TREBALL AUDICIÓ: “HANOVER FESTIVAL” DE PHILIP SPARKE.

Alumne: Alexandre Morell Durà - Curs: 3er Grau Professional esp. Percussió - Grup: Banda A

En aquest treball realitze la comparativa de la interpretació de l’obra “hanover Festival” de

Philip Sparke per part de la banda alemanya Symphonisches Blasorchester Nordersted (SBN)
dirigida per Bernhard Volk, i la banda koreana Korea Wind Philharmony (KWP) dirigida per
Byeong-gi Shin.

El primer aspecte a comparar és el tempo de l’obra, ja que és un dels aspectes que més pot
afectar a l’interpretació d’aquesta peça, on la KWP manté una major diferenciació entre parts
ràpides i lentes, on els tempos ràpids son més elevats i sòlids que en la interpretació que fa la
SBN, ja que aquesta última no arrisca tant en el tempo Vivo. Les dos bandes tan en la
introducció com en la reexposició mantenen el tempo de Molto Maestoso com a tal sense cap
variació mantenint la majeustositat del mateix.

Respecte de la sonoritat de la KWP és superior a la de la SBN, la fanfarria inicial dels metalls

zona molt plena i armoniosa, amb una certa potenciació dels greus. Les cordes en conjunt
sonen equilibrades i amb major amplitut sonora. La SBN en aquest aspecte es manté amb una
sonoritat més compacta, no son tant plena tot i que l’equilibri entre cordes es correcte però
falta més presencia de la corda de vent-metall.

De cara a la l’afinació, les dos bandes realitzen un bon treball, només cal destacar xicotets
desequilibris que es produeixen en alguns solos i en algunes entrades on alguna de les cordes
agafa el paper predominant, com per exemple, la corda dels saxos de la KWP ens alguns
acompanyaments o la corda de les trompetes de la SBN en les notes accentuades.

En quant a l’articulació i fraseig, la SBN no es manté tan expresiva en aquest sentit, li falta
força als passatges més marcats i en els passatges més lligats, on els finals de frase son casi
estàtics, hi ha poques variacions llevat de la corda dels clarinets que realitzen un bon treball.
En la KWP, aquest aspectes son molt més pronunciats, hi ha una diferenciació clara entre
lligats, picats i accentuacions, les frases i semifrases son clares i musicals, ademés que les
accentuacions están definides i articulades, no comprometen la sonoritat del conjunt.

Fixant-me en el treball de direcció, Bernhard Volk de la SBN realitza un treball correcte, marca
el tempo en precició i atén a totes les entrades i sortides però li falta centrar-se en aspectes
interpretatius com els frasejos o les dinámiques que aportaríen més musicalitat a la banda.
Byeong-gi Shin de la KWP porta el tempo en precisió, inclús es permet el luxe de portar el
tempo del Vivo a dos parts, per a centrar-se en marcar entrades i fer saber quines son les
cordes protagonistes en cada passatge, ademés de senyalar els frasetjos i la amplitut dinámica
dels mateixos, fet que es nota en la musicalitat del conjunt.

Per a conclore aquest treball comentar que la interpretació que fa la banda alemanya SBN
m’agradat, realitzen un bon treball tot i tenint en compte que és una banda amateur, fet que
es nota en alguns detalls com, descoordinació entre cordes, articulació i alguns desequilibris,
que una banda profesional com la KWP no deixaría passar, però tot i això el director ha
realitzat un bon treball. Respecte de la KWP realitza un molt bon treball, a destacar la técnica
dels músics i la coordinació entre ells, però pense que els ha faltat carácter, és a dir, que la
interpretació de la peça tinguera un cert carácter europeu o britànic, com l’orige del
compositor.
Febrer de 2021.