Història de la música II – 2n semestre

Sessió 1 – Gubaidulina (26/02/23)

1. Sofia Gubaidúlina és una de les compositores russes amb més influència de la

segona meitat del segle XX. La seva música té fama de ser mística i les
matemàtiques i juguen un rol important, en especial la successió de Fibonacci.
2. Deixant de banda Gubaidúlina, podria esmentar Ulstvólskaia
3. Molts: Xostakovitx, Prokoviev, Stravinsky, Tymochenko, Kobekin,
Rachmaninov, Weinberg, Kachaturian, etc.

Clarament, el nostre coneixement sobre compositores és molt paupèrrim. Si fem una

mica de recerca també podem veure que l’accés a la informació esta molt esbiaixat, amb
molt poques compositores de les quals en coneixem la biografia.

Sessió 3 – Gubaidulina (16/03/23)

b. Música celestial. Identifica dos dels moments en què es fa ús de la 'música

celestial'. Quina és la instrumentació en cadascun? Quines similituds i diferències
escoltes al comparar aquests dos moments? Explica-les en termes d'anàlisi musical
comentant aspectes com el timbre, la textura, el registre, la instrumentació, el
ritme, els dissenys candencials, etc. Quina és la seva funció estructural? En quin
moment de la forma del concert es troben?

Trobem un clar cas de “música celestial” a la marca d’assaig 23. De forma generalitzada
aquesta textura es caracteritza per una orquestració complexa, amb una presencia molt
rellevant de les cordes que acostumen a fer divisis extrems: en aquest cas, violins
primers tenen un divisi a 8, violins segons un a 7 i finalment violoncels tenen divisi a
10. Això enriqueix de forma exagerada el conjunt orquestral, i amplifica la sensació
celestial mitjançant dinàmiques contrastants i glissandos. En aquest cas tenim també el
violí solista que s’enfronta a la textura homofònica mitjançant una línia cromàtica
ascendent, i finalment tenim la percussió, un triangle, que culmina aquesta sensació
celestial, com unes campanes que repiquen a l’infinit. Inicialment la resolució d’aquest
fragment sembla molt plàcida, especialment per l’ús de l’arpa i té aquesta connotació
mística i divina i també la celesta. Tot i això l’aparició dels vents a la marca d’assaig 25
revifa la tensió, amb línies cromàtiques ascendents de les cordes fins al piú mosso de la
marca 28, on s’introdueixen sonoritats totalment sorprenents, i es fa un ús de tècniques
extensives en la majoria d’instruments.

Podem contrastar aquest moment amb la marca d’assaig 112. La preparació d’aquest
secció celestial es completament diferent. Venim d’una orquestració extremadament
densa que prepara un solo per a violí acompanyant per unísons de l’orquestra que per a
mi tenen un caràcter premonitori i em recorden a diversos motius de la literatura
orquestral relacionats amb el destí. Per a mi és un anunci de la tragèdia i el solo del
violí pretén demostrar la lluita per escapar-se’n d’aquest. Aleshores, un cop a acabat el
solo repareixen l’arpa, cordes i les flautes, i ens retornen a la sonoritat plàcida que
teníem en la resolució del cas comentat anteriorment. Així doncs, la preparació
d’aquesta secció celestial és gairebé retrògrada a la de la marca 23. I el caràcter canvia
completament, tenim dinàmiques centrades en els pianíssims i en general, les cordes
tornen a tenir divisis, però de menys magnitud, i en un registre més agut. S’hi afegeixen
flauta, piccolo, i celesta, i cau la percussió. Però una baixada cromàtica de la flauta, on
s’hi afegeix el clarinet ens duu de nou a una textura celestial més grotesca, amb un
divisi de violoncels i contrabaixos immens i de nou es fa ús de cromatismes, glissandos
i dinàmiques exagerades, tot reforçat per la percussió, com en la marca d’assaig 23. En
aquest cas és la percussió, i en particular timbals i tam-tam resolen aquesta secció de
forma molt més dinàmica amb un gran crescendo que resol sobre una secció més
“tonal” (marca 115).

Sessió 1 - Robert Gerhard (27/04/23)

1. Anomena un o dos compositors/es de principis del segle XX que siguin

considerats de gran importància. De quina nacionalitat són? Escriu una petita
reflexió del perquè creus que aquests compositors són considerats de més
importància.

El segle XX representa una explosió de ventalls i diferents estils de compositors. Cal

destacar se’ns dubte la segona escola vienesa, liderada per Schoenberg. Arnold
Schoenberg, vienès nascut el 1874, és cabdal en la historia de la música per a ser el
culminant d’un procés de destrucció de la tonalitat (originat amb Wagner). Schoenberg
es el primer en escriure música dodecafònica, renunciant a un centre tonal i donant a les
12 notes la mateixa importància. De fet, Robert Gerhard es alumne de Schoenberg, i els
deixebles de Schoenberg tenen un impacte importantíssim en les avantguardes musicals
al llarg del segle XX.

D’altres compositors igualment importants del segle XX podem destacar l’escola russa,
amb Stravinsky com a màxim representant de l’avantguarda. Stravinsky fa progressar
de forma radical la música a principis del segle XX amb la seva percussivitat, les
combinacions rítmiques i l’ús d’una harmonia de caràcter sensorial i les seves
orquestracions. Un compositor extremadament versàtil que presenta facetes oposades,
amb composicions d’estil neoclàssic i d’altres que beuen directament del dodecafonisme
schoenberguià.

2. Quins elements de l'obra et són familiars i per què?

L’orquestració d’aquest ballet, juntament amb la incorporació d’elements estètics que

beuen directament del nacionalisme espanyol generen aquesta sensació de familiaritat
amb l’obra. Així doncs, tenim moltes frases melòdiques que usen el mode frigi com
també un ús de la trompeta i els vents metall que clarament mostren la influencia de
Falla sobre Gerhard. Aquesta combinació d’elements caracteritza l’obra de Gerhard i la
fa identificable. Don Quixote és un exemple de l’estil gerhardià que representa una
síntesi entre el dodecafonisme de Schoenberg i la música nacionalista catalana i
espanyola. D’altra banda, també ens resulten familiars les diferents referències musicals
de l’obra. Per exemple la 5a secció comença citant de forma evident el Don Quijote de
Strauss.