FONAMENTS DE LA COMPOSICIÓ

Curs 2022-2023
Montserrat Torras
Mtorras@esmuc.cat

CONTRAPUNT D’ESPÈCIES
OBSERVACIONS GENERALS
2 Tipus de normes:
• 'realitat musical', exemple registre instruments
• 'pedagògica' exemple, evitar dissonàncies temps fort contrapunt primera espècie
Escriure per veus (cantants). Pensar en el què sigui còmode i 'idiomàtic'
Independència del contorn melòdic de cada veu. No moure's en moviment paral·lel durant
més de 3 notes. No portar a totes les veus alhora a un registre extrem.
Quan combinem les diferents parts creem harmonies. Aquestes poden ser tonals o modals,
però la conducció de veus i les progressions d'acords segueixen unes directrius
Registre de les veus humanes en un coral. Els registres proposats a continuació són per veus
amateurs de manera que per a una interpretació còmoda caldria mantenir cada veu en el seu
registre mig.

OBEJCTIUS

L'objectiu del contrapunt d'espècies és adquirir fluïdesa i sentit de la línia i de la dissonància.

És una eina pedagògica.
Sempre comencem amb una línia melòdica donada, un cantus firmus.
És aconsellable fer varies versions sobre el mateix C.F, per tal de trobar més d'una solució.

LES 5 ESPÈCIES

En el contrapunt de primera espècie no es permeten dissonàncies. El focus és en el moviment

de les línies melòdiques. S'escriu una nota contra nota i l'objectiu és crear una línia
independent de l'altra.
A partir del contrapunt de segona espècie les dissonàncies es permeten només en els temps
dèbils. Només es permeten dissonàncies que arriben per grau conjunt i marxen per grau
conjunt. Per tant només es permeten les Notes de Pas i les Brodadures. S'escriuen dues notes
per una nota del C.F. L'últim compàs s'acaba amb una rodona.
En el contrapunt de tercera espècie s'escriuen 4 notes per una nota del C.F. També es poden
fer exercicis en 3 a 1 en compàs 3/4.
En el contrapunt de quarta espècie s'introdueix la dissonància en un dels temps forts en forma
de suspensió.
El contrapunt de cinquena espècie introdueix la varietat rítmica i algunes formes de
dissonància ornamentada. Es busca l'impuls rítmic de forma progressiva.

CONTRAPUNT DE 1ª ESPÈCIE.
EXEMPLE CONTRAPUNT 1ª ESPÈCIE CONSIDERACIONS GENERALS

1. Cada veu es mou horitzontalment principalment per grau conjunt, els salts saltses
melòdics es
redueixen a petits intervals de 3ª i una sola 4ª.
2. El contorn de cada veu varia de manera que la direcció va canviant. Els intervals
harmònics consisteixen en consonàncies imperfectes (3es i 6es), apareixen
consonàncies perfectes al principi i només una al mig (5es i 8es).
3. Fixa't que no hi ha 4es ja que en dues veus és un interval inestable i es considera
dissonància.
4. Rarament es mouen les dues veus en la mateixa direcció, per tal de mantenir la
independència de cadascuna.
5.
• En resum: En 1ª espècie només es permeten els intervals harmònics consonants (8ª, 5ª
justes, 3es, i 6es Majors i menors, i l'uníson)

CONTRAPUNT DE 1ªESPÈCIE-TIPUS DE MOVIMENTS

Es refereix al contorn que produeixen les veus juntes. Hi ha 3 tipus de moviment:

Moviment contrari. Es mouen en direccions oposades. Ex A
2) Moviment directe. Es mouen en la mateixa direcció. Ex B.

3) Moviment paral·lel. Es mouen en la mateixa direcció i mantenen el mateix interval genèric. Ex C.

Ex D. En la varietat està el gust

CONTRAPUNT DE 1ªESPÈCIE-MOVIMENTS PARL·LELS A EVITAR

Ex. 4.7: Fixa't com el moviment paral·lel de consonàncies perfectes (5es i 8es justes)
compromet la independència de les veus, i en el cas d’8es seguides fins i tot podem tenir la
sensació de perdre una veu de la textura polifònica.

Tant el moviment directe com el paral·lel són més efectius quan utilitzem consonàncies
imperfectes (3es i 6es)

CONTRAPUNT DE 1ªESPÈCIE-MOVIMENTS DIRECTES A EVITAR

Si ens aproximem a un interval consonant perfecte (5ª o 8ª) per moviment directe creem la
sensació de moviment paral·lel, per tant cal evitar-ho fent servir moviment contrari. L'excepció
és si la veu superior es mou per grau conjunt.
Les consonàncies perfectes de E i D són correctes degut al moviment de grau conjunt de la veu
superior.

CONTRAPUNT DE 1ªESPÈCIE-ELS SALTS

Evita salts simultanis en les dues veus (de 4ª o més)(exemple A). Quan escrius un salt canvia de
direcció a continuació.

CONTRAPUNT DE 1ªESPÈCIE-INICI I FINAL

Ha de començar en el primer grau 1, però si la veu que fa contrapunt està per sobre el C.F.
també pot començar en el 5è grau. (5). Ex. A. El contrapunt ha d'acabar o cadenciar en una 8ª
o uníson, ex B. Els últims temps abans del final haurien de tenir el segon i setè grau que es
mouran per moviment contrari cap a la octava en 1. En un mode menor eleva 7 per fer de
sensible, si el 6 va abans també l'has de elevar (Ex C). Però només utilitzar el 6 i 7 bemolls dins
l'exercici. .
RESUM DE LA LLIÇÓ
NORMES:
• Els intervals harmònics han de ser consonants. La 4ª justa és una dissonància en el
contrapunt a 2 veus.
• Intervals paral·lels de 5ª, 8ª justes i uníson estan prohibits.
• Les consonàncies perfectes han de ser agafades per moviment contrari.
• Comença i acaba en el primer grau 1 sempre que sigui la veu de sota. Si és la veu
de sobre pot començar amb el 5.

RECOMANACIONS
Recomanació 1: utilitza grau conjunt sovint amb pocs salts (sempre de 3ª i
ocasionalment de 4ª) per afegir interès. Canvia de direcció i utilitza grau conjunt
després d'un salt.
recomanació 2: Ja que l'objectiu és la independència de les veus, utilitza el
moviment contrari tant com et sigui possible. Recorda que el moviment
paral·lel l'has de limitar a 3.
recomanació 3: utilitza consonàncies imperfectes verticalment sempre que
sigui possible. Limita l'ús de 5es i 8es a una o dues per exercici.
recomanació 4: evita dues consonàncies perfectes seguides ja que creen una
sonoritat buida o poc característica del llenguatge en qüestió. (exemple, de 5ª
a 8ª, o vici versa).

EXERCICIS CONTRAPUNT 1ª ESPÈCIE

EX.1. Escriure contrapunts. Per al següent Cantus Firmus:

Escriure una segona veu seguint les normes del contrapunt de 1ª espècie, oferint dues
versions per sota el Cantus Firmus i dues versions per sobre el Cantus Firmus.

EX. 2. Detecció d’errors.

El contrapunt de 1ª espècie que es dona a continuació conté 3 tipus d’errors:
1. Melòdic (dissonàncies o salts consecutius)
2. Intervals verticals (intervals dissonants)
3. Moviment d’un interval a un altre (moviments paral·lels o directes a evitar)
Primer escriu en quina tonalitat està i indica tots els intervals verticals amb el número
d’interval en l’espai que queda entre les veus. Després indica els errors seguint el
següent mètode:
• D: per dissonància
• P8 o P5: per moviments paral·lels a evitar
• Dir: per moviments directes a evitar
• Finalment per altres errors com per exemple errors melòdics en la veu del
contrapunt utilitza el teu sistema, indica per exemple ‘salt massa gran’, ‘ha de
canviar de direcció després del salt’, etc.

EX.3. ANÀLISI-opcional
Els següents fragments musicals extrets del repertori demostren l’ús del contrapunt
de 1ªespècie. Escriu cada interval vertical que creen les veus externes, i identifica el
tipus de moviment que preval en cada exemple marcant si és el moviment contrari, el
paral·lel o directe. Ignora les notes que estan entre parentèsis.
Ex.4. Audició-opcional. Les 5es, i 8es directes PERMESES.
Com ja hem comentat hi ha una situació en que el moviment a octava o a quinta justa
per moviment directe és permès. Quan la veu superior es mou per grau conjunt. A
continuació tenim uns exemples extrets del repertori. Fixa’t en la diferència de
sonoritat en cada cas, mentre Scarlatti, Schumann i Paganini semblen utilitzar aquests
moviments directes permesos de manera ‘juguetona’ Beethoven sembla buscar un
efecte més ombrívol en acord amb el títol de la sonata ‘Dels adeus’.
Domenico Scarlatti - Sonata in D major K96 (Christian Zacharias)

Beethoven - Piano Sonata No. 26 in E-flat major, Op. 81a -Les Adieux- - Artur
Schnabel
Schumann: Liederkreis, Op. 39 - Waldesgespräch

Paganini, Niccolò Caprice 1,2,3 op.1

LECTURA RECOMANADA:
Capítol 4 del llibre The Complete Musician adjunt a la carpeta ‘materials de classe’
que trobaràs sota la pestanya ‘arxius’.

BIBLIOGRAFIA
Laitz Steven G. 2008. The Complete Musician. 2nd ed. New York: Oxford
University Press.