Aleshores els dos genets detingueren els seus cavalls, allí mateix, al davant del disc solar,

a contrallum, llurs negres siluetes i les dels seus corsers es retallaven majestuoses, s'hi
dibuixaven, gairebé fantàstiques, misterioses i fascinadores, gairebé irreals, contra la
blavor intensa del cel de la matinada, tots dos ens veieren i sense dir-se res, sense
intercanviar cap paraula, sense fer-se un senyal o un gest, es dirigiren cap a nosaltres dues,
venien a poc a poc, lentament, i feien marcar el pas amb elegància als seus formosos
corsers, jugant amb ells els dos genets cavalcant al mateix pas, ferms sobre la cavalcadura,
bruns de pell, els cabells negres, llargs, cargolats, mocador roig al coll, pantalons ajustats
a les cuixes, amples esquenes, pits peluts, nus, venint cap a nosaltres, amb els seus cavalls ...
(132 paraules)
JOSEP LLUÍS SEGUÍ: Espai d'un ritual, Ed. Tres i Quatre

Els signes de puntuació

Els signes de puntuació tenen molta importància a l'hora d'elaborar un escrit perquè li donen cohesió i l'es-
tructuren.

La coma indica una pausa breu en el discurs i s'usa en els casos següents:
- Per a separar elements (paraules i oracions) d'una enumeració, si no hi ha les conjuncions i, o:
Han repartit caramels, bombons, globus i joguets.
- Davant i darrere d'un incís:
La casa semblava, a primera vista, que estava abandonada.
-Abans, després, o abans i després d'un vocatiu:
Xiquets, escolteu. Joan, vine ací. Bon dia, Pilar.
- Per a indicar l'elisió d'un verb:
L'alumnat, per esta porta.
- Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom:
U han regalat flors, a Ferran.
- Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oració subordinada, perquè passa a ser com un incís;
i amb locucions del tipus per tant, en canvi, és a dir, doncs:
Ens han pagat bé /'enviament, és a dir, que ho han donat tot per bo.

El punt representa una pausa major. que la de la coma i s'usa en els casos següents:
-Al final d'una oració amb sentit complet (punt i seguit) i, també, al final d'un paràgraf sencer (punt i a
part).
- Entre les hores i els minuts en indicacions horàries:
El tren arribarà a /'estació a les 20.30 h.
- En la majoria de les abreviatures. Però no es posa en les sigles, els símbols i els acrònims:
etc., av., tel., UE, AVL, JQCV, IMSERSO
- No es posa punt en les xifres quan indiquen anys:
Vaig nàixer l'any 1989, no en 1990.

96
 n::: "Ji
~

El punt i coma no separa tant com el punt, i s'usa en els casos següents:
- Quan les oracions tenen una relació estreta de significat:
Heu de dir-ho ara mateix; demà potser serà massa tard.
- Per a separar els elements d'una enumeració quan es tracta d'expressions complexes que ja inclouen al-
tres signes de puntuació com ara les comes:
La jaqueta és blava; els pantalons, grisos; Ja camisa, blanca; i l'abric, negre.
- Se sol col·locar, en compte de coma, davant de conjuncions o locucions adversatives o concessives amb un
matís d'oposició (però, tanmateix, no obstant això; tot i que, encara que), quan unixen estructures amb
comes:
Han arribat molt cansats del viatge; no obstant això, han participat en Ja festa.
- Davant de frases que són la recapitulació, la conclusió o el resum d'allò que s'ha esmentat (per conse-
güent, en resum, en ft):
Últimament hem tingut problemes amb Ja conexió a ínternet, la televisió i el telèfon; per consegüent,
hem, decidit canviar-nos a un altre proveídor.
-A vegades es pot optar per separar els períodes amb punt i seguit o amb punt i coma. L'elecció d'un o
l'altre signe depén de la vinculació semàntica que hi haja entre les oracions o proposicions. Si el vincle és
dèbil, és preferible usar un punt i seguit; mentres que, si és molt sòlid, convé optar pel punt i coma.

Els dos punts marquen una pausa breu abans d'una explicació, una dada, una conseqüència, una enume-
ració, una conclusió o una citació textual. Després dels dos punts s'ha de deixar un espai de separació i, com
a norma general, s'ha de continuar escrivint amb minúscules, excepte en determinats documents adminis-
tratius i quan es transcriuen citacions textuals. S'usen en els casos següents:
- En enumeracions:
Tots assistiren a Ja reunió: professorat, alumnat, famílies i personal no docent.
- Per a introduir exemples, especialment quan van precedits de l'adjectiu següent:
Vegem-ne /'exemple següent: sí la hipoteca es va iniciar l'any 2008...
- Quan volem introduir citacions textuals:
l ella va replicar: «No vull que em tractes de germana menuda!»
- Per a introduir causes, explicacions, proves i conseqüències:
Pareix que és un tret comú a tots els bons escriptors: tots ells són, o han estat en un període llarg de
la seua vida, bons lectors. Assumpte: programa de formació per al curs 2009-1 O.
- En documents administratius, a continuació de les paraules certifique, demane, expose, sol·licite, he resolt:
CERTIFIQUE: Que dels antecedents que consten en /'expedient. ..
DEMANE: Poder assistir al curs...
HE RESOLT: Concedir a /'estudiant. ..
- No es posen quan no són necessaris, perquè no es trenca la continuïtat de l'oració. Per exemple, darrere
de són, és o de:
Els punts cardinals són nord, sud, est i oest.

Els punts suspensius són tres, i no es deixa espai entre la paraula i els punts. Són incompatibles amb l'abre-
viatura etc. S'usen en els casos següents:
-Quan indiquen la suspensió o la interrupció del que s'escriu, i l'enumeració no queda tancada:
Damunt la taula hi havia de tot: pastes variades, vi dolç, fruits secs, refrescs ...
-Quan expressen dubte, sorpresa, reticència:
No m'agrada fa teua decisió, però si és el que vols fer ...

97
 El signe d'interrogació indica pregunta. Es pot posar al principi de l'oració facultativament, però, si no cal,
no se sol posar, fora de casos especials en què siga necessari a causa de l'extensió de l'oració i l'absència d'in-
dicadors d'interrogació. No s'ha de posar punt després d'un signe d'interrogació ni s'ha de deixar espai entre
la paraula i el signe:
Qui ha fet això? No ningú? El gat?

El signe d'exclamació té les mateixes característiques que el signe d'interrogació. S'utilitza per a delimitar
• enunciats exclamatius directes o associats a interjeccions o onomatopeies:
Hala! Quina experiència més estranya!

Els parèntesis indiquen una informació complementària, una intercalació, un incís, un aclariment i, a vega-
des, són intercanviables amb els guions llargs i les comes:
Joanot Martorell (1413-1468) és l'autor de Tirant lo Blanc.
El club és una SA (societat anònima).

Els claudàtors són un signe doble [], consistent en un d'obertura i un altre de tancament. Fan una funció
molt semblant a la dels parèntesis però s'usen en comptades ocasions, més concretament:
- Per a introduir fragments que falten en les citacions originals i així fer més entenedor el text
Hui [ahir per al lector] la consellera ...
- Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció o una citació s'omet un fragment:
«Va trobar la notícia als diaris: la premsa focal se'n feia ressò àmpliament.[ .. ] Hauria preferit el silenci,
que el fet passara desapercebut[ .. ]»
- Per a incloure en una oració o en un text una informació que pròpiament no en forma part:
El mal resultat del partit [0-5} creà mal ambient.
- Per a intercalar informació quan ja hi ha parèntesis:
(En fa una nova interpretació en parlar de l'Univers [v. § 2.5}).
- En lingüística, per a incloure la transcripció fonètica d'un so o d'un conjunt de sons:
La tx es representa fonèticament pel símbol de l'AFI [tf].

Els guions (els guions llargs, no el guionet), indiquen:

- Un incís, un aclariment, un pensament (a vegades són intercanviables amb els parèntesis):
En alguns espais naturals -com ara el carrascar de la Font Roja- és evident /'efecte de la sequera.
- Una acotació en un diàleg:
Com és possible -li vaig preguntar- que sàpies que aquell home era'un mariner?

Les cometes poden ser dobles (baixes o altes) o simples. S'utilitzen en els casos següents:
- Una citació o paraules textuals d'algú:
El client digué: «Vull el llibre de reclamacions».
- Un significat especial, un matís irònic, personal, un doble sentit, una remarca:
Ha telefonat «eixe» amic teu. No té res a veure amb el teu «negoci».
- En els títols de ponències, conferències, discursos, capítols, articles i revistes:
El títol de la conferència és "Els incendis i el canvi climàtic".
- Les cometes simples indiquen el significat d'una paraula o una frase:
Panacea, 'remei universal'.

98