Dossier De Música

Curs 22-23
Nom: Núria Ytchart Navarro

Classe: Mercè Rodoreda

DATA: 29 de septembre de 2022
Els Gèneres Musicals
CONCEPTES Bàsics
Què és un gènere musical?

Un gènere musical es pot definir com «un grup de composicions musicals que
comparteixen diferents criteris d’afinitat».
Per exemple, per la seva funció (música de cinema, música d’orquestra, música
vocal…) o per la seva instrumentació (música per guitarra, música electrònica, música
per piano…).
Què és un període històric?

Un període històric és cada una de les etapes en que es divideixen la història de la

humanitat. La música i la resta de les arts també comparteixen aquestes mateixes
etapes.
En general, podem distingir aquests cinc períodes:

● Prehistòria: va des de l'aparició dels homínids fins el sorgiment de

l'escriptura.
● Edat antiga: va des de l'aparició de l'aparició de la civilització fins al segle V d.C.
(aprox).
● Edat mitjana: va del segle V al XV.
● Edat moderna: va del segle XVI fins la revolució francesa (1789).
● Edat contemporània: va del segle XIX fins a l'actualitat.

RECORDEM:

● La música predominant dins l’edat contemporània és la música popular.

● Podem definir la música popular com “un conjunt de gèneres musicals que són
distribuïts a escala mundial per la industria musical”
● Aquest tipus de música té com a principal objectiu el consum massiu del públic
a qui va dirigida, sobretot els adolescents.
● A partir de la segona meitat del segle XX el món de la música queda lligat als
avenços tecnològics. Això és degut a l’aparició de la gravació multipista,
l’ordinador personal (PC) i el so digital.
● Podem establir connexions estilístiques molt clares entre la música d’alguns
períodes històrics i els principals gèneres de música popular, com, per exemple,
entre el Barroc i el Heavy Metal.

1
DATA: 8 de novembre de 2022
UD2: La Dansa I La Música Antiga
CONCEPTE

Com va néixer la música?

Des de l’inici de la humanitat, l'ésser humà ha sentit la necessitat d’expressar els seus
sentiments. Els primers homínids associaven el moviment i el so amb la vida. És per això que
l’origen de la música està lligat a cerimònies religioses on la dansa era un element
predominant.

A occident, considerem música antiga tota aquella música que va des de la Prehistòria fins a
l’època de Grècia i Roma.

La música en la Prehistòria

Es creu que la primera manifestació artística col·lectiva va ser la dansa, utilitzada a la

Prehistòria de manera ritual i acompanyada d’una pulsació rítmica musical.
Sabem, gràcies a pintures rupestres i troballes arqueològiques, que per aconseguir aquesta
pulsació es feia servir la veu, la percussió corporal i instruments bàsics de percussió.

Els primers instruments musicals creats per l'ésser humà van ser tambors i petites flautes
fetes amb ossos buidats.

La música a les primeres civilitzacions

La primera música documentada la trobem en antics gravats a Mesopotàmia i Egipte, l’any

3500 aC. Sabem que s’utilitzava per cerimònies religioses, polítiques i per accions militars.
Era música funcional: música creada per un propòsit concret, no per entreteniment.

La civilització grega va tenir el seu màxim esplendor el segle V aC. Com en la resta de les arts,
Grècia es pot considerar el punt de partida de la música occidental.
Els grecs van ser els primers en introduir la música al teatre i a la poesia, com a espectacle.
El gran matemàtic grec Pitàgores va descobrir la relació entre les notes de l’escala musical, i
va deixar preparades les bases de l’harmonia moderna.
Els instruments grecs més destacats eran la lira (corda) i l’aulos (vent).

La civilització romana va absorbir tota la cultura grega, així com la cultura de les religions
que conqueria, i la va expandir per tot el seu imperi.
Per els romans la música ja havia assolit un prestigi enorme, es considerava un element
d’entreteniment i era present a totes les festes, maniobres militars i celebracions.
Els romans van fer evolucionar els instruments musicals grecs i van perfeccionar els primers
instruments de metall, com la buccina.

2
DATA: 7 de febrer de 2023
UD3: Cantem a l’amor
CONCEPTES BÀSICS

Les cançons de temàtica amorosa

Al llarg dels segles el món de l’art s’ha inspirat en situacions de temàtica amorosa per la
creació d’obres de tot tipus (pintura, teatre, música, poesia…)

Si parlem de música, trobem referències molt clares de cançons d’amor dins la música vocal
profana (música no religiosa):

● A l’Edat Mitjana, amb la música trobadoresca dels segles XII i XIII.

● Amb l’aparició de l'òpera, a finals del Renaixement.
● Durant tot el Romanticisme.
● Amb la gran difusió de la música popular del segle XX.

Es trenca la línia entre amor i sexe

A occident, les primeres lletres amb al·lusions a pràctiques sexual les trobem en cançons
trobadoresques del segle XII. Però és cap al 1950, quan alguns cantants de Rock&Roll
comencen a parlar dins les seves cançons, de manera explicita, de situacions que fan
referència ja no a l’amor sinó al sexe.

Des de llavors, la comercialització de cançons amb lletres de contingut sexualitzat ja no s’ha

aturat, i actualment trobem de manera habitual lletres amb aquesta temàtica en gèneres
com el Reggaeton o la Salsa.

El principi de tot: trobairitz, trobadors i joglars

Els trobadors i les trobairitz eren nobles occitans dels segles XI i XII que es dedicaven a
escriure poesia i cançons amb temàtica amorosa entre un amant i una dona noble casada
(amor cortès). Amb ells comença a posar-se de moda la música vocal profana.

Els Joglars eren grups d’artistes ambulants i d’origen humil que anaven pels llocs fent
espectacles i cantant les composicions dels trobadors de moda.

La consolidació de la temàtica amorosa dins la música vocal profana

Amb la polifonia del Renaixement i, sobretot, amb l'òpera del Barroc és quan la moda de les
cançons d’amor ja no s’atura i entra a formar part dels repertoris de la història de la música
occidental.

3
DATA: 18 de maig de 2023
UD4: El primer virtuós
CONCEPTES BÀSICS

Què és el virtuosisme?
Un virtuós o virtuosa és una persona que excel·leix en la tècnica d’un art, i especialment al
tocar un instrument musical.

Les primeres referències a músics virtuosos capaços de generar obres d'enorme complexitat
les trobem al Barroc (s. XVII), però es durant el Romanticisme (s. XIX) quan els amants de la
música instrumental donen gran importancia al virtuosisme.

Al llarg de tot el segle XX, podem trobar mostres de virtuosisme en géneres com el Jazz, el
Heavy Metal, el Jazz-rock o el Rock Progressiu.

Alguns músics històrics considerats virtuosos han sigut:

➢ al Barroc, Johann Sebastian Bach (1685-1750)

➢ al Classisme, Niccolo Paganini (1782-1840), considerat el primer music “estrella” de la
història.
➢ al Romanticisme, Franz Liszt (1811-1886) o Friedrich Chopin (1810-1849).
➢ al segle XX: Charlie Parker (1920-1955) o Alicia de Larrocha (1923-2009).

Música instrumental: els orígens

La música instrumental té el seu origen en les danses de caràcter festiu que es practicaven
durant l’època de l’imperi Romà, on la veu no hi era present.
Aquest tipus de pràctica va continuar durant l’Edat mitjana, gràcies als joglars, i es va
consolidar durant el Renaixement en l'àmbit musical de les festes populars.
Però és durant el Barroc (s.XVII) quan la música instrumental queda definitivament definida
com a gènere independent. Això és degut a l'interès del públic de l’època per els ornaments
vistosos en qualsevol mena d’art. Per això els compositors i intèrprets barrocs busquen en el
virtuosisme i en la música instrumental una font d’expressió.