SIGNES DE PUNTUACIÓ

Permeten delimitar i identificar els enunciats d’un text, caracteritzar-ne aspectes de la

sintaxi, d’entonació i sentit, el tipus de discurs i l’estil.

ÚS DE LA COMA (,)
- La coma indica una pausa menor.
- És el signe que té més funcions assignades.

Usos:
1) Per separar una paraula, o grup de paraules, que constitueixen una invocació, una
crida, una exclamació.
• Déu meu, escoltau-me!
• Mira, Joan, quines flors.

2) En les enumeracions de sèries, per separar mots que fan les mateixes funcions
sintàctiques. No es posa, emperò, si hi ha les conjuncions i, ni, o.
• És viu, eixerit, despert, àgil.
• Menjava pa, formatges i figues./ Dóna’m cafè, te o camamil·la.

3) Per separar oracions independents, curtes, d’una mateixa clàusula.

• S’assegué, begué un glop, la mirà fixament.

4) Quan s’altera l’ordre habitual de la frase.

• Fins que no arribi el teu pare, no començarem a dinar.
• L’examen, l’heu de fer en una hora i vint minuts.

5) En intercalacions, incisos, aclariments i explicacions, encara que vagin precedits per

la conjunció i.
• Avançà i, veient que no hi havia res a fer, marxà escapat.
• Esmenteu, almenys, tres roques sedimentàries.
• El meu germà, el mestre, investiga en el camp dels quàsars.
• No va donar suport a la proposta, ans al contrari, la va criticar.

6) Quan repetim un element dins de la mateixa oració.

• No en volia, de peres.
• Li va dir, a ella, que callàs.

7) Quan eliminam el verb perquè se sobreentén.

• Nosaltres dinam ara. Ells, després. Vosaltres, més tard.

8) Davant de la conjunció adversativa, si l’oració és curta.

• Ho volíem dir, però no gosàrem.

9) Davant d’algunes conjuncions i locucions prepositives en què solem fer una pausa.
• Els has de dir, per tant, que no hi aniré.
• Tanmateix, t’ho havia de dir.
• Tenia set; no obstant això, no va beure gens d’aigua.
• S’hi negava, és a dir, no volia fer-ho.
 10) Si la interpretació pot resultar confusa.
• Perdó, impossible execució.
• Perdó impossible, execució.

11) Per indicar on comença la interrogació en una oració que no és tota interrogativa.
• I això que dius ara, no ho havíem tractat abans?

ÚS DEL PUNT (.)

El punt indica una pausa major, una pausa més llarga que la indicada per la coma. A més,
assenyala el final d’una oració completa.

Usos:
1) Al final d’una oració que no està enllaçada sintàcticament amb la següent.
• Tenim una història literària a les mans i és el moment d’estudiar-la. Hem de mesurar la
justa vàlua de tota peça literària.
• Pensava de fer-se una casa. No en tenia prou amb el cotxe nou.

2) El punt i apart indica que allò que s’expressa al principi de la nova línia està
deslligat del que s’ha dit fins al punt que tanca la línia anterior. A més, ens permet continuar
el discurs amb una altra oració nova. Sempre que hi ha un punt i apart s’inicia un nou
paràgraf.

ÚS DEL PUNT I COMA (;)

El punt i coma marca una pausa mitjana, superior a la coma i inferior al punt.

Usos:
1) Quan ja hi ha comes que marquen les pauses més lleus.
• Raïm que madurava en parral seu, raïm que ell, amb sos peus, esclafava; el suc,
gras i mostós, que de la pressió en sortia, era guardat…

2) Davant d’una conjunció adversativa o concessiva (en frases curtes emprarem la

coma).
• Jo no sabia que ell, home de negocis, s’hagués de veure en aquella situació; però
quan el vaig sentir, ho vaig veure ben clar.

3) El punt i coma tanca un període sintàctic, llevat de quan separa elements

equivalents dins una enumeració que inclou comes.
• Hi havia tres ampolles, dues de vi i una d’aigua; dos pans, un de negre i un de
blanc; i dues sobrassades.

ÚS DELS DOS PUNTS (:)

1) Introduir una enumeració.
• Hi havia diversos tipus d’oracions: coordinades, subordinades, juxtaposades…

2) Davant d’una demostració, exemple o conseqüència.

• Poc en sabia, de filologia: deia que el català provenia de l’àrab.

3) En introduir una citació textual.

• La inscripció deia: «Aprofitau-vos-en, que són dos dies!»

4) Després de la fórmula de salutació o d’introducció, en una carta. També, en lloc dels

dos punts s’hi pot posar la coma.
• Benvolgut amic
Com et vaig dir l’altre dia…
• Benvolguda Maria,
Com estàs?

NOTA: no és gens recomanable usar els dos punts en la mateixa seqüència dues vegades
seguides. En aquests casos, és preferible substituir-los per una pausa forta (punt o punt i
coma).

ÚS DELS PUNTS SUSPENSIUS (…)

1) Indicar que una enumeració no queda tancada.

2) Indicar una pausa sobtada o la conclusió difusa, voluntàriament imperfecta, d’una

oració.

NOTA: en l’edició de textos no faceu servir el signe de punt tres vegades repetit (...). El
símbol de tres punts es fa amb la combinació de tecles Ctrl-Alt-. (punt).

ÚS DEL PARÈNTESI ( )
1) per introduir un aclariment

2) per donar una informació complementària o per indicar una referència o una dada
cultural secundària al fil del discurs.

ÚS DELS CLAUDÀTORS [ ]
Inclouen elements que no formen part del text original (una referència, una variant, una
correcció, un comentari…). NO són equivalents als parèntesis, i el seu ús és molt restringit.

ÚS DEL GUIÓ (–)

Es tracta d’un guió una mica més llarg que el guionet que feim servir.

1) Delimita un incís, un pensament que sorgeix inesperadament o que remarca algun

aspecte que s’acaba d’expressar. Pot suplir el parèntesi i la coma.

2) També serveix per indicar l’estil directe en els diàlegs o per introduir-hi explicacions.

ÚS DE LES COMETES BAIXES, COMETES ALTES I COMETES SIMPLES

Inclouen un passatge dins un text o el títol d’una part d’una obra i posen en relleu un mot o
una expressió o n’indiquen un ús connotat o un significat. L’ordre ha de ser «xxxx “mmmmm
‘llllll’ mmmm” xxxxxx»

Tenir en compte que…

1. Quan entren en contacte dos signes, cal tenir en compte que:
 a) els punts suspensius i el punt de les abreviatures poden anar seguits de la coma, del
punt i coma i dels dos punts, però mai del punt simple.
b) Els signes d’interrogació i d’admiració poden seguir el punt d’una abreviatura,
precedir la coma, el punt i coma, els dos punts, seguir o precedir signes d’incís i els
punts suspensius.

2. Per acord normatiu de lEC, s’estableix que els signes d’exclamació i d’interrogació
s’escriuran exclusivament al final de l’oració.