BARROC

Context històric
El Barroc és una de les èpoques més importants de la Història de la Música, té un
llenguatge musical i una harmonia que avui en dia és utilitzat per compositors barrocs. És
l’època de les monarquies absolues, ja que tenien tot el poder executiu, jurídic i legislatiu.

La religió vol reforçar el seu poder davant dels fidels i es pren l’art com a mitjà
propagandístic. Es produeixen grans avenços en les ciències, lletres i la literatura, ja que
dona pas a Góngora, Quevedo i Cervantes. És realista, dramàtic i expressiu amb l’objectiu
de què l’espectador es quedés impressionat. En l’arquitectura, predominen les plantes i
façanes en corba i en la pintura destaca l’ús del clarobscur, les composicions irregulars i el
naturalisme. En l’escultura predominen les figures en moviment.

El compositor estava al rei servei de la cort i convivia al palau per compondre unes grans
quantitats d’obres de gènere profà com religiós. Aquestes obres, una vegada interpretades,
ja no se solien repetir encara que haguessin tingut una gran acceptació. La dona és
compositora en el s.XVII com Isabella Leonarda (va publicar més de 200 obres). En els nois,
els més importants van ser C. Monteverdi, A. Vivaldi i J.S Bach.

Aquesta època té tres períodes:

1) Barroc primerenc → obres de poca extensió i la música està al servei de la paraula.
2) Barroc mitjà → predomini de l’òpera i la cantata.
3) Marroc tardà → predomini de la música instrumental per sobre de la vocal.

Els compositors volien concentrar l’expressió musical en una sola melodia que destaques
mentres que les demés acompanyessin → Va aparèixer la melodia acompanyada.
El baix serà la segona veu en importància i la base harmònica de la música barroca. Les
veus intermèdies perden importància així que només s’escriuen les dues extremes. Els
instruments encarregats del baix continu eren:
* un instrument polifònic.
* un o més instruments melòdics greus.

El compositor comença a pensar la música més verticalment, té en compte la superposició

dels sons que es formen els acords. S’estableix una jerarquia entre els graus de l’escala i
dona lloc a l'harmonia vertical. L' estil concertant es basa entre: blocs colors (orquestra/cor-
solista), timbres, intensitats, ritmes caràcters i textures i en l'ornamentació, la música està
molt adornada, la melodia es torna molt recarregada