Scaldava il sol

Scaldava il sol di mezzo giorno l’arco

Nel dorso del Leon suo albergo caro,
Sotto ’l boschetto più di frondi carco
Dormia ’l pastor con le sue greggi a paro;
Giaceva il villanel de l’opra scarco.
Vie più di posa che di spighe avaro;
Gli augei, le fere, ogni uom s’asconde tace,
Sol la Cicala non si sente in pace.

El sol del migdia escalfava l'arc

Sobre l'esquena de Lleó la seva estimada posada,
Sota l'arbreda més carregada de fullatge
El pastor dormia amb els seus ramats a l'atur;
El camperol jeia escàs de la seva feina.
Era més avariciós de la posada que de les panotxes de blat de moro;
Els ocells, les bèsties, tots els homes estan en silenci,
Només la cigala no sent pau.