Le carnaval des animaux R.

125 XIII Le Cygne - Camille

Saint Saëns

Eric Poveda Morillas

1527493
3er Musicologia
Romanticisme
UAB
ÍNDEX

CONTEXT GENERAL 2

CONTEXT ESPECÍFIC I BIOGRÀFIC 2

GÈNERE- ESTIL 3

ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL 4

CONCLUSIONS 6

BIBLIOGRAFIA 7

1
CONTEXT GENERAL

- Àustria
Camille Saint Saëns va composar aquesta obra quan era de vacances a un poble d’Àustria
al 1886. En aquest territori, 20 anys abans, s’havia produït una pugna entre Austria i Prusia,
fet que va desencadenar la guerra Austro-Prussiana i sis anys més tard, degut a la derrota a
Sadowa, la Confederació es va haver de dissoldre. Juntament amb aquesta dissolució, es
va produir la segregació dels estats alemanys entorn a Prusia i juntament amb aquests, va
cedir Venècia a Itàlia.
Aquest fet va produir que Austria no tingués el recolzament d’Alemanya i d’Itàlia. Això va
desencadenar que s'hagués d’establir un acord amb Hongria, donat a que les finances van
ser arruinades, juntament amb l'exèrcit.
Finalment, al 1867, les negociacions amb Hungria van cesar i ​Francisco José va reconèixer
la independència d’aquesta. A partir d’aquí, l’estat dualista, va ser en teoria una monarquia
institucional, tot i que es va governar en gran part a través de decrets i amb el recolzament
de la burocracia, l’exèrcit i l'església.
Al 1879, es crea la Doble Aliança entre l’imperi austrohongarès i al 1882 s’inclou Itàlia,
formant el que es conegut com la Triple Aliança, que més tard intervendrà a la Primera
Guerra Mundial (1914-1919).
També, al 1881 estava vigent una altra aliança, la dels tres emperadors de l’Imperi
Austrohongarès, de Rússia i Alemanya, tot i que al 1887 es va debilitar a causa del control
dels Balcans.

- França
Mentre l’obra estava sent composada, França (país natal del compositor) patia la Tercera
República Francesa, que va durar des de el 1871 fins al 1940.
Paral·lelament amb el naixement de la Tercera República Francesa, al 1871 es vivia el que
és conegut com la ​Commune,​ un moviment insurreccional de caràcter popular que es
basava en establir una moratòria en el pagament del lloguer, organitzar la vida econòmica
sobre l’associació de productors, establir un ensenyament laic, obligatori i gratuït i la igualtat
de la dona.
Entre els anys 1873 i el 1888, a França van existir diferents governs, concretament dinou.

CONTEXT ESPECÍFIC I BIOGRÀFIC

Charles Camille Saint Saëns va ser un compositor francès nascut a París al 1835 i va morir
a Arel al 1921. Desde petit va mostrar les seves aptituds musicals, donat a que ja amb cinc

2
anys va mostrar que podia composar obres per a piano. Una de les seves obres més
importants i conegudes actualment es ​Le Carnaval des animaux​, juntament amb la ​Danse
Macabre​.
Le Carnaval des animaux va ser composada al 1886 principalment per a ser interpretada de
forma privada dins d’un cercle d’amics íntims, entre els quals es trobava el gran compositor
Franz Liszt. Tot i així, el moviment nº13, ​Le Cygne,​ va ser l’únic que no va ser autocensurat i
va ser publicat un any després de la seva composició, al 1887. La composició en general té
un to satíric i es presentada com un joc on es representa un zoo. L’obra de Saëns comença
amb el primer moviment titulat: ​Introduction et Marche royale du Lion​, on es representa la
figura d’un lleó desfilant. Aquesta dinàmica es seguida en els moviments posteriors, on es
representen altres animals com el elefants, cangurs, tortugues, etc.

L’estrena de l'obra es va produir a París, coincidint amb un dimarts de Carnaval. Al ser una
obra satírica, Camille Saint Saëns la va presentar disfressat amb un nas postís i una barba.
Després d’aquesta representació, el propi Camille va prohibir que fos representada en
públic mentres estigués viu per així evitar el desprestigi possiblement causat a través de la
pròpia trivialitat de l'obra.

Per a la producció dels diferents moviments, apart de composar música específicament per
a l’obra, també va barrejar diferents produccions d’altres compositors i les va transgiversar
per a poder adaptar-les a la seva obra i que perdessin el sentit original. La prestació musical
prové desde cançons franceses antigues fins al propi Can-Can i també de la seva propia
obra, la ​Dance Macabre.​

GÈNERE- ESTIL

L’obra completa es una suite instrumental i està situada en l’època del romanticisme tardà i
del corrent de l'impressionisme musical francès. Tot i que la suite no es una de les formes
musicals més populars d’aquesta època, aquesta especificament tracta de deixar en
evidencia a diferents compositors i les idees musicals establertes fins al moment, com es el
cas del rols dels instruments i dels propis instrumentistes.

Seguint les característiques del impresionisme musical, ​Le Carnaval des animaux es una
obra descriptiva on amb la música es preten representar una escena. Centrant-nos amb el
moviment nº13, a través de la melodia es pot imaginar a un cigne nedant

3
Va ser originalment pensada per a ser interpretada amb un grup de càmera composada per
a flauta, clarinet, harmònica de cristall, xilòfon, dos violins, viola, violoncel, contrabaix i dos
pianos. Avui en dia es pot representar amb una orquestra de corda i com a substitució de
l’harmònica de cristall un glockenspiel.

Respecte al moviment nº14, ​Le Cygne, que es el que analitzarem, es composada per a dos
pianos i un violoncel.

ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL

- Melodia-harmonia

Le Cygne es una obra de caràcter tonal, que es basa en la tonalitat de Sol Major. Pel que fa
a la línea melòdica, no hi ha grans salts intervàlics, sino que hi ha majoritàriament molts
moviments ascendents i descendents a través de graus conjunts. Respecte a les cadències,
no hi ha moltes durant l’obra però sí que hi fa falta recalcar alguna, com per exemple la
cadència trencada produïda en el compàs nº12, ja que canvia d’un Fa Major que condueix
cap a Re Major en comptes de tornar al Sol Major. Tot i així, no hi ha una harmonia molt
elaborada, sino que es bastant simple.

Respecte a les longituds de les frases, aquestes són de caràcter regular i construeixen en
gran part una línea cromàtica amb moviments ascendents i descendents. En el 1er piano,
per exemple, durant tota l’obra va produint els acords de forma arpegiada, per donar un
efecte especial a la línea melòdica principal, però, en canvi, el segon piano no els arpegia
durant gran part de la peça, es al compàs 22 quan comença a produir-los de forma
arpegiada.

El registre melòdic dels tres instruments, es pot veure de forma clara com el violoncel
(instrument principal) està en un registre més agut, mentre que ambdós pianos s’interpreten
en un registre més baix. Aquesta contraposició de registres provoca la diferenciació de la
línea melòdica del violoncel.

4
 - Ritme

Aquest moviment està composat en un compàs ternari, més específicament, en 6/4 marcat
en ​Andantino Grazioso​.
Durant tota l’obra, el ritme es manté de forma constant i no hi ha forts contrastos rítmics.

- Textura

Camille Saint Saëns va composar aquesta peça com una obra de melodia acompanyada.
Sobre surt principalment la melodia principal que es representa a traves d’un motiu
descendent a través de tres notes que ja es presenten en els primers 4 compassos de
l’obra. Això es el que es produeix a la melodia principal, en el violoncel. De forma paral·lela.
al primer piano, es produeix una melodia amb un motiu ascendent molt suau en forma
d’escala. El conjunt d’aquestes dues melodies provoca l’efecte del cant del cigne. Aquest
motiu es el tema principal que es va repetint en el decurs de l’obra.

- Timbre-dinàmica

Com ja s’ha mencionat prèviament, en aspectes de tímbrica, l’instrument que sobresurt es el

violoncel, ja que es la melodia principal dins de l’obra. Després s’escolta el primer piano i el
que queda més subtil de tots tres instruments es el segon piano, que es el que fa de base
harmònica en la peça.

Respecte a les dinàmiques, la veu del violoncel està amb ​piano (​p)​ , mentre que els altres
dos pianos estan en pianissimo (​ ​pp)​ . Apart d’aquestes dinàmiques, a la melodia principal,
van apareixent diferents ​crescendo ​i ​decrescendo p
​ er aumentar la sensibilitat melòdica i
evocar més sentiment a la propia peça. Per a ser més concrets, aquests contrastos
d’intensitat apareixen a partir del compàs 14. Aquests crescendo i diminuendo es van
alternant un darrere l’altre fins al compàs 21. A partir d’aquest compàs, es van produïnt de
forma accidental.

Apart d’aquestes dinàmiques, arribant al final de la peça, es pot veure com en el compàs 24
hi ha un ​diminuendo ​a la melodia principal i al compàs 25 hi ha un ​ritardando s​ eguit de un
lento.​ Seguidament, al compàs 26, la melodía principal canvia a ​pianissimo​ (​pp​).

5
 - Forma

La forma d’aquesta peça es d’un tema amb variacions. Es una peça on té una petita
introducció a piano amb duració de 1 compàs. Es podria dividir en:

- Introducció (compàs 1)
- A (compàs 2-5)
- A’ (compàs 6-9)
- Pont (compàs 10-17)
- A (compàs 18-21)
- Coda (compàs 22-28)

CONCLUSIONS

Aquesta obra és de les obres més populars de Camille Saint Saëns i és per alguna raó. Tot i
pertànyer a l’obra de ​Le Carnival des animaux (obra coneguda per la seva melodia al·legre i
lleugera), destaca per la subtilesa melòdica i l’emoció que evoquen les obres del moviment
de l'impressionisme.

Gràcies a les notes llargues del violoncel i juntament amb la juxtaposició del acords
arpegiats, ens podem imaginar perfectament el cigne nedant en el llac i el suau moviment
de l’aigua.

Crec que és una obra molt equilibrada i que produeix un efecte totalment immersiu en
l’oient, gràcies a l’atenció en les dinàmiques i els diferents contrastos d’intensitats. Al ser un
obra amb una harmonia “simple” i de tres instruments, no sobrecarga al oient i produeix que
s’embarqui en un viatge tranquil i harmoniós.

En general, es una gran obra que amb molta raó, ha passat a l’eternitat.

6
BIBLIOGRAFIA

- Carnival of the Animals. (2018, 15 octubre). ABC Classic.

https://www.abc.net.au/classic/read-and-watch/classic-kids/carnival-of-the-animals/1
0025724
- Camille Saint Saens, su biografia. Las obras de Camille Saint Saens disponibles en
Edrmartin.com. (2008). Robert Martin.
https://www.edrmartin.com/es/bio-camille-saint-saens-358/
- ¿Cómo fue la época de Camille Saint-Saëns? – Filarmónica de las Artes. (2018).
Filarmónica de las artes.
https://filarmonicadelasartes.com.mx/fue-la-epoca-camille-saint-saens
- El Postromanticismo musical. (2015, 3 enero). HistoClásica.
https://histoclasica.blogspot.com/2015/01/postromanticismo-musical.html
- Guisado, F. (2013, 22 septiembre). EL Cisne. Camille Saint-Saens. LOFF.IT.
https://loff.it/the-music/el-cisne-camille-saint-saens-117734/
- Historia, C. (2020, 9 noviembre). Historia de Austria. CurioSfera Historia.
https://curiosfera-historia.com/historia-de-austria/#Perdida_de_Alemania_e_Italia
- Historia de Austria - Lonely Planet. (2017). Lonely Planet.
https://www.lonelyplanet.es/europa/austria/historia
- ISMLP, (09/07/2013). Le carnaval des animaux (Saint-Saëns, Camille).
Schallstrichter
https://ks.imslp.net/files/imglnks/usimg/1/1b/IMSLP287469-PMLP06099-SS_Carnav_
ed.pdf
- Louderback, K. (2019, 4 julio). The Simple Beauty of The Swan by Saint-Saens. A
pianist’s musings.
https://pianistmusings.com/2019/07/04/the-simple-beauty-of-the-swan-by-saint-saens
/
- Nadales, B. (2020, 25 septiembre). IMPRESIONISMO MUSICAL. Belén Nadales.
https://belennadales.com/impresionismo-musical
- Ruiza, M., Fernández, T. y Tamaro, E. (2004). Biografía de Charles Camille
Saint-Saëns. En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea. Barcelona
(España). Recuperado de
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/saint__saens.htm el 10 de diciembre de
2020.
- Spotify. Le Carnaval des animaux, R.125:13. Le Cygne. Deca Music Group
https://open.spotify.com/track/7DwFOH2xuJwFhTwbelSz7i?si=5daUvLVgThO3C5V
WslN-jg