JOHANN SEBASTIAN BACH (1685-1750)

DIES SIND DIE HEIL’GEN ZEHEN GEBOT

BWV 678

1
Johann Sebastian Bach (1685-1750) Dies sind die heil’gen zehen Gebot.
Canto fermo in canone BWV 678. Suggeriments per a una anàlisi
A Anna Casadevall, Ana Carro, Paloma Báscones, David Iglesias, Abel Miró, Ramon Navarro,
Eusebi Puigdemunt, Xavier Margalef, Ramon Alabau i als meus alumnes d’orgue.

A tall d’introducció

«I no ho heu volgut!» (Mt 23:37)

«Que n’havia arribat, d’avall, Jerusalem, la ciutat santa! Ciutat
meravellosa, encant de tota la terra, i ara la qui mata els profetes i apedrega els
qui li són enviats! La qui no vol deixar-se fer per Jesús, l’orgullosa, la instal·lada!
El plany de Jesús emociona, i les paraules tristes: «però no ho heu volgut!» (Mt
23:37) fan esborronar. Fan esborronar pel to amb què endevinem que foren dites,
pel dolor profund que revelen i perquè les veiem dreçades com un obstacle
irracional entre l’amor infinit de Déu i la misèria escruixidora de l’home.
Estem en ple misteri. No comprenem com l’home és capaç d’aquest «no ho
vull» de criatura; i tampoc no comprenem com aquesta voluntat tossuda pot
aturar el mar d’amor de Déu.
Que som capaços de fer el rebec davant de Déu, massa experiència que en
tenim! Davant de Déu i davant dels homes. La nostra rebequeria és una defensa
contra l’amor. (...)
Davant el refús de l’amor, nosaltres ens exasperem perquè el nostre amor
és un amor limitat. Per a l’amor de Déu, que és infinit, el «no!» que l’home li
oposa significa només una espera, perquè l’amor de Déu abasta tot el món i res
no se li escapa. Per això, Déu, sense trair l’amor, pot respectar el «no!» de
l’home. Per a la paciència infinita de Déu, sempre hi ha una esquerda, en la
negativa glaçada de l’home, per on l’amor comença el seu treball.
Fins pel que fa a Jerusalem. Dia vindrà que l’amor triomfarà de totes les
negatives del poble escollit. «Aleshores tot Israel se salvarà, diu sant Pau, ja que
Déu no es penedirà de les gràcies i de la vocació donades».
L’amor de Déu pot ser rebutjat, però no pot ser mai vençut. I això és una
gran esperança.»
(Miquel Estradé. Evangeli enfora. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Col·lecció
Saurí, març 1973)

2
 El Coral «Dies
Dies sind die heil’gen zehen Gebot».. BWV 678 pertany a la Dritter Teil
der Clavier Übung (Tercera
Tercera part dels Exercicis de teclat
teclat), col·lecció que també és coneguda
amb els noms de «Els Corals del Dogma», «Dogma en música» o «Missa d’orgue»; uns
noms que, amb més o menys encert, volen definir el recull. Bach inicià les
composicions entre el 1735-36 36,, i, en vida d’ell, foren publicades el 1739. Està clar que
Dogma és una doctrina que no adme admet rèplica,
lica, donat que és una raó-creença
raó de Fe,
individual o col·lectiva, i Bach parteix del Catecisme luteràluterà. Més enllà dels 21 Corals,
BWV 669-689,, el conjunt pren la forma de la «Missa d’orgue luterana», pel fet que
inicia amb
mb un Preludi, segueixen els Corals, els duets, i culmina el recull la triple fuga
que, com el Preludi, està en la tonalitat dde Mi bemoll Major.

3
 És la sinceritat de Bach que, com a creien
creientt i practicant que era, a cada Coral el
forneix d’una alta i sòlidaa simbologia, gens gratuïta i obligada;; peces que demanen una
atenta observació. No entraré
traré en el Preludi i fuga, tampoc en els duets, per no ser la
comesa d’aquest estudi.

Bach ens permet copsar tot quant el text sagrat conté. Rerefons a banda, són
Corals, des del
el punt de vista tècnic, gens fàcils; tampoc no ho són des de la visió de la
simbologia que contenen. Així i tot, si quant el text li suggereix a Bach ens el fem
nostre, també, sense cap mena de dubte, aju ajudarà
darà al seu estudi tècnic. La
L Càbala
esdevindrà un estímul, un punt de compr compromesa decisió, -sisi es vol-
vol per a un estudi
rigorós i aprofundit de cadascun dels seus Corals,, tant les versions grans com les petites
de la sèrie que ens té l’atenció agafada, com de qualsevol dels altres dels seus reculls.
En ell, efectivament, res no és casual. ¿Ho pensava tot això quan escrivia? són
s molts els
qui m’ho han demanat; són ja massa les vegades que m’ho han qüestionat; ells ell sabran.
Honestament, sóc del parer que, més que pensar
pensar-ho, ho vivia.

La primera vegada que em vaig trobar amb els Corals del Clavierübung va ser en
un curs intensiu que, durant tres dies i sis hores per dia, va impartir impar l’organista
Cristina G. Banegas; aixòò va ser l’any 1984. Ja abans, però sobretot a partir d’aquest
curs monogràfic, vaig començar a interessar
interessar-me per tota la simbologia
simbol que posseeixen
els Corals de Bach, i,, fins i tot, moltess de les seves obres no amarrades a cap «cantus»;
obres que, en l’argot
’argot organístic, s’anomenen de lliure invenció
invenció.. Entre d’altres Corals
del Clavierübung sento un respecte i una estima ben especials pel «Dies Dies sind die heil’gen
zehen Gebot» BWV 678. Ja aleshores, quan el curs, vaig veure molts punts que
requerien la meva atenció. Aquest Coral l’havia tocat moltes vegades en la Litúrgia (és
el lloc on els Corals troben el seu veritablement emplaçament) i en concert, però he
estat molts anys sense mirarmirar-me’l. Ara, que tinc un concert programat a Sabadell,
aquesta obra ha tornat a les meves mans. M Molts dels interrogants que hi vaig veure no
tan solament han tornat de manera clara i llum lluminosa, sinó que, quan volgudament es
deixa dormir una obra, se’n n veu
veuen força més.

A diferència del Coral del mateix nom i del mateix recull, ll, el BWV 679, tot ell
relluent i belluguet, sota la forma de «Fughetta» per a manual sol, el e BWV 678 exhibeix
un tarannà i unció distints.. DDavant aquest Coral gran el compositor es mostra extàtic i
en absolut estàtic. Situem-lo,
lo, ja de bell antuvi, en el “Vuitè to” i,, sisplau, no pensem en
la tonalitat de Sol M, puix que no tot és tan classificable com avui es e posa en pràctica i
“s’obliga”, de forma estandarditzada, sense més ni més.
4
 El Coral està escrit en 6/4. Si es sumen les dues xifres el resultat és 10; Els 10
Manaments
naments de la Llei de Déu i, com a binari que és, pot proposar la imatge de les
Taules de la Llei.

Sobre un pedal de Sol, que és d’aquesta manera com principia, desencadena

l’arpegi de la Final,, nota de pas a banda
banda.. En aquests quatre primers compassos presenta
uns intervals ben bonics. El Re blanca del primer troba en el Si del contralt una 10a. En
el segon una 7a. En el tercer, una 9a.; i en el quart una 6a. És en aquest
a compàs on el
baix es posa en moviment, i apareix un motiu que fa obrir els ulls: un cromatis
cromatisme llarg.
En Bach, els cromatismes sempre expressen dolença. Aquest cromatisme, que inicia en
el Do corxera del contralt del compàs 44, s’allarga fins al Sol de la primera meitat
me del
compàs 6 i, per bé que transportat, en aquest Coral torna a sortir en la primera veu del
cànon n en el compàs 58, anacrusi c. c.57, fins a la primera meitat del
el penúltim compàs; ço
és el 59. Els dos nombres sumats dóna 14 14,, nombre que identifica BACH. Acaba,
Acab però, en
el compàs 60, el 6 és la segona Persona de la Trinitat.

El moviment cromàtic suara esmentat recorda el del Coral «Das

Das alte Jahr vergangen
ist» BWV 614, de l’Orgelbüchlein
Orgelbüchlein:

5
 La proposta del cànon, ambmb el Sol com a nota insistent, amb què comença
l’himne, queda repartit entre els compassos 77-12. El Sol, incipit, en aquest apareix 10
vegades.

Tornem al compàs 5 on surt el dibuix que, per primera vegada en l’obra,

expressa la Llei. Més
és enllà de la Llei, ens adonem de la Reverència vers la Majestat de
Déu; per això és en sentit descendent. El disseny melòdic, en grup de 4 corxeres
lligades de dues en dues i amb articulació del propi Bach, evoca la figura de les Taules
de Moisès. Bach fa aparèixer aquest disseny 30 vegades; el 3 expressa Déu Pare, la
primera identitat de laa Trinitat Santa. Si és vol, però, s’hi pot intuir i contemplar la
Santíssima Trinitat, solemnitat
olemnitat sobre la qual gira tot l’Any litúrgic de l’Església
evangèlica de Luter.

6
 En el compàs 21 (2+1=3), també ho fa en el
elss compassos 50, 53 i 55, la cèl·lula Llei
apareix en terceres paral·leles
·leles i en moviment ascendent: els únicss en tot el Coral. Les
línies ascendents dels compassos esmentats, evoquen una pregària de petició. És una
Súplica allò que Bach descriu..., el motiu Llei, però
però, retorna al seu estat: baixa. En
aquest compàs 21 el baix insisteix en la pregària
pregària;; a la fi proposa un interval de 15a!
(Do1-do3).

En el compàs 26 apareix la sseva signatura en notes; ço és B A C H (B= ( Si bemoll,

A= La, C= Do i H= Si natural,, en la nomenclatura alemanya
alemanya), la suma de les qual és 14:
(B= 2; A= 1; C=.3 i H= 8); i ho fa en el compàs 26. (2+6 =8) I, és que el e 8 és suggerent i
etern. Més que un nombre; símbol, lligam, entre l’home i l’Univers; numero cíclic
escoltat des de l’antigor. Avui no és més que un número. La natura desvetlla sempre; es
fa sentir. I, doncs, podia, a cas, ser altrament? És que no és natura l’ho
l’home? És que no es
cíclic? ¿No sent sempre com despunta la primavera, ni que pugui trobar trobar-se en la seva
tardor o en el seu hivern? L’home és natura, i, consegüentment, la simbologia del 8 li
és inherent. Sii es sumen 8 i 14, el resultat és 4; el 4 és el nombr
nombree que representa l’home;
la humanitat sencera.

7
 En aquest compàs 26 és obligat fer referència a l’inici del Coral «Puer natus in
Betlehem» BWV 603, motiu que poso ací dessota. El cromatisme, en aquest Coral, el
canta el tenor.

Un altre punt ben curiós dins el context del Coral,, són les semicorxeres del baix
en els compassos 46 i 47.7. Aquesta particularitat, en el tot el Coral,
Coral em remet a la idea
del baix del BWV 680 «Wir gläuben all an einen Gott». El Credo. De ser així, per
aquestes
stes semicorxeres, Bach ens parlaria de la seva fe sòlida; de la seva confiança en la
Llei, idea que, de forma obstinada, canta el baix; pensament que, també en aquell
Coral, apareix 14 vegades.

No ho oblido:

Bach escriví un Coral sobre el mmateix

ateix tema i amb el mateix nom en el recull de
l’Orgelbüchlein: el BWV 635.. El seu estudi el deixo, com a invitació, a la lliure voluntat
dels meus alumnes.
Per a finalitzar només em resta dir que, com s’ha assenyalat en al títol, tan
solament són uns «Suggeriments
uggeriments per a una anàlisi
anàlisi», per a qui en tingui ganes i vulgui;
8
és a dir que s’hi senti atret i amb La pruïja d’aprofundir en aquesta matèria. Bach
empra la forma modal seguint la pràctica, diguem-ne antiga en el seu temps, dels
cànons i dels motets. Primordialment, però, no puc tancar aquestes lletres sense
exposar el motiu de la doble versió dels Corals del recull que ens ocupa. Luter va
escriure un Catecisme gran i un de petit. El gran, adreçat als adults, aprofundeix
l’essència de la Fe; el segon, dirigit als nens, és un Catecisme més senzill. Bach, doncs,
com a cristià luterà sincer, convençut i practicant, se sentí amb el deure de seguir
l’ensenyament de Luter.

El senyal de Bach en el títol del Coral «Canto fermo in canone» pot proposar
també aquesta idea, encara que l’espiritualitat de Bach va molt més enllà. Doncs, per
què un cànon? I arribat a aquest punt deixo que sigui Jacques Chailley qui ho expliqui:
«A ce développement, indépendant du thème du cantique, celui-ci vient
périodiquement surajouter en gros plan son cantus firmus traité en canon a
l’octave. Pourquoi en canon? L’«imitation» musicale est toujours chez Bach le
signe de L’«imitation» dans la vie, et le chrétien doit «suivre» les
commandements édictés. Peut-être même pourrait-on approfondir l’exégèse, et
rappeler que le mot «canon» étymologiquement, signifie la règle, le
commandement. Si le «canon», en musique porte ce nom, c’est par dérivation de
sens à partir des anciennes notations, qui ne développaient pas l’écriture en
«résolution», mais rédigeaient une notice descriptive pour permettre de trouver
cette résolution (Bach lui-même fera souvent ainsi: cf. l’Offrande Musicale). Cette
notice était donc la «règle» a suivre, le «canon» qui permettait de trouver la
solution pour peu qu’on le suivit fidèlement. On ne pouvait trouver meilleure
assimilation musicale au Décalogue.»

Modest Moreno i Morera

Ripoll, 7d’octubre de 2017
La Mare de Déu del Roser-MRC

Bibliografia consultada:
BACH, Johann Sebastian: Sämtliche Orgelwerke. Heinz Lohmann. Edition Breitkopf.
CHAILLEY, Jacques: Les chorals pour orgue de J. S. Bach. Alphonse Leduc. Paris, 1980
9