura és la continuació natural del que s'ha estudiat en grau mitjà, i si el
professor ho considera necessari, el curs pot incloure un repàs de les formes arquitectòniques i gèneres
comuns, així com posar en comú un vocabulari per parlar de fraseig, sintaxi musical i formacions
harmòniques.

Blocs temàtics
S'estudiarà a fons una selecció d'obres per poder contrastar el funcionament orgànic en diversos
llenguatges, estils i gèneres, i investigar les estratègies formals i estructurals pròpies de cada un. Es buscarà
la comprensió de la totalitat de les relacions i associacions entre els diversos elements de l'obra, entre ells,
els motius, les textures, l'harmonia, i l'estructura tonal. El curs no necessàriament seguirà un ordre
cronològic de les obres: també es podran treballar consecutivament exemples d'un gènere o d'una forma
específica escollits de diversos períodes històrics.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Al llarg del curs, el professor proposarà redaccions i/o presentacions orals sobre obres treballades a classe
o per l'estudiant pel seu compte. La bona presentació i la puntualitat de lliurament són importants. Al final
de cada quadrimestre hi haurà un examen escrit en el qual l'estudiant analitzarà una obra, la qual pot haver
estat anunciada amb antelació.
La qualificació s'expressarà amb una escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual es
podrà afegir la seva corresponent indicació qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excel·lent). La nota de la
segona avaluació serà la final de curs.
En el cas que l’alumne obtingui la qualificació de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exàmens per
causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen
extraordinari de Setembre.

L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert seran
imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes d’assistència no justificades poden representar el
suspens de l’assignatura.
La nota final es determinarà segons aquesta ponderació:

Assistència i participació en les activitats de la classe: 60%

Exàmens: 40%

Bibliografia

KÜHN, C. Tratado de la Forma Musical. Ed. Labor.

LA RUE, J. Análisis del Estilo Musical. Ed. Labor.
SCHÖNBERG, A. Fundamentos de la Composición Musical. Ed. Real Musical.
SCHÖNBERG, A. Modelos para estudiantes de composición. Ed. Ricordi.
ROSEN,Ch. El Estilo Clásico. Alianza Música.
ROSEN,Ch. Formas de Sonata. Ed. Labor.
SADIE,S. Ed. The New Grove Dictionnary of Music and Musicians.
MICHELS,U. Atlas de Música. Ed. Alianza
TOCH, E. La Melodía. Ed. Labor.
TOCH, E. The Shaping Forces in Music. Ed. Dover.
THORPE DAVIE, C. Musical Structure and Design. Ed. Dover.
SALZER, F. Audición estructural. Ed. Labor
 Formació de l’oïda I

Especialitat: Formació Bàsica

Curs: Primer
Matèria: Llenguatges i tècnica de la Música
Crèdits: 4
Hores lectives: 30

Resultats d’aprenentatge
Cal partir de la consideració que els fets musicals són fenomenològics: la percepció musical consisteix en
escoltar sons i graus i l'organització implícita entre ells. Un mateix acord pot ser el més dissonant (la
dominant) i uns compassos més tard el més estable (la tònica). El so en si (una freqüència donada, o una
combinació d'elles) no té sentit musical: la música existeix en la mateixa percepció discriminatòria. L'oïda
musical per tant és allò que reconeix a cada moment l'organització dels tons i sap distingir les seves
tendències dinàmiques, específicament de resolució harmònica o contrapuntística. En a camp del ritme i de
la melodia existeixen distincions anàlogues a cada nivell d'organització, com per exemple entre temps fort i
feble, o entre antecedent i conseqüent. El reconeixement dels elements musicals no és ni analític ni
cognitiu: s'han de reconèixer de la mateixa manera que reconeixem una cara, instantàniament i sense
sintetitzar.

No cal formació formal musical per respondre estèticament a estímuls musicals: captar el sentit d'una
tònica (per exemple) no implica coneixement de la terminologia tècnica. No obstant això, un intèrpret sol
guanyarà si és capaç de distingir-d'oïda, fins i tot mentre estigui tocant -en cada moment què harmonia és
present, si diatònica o cromàtica, o si la melodia es troba en una nota harmònica, recolzament o alteració
cromàtica.

Blocs temàtics
Reconèixer els graus de l'escala, i les seves alteracions cromàtiques. Prendre consciència dels límits del que
es pot escoltar.
Reconèixer els acords diatònics per grau i estat.
Reconèixer els acords alterats: dominants secundàries, tònica i subdominant menor, sexta napolitana i
sextes augmentades.
L'escolta interpretativa ('escoltar com ...'): canviar a voluntat l'escolta d'un tritò, entre quinta disminuïda i
quarta augmentada, entre dominant amb sèptima i sexta augmentada, entre triada major en primera
inversió i sexta napolitana.
Reconèixer les seqüències harmòniques comuns.
Reconèixer els acords quatríades més comuns.
Identificar per l’escolta les harmonies d'un passatge amb acords diatònics, després amb acords alterats o
amb modulació.
Escoltar l'harmonia implícita en una melodia.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Es realitzaran dos exàmens en el curs (a mitjans i a final).
La qualificació s'expressarà amb una escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual es
podrà afegir la seva corresponent indicació qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excel·lent). La nota de la
segona avaluació serà la final de curs.
En el cas que l’alumne obtingui la qualificació de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exàmens per
causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen
extraordinari de Setembre.

L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert seran
imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes d’assistència no justificades poden representar el
suspens de l’assignatura.
La nota final es determinarà segons aquesta ponderació:

Assistència i participació en les activitats de la classe: 60%

Exàmens: 40%
 Història de la Música I
Especialitat: Formació Bàsica
Curs: Primer
Matèria: Cultura, pensament i història
Crèdits: 4
Hores lectives: 45

Resultats d’aprenentatge
Aquest primer curs representarà una visió general de la Història de la Música Occidental, no centrada en
personalitats o fets, sinó en les tendències i canvis en el llenguatge musical des de l’Edat Mitjana fins
l’actualitat. Sempre amb el propòsit de que l’alumne reconegui les característiques dels principals estils amb
l’audició de la música i l’estudi de les partitures.
Amb la programació de l'assignatura es pretén oferir als estudiants de Música eines per assolir una
comprensió seriosa, alhora general i aprofundida dels diversos períodes estudiats. Els alumnes han de
poder familiaritzar-se i identificar els elements fonamentals de la Música de les èpoques que tinguin
vigència si més no indirecta en els repertoris actuals de concert, en el sentit més ample possible. I això
significa començar en la monòdia medieval, religiosa i profana, i acabar en la immediata actualitat
contemporània.

Blocs temàtics
1. Monòdia religiosa i profana de l’Edat Mitja
2. Primeres manifestacions de polifonia. L’Escola de Notre Dame.
3. Ars Antiqua i Ars Nova.
4. Inicis del Renaixement.
5. Polifonia vocal del Segle XVI
6. Els inicis del Barroc.
7. El Barroc tardà.
8. La música a mitjan Segle XVIII. Preclassicisme.
9. El Classicisme vienès.
10. Els primers romàntics.
11. Música de mitjan Segle XIX.
12. Romanticisme tardà, postromanticisme.
13. Música en el canvi de Segle.
14. Els clàssics de la primera meitat del Segle XX.
15. Les Avantguardes de la segona meitat del Segle XX i de principis del Segle XXI.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert tindran la màxima
importància per a superar l'assignatura.
Es realitzaran exàmens, un al final de cada semestre, segons un d’aquests models, a determinar pel
professor:
a) Escolta de fragments musicals corresponents a obres representatives de les diverses èpoques
estudiades, per a identificar amb la màxima exactitud l’època i el corrent estilístic al qual pertany
cadascun d’ells, tot justificant per escrit l’atribució feta.
b) Qüestionari escrit sobre els continguts del curs.
La qualificació s'expressarà amb una escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual es
podrà afegir la seva corresponent indicació qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excel·lent). La nota de la
segona avaluació serà la final de curs.
En el cas que l’alumne obtingui la qualificació de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exàmens per
causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen
extraordinari de Setembre.

L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert seran
imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes d’assistència no justificades poden
representar el suspens de l’assignatura.
La nota final es determinarà segons aquesta ponderació:

Assistència i participació en les activitats de la classe: 40%

Exàmens: 60%

Bibliografia
Allan W. ATLAS (1998): La música del Renacimiento: la música en la Europa occidental. Madrid: Ediciones
Akal, 2002.
Alberto BASSO (1977): La época de Bach y Haendel. Madrid: Ediciones Turner, 1986.
Manfred F. BUKOFZER (1947): La música en la época barroca: de Monteverdi a Bach. Madrid: Alianza
Editorial, 1998.
Nicholas COOK (1998): De Madonna al canto gregoriano: una muy breve introducción a la música. Madrid:
Alianza Editorial, 2001.
Carl DAHLHAUS (1977): Fundamentos de la historia de la música. Barcelona: Editorial Gedisa, 1997.
Philip G. DOWNS (1992): La música clásica: la Era de Haydn, Mozart y Beethoven. Madrid: Ediciones Akal,
1998.
F. Alberto GALLO (1983): El medievo: segunda parte. Madrid: Ediciones Turner, 1987.
Donald J. GROUT i Claude V. PALISCA: Historia de la música occidental, 2 vol. Madrid: Alianza Editorial, 1990.
Richard H. HOPPIN (1978): La música medieval. Madrid: Ediciones Akal, 1991.
 Tècniques de composició I

Especialitat: Formació Bàsica

Curs: Primer
Matèria: Llenguatges i tècnica de la Música
Crèdits: 4
Hores lectives: 45

Resultats d’aprenentatge
L'assignatura de tècniques de composició és la progressió natural dels estudis d'harmonia, contrapunt i
forma musical de Grau Professional. Es tracta de consolidar i ampliar els coneixements adquirits, i
transformar-los en habilitats en el tractament i disposició dels elements de la música. A les classes
s'alternaran les explicacions teòriques i tècniques amb exercicis i treballs pràctics, amb l'èmfasi a incorporar
com més aviat millor els coneixements adquirits en contextos musicals inventats per l'alumne, amb la
necessària orientació del professor. L'assignatura s'organitza segons la convicció que l'aprenentatge serà
més assumit si l'alumne l'utilitza en composicions pròpies. L'experiència de prendre decisions entre
recursos disponibles i d'avaluar el material, pel que fa al seu paper en la concreció de forma, és una manera
excel·lent de comprendre i apreciar obres alienes, la qual cosa ajuda a la interpretació. Dins d'aquest
procés, la interpretació a classe de les obres, i el comentari en grup d'aspectes de l'experiència formaran un
eix important.
Naturalment, l'èmfasi es posa en adquirir habilitats tècniques, i no en una suposada originalitat o
creativitat: en cada moment la tasca estarà clarament estipulada. No obstant això, un aspecte important de
l'experiència serà veure la varietat que es pot obtenir d'unes pautes aparentment simples.

Blocs temàtics
La construcció de melodies equilibrades, motívicament coherents i que defineixen la seva pròpia harmonia.
Les textures homofòniques més comuns, incloent trios i quartets d'instruments monofònics, i instrument
melòdic o veu amb acompanyament de piano.
Els acords alterats: la seva construcció i la seu ús utilització segons criteris sintàctics i estilístics.
El concepte i tècniques de variació, tant en els rigorosos 'tema i variacions' com en la seva importància com
a manera d'aconseguir coherència dins del contrast.
La modulació com a recurs estructural i expressiu.
La imitació contrapuntística i les seves formes vocals i instrumentals.
Els principis de la construcció formal: el motiu, la cadència, recorregut tonal, el ritme harmònic, el contrast,
la resolució formal i la coda (entre d'altres).

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Al llarg del es platejaran diversos treballs a avaluar per part del professor. La qualitat de la presentació i la
puntualitat comptaran per a la nota. Es realitzaran dos exàmens en el curs (a mitjans i a final).
La qualificació s'expressarà amb una escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual es
podrà afegir la seva corresponent indicació qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excel·lent). La nota de la
segona avaluació serà la final de curs.
En el cas que l’alumne obtingui la qualificació de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exàmens per
causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen
extraordinari de Setembre.
L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert seran
imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes d’assistència no justificades poden
representar el suspens de l’assignatura.
La nota final es determinarà segons aquesta ponderació:

Assistència i participació en les activitats de la classe: 60%

Exàmens: 40%

Bibliografia

PISTON, W. Armonía
SCHÖNBERG, A . Armonía
SCHÖNBERG, A . Funciones estructurales de la armonía
DE LA MOTTE, D. Armonía
 Anàlisi II

Especialitat: Formació obligatòria d’especialitat

Curs: Segon
Crèdits: 4
Hores lectives: 45

Resultats d’aprenentatge
En elsestudis superiors, l'èmfasi es posa en l'explicació de com les obres funcionen com ens estètics
únics. S'estudiaran les tècniques, estratègies i plantejaments del compositor per aconseguir
l'articulació del material en el temps i la resolució dels conflictes o oposicions presents a nivells tonals,
motívics o formals. Les formes suposadament establertes -la forma sonata, per exemple-
s'estudiaran com a propietat emergent de l'obra, resultat d'un procés dinàmic, i no principalment
com a esquema preexistent que un compositor ha de complir. Més enllà d'una descripció de l'obra com a
objecte estàtic, es buscarà entendre com un discurs, en la qual els esdeveniments musicals estan
motivats pel seu context i per la recerca de resolució.

El treball d'anàlisi així enfocat ajudarà al desenvolupament de la percepció i comprensió dels factors que
condueixen i motiven el transcurs d'una obra, percepció necessària, d'altra banda, per a la tasca
interpretativa. La finalitat de l'assignatura no es concep tant com l'ensenyar una mostra més o menys
representativa de la varietat d'estils i formes existents, sinó d'inculcar mètodes, enfocaments i disciplina a
l'hora d'aproximar-se a qualsevol obra i descobrir la seva essència i la seva morfologia. Aquestes habilitats
són de gran ajuda en plantejar la interpretació d'aquesta.

Blocs temàtics
S'estudiarà a fons una selecció d'obres amb una complexitat corresponent als coneixements adquirits
durant el curs anterior, per poder contrastar el funcionament orgànic en diversos llenguatges, estils i
gèneres. Com es natural, això implica un major grau de atenció en obres de la segona meitat del segle XIX i
principis del XX. S’investigaran les estratègies formals i estructurals pròpies de cada obra, i es buscarà la
comprensió de la totalitat de les relacions i associacions entre els diversos elements que el conformen,
entre ells, els motius, les textures, l'harmonia i l'estructura tonal. El curs no seguirà necessàriament un
ordre cronològic de les obres: també es podran treballar consecutivament exemples d'un gènere o d'una
forma específica escollits de diversos períodes històrics. Es procurarà que algunes de les obres estudiades
siguin cantades i es farà un estudi en profunditat de la relació entre la música i el text. També s’inclourà
alguna obra de les Avantguardes de la segona meitat del Segle XX.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Al llarg del curs, el professor proposarà redaccions i/o presentacions orals sobre obres treballades a classe
o per l'estudiant pel seu compte. La bona presentació i la puntualitat de lliurament són importants. Al final
de cada quadrimestre hi haurà un examen escrit en el qual l'estudiant analitzarà una obra, la qual pot haver
estat anunciada amb antelació.
La qualificació s'expressarà amb una escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual es
podrà afegir la seva corresponent indicació qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excel·lent). La nota de la
segona avaluació serà la final de curs.
En el cas que l’alumne obtingui la qualificació de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exàmens per
causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen
extraordinari de Setembre.

L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert seran
imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes d’assistència no justificades poden representar el
suspens de l’assignatura.
La nota final es determinarà segons aquesta ponderació:

Assistència i participació en les activitats de la classe: 60%

Exàmens: 40%

Bibliografia

KÜHN, C. Tratado de la Forma Musical. Ed. Labor.

LA RUE, J. Análisis del Estilo Musical. Ed. Labor.
SCHÖNBERG, A. Fundamentos de la Composición Musical. Ed. Real Musical.
SCHÖNBERG, A. Modelos para estudiantes de composición. Ed. Ricordi.
ROSEN,Ch. El Estilo Clásico. Alianza Música.
ROSEN,Ch. Formas de Sonata. Ed. Labor.
SADIE,S. Ed. The New Grove Dictionnary of Music and Musicians.
MICHELS,U. Atlas de Música. Ed. Alianza
TOCH, E. La Melodía. Ed. Labor.
TOCH, E. The Shaping Forces in Music. Ed. Dover.
THORPE DAVIE, C. Musical Structure and Design. Ed. Dover.
SALZER, F. Audición estructural. Ed. Labor
 Història de la Música II

Especialitat: Formació Bàsica

Curs: Segon
Matèria: Cultura, pensament i història
Crèdits: 4
Hores lectives: 45

Resultats d’aprenentatge
Després d’haver fet durant el primer curs una revisió completa de tota la Història de la Música, durant el
segon curs (realitzat en el segon any d’estudis) es tractarien de manera monogràfica una sèrie de temes
triats que serveixin de model sobre com aprofundir en un aspecte determinat de la Història de la Música.
Els temes podran triar-se en funció dels interessos més concrets de l’especialitat a la que està vinculat cada
estudiant, i incloure, per exemple, una part de la programació dedicada a la Història del jazz o d’altres
músiques.

Blocs temàtics

Exemples de temes monogràfics a tractar:

El Motet Nuper rosarum flores de G. Dufay i la seva relació amb la Catedral de Florència.
Bach i l’Ofrena Musical.
Els viatges de Haydn a Londres.
El Rèquiem de Mozart.
Els darrers Quartets de Beethoven.
El Ring de Wagner: gestació, estructura, llenguatge, influència.
Els grans ballets de Stravinsky.
Webern i l’Escola de Darmstadt.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert tindran la màxima
importància per a superar l'assignatura.
Activitat d'avaluació. Dos exàmens, un al final de cada semestre amb el plantejament d’una sèrie de
qüestions vinculades amb els temes treballats, acompanyades o no de partitura i de l’audició corresponent,
que permetin avaluar el grau d’assimilació de coneixements i la capacitat de relacionar-los.

La qualificació s'expressarà amb una escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual es
podrà afegir la seva corresponent indicació qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excel·lent). La nota de la
segona avaluació serà la final de curs.
En el cas que l’alumne obtingui la qualificació de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exàmens per
causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen
extraordinari de Setembre.
L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert seran
imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes d’assistència no justificades poden representar el
suspens de l’assignatura.
La nota final es determinarà segons aquesta ponderació:

Assistència i participació en les activitats de la classe: 50%

Exàmens: 50%

Bibliografia
Allan W. ATLAS (1998): La música del Renacimiento: la música en la Europa occidental. Madrid: Ediciones
Akal, 2002.
Alberto BASSO (1977): La época de Bach y Haendel. Madrid: Ediciones Turner, 1986.
Manfred F. BUKOFZER (1947): La música en la época barroca: de Monteverdi a Bach. Madrid: Alianza
Editorial, 1998.
Nicholas COOK (1998): De Madonna al canto gregoriano: una muy breve introducción a la música. Madrid:
Alianza Editorial, 2001.
Carl DAHLHAUS (1977): Fundamentos de la historia de la música. Barcelona: Editorial Gedisa, 1997.
Philip G. DOWNS (1992): La música clásica: la Era de Haydn, Mozart y Beethoven. Madrid: Ediciones Akal,
1998.
F. Alberto GALLO (1983): El medievo: segunda parte. Madrid: Ediciones Turner, 1987.
Donald J. GROUT i Claude V. PALISCA: Historia de la música occidental, 2 vol. Madrid: Alianza Editorial, 1990.
Richard H. HOPPIN (1978): La música medieval. Madrid: Ediciones Akal, 1991.
 Tècniques de composició II

Especialitat: Formació Bàsica

Ensenyament: Superior
Curs: Segon
Crèdits: 4
Hores lectives: 45

Resultats d’aprenentatge
L'assignatura de tècniques de composició és la progressió natural dels estudis d'harmonia, contrapunt i
forma musical de Grau Professional. Es tracta de consolidar i ampliar els coneixements adquirits, i
transformar-los en habilitats en el tractament i disposició dels elements de la música. A les classes
s'alternaran les explicacions teòriques i tècniques amb exercicis i treballs pràctics, amb l'èmfasi a incorporar
com més aviat millor els coneixements adquirits en contextos musicals inventats per l'alumne, amb la
necessària orientació del professor. L'assignatura s'organitza segons la convicció que l'aprenentatge serà
més assumit si l'alumne l'utilitza en composicions pròpies. L'experiència de prendre decisions entre
recursos disponibles i d'avaluar el material, pel que fa al seu paper en la concreció de forma, és una manera
excel·lent de comprendre i apreciar obres alienes, la qual cosa ajuda a la interpretació. Dins d'aquest
procés, la interpretació a classe de les obres, i el comentari en grup d'aspectes de l'experiència formaran un
eix important.
Naturalment, l'èmfasi es posa en adquirir habilitats tècniques, i no en una suposada originalitat o
creativitat: en cada moment la tasca estarà clarament estipulada. No obstant això, un aspecte important de
l'experiència serà veure la varietat que es pot obtenir d'unes pautes aparentment simples.

Blocs temàtics
La progressió entre el primer i segon curs es reflecteix no tant en els temes tractats com en el nivell de
complexitat del plantejament. Tanmateix, és possible que a primer s'hagi treballat principalment amb
textures i formes homofòniques, mentre que en segon es treballi més sobre la polifonia i els seus gèneres
(sempre conscients que la distinció no és absoluta i que la majoria dels estils musicals necessàriament
combinen harmonia i conducció de veus.)

• Repàs dels elements conceptuals i tècnics treballats en el primer curs.

• La construcció de melodies llargues i el principi de la melodia en desenvolupament constant.
• Les textures homofòniques més complexes (segona meitat del segle XIX).
• Els acords alterats a la segona pràctica: la seva construcció i les seves correcta utilització sintàctic i
estilísticament.
• La seqüències melòdiques i harmòniques.
• El concepte i tècniques de variació, tant en els rigorosos 'tema i variacions' com en la seva importància
com a manera d'aconseguir coherència dins del contrast.
• Aprofundir en la modulació com a recurs estructural i expressiu: modulació cromàtica i per enharmonia.
• Introducció a la fuga: subjecte, contrasubjecte, stretto, esquemes típics de modulació.
La música post-tonal: nocions de sistema o 'llibertat'; conseqüències per la forma; noves tècniques
instrumentals i la seva notació.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Al llarg del es platejaran diversos treballs a avaluar per part del professor. La qualitat de la presentació i la
puntualitat comptaran per a la nota. Es realitzaran dos exàmens en el curs (a mitjans i a final).
La qualificació s'expressarà amb una escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual es
podrà afegir la seva corresponent indicació qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excel·lent). La nota de la
segona avaluació serà la final de curs.
En el cas que l’alumne obtingui la qualificació de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exàmens per
causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen
extraordinari de Setembre.

L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert seran
imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes d’assistència no justificades poden representar el
suspens de l’assignatura.
La nota final es determinarà segons aquesta ponderació:

Assistència i participació en les activitats de la classe: 60%

Exàmens: 40%

Bibliografia

PISTON, W. Armonía
SCHÖNBERG, A . Armonía
SCHÖNBERG, A . Funciones estructurales de la armonía
DE LA MOTTE, D. Armonía
 Estètica

Especialitat: Formació Bàsica

Curs: Tercer
Matèria: Llenguatges i tècnica de la Música
Crèdits: 4
Hores lectives: 45

Resultats d’aprenentatge
L'estètica (en grec, aisthetiké) tracta de la percepció (aisthesis) de la realitat i del món, en la certesa que en
aquesta Percepció metafísica, que capta la bellesa com a indefinible i irreductible Propietat de l'Ésser i de
les coses, està arrelada la creativitat artística, entesa aleshores com a Resposta agraïda a la inexhauribilitat i
insondabilitat d’allò contemplat.

L'essència de l'art, l'astorament com a origen permanent seu, la capacitat transfiguradora de la bellesa
transcendental, percebuda com a interpel·lació, són, doncs, algunes de les ineludibles qüestions, primeres i
últimes, que l'alumne haurà de plantejar-se amb la finalitat de prendre consciència de la raó de ser i de la
transcendència de la seva vocacions i activitat artístiques, per a, finalment, preguntar-se per la seva actitud
i la seva resposta personals.

Per a portar a terme aquesta reflexió, són bàsics la lectura i el comentari dels textos que ens han llegat uns
quants dels mestres de la música del segle XX: Debussy, Mahler, Schönberg, Webern, Stravinsky. Les seves
paraules i també les seves obres, configuradors de l’educació estètica, han d''incloure l'alumne que
desenvolupi la capacitat contemplativa davant de la realitat que contribueixi a la seva maduració com a
músic i com a persona i que orienti la seva praxi.

Blocs temàtics
Preliminars: el destí de la música com a art
L'astorament com a origen permanent de l'art i de la filosofia
La relació entre art i natura: forma i organisme
L'art com a interpretació del misteri de l'Ésser
La forma bella com a revelacions del sentit de l'Ésser
Ètica i estètica: la crida de la bellesa
La condició simbòlica de l'obra d'art
Reflexions en torn a la creació artística

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Es realitzaran dos exàmens en el curs (a mitjans i a final).
La qualificació s'expressarà amb una escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual es
podrà afegir la seva corresponent indicació qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excel·lent). La nota de la
segona avaluació serà la final de curs.
En el cas que l’alumne obtingui la qualificació de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exàmens per
causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen
extraordinari de Setembre.
L’assistència regular i la participació activa a les classes i el respecte al programa establert seran
imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes d’assistència no justificades poden representar el
suspens de l’assignatura.
La nota final es determinarà segons aquesta ponderació:

Assistència i participació en les activitats de la classe: 50%

Exàmens: 50%

Bibliografia

Texts base per a l'alumne

Gadamer, Hans-Georg, La actualidad de lo bello, Barcelona, Paidós / ICE Universitat Autònoma de

Barcelona, Barcelona, 1991.
Pirfano, Íñigo, Ebrietas. El poder de la Belleza, Madrid, Trobada, 2012.
 Crèdits optatius
Especialitat: Totes
Pla Docent curs: 2013-2014
Curs: Tercer i Quart
Matèria: Optatives

Crèdits segons especialitats:

Interpretació (Instruments orquestrals): 5 (3er) i 5 (4t).
Interpretació (Piano de la M. Clàssica i contemporània): 6 (3er) i 6 (4t).
Interpretació (Guitarra de la M. Clàssica i contemporània): 15 (3er) i 9 (4t).
Interpretació (Cant de la M. Clàssica i contemporània): 6 (3er) i 7 (4t).
Interpretació (Guitarra flamenca): 13 (3er) i 9 (4t).
Interpretació (Jazz i Música moderna): 11 (3er) i 7 (4t).
Composició: 7 (3er) i 11 (4t).
Pedagogia: 10 (3er) i 6 (4t).

Crèdits optatius:
Els crèdits optatius figuren en els cursos Tercer i Quart del Pla d’estudis superiors, però és possible
acumular-los i cursar-los en la seva totalitat durant el Quart curs.
D’acord amb els principis del Pla d’estudis del Centre, els crèdits optatius es destinaran
preferentment a les pràctiques professionals (artístiques o docents).
Qualsevol activitat realitzada en el Centre al llarg dels quatre anys dels estudis superiors que no sigui
obligatòria per a alguna de les assignatures cursades pot donar dret a reconeixement de crèdits, si bé
aquest reconeixement es realitzarà en els cursos esmentats.

Els crèdits optatius es poden obtenir de les següents maneres:

1. Pràctiques professionals: pràctiques de caire artístic o docent en produccions musicals o activitats

didàctiques, a realitzar en els programes del Centre.
El Centre compta amb espais per a la pràctica de la música en condicions anàlogues a les professionals
(Auditori, Sala d’orquestra, Sala de cambra, Cafeteria...).
Per a les activitats de tipus docent es compta amb la xarxa d’Escoles vinculades. El centre ha establert
també convenis amb diverses orquestres i cors professionals i diverses entitats i té un Departament de
Promoció que gestiona peticions d’actuacions musicals molt diverses en auditoris i centres culturals.
Els estudiants del Centre tenen a la seva disposició tots aquests recursos per a poder realitzar al llarg dels
seus estudis activitats de pràctica professional que els donen experiència per al desenvolupament de la seva
futura carrera. Els estudiants de l’especialitat de Pedagogia cursaran els crèdits optatius preferentment en
activitats de pràctica docent.
2. Experiència professional obtinguda fora del Centre: les pràctiques de tipus professional
anàlogues a les descrites en el punt anterior i degudament acreditades podran ser objecte de
reconeixement de crèdits optatius fins a un màxim del 50% del total de crèdits optatius que s’hagin
de cursar segons l’especialitat. El Centre podrà reconèixer un número de crèdits superior al 50% en
casos justificats pel seu interès artístic o professional excepcional.

3. Assignatures optatives: assignatures de l’oferta del centre que no siguin obligatòries per a
l’especialitat cursada per l’interessat. Es podrà cursar una assignatura optativa per curs. (algunes
assignatures poden tenir places limitades o tenir requisits específics per a que es puguin cursar; en cas de
que les places siguin insuficients per a la demanda d’alguna assignatura optativa, tindran preferència els
estudiants de Quart curs).

4. Altres activitats formatives: assistint a classes magistrals o cursos del centre no obligatoris per a la
pròpia especialitat. També podrà sol·licitar-se la convalidació d’assignatures realitzades en altres centres
d’ensenyament superior o altres activitats formatives amb contingut afí a les ofertes pel centre

5. D’acord amb el que estableix el Reial Decret 1618/2011, de 14 de novembre, sobre

Reconeixement d’estudis en l’àmbit de l’Educació Superior, queda garantit el reconeixement d’una
quantitat mínima de crèdits ECTS entre titulacions relacionades:
- Grau Universitari: 36 crèdits.
- Tècnic Superior de Formació professional: 30 crèdits.
- Tècnic Superior d’Arts plàstiques i disseny: 30 crèdits.
-Tècnic Esportiu Superior: 27 crèdits.

6. Participació en activitats culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de

cooperació (fins a un màxim de sis crèdits): d’acord amb l’article 3 de la Resolució 2869/2011 de 21 de
novembre, sobre el reconeixement i transferència de crèdits, validació d’aprenentatges, del reconeixement
de crèdits individualitzat i altres procediments específics en el marc dels ensenyaments artístics.

Per a cursar els crèdits optatius de Tercer o Quart curs, cal complimentar el formulari corresponent i
lliurar-lo a la Secretaria del Centre en el termini que s’indicarà al final de cada curs.
L’equip acadèmic del Centre comunicarà abans de començar el curs la quantitat de crèdits que es
reconeixeran segons la proposta de cada estudiant. En el cas de les pràctiques professionals, artístiques
o docents, a realitzar en els programes del Centre durant el curs 2013-14, els estudiants rebran un pla
personalitzat durant el mes d’octubre, en el que es detallaran les possibles activitats a realitzar per a
poder obtenir el reconeixement del total de crèdits desitjat.
 Treball de Fi de Carrera
Especialitat: Totes
Pla Docent curs: 2013-2014
Curs: Quart
Matèria: Treball de Fi de Carrera
Crèdits: 12

Resultats d’aprenentatge i temàtica

El Treball de Fi de Carrera constitueix la culminació de les assignatures relacionades amb les
matèries de Llenguatges i tècnica de la Música i de Cultura, pensament i història cursades al llarg
dels tres primers anys de la carrera. L'estudiant, basant-se en la formació adquirida en les matèries
esmentades, haurà de plantejar la manera amb què complementar el treball tècnic propi de la
seva especialitat (Interpretació, Pedagogia, Direcció, Composició).
L'elaboració del Treball de Fi de Carrera, duta a terme sota la supervisió del director de projectes,
és paral·lela a la preparació del recital de fi de carrera o el seu equivalent. Per això, l'alumne haurà
de determinar un tema de recerca, sempre del seu interès i de rellevància per a ell, que pot estar
relacionat amb alguna obra del repertori d'aquest recital o bé, més àmpliament, amb la seva
especialitat. El tema de recerca podrà estar relacionat eventualment amb alguna de les àrees de
les Humanitats (literatura, estètica, filosofia, arts plàstiques, etc.). En qualsevol cas, el tema de
recerca escollit haurà de ser tractat conforme als criteris propis de la metodologia acadèmica i
tindrà una vinculació clara amb l’especialitat estudiada.
En el Treball de Fi de Carrera, l'alumne haurà de demostrar la seva capacitat en la comprensió de
contextos històrics, la pràctica del pensament conceptual i la reflexió crítica. Aquesta capacitat ha
de ser el necessari complement de les habilitats tècniques pròpies de l'especialitat en la futura
carrera artística professional. Es tracta d'afavorir els hàbits necessaris per proveir d’una base
històrica, tècnica, estètica i sociològica, entre d'altres, el treball tècnic musical, amb l'objecte
d'aconseguir la profunditat imprescindible per a qualsevol activitat musical convincent.
D'altra banda, el treball haurà de ser realitzat mitjançant una documentació contrastada, l'ús
apropiat de fonts d'informació i la rigorosa exposició formal de tesi, evidència i conclusions.
En suma, el Treball de Fi de Carrera obliga, en primer lloc, a una síntesi del contingut conceptual
adquirit al llarg de la carrera i a la seva aplicació concreta, i, en segon lloc, constitueix, per a
l'estudiant, un projecte pilot amb què complementar les hores d'estudi tècnic i amb el qual
optimitzar el resultat musical.
L’extensió del treball serà d’un mínim de 30 i d’un màxim de 50 pàgines en cos de 12 punts i
espaiat d’1’5 (de 60000 a 100000 caràcters aprox.) A més, el treball es conformarà segons els
models acadèmics vigents de presentació i format i ha d'estar redactat amb una ortografia, una
sintaxi i un vocabulari rigorosament correctes.

Activitats d’aprenentatge i organització general de l’assignatura

El Treball de Fi de Carrera es realitzarà durant el Quart curs dels estudis de Carrera superior.

PROCEDIMENT
 a) Després d'un període de classes col·lectives i orientacions personalitzades amb el director
del projecte i amb el tutor de l'especialitat (o una altra persona designada pel cap de
departament corresponent), l'estudiant perfilarà el seu projecte d'acord amb els seus
interessos, amb el grau de dificultat d'accés a fonts d'informació, amb la seva formació
paral·lela i amb altres consideracions que tindran la finalitat d'adequar cada projecte a la
situació i perfil de l'estudiant. Amb això augmentaran les possibilitats de realitzar un treball
rellevant, estimulant i metodològicament coherent. L'estudiant presentarà en una data
establerta una proposta que inclourà la descripció i justificació del projecte, esquema de
continguts, relació de fonts a consultar, entrevistes o altres activitats de camp, etc.
b) La proposta serà estudiada i avaluada per un tribunal format pel director del projecte i el
tutor (o un altre professor de l’especialitat). L’avantprojecte comportarà un 30% de la nota
total de l'assignatura. Amb independència de la qualificació obtinguda, l'aprovació de la
proposta de treball per part del tribunal serà condició necessària per a la presentació del
treball.
c) En el procés de recopilació de dades, informació contrastada i orientació metodològica, i
durant la redacció del projecte, l'alumne comptarà amb les orientacions personalitzades
del director del projecte i amb l'assessorament puntual d'experts en matèria tècnica de
l'especialitat (normalment a través del tutor). No obstant això, un element fonamental en
l'assignatura és el desenvolupament de les necessàries capacitats d'automotivació,
autocrítica i autonomia pròpies de la vida professional d'un artista.
d) El projecte acabat es lliurarà en format pdf al centre abans d'una data determinada (cap a finals de
maig). L’avaluarà i qualificarà un tribunal designat a aquest fi sobre el 70% de la nota final. Els
treballs quedaran en dipòsit a la Biblioteca del centre amb la possibilitat de ser consultats per
estudiants dels cursos següents.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

La nota final es determinarà segons la següent ponderació:

Seguiment del procés del treball: 30%

Avaluació de la presentació del treball: 70%