1

TEORIA DE LA MÚSICA

Àrea de llenguatge musical

2on de Grau Professional

 2

2n Professional
(Curs 2016-2017)

TEORIA SOLFEIG FORMA HARMONIA AUDITIU

MUSICALS 1
(a 3r Prof.) (a 3r Prof.)
PRIMERA PRIMERA PRIMERA PRIMERA PRIMERA
PART PART PART PART PART
L.E. de la Lliçó 1
TEMA 1 a la 6

-Acords L.R. de la lliçó 1 -DICTATS (a

a la 6 dos veus)
quatriades
(No examen)
L.H. de la Lliçó 1
-Altres a la 6
Acords -Dictats: 8 o
Do en 2ª 9 dictats de
Lliçons
temes, (un
acompanyades per mes)
amb piano:,
Solfège des Ex. De
Solfèges 1 -15, memorització
Vol. 5ª per reforçar.

Allerme. 440.8
SEGONA SEGONA SEGONA SEGONA SEGONA
PART PART PART PART
PART
L.E. de la Lliçó 7
TEMA 2: a la 12
NOTES -DICTATS (a
D’ORNAMENT L.R. de la lliçó 7 dos veus)
(Grupet, trinats, a la 12
(No examen)
arpegiats).
L.H. de la Lliçó 7
a la 12 -Dictats: 8 o
TEMA 3: 9 dictats de
NOTACIÓ Fa en 3ª i totes temes, (un
MODERNA. les claus.
per mes)
TEMA 4: Lliçons
NOTACIÓ acompanyades -Ex. De
ESPECÍFICA amb piano:, memorització
DEL PIANO Solfège des per
Solfèges 1 -15, reforçar.
Vol. 5ª
Allerme. 440.8
-Treball Final
 3

2n Professional (Curs 2015-2016,)

Allerme.440.8
Lliçons acompnyades 1er CUATRIMESTRE
Solfège d. Solfège V. 5A
Teoria - nº 1 Teoria - nº 1 Teoria - nº 1 Teoria - nº 1 Teoria - nº 1
Lliçó 1 Lliçó 1 Lliçó 2 Lliçó 2 Lliçó 3

Do 1ª 1 Do 1ª 2 Do 1ª 3 Do 1ª 4 Do 1ª 5
Teoria - nº 1 Teoria - nº 1 Teoria - nº 1 Teoria - nº 1 Teoria - nº 1
Lliçó 3 Lliçó 4 Lliçó 4 Lliçó 5 Lliçó 5

Do 1ª 6 Do 1ª 7 Do 1ª 8 Do 1ª 9 Do 1ª 10
Teoria - nº 1 Teoria - nº 1 Teoria - nº 1 Teoria - nº 1 Teoria - nº 1
Lliçó 6 Lliçó 6 Repàs Repàs Repàs

Do 1ª 11 Do 1ª 12 Do 1ª 13 Do 1ª 14 Do 1ª 15

2n Professional (Curs 2015-2016)

Allerme. 440.8
Lliçons acompanyades 2º CUATRIMESTRE
Solfège d. Solfège V. 5A
Teoria - nº 2 Teoria - nº 2 Teoria - nº 2 Teoria - nº 2 Teoria - nº 2
Lliçó 7 Lliçó 7 Lliçó 8 Lliçó 8 Lliçó 9

Do 2ª 1 Do 2ª 2 Do 2ª 3 Do 2ª 4 Do 2ª 5
Teoria - nº 2 Teoria - nº 3 Teoria - nº 3 Teoria - nº 3 Teoria - nº 3
Lliçó 9 Lliçó 10 Lliçó 10 Lliçó 11 Lliçó 11

Do 2ª 6 Do 2ª 7 i 8 Do 2ª 9 i 10 Fa 3ª 1 i 2 Fa 3ª 3 i 4
Teoria - nº 4 Teoria - nº 4 Teoria - nº 5 Teoria - nº 5 Teoria - Repàs.
Lliçó 12 Lliçó 12 Repàs Repàs Repàs

Fa 3ª 5 i 6 Fa 3ª 6 i 7 Fa 3ª 8 i 9 Fa 3ª 10 Fa 3ª Repàs.
 4

Índex

2on Grau Professional

1ª PART

TEMA 1: ACORDS

1/ Acords quatriades: Constitució Classificació, xifrat (clàssic i

modern),estat i posició, acords quatriades que surten a l’escala Major
i menor harmònica.

2/ Altres acords: Acords quintiades (novena Major i novena menor)

acords de sobre tònica, acords de sexta, sus 4ª.

Exercicis: Dictats d’acords i tocar-los al piano en estat fonamental.

2ª PART

TEMA 2: NOTES D’ORNAMENT (Grupet, trinats, arpegiats).

TEMA 3: NOTACIÓ MODERNA.

TEMA 4: NOTACIÓ ESPECÍFICA DEL PIANO

 5

Els Acords de 7ª
TEMA 1
Els Acords quatriades
CONSTITUCIÓ

L'Acord quatríada es forma superposant 3 terceres, a partir de la

fonamental, o una 3ª a partir de l’Acord triada.

7ª

5ª

3ª

Fonamental

Exemple:

Exercici: Formeu Acords de 7ª a partir d’aquestes fonamentals.

 6

TIPUS

-7 ESPÈCIES:

-Amb 7ª menor

Perfecte Major Perfecte menor acord de 5ª disminuïda

amb 7ª menor amb 7ª menor amb 7ª menor

1ª Espècie 2ª Espècie 3ª Espècie

-Amb 7ª Major

Perfecte Major Perfecte menor acord de 5ª augmentada

amb 7ª Major amb 7ª Major amb 7ª Major

4ª Espècie 5ª espècie 6ª Espècie

-Amb 7ª Disminuïda

acord de 5ª disminuïda amb 7ª disminuïda

7ª Espècie
 7

Exercicis: Formeu acords de diferents espècies, amb la mateixa

fonamental.
 8

L'ESTAT

L’Estat dels acords el determina el so més greu.

a) Estat Directe, si la fonamental està en el baix. (F-3-5-7)

b) 1ª Inversió, si la 3ª està en el baix. (3-5-7-F)

c) 2ª Inversió, si la 5ª està en el baix. (5-7-F-3)

d) 3ª Inversió, si la 7ª està en el baix. (7-F-3-5)

Exemple:

Estat directe 1ª Inversió 2ª Inversió 3ª Inversió

 9

Exercicis: Escriviu els acords de 7ª en els següents estats.

 10

ACORDS DE 7ª QUE ES FORMEN EN L’ESCALA MAJOR.

-Espècies d’acords de 7ª en les escales Majors.

-Espècies d’acords de 7ª en les escales menors harmòniques.

Exercicis: Indiqueu l’espècie i en quin grau de la tonalitat, poden sortir

aquest acords.
 11

XIFRAT

-Clàssic: 2 tipus

a) General.

b) Exclusiu: 7ª de Dominant.

7ª de sensible

7ª disminuïda.

Xifrat general.

-Recordeu que les alteracions que no estiguin a l’armadura les indicarem en els

xifrats.
 12

Exercicis: Xifreu els següents acords.

 13

Exercicis: Escriviu els següents acords.

 14

Acords amb xifrat exclusiu

L'Acord de 7ª de Dominant
CONSTITUCIÓ

Acord de 7ª de Dominant es forma sobre el V grau del Mode Major i

menor harmònic.

ESTAT

Xifrat clàssic.

Xifrat modern: (Prenen Do com a Fonamental)

E. Fonamental 1ª inversió 2ª inversió 3ª inversió

C7 C7/E C7/G C7/B

-En els xifrats exclusius no xifrarem les alteracions que no pertanyin a

l’armadura.
 15

L'Acord de 7ª de Sensible
CONSTITUCIÓ

-L'Acord de 7ª sobre la sensible s'anomena:

-En el Mode Major → 7ª de Sensible

-En el Mode menor → 7ª Disminuïda

ESTAT

-Xifrat clàssic, (xifrat exclusiu)

-7ª de Sensible, (En el VII grau del mode Major)

E.F. 1ª Inv. 2ª Inv. 3ª Inv.

Nota: aquest acord te xifrat exclusiu, en estat fonamental, tant com si

apareix sobre el VII grau de l’escala Major, (Acord de 7ª de Sensible),
com si apareix sobre el II grau de l’escala menor harmònica, (acord de 3ª
espècie).

Quan aquest acord, està en les diferents inversions, aquestes, només tindran
xifrat exclusiu, si l’acord és de 7ª de sensible, es a dir, sobre el VII grau
de l’Escala Major.

Però aquestes inversions tindran xifrat general, si es tracta del mateix

acord, sobre el III grau de l’escala menor harmònica, (Acord de 3ª
espècie)
 16

L'Acord de 7ª Disminuïda

7ª Disminuïda, (En el VII grau del mode menor Harmònic)

E.F. 1ª Inv. 2ª Inv. 3ª Inv.

Nota: la segona inversió d’aquest acord, té un xifrat mixta, es a dir

posarem l’alteració, que no està en l’armadura, en el mateix

acord, del mode Major, (b3)

-Resolució principal: (VII - I)

-Funció tonal de Dominant.

Tots dos acords són derivats i tenen la mateixa funció (dominant)

s’analitzaran com un canvi d'estat o disposició.
 17

Exercicis: Escriure els següents acords.

 18

XIFRAT MODERN
(Prenen Do com a Fonamental)

-Acords amb la 7º menor

-En xifrat modern la xifra 7, sempre indica la 7ª menor.

E. Fonamental 1ª inversió 2ª inversió 3ª inversió

C7 C7/E C7/G C7/B

Acords amb la 7º Major

-La 7ª Major s’indica afegint Maj, a la xifra 7

E. Fonamental 1ª inversió 2ª inversió 3ª inversió

CMaj7 CMaj7/E CMaj7/G CMaj7/B

-7ª de Sensible o acord semi disminuït:

E.F. 1ª Inv. 2ª Inv. 3ª Inv.

-7ª Disminuïda:

E.F. 1ª Inv. 2ª Inv. 3ª Inv.

 19

Exercicis: Xifreu amb xifrat modern, els següents acords.

 20

Exercicis: Escriviu els següents acords.

 21

L'Acord de 9ª de Dominant
CONSTITUCIÓ

-Es formen afegint una 3ª a l'acord de 7ª.

-Es construeix sobre la dominant de la tonalitat.

-En aquests acords hi ha 2 dissonàncies, la 7ª i la 9ª.

-Aquests acords es fan servir amb la 9ª preparada.

-A 4 parts es suprimeix la 5ª de l'acord.

-Amb la 9ª a la soprano com millor resulta aquest acord.

-La 9ª a l'igual que la 7ª resol baixant de grau.

2 TIPUS:

-9ª Major de Dominant (Amb la 9ª Major des de la Tònica).

-9ª menor de dominant (Amb la 9ªmenor des de la Tònica).

 22

XIFRAT

-CLÀSSIC:

E.D. 1ª Inversió 2ª Inversió 3ª Inversió

9ª Major de 9 7 5 3

Dominant 7 6 +6 +4

+ 5 4 2

9ª menor de b9 7 5 3

Dominant 7 6 +6 +4

+ 5 4 2

-MODERN:

E.D. 1ª Inversió 2ª Inversió 3ª Inversió

-9ª Major de Dominant: G9 G9/B G9/D G9/F

-9ª menor de dominant: Gb9 Gb9/B Gb9/D Gb9/F

 23

Exercicis: Escriviu els següents acords.

 24

Exercicis: Escriviu els següents acords.

 25

Els Acords de Sobre tònica

DEFINICIÓ

-Són els acords de: 7ª de Dominant de sobre tònica.

5ª Disminuïda de Sensible de sobre tònica.

7ª de Sensible i Disminuïda de sobre tònica.

-Tenen a la tònica per baix.

-No tenen inversions.

-El baix d'aquests acords, que és la tònica, és una nota estranya en forma
de pedal.

XIFRAT

7ª de Dominant i 5ª Disminuïda → +7

7ª de Sensible i Disminuïda → +7

Exemple:

PREPARACIÓ I RESOLUCIÓ

a) Preparació → No precisen preparació

b) Resolució → El baix ha de quedar immòbil.

 26

Exercicis: Xifreu aquests acords de sobre tònica.

 27

Els Acords de Sexta

-Dos tipus:

-6ª Major: Tríada Major + interval de sexta Major, a partir de la

fonamental.

-Xifrat: (s’afegeix un 6 al triada Major).

Exemple:

C6

-6ª menor: Tríada menor + interval de sexta Major, a partir de la

fonamental.

-Xifrat: (s’afegeix un 6 al triada menor).

Exemple:

Cm6
 28

Exercicis: Xifreu amb xifrat modern, els següents acords.

 29

Exercicis: Escriviu els següents acords.

 30

El Acord 7 sus4

-És un acord Major amb 7ª menor, on la 3ª s’ha substituït per la 4ª.

-Sus4, és la abreviatura de “suspended 4”

-Formula: 1,4,5, b7

-És un acord ambigu, al no tenir 3, pot ser interpretat com Major

o menor.

-Xifrats: C sus4, C7 sus4

Exemple:

C7 sus4
 31

Exercicis: Escriviu els següents acords.

 32

Acords amb fonamental aparent.

Els Acords triades disminuïts i els acords de quatre i més notes, que

tenen com a base un acord disminuït, tenen 2 fonamentals.

-Fonamental aparent: La fonamental que apareix escrita en l’acord.

-Fonamental real: No està escrita i es troba a la 3ª M descendent, des de

la fonamental aparent.

Exemple:

Bdim G7 Bm(b5) G7,9 Bº7 G7 b9

 33

Exercicis: escriure la fonamental aparent i real, dibuixeu al costat, el

nou tipus d’acord que surt amb la fonamental real.
 34

ANEXE CLAUS

UTILITAT DE LES CLAUS

Podem fer servir les claus, per la lectura d’instruments transpositors.

-Clau de Do en 3ª : (Clau de contralt, es puja una nota de la clau de Sol)

-Clau de Do en 4º: (Clau de Tenor, es baixa una nota de la clau de Sol)
-Clau de Do en 1ª: (Clau de Soprà, es baixa una tercera Major de la Clau de Sol)
-Clau de Do en 2ª: (Es puja una nota de la Cau de Fa)
-Clau de Fa en 3ª: ( Es puja una tercera de la Clau de Fa en 4ª)

Tots els instruments afinats e Sib, els podem llegir en clau de Do en 4ª

-Al estar afinats una segona Major, per sota de la Nota Do, vol dir, què alhora de
llegir-los, haurem de baixar un interval de segona major, de la part escrita.

Formen part d’aquest grup d’instruments: Clarinet en Sib, Saxo Tenor, Trompeta
en Sib, etc

Tots els instruments afinats e Mib, els podem llegir en clau de Do en 3ª

-Al estar afinats una tercera menor, per sobre de la Nota Do, vol dir, què alhora de
llegir-los, haurem de pujar un interval de tercera menor, de la part escrita.

Formen part d’aquest grup d’instruments: Clarinet en Mib, Saxo alt, Saxo
baríton.

Tots els instruments afinats e La, els podem llegir en clau de Do en 1ª

-Al estar afinats una tercera menor, per sota de la Nota Do, vol dir, què alhora de
llegir-los, haurem de baixar un interval de tercera menor, de la part escrita.

Formen part d’aquest grup d’instruments: Clarinet en La, trompeta en La.

Nota la Viola, es llegeix en clau de do en 3ª, però no és un instrument transpositor.

 35

TEMA 2
Les Notes d’Ornament.

GRUPET
-El Grupet consta de: a) Una nota per sobra de escrita.
b) La nota escrita.
c) La nota inferior a la escrita.
d) I altre cop, la nota principal.

Exemple:

-5 tipus: 1/ Ascendent: Quan la primera nota auxiliar és a la 2ª baixa.

Exemple:

2/ Descendent: Quan la primera nota auxiliar és a la 2ª alta.

Exemple:
 36

3/ Anterior: Consta de 3 notes i la senyal és a sobre de la nota.

4/ Posterior: Consta de 4 notes i la senyal és després de la nota.

Interpretació

5/ Absorbent:
-Absorbeix el valor total de la nota.

-Esta col·locat sobre figures de curt valor i

en temps dèbil.

-El de 4 notes comença per la nota auxiliar.

-El de 5 notes comença per la nota real.

Exemple:
 37

TRINOS

-4 Tipus: 1/ Directe: Quan comença amb la nota real.

2/ Invertit: Quan comença l’auxiliar, a la 2ª alta.

Exemple:

3/ Amb preparació: És sempre invertit amb l’auxiliar

inferior i la nota real.

Exemple:

4/ Amb resolució: Amb l’auxiliar inferior i la

nota real.

Exemple:
 38

Exercicis: Escriviu en el pentagrama inferior la interpretació

d’aquestes notes d’ornament.
 39

TEMA 3
La Notació moderna.
Signe (DAT): Representa un fort i un cort accent i es col·loca sobre de la
nota, la duració és d’un terç aproximadament.

Signe (DRUI): També indica una forta accentuació, però la nota mantén el
seu valor.

Glisandos:

-Descendent: tocar la nota i deixar-la caure en direcció descendent.

-Ascendent: començar des de a baix i recórrer el teclat fins trobar la

nota real escrita.

Shake: Efecte en els instruments de vent, consisteix en tocar la nota escrita

i alternar-la amb una tercera menor, el més ràpidament possible.
 40

Bend: Tocar la nota en la seva afinació i baixar-la fins trobar la afinació

real.

Growl: En instruments de vent, generalment flautes, consisteix en emetre

l’aire com si pronunciéssim una “R”.

TEMA 5: Notació específica del piano:

-m.d. o MD destra del mano (Italià)

El pianista ha d’utilitzar la ma dreta.

-m.s. o MS sinistra del mano (italià)

El pianista ha d’utilitzar la ma esquerra.

PEDALS

Baixar el pedal
Indica al pianista que el pedal de ressonància s’ha de baixar

Pujar el pedal
Indica al pianista que el pedal de ressonància s’ha de treure.
 41

Marca de pedal variable

La línia inferior estesa indica al pianista que ha de baixar el pedal en totes
les notes on estigui per sota.
La forma de "V" invertida (/ \) indica que el pedal s’ha de treure.

Una corda: Baixar el pedal esquerra del piano (pedal celeste)

42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52