LLIÇÓ 2 CONTRAPUNT DE SEGONA ESPÈCIE

EXEMPLE 1 CONTRAPUNT 2ª ESPÈCIE

CONSIDERACIONS GENERALS

1. La veu de contrapunt utilitza valors rítmics el doble de ràpids que el CF. Per cada nota
del CF n'hi ha dues de la veu del contrapunt.
2. El moviment que s'esdevé quan una veu es mou mentre l'altra es queda igual
s'anomena moviment oblic. Fixa't en el següent exemple que conté tant moviment
contrari com oblic. Aquest és l'últim moviment possible en el contrapunt, per tant en
són 4: contrari, paral·lel, directe i oblic.
EXEMPLE 2 moviment oblic i contrari:

3. Donat que ara tenim temps forts (quan CF i contrapunt es mouen a una altra nota), i
temps dèbils (quan només la veu del contrapunt es mou a una altra nota), s'esdevé una
jerarquia mètrica.
4. En el contrapunt 2:1, observem les normes i recomanacions del contrapunt 1:1.
5. Ara que tenim dues notes per una nota cal recordar:
a. El primer temps de la pulsació (de cada subdivisió del compàs) ha de ser
consonant, i no poden contenir ni 5es ni 8es paral·leles.
b. El temps dèbil (que no és 'downbeat') pot ser consonant o dissonant.

2ª ESPÈCIE- LA NOTA DE PAS I LA PULSACIÓ DÈBIL-CONSONANT O DISSONANT

EXEMPLE 3. Notes de pas consonants i dissonants.
L’exemple 3, conté tant notes de pas dissonants com consonants. La primera dissonància la
trobem en el primer compàs, fixa’t com resol a un interval de 6ª en la següent pulsació (primer
temps del compàs 2). En el compàs 2 hi ha una nota de pas consonant creant una 5ª justa, la qual
arriba per moviment oblic i resol per moviment contrari.

5es i 8es PARAL·LELES I DIRECTES “AMAGADES”

La presència de l’accent mètric en els temps forts (primers temps) del compàs porta l’atenció
de l’oïda a escoltar 5es o 8es paral·leles encara que en el temps dèbil es produeixi un altre
interval. Fixa’t en el següent exemple i escolta’l:

EXEMPLE 4 A-C. 5es i 8es paral·leles entre el primer temps de cada compàs (temps forts)

En els exemples 4 A-C, els intervals que es formen en els temps dèbils no ‘tapen’ l’efecte del
moviment paral·lel.
Per altra banda, en el següent exemple 4. D, l’interval que escoltem com a paral·lel és el de 6a
ja que es troba en el temps fort, per altra banda, les quintes que queden en els temps dèbils
perden auditivament aquesta força i per tant s’acceptarien.

EXEMPLE 4.D

5es i 8es CAUSADES PER LA NOTA DE PAS

Quan afegim la nota de pas hem de vigilar de no crear 5es i 8es paral·leles o directes. Fixa’t en
el següent exemple:
EXEMPLE 5. 5es i 8es com a conseqüència d’afegir la nota de pas.
CONTRAPUNT DE 2ª ESPÈCIE-INICI I FINAL
Al igual que el contrapunt de 1ª espècie comença amb el primer grau si la veu del
contrapunt està per sota del CF. Quan la veu del contrapunt estigui per sobre el
CF es pot començar amb el primer, tercer o cinquè grau. A més a més es pot
començar amb una pausa (de mig compàs), lo qual es recomana per a facilitar la
independència de les veus. L’últim compàs ha d’acabar en rodona en el primer
grau. El penúltim compàs pot ser dues blanques o una rodona. Igual que en la
primera espècie s’ha d’acabar amb moviment contrari per grau conjunt i és
aconsellable escoltar la sensible (recorda que en el mode menor podem fer servir
el setè grau de l’escala rebaixat durant l’exercici, però al final escoltem la
cadència amb la sensible per tant el setè grau elevat).
EXEMPLE 6. Inicis i finals

RESUM DE LA LLIÇÓ
NORMES:
1. Els temps forts (intervals harmònics) han de ser consonants (3es, 6es, 5es i 8es justes)
2. Evita 5es i 8es paral·leles entre:
a. temps forts successius (primers temps de cada compàs)
b. temps dèbil i temps fort
3. Evita 5es i 8es directes entre temps dèbil i temps fort.
4. Només es permet la dissonància si és Nota de Pas.
 5. Començar en el primer grau (sota CF), primer, tercer i cinquè (sobre CF)
6. Pot començar amb pausa.
7. Compàs penúltim pot ser dues blanques o una rodona. L’últim compàs ha de ser
rodona.
8. En el mode menor s’escriu el sisè i setè grau rebaixat i el setè elevat com a sensible en
el penúltim compàs (recorda d’elevar el sisè si precedeix el setè elevat).
RECOMANACIONS:
1. Incorpora tantes notes de pas com sigui possible.
2. Pots utilitzar salts d’acord per a equilibrar l’ús de notes de pas dissonants.
3. Reserva els salts per dins del mateix compàs i no entre compassos.
4. Recorda d’escriure el número de cada interval entre mig de les veus i marca amb un asterisc
la nota de pas dissonant

EXERCICIS CONTRAPUNT 2ª ESPÈCIE

Exercici 1. Anàlisi.
El model A1 és tot correcte en canvi el model A2 presenta errors. Estudia els dos models
contrastant les diferències i escoltant-les. Després analitza l’exercici B i escriu el següent:
1. Errors melòdics (dissonàncies que no resolen o salts consecutius)
2. Dissonàncies harmòniques no acceptades.
3. Moviments directes i paral·lels no acceptats.
Recorda escriure els intervals verticals que es formen abans de començar a detectar els errors.
Estudia i compara els Models A1 i A2.

Analitza i detecta els errors que es presenten en el següent contrapunt.

Exercici 12. Anàlisi veus exteriors fragments del repertori.

Determina si els següents exemples presenten principalment contrapunt de 1ª o 2ª espècie.

Després indica cada interval entre les veus exteriors. Fixa’t que alguns exemples canvien la
relació de 2:1 entre les veus.