XIV segle

Un dels retrats de Machaut cod. Fr. 1584 de la Nationale de Paris. Un dels sis

volums que recull l’obra poètica i musical de Machaut.

Guillaume
de
Machaut
da: La musica nella
storia, a cura di
Petro Mioli, Bologna
1989, pp. 33-35.

El més gran
músic i poeta del
'300 Guillame de
Machaut (1300-
1377).
Una preciosa miniatura refigurant Machaut
mentre composa versos, treta del primer i més
imponent còdex de les seves obres, el cod. C (F-Pn,
Fr. 1586), redactat cap el 1350.
Poeta, music i home de cort
Nascut a la regió de Reims (oest de Paris), al servei del
rei de Bohèmia (Joan de Luxemburg), del qual va ser
secretari personal, seguint totes les seves campanyes
militars. Després de la mort de Joan va passar al servei
de Joan el Bo, rei de França (1350-1364).
Autor d’una desena de poemes narratius i unes 400
líriques de les quals 150 amb música. Tres poemes
acullen poesies al seu interior: Fonteinne
amoureuse (sense musica), Voir dit (63 liriques de les
quals 8 amb musica) e Remede de Fortune (8 de les
quals 7 amb musica). Aquest últim una de les obres
més significatives, perquè defineix els criteris
constructius de les principals formes
poètiques: lai, complainte e chanson royale, a més de les
fixes ballade, virelai i rondeau.
La música sacra: la Missa de Notre-Dame i els
motets
En primer lloc la Messa di Nôtre-Dame, el més antic exemple de
composició polifònica de textos de l’Odinarium de la missa que sigui
atribuïble a un únic autor. És a partir del '300 que es van començar a
composar versions polifòniques dels cants d’ordinarium, algunes de
les quals reunides en cicles complets, com les Misses di Tournai e di
Barcelona, composades amb la col·laboració de diferents autors i en
temps diferents.
La Missa de Machaut, a 4 veus, presenta Kyrie, Sanctus, l'Agnus Dei e
l'Ite missa est en la forma del motet isorítmic, mentre Gloria i Credo
son en estil omorítmic, estil a conductus, molt comú a les misses
d’aquella època.
Els motets di Machaut a 3 e a 4 veus (amb tenor i contratenor), per la
major part de tema amorós o cortès, i també d’argument litúrgic o
celebratiu, van aconseguir un nivell molt alt d’artifici constructiu: la
isorítmia incloïa també el contratenor, i tal vegada també les veus
superiors, amb l’ús de l’hoquetus (hoquet – singlot – indica una
escriptura alternada de notes i pauses, disposades de manera que les
notes d’una veu siguin en correspondència de les pauses de l’altra.
La música profana: les 'formes fixes'
En les formes profanes sense tenor, el compositor trobava la millor
ocasió per expressar la seva personal originalitat. És aquest el cas de
formes fixes, o sigui de les formes d’estructura musical
predeterminada segon un esquema fixe que reunia seccions musicals
a seccions textuals seguint criteris preestablerts: en les ballade, en el
rondeau i en el virelai van confluir, a l’època de l'ars nova, tots els
motius de la poesia cortesa.
Les obres de Machaut que pertanyen a aquest grup són totes sobre
textos poètics seus.

El virelai
El virelai conserva en la seva estructura traces de la seva originària
destinació a la dansa.
  R strofa R strofa R strofa R

testo A B A C A D A

musica B A A B B A A B B A A B B

En cada estrofa la secció musical indicada amb A es repeteix dos

cops, usant per les dues repeticions dues conclusions diverses (I volta
i II volta: ouvert i clos).
Els virelai de Machaut son generalment monòdics, alguns a 2 veus i
un a 3  Se je souspir.

El rondeau
El rondeau, ja present en la producció dels trovèrs, té una forma
complexa:

testo A B C A D E A B
 musica A B A A A B A B

Machaut en va escriure a 2, a 3 i rarament a 4 veus.

La ballade
La ballade consta de tres estrofes, cada una amb l’esquema musical:
A A B oe A A B B
amb o sense ouvert i clos; les de Machaut son a 2, 3, 4 veus [De toutes
fluors].

Mentre els virelai tenen una entonació senzilla, en els rondeaux i en

les ballades Machaut toca punts altíssim de complexitat melòdica i
rítmica, estranyes combinacions harmòniques i ús intensiu de la
musica ficta (o sigui de les alteracions diferents del si bemoll) que
conferien un punt d’enigmàtic i una extraordinària elegància al teixit
polifònic.

 Guillaume de Machaut (1300-1377)

Machaut va ser un dels primers compositors que es va preocupar de
conservar la seva obra que avui sobreviu en 6 còdexs (codici
mascadiani).
Tots els còdexs (menys l’últim) segueixen l’ordre predisposat pel
mateix Machaut: primer l'obra poètica (Loange des dames), després la
musica, organitzada per generes: lais, motets, messa
e hochetus, ballades, rondeaux e virelais.

F-Pn fr. 1586 (C)  (Medieval lyric), redactat sota la supervisió de

Machaut entre el 1350 i el 1356. Amb dues seccions de
 música recollides successivament : I part (148v–186v):
9 lais, 16 ballades, 23 virelais (3 sense mús.); II part
(186v–225r): 6 lais, 19 motets, 9 ballades, 9 rondeaux,
5 virelais

US-KCferrell (Vg)  Únic ms. que no es troba a Paris. Redactat sota la

supervisió de Machaut cap el 1370-72 i des del segle
XV de propietat del comte de Foix. Conté, a més a més
del precedent: la missa, 4 motets, 12 ballades,
7 rondeaux, 5 virelais e l'hochetus

F-Pn fr. 1585 (B)  Copia del precedent.

F-Pn fr. 1584 (A)  Redactat sota la supervisió de Machaut cap al 1370-77.
Conté, a més a més del precedent: 4 ballades,
5 rondeaux, 2 virelais.

F-Pn fr. 22545 (F)  Redactat després la mort de Machaut, cap el 1390. És
F-Pn fr. 22546 (G)  la col·lecció més ampla de les seves obres (falta només
1 ballade i 2 lais).

F-Pn fr. 9221 (E)  Copiat pel duc de Berry cap l’any 1400, aparentment
dal cod. B; des del 1420 al 1467 va ser propietat del duc
de Borgonya.