You are on page 1of 86

EXEMPLE DE LA PROVA

ÀREA 1 COMPRENSIÓ I LÈXIC


A. Comprensió

L’examinand llegirà un text i haurà de resoldre algun dels exercicis dels següents tipus:
• Fer un breu resum o comentari sobre el contingut del text.
• Contestar unes preguntes sobre el contingut del text.
• Dir si unes afirmacions són certes d’acord amb el text.
• Triar entre unes quantes propostes la que resumix de manera més completa el
sentit global i tema del text.
• Ordenar correctament les idees principals d’un text.

Exemple

Escriga un breu resum o un comentari sobre el contingut del text que té a conti-
nuació (4 o 5 línies).

Olor, sabor, color i acidesa, i la resta de secrets

En les característiques d’un oli d’oliva aspectes sensorials. De cada mostra sot-
verge (suc de les olives sense filtrar ni refi-
mesa a anàlisi s’obtenen els índexs d’a-
nar) influïxen la varietat i qualitat de lescidesa (reveladors de l’estat microbiolò-
olives de les quals procedix, les peculia- gic de les olives),els d’oxidació (nombre
ritats del terreny, les condicions clima- de peròxids), humitat i impureses. Parà-
tològiques de cada campanya i la metres que afecten la seua composició
forma en què s’haja elaborat. D’un any interna i que permeten classificar-los en
per a un altre, els olis canvien de tonali- funció del seu contingut en àcid oleic:
tat i oferixen traços gustatius distints. Laverges extra (menys d’un grau), verges
seua fragància, amargor, grau d’afruita- (menys de dos graus), corrents (més de
ment o tocs ametlats són atributs varia- dos graus). Amb el nas i la boca es jut-
bles. Igual que amb el vi, dins de cada gen després els seus atributs positius o
zona de producció poden establir-se els seus eventuals defectes. A pesar que
cartes d’anys.
el color no influïx en la valoració dels
Tots els olis d’oliva es valoren des de dos professionals, les tonalitats varien del
perspectives diferents: en raó de la seua groc pàl·lid al verd menta, avançant
composició química i en funció dels seus algunes de les seues característiques.

(JQCV) 1
EXEMPLE DE LA PROVA

Les tonalitats grocdaurades correspo- Els olis es tasten temperats, aspirant les
nen a olis dolços provinents d’olives de seues olors i mastegant els seus sabors,
recol·lecció tardana, i les irisacions obs- com si es tractara de vins de reserva. Els
curoverdoses a olives que, al no haver verges extra,categoria suprema,no han
completat el seu període de madura- de tindre defectes. Res de regustos
ció, generen líquids afruitats i un poc metàl·lics, tocs bruts, ni sensacions de
amargs. El sabor està condicionat, par- tosquedat o enranciment. Només fruita
cialment, pel grau de maduració dels en estat pur.
fruits.

B. Lèxic

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes de lèxic.Els exercicis


són de diferents tipus: completar frases amb paraules o locucions que s’ajusten a
la definició que hi ha entre parèntesis, omplir buits de frases posant l’opció correc-
ta, elegir entre diversos significats el que correspon a la locució adverbial, escriure
frases amb les expressions que es proposen en l’exercici, escriure la paraula que
corresponga a cada definició.

Exemple

Complete, posant les paraules o les locucions que s’ajusten a la definició que hi ha entre parèntesis , els
buits de les frases següents .

• He comprat quatre_______________(BOLA OBTINGUDA ENROTLLANT UN FIL DE QUALSEVOL MATÈRIA


TÈXTIL SOBRE ELL MATEIX) de llana de diferents colors per a fer-li un jersei al meu germà.

• Viatjaren a aquella ciutat per poder visitar l’exposició de retrats i dibuixos al


_______________(TIPUS DE LLAPIS FET AMB COLORS MÒLTS I REDUÏTS A PASTA,QUE S’UTILITZA PER A PIN-
TAR) d’una pintora ja desapareguda.

• Farem un________________(PARET PRIMA FETA DE RAJOLES POSADES DE CANTÓ) per a partir esta habitació.

2 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

Òmpliga el buit de cada frase posant l’opció correcta.

Exemple
mig / mitjà
• El tren és un mitjà de transport públic.

aterrada / aterrida
• No deixes que la teua filla veja pel·lícules de por, sempre ix del cine
________________.

dormit / adormit
• L’anestesista ja ha ________________ el pacient.

asseca / eixug a
• Mentre Carme ________________ els plats i alça els gots, Pere que vaja a comprar
o que planxe, el que s’estime més.

Trie l’opció que crega que és més adequada al significat correcte de les següents
expressions .

• Ficar cullerada Ficar el que cap dins d’una cullera


Intervindre en un gran menjar
Intervindre sense ser demanat

• Estar al cas Atendre


Ser molt sociable
Ser curiós

• Lligar-se bé les espardenyes Ser hàbil amb les mans


Agarrar coratge
Impedir obrar

• No poder pair No poder reflexionar


Tindre entravessat
No tindre consistència

• Ser una aranya Ser àgil


Traure benefici de tot
No tindre vertigen

(JQCV) 3
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga una frase utilitzant cada una de les expressions següents:

Exemple
de dalt a baix
• M’incomoda sentir que m’estan mirant de dalt a baix.

de recules
• ______________________________________________________.

al be
• ______________________________________________________.

a peus junts
• ______________________________________________________.

Escriga la paraula que corresponga a cada definició.

Exemple
Nom que designa la circulació de persones i de vehicles.
• Trànsit.

Conjunt de roba d’ús personal i de la casa que s’aporta a la vida en comú.


•________________.

Massa esferoïdal groga que hi ha en l’interior dels ous de les aus i dels rèptils.
• ______________.

Part exterior de la corfa d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger, porós
i impermeable.
• ______________.

4 GRAU MITJÀ
ÀREA 2

Expressió escrita
L’examinand haurà de fer un dictat i un exercici d’expressió escrita.
1. El dictat es llegirà tres vegades. La primera, a velocitat normal, a fi que els exa-
minands comprenguen el sentit del text; després, a velocitat lenta, llegint cada
fragment dues vegades seguides, i, finalment,es llegirà una altra vegada tot sen-
cer a velocitat nor mal.

Exemple
Es va haver de parar al rebedor / i mentre penjava l’abric / una necessitat imperiosa el va obligar a
girar-se. / Davant tenia l’espill. / Bisellat. Tacat. / Amb un marc de caoba rematat per una garlanda
de flors i de fulles. / Confessava que no havia sentit mai la necessitat / d’encantar-se davant d’un
espill. / Fora del temps d’afaitar-se / o bé quan anava a casa del sastre. / Però aquella nit es va mirar
i es va quedar encantat un moment; / no amb la seua imatge /sinó amb alguna cosa que hi havia dins.
/ La seua cara, deia, no era harmoniosa; / el front massa alt, / les galtes massa begudes, / els ulls
massa xicotets. / En l’espill, una miqueta cap a la dreta, / van aparéixer uns ulls d’una fixesa inquie-
tant / com aquells del gat de la placeta. / Més grans que els d’ell, / menys separats, / amb el blanc
més generós. / Sentia, i és el que més va anguniejar-lo, / que eren els seus ulls sense que ho foren. /
A partir del dictat s’avaluen la comprensió oral i la correcció (ortogràfica, morfolò-
gica i sintàctica) de l’expressió escrita.La puntuació ha d’anar d’acord amb el sig-
nificat i la sintaxi del text.
2. L’exercici d’expressió escrita consistirà a redactar un text, que pot ser de caràc-
ter personal (diari, narració) o de caràcter més formal (cartes, avisos, reclama-
cions, instàncies, articles d’opinions, etc.)

Exemple
Escriga una redacció de 150 paraules, com a mínim, sobre un dels temes que li
proposem a continuació.
a) Els esports de risc.
b) Viure en un poble o viure en una ciutat.

Per a avaluar els textos es tenen en compte els aspectes següents:


- Les parts del text han d’estar disposades correctament segons el tipus de text
(carta, article d’opinió, etc.).
- La intenció del text ha d’estar expressada clarament i ha de correspondre’s
amb la finalitat demanada.
- S’ha d’utilitzar el registre,la varietat i el to adequats a l’objectiu, al destinatari i
a la situació comunicativa.

(JQCV) 5
ÀREA 3

Domini pràctic del sistema lingüístic.


- L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes d’ortografia i de
morfosintaxi.
- Els exercicis són de diferents tipus: omplir els buits de les paraules d’un text o d’u-
nes frases, completar frases, indicar les respostes correctes, exercicis de resposta
múltiple...

Exemples

Òmpliga, si cal, els buits de les frases següents posant la grafia o grafies correspo -
nents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant el signe Ø.

• L’oftalmòle____ em va can____iar la do____i i ara només em po____e el


co____iri una vegada a la se____ana.
• Quan esc____drinyàrem aquella habitació vam compro____ar que tenia pin-
tada una s____nefa molt estraf____lària.
• Estem cansats de repro____ar-li la seua conducta i conde____ar els seus
actes.
• Una premi____a és cada una de les proposicions d’un si____ogisme de les
quals s’inferix la conclu____ió.
• La su____uositat d’aquella casa co____ectava perfectament amb el caràc-
ter de l’a____fitrió.
• No t’obse____iones amb la idea de tri____mfar.

Pose accent o dièresi a les paraules que ho necessiten.

• La proteinoterapia es una forma de vacunacio inespecifica consistent en la


injeccio de proteines estranyes a fi d’obtindre una reaccio immunitaria de
defensa davant de certes infeccions.
• Enguany no m’he matriculat, assistire a les classes com a oidor en l’horari
diurn.
• Pareix increible, pero per una circumstancia fortuita va esclatar la rabia i
arruina l’amistat de les veines.
• Vens o no vens?. Si no t’afanyes, me’n vaig jo sol.

(JQCV) 6
EXEMPLE DE LA PROVA

Subratlle els errors que trobe i corregisca’ls .

• Estos documents, en els que he trobat coses tan interessants, provenen de


l’arxiu parroquial.

• Atacaren violentament a l’enemic, aconseguint fer-lo recular huit quilòme-


tres.

• Ens va encomanar una faena no gens fàcil de fer ja que la directora és un


os dur de rosegar.

• Emili va treballar durant un cert temps com administrador de les finques del
marqués.

• Aquella família és molt agarrada, solament pensa en fer diners i acumular


sense mida.

• Estos xiquets són uns consentits; han viscut sempre amb sa mare i sa tia, i
s’han acostumat a què els ho facen tot.

• Avel·lí es manté fidel a la causa per la que es va sacrificar i va perdre els


millors anys de la seua vida.

7 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

• Deurien de ser les deu quan ell va arribar i va preguntar pels forasters que
havien llogat la casa del costat, senyor inspector.

• L’enviaran a la muntanya per a què es refaça de la pneumònia que va


patir l’hivern passat.

• Hui arribe tard: encara tinc que comprar el dinar, fer-lo i passar a arreple-
gar la xiqueta a l’escola.

Escriga el pronom o la combinació binària de pronoms que corresponga als buits


de les frases següents .

Exemple

• He comprat pomes. Voleu menjar-ne una?

• Marc conta tot el que passa al seu germà,però a la seua germana no ______
vol contar.
• Va fer una coca de tomaca per als convidats, i va fer ______ una de ben
gran.
• He recomanat als meus amics que porten la gossa a casa, però no ______
volen portar.
• Ja has donat els llibres al teu company? Sí, ja ______ he donats .
• El moderador farà preguntes indiscretes a tots els assistents? Jo,no crec que
______ faça.

(JQCV) 8
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga la forma personal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits
de les frases següents .

Exemple
deien
• Ells_________________ (DIR) les coses clares, però els altres callaven maliciosament.

• Comenta-li, si la veus, que ella (DUR) la beguda i les pos-


tres.

• En totes les reunions on va fa el mateix: (IRROMPRE) de


moment en la sala, diu qualsevol cosa, i se’n va.

• Com vols que nosaltres l’ (ADMETRE) en la banda de músi-


ca si no sap tocar cap instrument.

• Quan jo et vaig dir allò és perquè (CREURE) que era veri-


tat.

• No sap com (jo) (TÉMER) que ell s’adone que l’has engan-
yat.

• Deixa que la xiqueta (DORMIR) a l’hora que li entre son.

• Jo sempre (COMPLIR) les meus promeses: el que dic, ho


faig.

Escriga la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als
buits de les frases següents .

Exemple
coent
• Ara m’està__________________ (COURE) la ferida.

• Fa tres dies que està (PLOURE) i no podem eixir d’excursió.

• Isabel s’ha trencat la cama i l’ha (SOCÓRRER) un municipal.

• El teu amic Enric passa el matí (BEURE) a la taverna.

• El president ha (DISSENTIR) públicament de l’opinió general.

• Aquella obra de teatre era molt divertida: passàrem la nit


(RIURE) sense parar.

9 GRAU MITJÀ
ÀREA 4
Expressió oral
L’examinand haurà de llegir en veu alta un fragment d’un text, un article o una
notícia d’un diari i farà una intervenció oral:

Exemple
Mascotes
Una ordenança regularà la possesió de mascotes i les obligacions dels propietaris.
La nova regulació prohibix l’entrada i permanència d’animals en instal.lacions esportives o culturals,
establiments d’alimentació, oficines de l’administració, restaurants, forns, centres docents i centres d’atenció
sanitària. Així mateix, obliga els propietaris de gossos a identificar-los per mitjà d’un tatuatge o un microxip
i a portar-los controlats quan isquen al carrer, subjectes per mitjà d’un collar o corretja que no supere el metre
i mig de longitud. Els animals potencialment perillosos també hauran de portar un boç.

La nova ordenança impedix que es deixe al carrer menjar per a alimentar animals abandonats i obli-
ga els propietaris a retirar els excrements de les seues mascotes quan estes realitzen les seues necessitats a la
via pública. Són infraccions molt greus depositar al carrer menjar per a animals abandonats, utilitzar parcs
públics perquè els animals realitzen les seues defecacions o no empadronar les mascotes.

De la intervenció oral s’avalua si l’examinand sap:


- Usar el registre adequat a la situació comunicativa.
- Donar la informació necessària segons l’objectiu i la intenció de l’autor.
- Estructurar i ordenar les idees d’una manera lògica i expressar-les clarament.
- Enllaçar correctament les diferents parts de la intervenció.
- Donar a la intervenció oral el valor expressiu adequat a la situació comunicativa.
- Parlar correctament des d’un punt de vista fonètic, morfosintàctic i lèxic.

La intervenció oral podrà ser:


- El comentari o resum de la lectura.
- Una opinió sobre el tema donat per l’examinador.
- Una intervenció oral sobre un tema triat per l’examinand d’entre uns quants pro-
posats per l’examinador.

(JQCV) 10
EXEMPLE DE LA PROVA

ÀREA 1 COMPRENSIÓ I LÈXIC


A. Comprensió

L’examinand llegirà un text i haurà de resoldre algun dels exercicis dels següents tipus:
• Fer un breu resum o comentari sobre el contingut del text.
• Contestar unes preguntes sobre el contingut del text.
• Dir si unes afirmacions són certes d’acord amb el text.
• Triar entre unes quantes propostes la que resumix de manera més completa el
sentit global i tema del text.
• Ordenar correctament les idees principals d’un text.

Exemple
Escriga un breu resum o un comentari sobre el contingut del text que té a conti-
nuació (4 o 5 línies).

El valor de l’aigua

Sense aigua no hi ha vida. El fet que ment 1.000 ml),i l’aigua que produïx dins
l’aigua constituïsca al voltant del 60% de l’organisme com a conseqüència
del pes corporal en els hòmens i prop del metabolisme, que equival a uns 350
del 50% en les dones prova àmpliament mil·lilitres. Les fruites i els vegetals, com se
la seua importància per a l’existència sap,són els aliments que més aigua con-
del ser humà. tenen.
L’aigua resulta essencial per a la vida: L’aigua del cos es perd a través de
els aliments i els gasos es traslladen en l’orina, la pell, la respiració i la defeca-
un medi aquós, l’aigua regula la nostra ció. Per l’orina expel·lim una miqueta
temperatura, lubrica les nostres articula- més d’un litre diari, i este camí és fona-
cions i contribuïx de forma decisiva a mental per a eliminar determinats pro-
donar estructura i forma al cos a través ductes resultants del metabolisme,
de la rigidesa que proporciona als tei- especialment de la urea, producte final
xits, ja que este apreciat líquid no és de la degradació de les proteïnes. Com
comprimible. més proteïnes incloga una dieta, més
Un adult sedentari, en un ambient aigua caldrà ingerir per a expulsar els
sense excés de calor ni d’humitat, rebutjos que es generen. Una altra xico-
requerix uns dos litres i mig d’aigua al teta quantitat d’aigua es perd per la
dia, que obtindrà de tres fonts: el líquid pell, en forma de suor produïda per les
que ingerix (al voltant de 1.200 ml), els glàndules sudorípares. La sudoració és el
aliments que consumix (aproximada- sistema de refrigeració més important

(JQCV) 1
EXEMPLE DE LA PROVA

que té l’organisme. aigua: la boca seca ja és símptoma de


Amb el sol i la calor suem més i, con- deshidratació, l’instint de beure es perd
següentment, la pèrdua de líquids s’in- amb la deshidratació progressiva. Per
crementa. Si a això s’afig que, com més això,no s’ha de confiar en la set i convé
líquid es perd, més disminuïx la capaci- beure regularment de 8 a 10 gots d’ai-
tat de l’organisme per a regular la tem- gua al llarg del dia.I com més humitat hi
peratura, s’entén millor com resulta de ha en l’ambient, més quantitat d’aigua
fonamental reposar eixa aigua. Però no hem de beure. Una pèrdua del 2% de
hem d’esperar a sentir set per a prendre l’aigua corporal és perillosa.

B. Lèxic

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes de lèxic.Els exercicis


són de diferents tipus: completar frases amb paraules o locucions que s’ajusten a
la definició que hi ha entre parèntesis, omplir buits de frases posant l’opció correc-
ta, elegir entre diversos significats el que correspon a la locució adverbial, escriure
frases amb les expressions que es proposen en l’exercici, escriure la paraula que
corresponga a cada definició.

Exemple
Complete, posant les paraules o les locucions que s’ajusten a la definició que hi ha entre
parèntesis, els buits de les frases següents .

• Estos magatzems tenen uns jocs de café molt complets: consten de tasses, plats, cafete-
ra,lletera i _______________(RECIPIENT QUE S’USA PER A GUARDAR I SERVIR EL SUCRE).

• He vist Laura quan anava a la consulta del dentista perquè li ha eixit un flegmó i tenia
unflada _______________(PART DE LA CARA QUE S’ESTÉN A CADA COSTAT DES DELS ULLS
FINS A LA BARBA).

• Pep, si vas a la cuina porta el ________________(PEÇA DE SURO, FUSTA, ETC., PER A TAPAR
UNA OBERTURA) i el posarem a la botella.

2 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

Òmpliga el buit de cada frase posant l’opció correcta.

Exemple
mig / mitjà
• El tren és un mitjà de transport públic.

accessible / assequible
• El professor és ________________ a les peticions dels estudiants.

aclarir / clarificar
• La policia intenta ________________ les circumstàncies del crim.

composades / compostes
• Totes les cançons d’este disc les ha ________________ el cantant del grup.

Trie l’opció que crega que és més adequada al significat correcte de les següents
expressions .

• En acabant Abans de
No mai
Després

• A rossegons Reptant
Mastegant durament
De qualsevol manera

• Bona cosa de Excel·lent


Quantitat considerable
Positiu

• A estall Gran dany


A estirons
A preu fet

• A totes passades Siga com siga


Tot passat
De llarg

(JQCV) 3
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga una frase utilitzant cada una de les expressions següents:

Exemple
de dalt a baix
• M’incomoda sentir que m’estan mirant de dalt a baix.

d’allò més
• ______________________________________________________.

a repèl
• ______________________________________________________.

debades
• ______________________________________________________.

Escriga la paraula que corresponga a cada definició.

Exemple
Nom que designa la circulació de persones i de vehicles.
• Trànsit.

Pagament anticipat o préstec.


•________________.

Persona encarregada de l’acolliment en una fira, congrés, agència,etc.


• ______________.

Caixa, ordinàriament de fusta, on es posa el cadàver per portar-lo a enterrar.


• ______________.

4 GRAU MITJÀ
ÀREA 2

Expressió escrita
L’examinand haurà de fer un dictat i un exercici d’expressió escrita.
1. El dictat es llegirà tres vegades. La primera, a velocitat normal, a fi que els exa-
minands comprenguen el sentit del text; després, a velocitat lenta, llegint cada
fragment dues vegades seguides, i, finalment,es llegirà una altra vegada tot sen-
cer a velocitat normal.

Exemple
Els resultats que s’obtenen són molt sorprenents, / però, majoritàriament, es deuen a mera diligència
i activitat. / Quan estes qualitats no són eficaces, se n’afonen els esquemes. / Víctor, per exemple,
tenia intuïció i era un home perseverant. / Però, com que no tenia una ment cultivada, / errava con-
tínuament per la mateixa intensitat de les investigacions. / Quan mirava l’objecte massa prop, debi-
litava la visió. / Podia vore, potser, un o dos punts amb una claredat extraordinària, / però quan feia
això, per necessitat, perdia la visió global de les coses. / Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa
profund. / La veritat no sempre es troba dins d’un pou. / De fet, pel que fa al coneixement de més
importància, / estic convençut que la veritat és sempre superficial. / La profunditat està a les valls on
la busquem, / no als cims de les muntanyes on se la troba. / Les maneres i l’origen d’esta classe d’e-
rror / estan ben tipificats en la contemplació dels cossos celestes. /
A partir del dictat s’avaluen la comprensió oral i la correcció (ortogràfica,morfolò-
gica i sintàctica) de l’expressió escrita.La puntuació ha d’anar d’acord amb el sig-
nificat i la sintaxi del text.
2. L’exercici d’expressió escrita consistirà a redactar un text, que pot ser de caràc-
ter personal (diari, narració) o de caràcter més formal (cartes, avisos, reclama-
cions, instàncies, articles d’opinions, etc.)

Exemple
Escriga una redacció de 150 paraules, com a mínim, sobre un dels temes que li
proposem a continuació.
a) Un ofici que no exerciria mai.
b) Allò que aprecia més en els seus amics.

Per a avaluar els textos es tenen en compte els aspectes següents:


- Les parts del text han d’estar disposades correctament segons el tipus de text
(carta, article d’opinió, etc.).
- La intenció del text ha d’estar expressada clarament i ha de correspondre’s
amb la finalitat demanada.
- S’ha d’utilitzar el registre, la varietat i el to adequats a l’objectiu,al destinatari i
a la situació comunicativa.

(JQCV) 5
ÀREA 3

Domini pràctic del sistema lingüístic.


- L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes d’ortografia i de
morfosintaxi.
- Els exercicis són de diferents tipus: omplir els buits de les paraules d’un text o d’u-
nes frases, completar frases, indicar les respostes correctes, exercicis de resposta
múltiple...

Exemples

Òmpliga, si cal, els buits de les frases següents posant la grafia o grafies correspo -
nents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant el signe Ø.

• El ____entinella, després d’hi____ar la bandera, va enviar un escrit ____ifrat a


l’espiona____e enemic.
• Pareix una pà____fila, però és ben espa____ilada.
• Han desc____bert una av____ria en la insta____ació de l’i____oble.
• La rede____ció dels cristians ca____tius és un ____uadro caracteri____at per
l’____rmonia i es____eltesa de les seues figures.
• La plu____a ha ____opat l’e____mallat i ha embrutat de fang l’e____planada
de l’edifici.

Pose accent o dièresi a les paraules que ho necessiten.

• Este mati,quan anavem al mercat a comprar melmelada de mores, ens han


contat que al net i la neta de Marius els ha succeit una desgracia.
• Dolors no dona importancia a les xafarderies; no els en dones tu tampoc.
• No els ha lluit l’examen,els resultats tan roins no es corresponen amb la bona
preparacio.
• Si vens al viatge ens ho passarem molt be.
• S’ha questionat la racionalitat de l’us del telefon d’urgencies.

(JQCV) 6
EXEMPLE DE LA PROVA

Subratlle els errors que trobe i corregisca’ls .

• S’havia acabat el curs, i per tant,llevat d’alguna ocasió aïllada en la que mon
pare s’encabotava perquè repassara la lliçó, començaven les vacacions.

• Ernest, obsessionat en conéixer el pintor, es va assabentar que Carles, que


estudiava Belles Arts, l’havia visitat uns dies abans.

• Nosaltres partim de la base de què els equips si són mixtos millor. Després de
tants anys treballant amb la jovenalla veus que hi ha xiquetes més fortes que
molts xiquets.

• Aquella batalla va ser molt cruenta, les tropes atacaren violentament l’enemic,
aconseguint fer-lo recular huit quilòmetres. No obstant això, perderen la guerra.

• La porta del balcó estava oberta i es va imaginar que l’home devia d’ha-
ver tornat de la ciutat. No s’ho va pensar més i va entrar a visitar-lo.

• Els professors d’Educació Física de les escoles estan també molt il·lusionats
en esta iniciativa. De segur que açò servirà per a captar més alumnes.

• Sempre que hi ha un homicidi d’estes característiques, tots els psicòpates de


la ciutat se’n declaren autors; però si vol que acceptem la seua confessió
tindrà que provar els fets.

7 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

• Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella competicio d’elit, als


companys a qui ell mateix havia ensenyat a nadar en el club del poble.

• He escoltat la predicció del temps per la ràdio i han dit que demà plou-
rà en València i que les comarques interiors tindran sol.

• He parlat amb Núria i m’ha comentat que podrà pagar el rebut sinó li
costa més de trenta mil pessetes. Li he dit que tu tenies diners.

Escriga el pronom o la combinació binària de pronoms que corresponga als buits


de les frases següents .

Exemple

-ne una?
• He comprat pomes. Voleu menjar______

• Els amics han comprat dos rams de flors a Empar. Els amics ______ han com-
prat dos.
• Porteu el menjar al gat. Porteu ______.
• Conta el que t’he dit a les teues germanes. Conta ______.
• T’agraden els meus pantalons nous? ______ he comprats a la botiga del
barri.
• Ha dit la mare que poseu les cadires damunt de les taules si voleu agranar.
Ha dit la mare que ______ poseu.

(JQCV) 8
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga la forma personal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits
de les frases següents .

Exemple
deien
• Ells_________________ (DIR) les coses clares, però els altres callaven maliciosament.

• L’any passat tu sempre ______________________ (DIR) que aniries a la festa si et


convidaven.

• Toni, no ______________________ (DUR) els llibres que et vaig demanar. Fes el favor
de tornar a casa a buscar-los.

• El Govern es ______________________ (REUNIR) hui per evitar la crisi.

• Jo ______________________ (VIURE) al costat de sa casa, però no la conec.

• Tu no ______________________ (TRAURE) mai el cotxe de l’aparcament.

• Trobe molt difícil que et ______________________ (CONCEDIR) el premi.

• S’ha comprovat que la publicitat que ______________________ (OFERIR) fantasia


guanya en vendes.

Escriga la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als
buits de les frases següents .

Exemple
coent
• Ara m’està__________________ (COURE) la ferida.

• Els seus pares han ______________________ (CREURE) convenient que no torne a


l’escola.

• El cuiner ha ______________________ (BATRE) moltes clares d’ou per a fer este pastís.

• Si continua ______________________ (PLOURE) d’esta manera, no podrem eixir de


casa.

• El secretari ha ______________________ (CLOURE) la sessió i ha convocat els assis-


tents per al pròxim 30 de maig.

• Josep està malalt del renyó i passa el dia ______________________ (BEURE) aigua.

9 GRAU MITJÀ
ÀREA 4
Expressió oral
L’examinand haurà de llegir en veu alta un fragment d’un text, un article o una
notícia d’un diari i farà una intervenció oral:

Exemple
Pares
Ens trobem davant de la generació de pares amb més recursos. Tenen pocs fills i depositen
en ells tot tipus d’il·lusions. Els xiquets estan programats amb múltiples activitats, però no els queda
temps per a estar amb els seus pares tranquil·lament. La criança pareix una carrera d’obstacles.
És difícil saber si ho estan fent bé o malament. Hui en dia els xiquets tenen de tot i conti-
nuen demanant més. Convertir-se en pare pot ser una de les majors il·lusions, però també la res-
ponsabilitat més gran que es puga assumir en la vida. En realitat més que viure es desviuen per ells.
No és estrany que tinguen èxit iniciatives com la d’una escola infantil que va ser pionera a instal·lar
càmeres perquè els pares pogueren, a través d’Internet i marcant una clau secreta, observar els
xiquets a l’hora del pati.
A què respon esta necessitat de controlar els fills? Molts són els pares que se senten atrapats
entre un ritme de vida molt accelerat i unes exigències socials de les quals pocs poden escapar.

De la intervenció oral s’avalua si l’examinand sap:


- Usar el registre adequat a la situació comunicativa.
- Donar la informació necessària segons l’objectiu i la intenció de l’autor.
- Estructurar i ordenar les idees d’una manera lògica i expressar-les clarament.
- Enllaçar correctament les diferents parts de la intervenció.
- Donar a la intervenció oral el valor expressiu adequat a la situació comunicativa.
- Parlar correctament des d’un punt de vista fonètic, morfosintàctic i lèxic.

La intervenció oral podrà ser:


- El comentari o resum de la lectura.
- Una opinió sobre el tema donat per l’examinador.
- Una intervenció oral sobre un tema triat per l’examinand d’entre uns quants pro-
posats per l’examinador.

(JQCV) 10
EXEMPLE DE LA PROVA

ÀREA 1 COMPRENSIÓ I LÈXIC


A. Comprensió

L’examinand llegirà un text i haurà de resoldre algun dels exercicis dels següents tipus:
• Fer un breu resum o comentari sobre el contingut del text.
• Contestar unes preguntes sobre el contingut del text.
• Dir si unes afirmacions són certes d’acord amb el text.
• Triar entre unes quantes propostes la que resumix de manera més completa el
sentit global i tema del text.
• Ordenar correctament les idees principals d’un text.

Exemple
Escriga un breu resum o un comentari sobre el contingut del text que té a conti-
nuació (4 o 5 línies).
Açò, de què em sona?
Quasi tot el món ha experimentat el seguida en sectors dins del nostre cervell, i
déjà vu almenys una vegada en la seua un sector xicotet i borrós quadra molt bé
vida. Visitem per primera vegada una ciu- amb un altre sector xicotet i borrós d’un
tat estranya i, de sobte, al girar un cantó altre carrer arxivat en la nostra memòria.
que no havíem girat mai abans, apareix Per això experimentem un déjà vu.
un carrer en què evidentment ja havíem El psicòleg James Lampinen, de la
estat. El déjà vu pot assaltar-nos també al Universitat d’Arkansas, ha proposat
vore la cara d’un desconegut,a l’escoltar recentment una explicació alternativa.
una conversació aliena o en qualsevol Segons ell, que una escena siga exacta-
situació nova que, per raons incomprensi- ment igual que una altra escena del pas-
bles, ens remeta a episodis en aparença sat té el mateix efecte en la ment que si
familiars. s’assembla vagament a moltes escenes
El psiquiatre Herman Sno, de l’Hospital del passat.
De Heel d’Amsterdam, ha estudiat a fons De la mateixa manera, si un viu a
l’assumpte en els últims anys i ha arribat a València, el que veu al seu voltant són
convéncer-se que el déjà vu no és més persones molt distintes, sense que les
que un reflex de l’extravagant manera en seues cares s’ajusten a cap pauta apa-
què el cervell emmagatzema les memò- rent. Però si viatja a Oxford, reconeixerà un
ries. Segons Sno, la memòria d’un objecte valencià a vint metres de distància (i no
està descomposta en milers de sectors en sols pel volum de la seua veu). La suma, o
el cer vell, i cada un d’eixos sectors conté la mitjana, de les cares que ha vist a
el record complet.Això sí,com menor és el València durant tota la seua vida casarà
sector, més borrós és el record. El carrer prou bé amb el desconegut valencià
que acabem de vore per primera vegada acabat de trobar a Oxford.
en una ciutat estranya es descompon de Les teories anteriors assumixen que

(JQCV) 1
EXEMPLE DE LA PROVA

alguna cosa hi ha de real en el déjà vu, és na cosa resulta familiar es deu, com qual-
a dir, que el fenomen ocorre perquè l’es- sevol experiència mental,a l’activació de
cena acabada de viure sempre té algu- certes xàrcies neuronals en el cervell de
na relació,per vaga i difusa que siga,amb qui experimenta la sensació.I eixes xàrcies
un episodi del passat,o amb la mitjana de s’activen a vegades de manera incorrec-
molts episodis del passat. Però especialis- ta, és a dir, s’associen a una experiència
tes com Josef Spatt, de l’Hospital que en realitat no té res de familiar ni s’ha
Neurològic Resnhügel de Viena, pensen viscut. En alguns pacients epilèptics, el
que el déjà vu no té res a vore amb el déjà vu anuncia sovint que s’aproxima un
passat.Normalment,la sensació que algu- atac.

B. Lèxic

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes de lèxic.Els exercicis


són de diferents tipus: completar frases amb paraules o locucions que s’ajusten a
la definició que hi ha entre parèntesis, omplir buits de frases posant l’opció correc-
ta, elegir entre diversos significats el que correspon a la locució adverbial, escriure
frases amb les expressions que es proposen en l’exercici, escriure la paraula que
corresponga a cada definició.

Exemple
Complete, posant les paraules o les locucions que s’ajusten a la definició que hi ha
entre parèntesis, els buits de les frases següents:

• En el mes d’agost vaig prendre massa el sol i m’han eixit moltes _______________(TACA
XICOTETA DE COLOR FOSC QUE IX EN LA PELL,SOBRETOT EN LES ZONES EXPOSADES AL
SOL) en la cara.

• El cap de setmana passat, un escalador va estar a punt de ser sepultat per una
_______________(MASSA DE NEU O DE GEL QUE ES DESPRÉN I ES PRECIPITA MUNTANYA
AVALL AMB VIOLÈNCIA) de neu.

• Va deixar els paquets que portava en el ________________(EN UNA ESCALA,SUPERFÍCIE


PLANA EN QUÈ ACABA CADA UN DELS TRAMS) de l’escala i va descansar un moment.

2 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

Òmpliga el buit de cada frase posant l’opció correcta.

Exemple
mig / mitjà
• El tren és un mitjà de transport públic.

creuat / encreuat
• Ens hem ________________ pel corredor, però ell no m’ha saludat.

dates / dades
• No tenim prou ________________ per a resoldre el problema.

desvelat / desvetlat
• Per fi s’ha ________________ el misteri.

Trie l’opció que crega que és més adequada al significat correcte de les següents
expressions .

• Un ramat de Un conjunt d’arbres


Gran quantitat
Coses diverses

• Fer la visita del metge Estar poc de temps


Comprovar-ho científicament
Ser molt car

• No saber avindre’s No saber anar


Estranyar-se’n molt
No saber convéncer

• Fer i desfer Dirigir


No acabar mai
Desobeir

• Clar i ras Sense embuts


Bon temps
Finalment

(JQCV) 3
EXEMPLE DE LA PROVA

Òmpliga el buit de cada frase posant l’opció correcta.

Exemple
mig / mitjà
• El tren és un mitjà de transport públic.

creuat / encreuat
• Ens hem ________________ pel corredor, però ell no m’ha saludat.

dates / dades
• No tenim prou ________________ per a resoldre el problema.

desvelat / desvetlat
• Per fi s’ha ________________ el misteri.

Trie l’opció que crega que és més adequada al significat correcte de les següents
expressions .

• Un ramat de Un conjunt d’arbres


Gran quantitat
Coses diverses

• Fer la visita del metge Estar poc de temps


Comprovar-ho científicament
Ser molt car

• No saber avindre’s No saber anar


Estranyar-se’n molt
Nos saber convéncer

• Fer i desfer Dirigir


No acabar mai
Desobeir

• Clar i ras Sense embuts


Bon temps
Finalment

(JQCV) 4
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga una frase utilitzant cada una de les expressions següents:

Exemple
de dalt a baix
• M’incomoda sentir que m’estan mirant de dalt a baix.

en acabant
• ______________________________________________________.

a mitjan
• ______________________________________________________.

no gens
• ______________________________________________________.

Escriga la paraula que corresponga a cada definició.

Exemple
Nom que designa la circulació de persones i de vehicles.
• Trànsit.

Seient que ocupen els diputats en les cambres legislatives.


•________________.

Tros menut de gel, generalment en forma de dau.


• ______________.

Mare de llet.
• ______________.

5 GRAU MITJÀ
ÀREA 2

Expressió escrita
L’examinand haurà de fer un dictat i un exercici d’expressió escrita.
1. El dictat es llegirà tres vegades. La primera, a velocitat normal, a fi que els exa-
minands comprenguen el sentit del text; després, a velocitat lenta, llegint cada
fragment dues vegades seguides, i, finalment,es llegirà una altra vegada tot sen-
cer a velocitat normal.

Exemple
Els resultats que s’obtenen són molt sorprenents, / però, majoritàriament, es deuen a mera diligència
i activitat. / Quan estes qualitats no són eficaces, se n’afonen els esquemes. / Víctor, per exemple,
tenia intuïció i era un home perseverant. / Però, com que no tenia una ment cultivada, / errava con-
tínuament per la mateixa intensitat de les investigacions. / Quan mirava l’objecte massa prop, debi-
litava la visió. / Podia vore, potser, un o dos punts amb una claredat extraordinària, / però quan feia
això, per necessitat, perdia la visió global de les coses. / Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa
profund. / La veritat no sempre es troba dins d’un pou. / De fet, pel que fa al coneixement de més
importància, / estic convençut que la veritat és sempre superficial. / La profunditat està a les valls on
la busquem, / no als cims de les muntanyes on se la troba. / Les maneres i l’origen d’esta classe d’e-
rror / estan ben tipificats en la contemplació dels cossos celestes. /
A partir del dictat s’avaluen la comprensió oral i la correcció (ortogràfica,morfolò-
gica i sintàctica) de l’expressió escrita.La puntuació ha d’anar d’acord amb el sig-
nificat i la sintaxi del text.
2. L’exercici d’expressió escrita consistirà a redactar un text, que pot ser de caràc-
ter personal (diari, narració) o de caràcter més formal (cartes, avisos, reclama-
cions, instàncies, articles d’opinions, etc.)

Exemple
Escriga una redacció de 150 paraules, com a mínim, sobre un dels temes que li
proposem a continuació.
a) Una excursió interessant.
b) Viure sol o compartir pis amb una altra gent.

Per a avaluar els textos es tenen en compte els aspectes següents:


- Les parts del text han d’estar disposades correctament segons el tipus de text
(carta, article d’opinió, etc.).
- La intenció del text ha d’estar expressada clarament i ha de correspondre’s
amb la finalitat demanada.
- S’ha d’utilitzar el registre, la varietat i el to adequats a l’objectiu,al destinatari i
a la situació comunicativa.

(JQCV) 6
ÀREA 3

Domini pràctic del sistema lingüístic.


- L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes d’ortografia i de
morfosintaxi.
- Els exercicis són de diferents tipus: omplir els buits de les paraules d’un text o d’u-
nes frases, completar frases, indicar les respostes correctes, exercicis de resposta
múltiple...

Exemples

Òmpliga, si cal, els buits de les frases següents posant la grafia o grafies correspo -
nents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant el signe Ø.

• El ____elador de l’ambulatori era un profe____ional efica____ que realitzava


una faena i____illorable.
• El reporta____e sobre el mare____ de Barraquetes va ____onseguir a____men-
tar el nombre de visitants ru____os.
• La ga____a de colors d’este aquare____isla és exce____ent.
• «Se____e ju____es d’un ju____at men____en fe____e d’un pen____at» és un
tra____allengua molt conegut que resulta difícil de pronunciar i que sol
propo____ar-se com a joc.

Pose accent o dièresi a les paraules que ho necessiten.

• L’accident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia


que va patir despres li va deixar sequeles.

• Si obeiu les ordes que dona el mestre de cerimonies haureu contribuit a l’e-
xit de la recepcio.

• El tractament de les aigues residuals per a preservar l’aigua subterrania dels


aquifers i el medi ambient son temes que preocupen les poblacions costa-
neres.

• Un titol grandiloquent, per a una novel·la roina i mal traduida.

(JQCV) 7
EXEMPLE DE LA PROVA

Subratlle els errors que trobe i corregisca’ls .

• Amb la denominació de trastorns de la ingesta es fa referència a una sèrie


d’alteracions de la conducta alimentària entre les que destaquem l’anorèxia
nerviosa i la bulímia.

• L’exercici de pressió consisteix en fer un moviment de força amb els braços


o amb les cames, des del cos cap a fora. És bàsic per al desenrotllament
dels músculs de les cames i dels braços, de l’esquena i del pit.

• Hi ha qui diu que els signes de puntuació no són sinó un obstacle important
per a la lliure expressió, una espècie de profilàctic de la paraula i, per tant,
del pensament.

• He escrit una redacció explicant les característiques més importants dels monu-
ments funeraris corresponents als faraons de la IV dinastia de l’Antic Egipte.

• Serien les onze de la nit quan van pujar al terrat, tots estàvem emocionats i
expectants. Vam vore passar el cometa Halley.

• El director del col·legi ha anat classe per classe avisant-nos de què si volem
anar al viatge és precís que portem una autorització paterna..

• Vam eixir d’excursió un matí plujós d’octubre. Els camins pels que anàvem
estaven plens de fang. Vam tardar en arribar a la zona d’acampada més
de dos hores.

8 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

• En les instal·lacions d’esquí,els remuntadors que transporten als esquiadors


fins als punts més elevats de les pistes constituïxen un dels elements fona-
mentals de les estacions .

• El poble on vaig estiuejar l’any passat celebrava les festes la primera quin-
zena d’agost. El programa de festes era molt complet: de matí,cercavila;
al migdia paella popular, i per la nit, actuació musical.

• Els connectors funcionen com uns senyals visuals per al lector, ja que mar-
quen explícitament la distribució de les idees al llarg del text i fan evidents
les interrelacions entre els paràgrafs i les frases.

Escriga el pronom o la combinació binària de pronoms que corresponga als buits


de les frases següents .

Exemple

-ne una?
• He comprat pomes. Voleu menjar______

• Joan va sol·licitar la beca i no ______ van concedir.


• Aniré demà a Castelló. Maria, ______ vols acompanyar?
• Portaré les cartes a les advocades i ______ deixaré en la bústia.
• Vols una tassa de café? Sí, posa ______ una.
• Has portat això a les teus cosines? Sí, ______ vaig portar ahir.

(JQCV) 9
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga la forma personal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits
de les frases següents .

Exemple
deien
• Ells_________________ (DIR) les coses clares, però els altres callaven maliciosament.

• Este vestit que m’he comprat té la butxaca xicoteta i la mà no m’hi


______________________ (CABRE).

• Sempre estas dient mentides. No ______________________ (DIR) mai tota la veritat.

• Qui calla,______________________ (CONSENTIR).

• No poden escorcollar la casa perquè no ______________________ (DUR) l’autorit-


zació.

• És un grosser: ______________________ (OFENDRE) sempre que parla.

• Necessite el cotxe perquè ______________________ (VIURE) en el camp.

• Em ______________________ (DESPLAURE) la vostra separació.

Escriga la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als
buits de les frases següents .

Exemple
coent
• Ara m’està__________________ (COURE) la ferida.

• Després de tants anys sense edificar han ______________________ (REPRENDRE) l’o-


bra.

• Aneu ______________________ (TRAURE) les creïlles del foc.

• Tants disgusts han ______________________ (MALMETRE) la salut de Vicent.

• Va continuar ______________________ (PLOURE) tot el dia.

• Tots hem ______________________ (CONVINDRE) que no anirem a la reunió.

10 GRAU MITJÀ
ÀREA 4
Expressió oral
L’examinand haurà de llegir en veu alta un fragment d’un text, un article o una
notícia d’un diari i farà una intervenció oral:

Exemple
Dos rodes contra els mals fums
Gaudir del diumenge, però sobre dos rodes. Esta és la decisió que van prendre els més de
6.000 valencians que van deixar aparcats els cotxes i van pujar a les seues bicicletes. Este mitjà de
transport va conquistar els principals carrers de València en què s’homenatjava un vehicle tan popu-
lar, entranyable i pràctic per a totes les edats.
Durant el VI Dia de la Bicicleta, que es va caracteritzar pel bon temps i l’ambient festiu, l’e-
quip de trial-bici de la Universitat Politècnica va realitzar un espectacle davant de les atentes mira-
des de centenars de xicotets ciclistes que s’amuntonaven, al costat dels seus pares, en els voltants de
l’Albereda.
"M’agrada molt la bici i quan siga més major pujaré els obstacles", explicava admirat Joan,
de 9 anys, que va acudir a la celebració amb son pare per a participar en esta jornada dedicada a l’es-
port.

De la intervenció oral s’avalua si l’examinand sap:


- Usar el registre adequat a la situació comunicativa.
- Donar la informació necessària segons l’objectiu i la intenció de l’autor.
- Estructurar i ordenar les idees d’una manera lògica i expressar-les clarament.
- Enllaçar correctament les diferents parts de la intervenció.
- Donar a la intervenció oral el valor expressiu adequat a la situació comunicativa.
- Parlar correctament des d’un punt de vista fonètic, morfosintàctic i lèxic.

La intervenció oral podrà ser:


- El comentari o resum de la lectura.
- Una opinió sobre el tema donat per l’examinador.
- Una intervenció oral sobre un tema triat per l’examinand d’entre uns quants pro-
posats per l’examinador.

(JQCV) 11
EXEMPLE DE LA PROVA

ÀREA 1 COMPRENSIÓ I LÈXIC


A. Comprensió

L’examinand llegirà un text i haurà de resoldre algun dels exercicis dels següents tipus:
• Fer un breu resum o comentari sobre el contingut del text.
• Contestar unes preguntes sobre el contingut del text.
• Dir si unes afirmacions són certes d’acord amb el text.
• Triar entre unes quantes propostes la que resumix de manera més completa el
sentit global i tema del text.
• Ordenar correctament les idees principals d’un text.

Exemple
Escriga un breu resum o un comentari sobre el contingut del text que té a conti-
nuació (4 o 5 línies).
Quedem a l’‘híper’
La discoteca o el pub com a lloc de trobada mercat laboral són font permanent de tensions,
perden punts a favor de nous espais més d’acord “la gent tendix a buscar refugi en l’afinitat, com
amb la societat de hui, en què cada u va a la seua. una forma de defensa de cara a eixa duresa exter-
Classes, gimnasos i centres comercials es con- na”, explica Alonso. “Així, passem d’un espai
vertixen en llocs propicis per a les relacions per- genèric de relació a espais més íntims i persona-
sonals. litzats”, afig. Classes variades, gimnasos, tertú-
L’home és un ser social per naturalesa. lies o viatges alternatius servixen d’exemple.
Aristòtil dixit. I encara hui, al si d’una societat “L’antiga forma de relació, amb el medi noc-
molt influïda per la comunicació virtual, les rela- turn com a protagonista, s’ha cremat”, diu Nuria
cions cara a cara continuen sent fonamentals, P. Jiménez, empresària i creadora d’Aula Lúdica.
encara que no s’inicien en els llocs habituals de Per a Gustavo Mirón, del gabinet psicològic
fa només una dècada. “Ara, eixos espais són dis- Grup XXI, en estos nous espais “les possibilitats
tints. Ja no són generals, sinó que estan molt més de comunicació són molt més grans, ja que no hi
personalitzats, més dirigits a formar grups en què ha la urgència que sovint acompanya l’oci noc-
les persones compartisquen gustos i interessos”, turn, en què, per exemple, si no aconseguixes un
comenta Luis Enrique Alonso, catedràtic de telèfon per a continuar eixa relació és com si no
sociologia de la Universitat Autònoma de hagueres fet res”.
Madrid. En una societat cada vegada més com- Però no és prou saber que la integració és pos-
petitiva, on la por al fracàs o les dificultats del sible; és necessari, a més, voler integrar-se. “Una

(JQCV) 1
EXEMPLE DE LA PROVA

actitud positiva per part de la persona és fona- Personalització, afinitat i integració són, per
mental. Si s’hi acudix amb ganes i sense cap tant, els tres pilars fonamentals dels nous espais
tipus de prejuí, l’èxit està assegurat”, comenta de relació. Tot és qüestió de canviar l’escenari,
Mirón. més que no multiplicar-lo.

B. Lèxic

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes de lèxic.Els exercicis


són de diferents tipus: completar frases amb paraules o locucions que s’ajusten a
la definició que hi ha entre parèntesis, omplir buits de frases posant l’opció correc-
ta, elegir entre diversos significats el que correspon a la locució adverbial, escriure
frases amb les expressions que es proposen en l’exercici, escriure la paraula que
corresponga a cada definició.

Exemple
Complete els buits de les frases següents , posant les paraules o les locucions que s’a -
justen a la definició que hi ha entre parèntesis.

• La casa que vam llogar este estiu era gran i espaiosa; totes les habitacions principals
tenien un bany i un armari _______________(DIT D’UN ARMARI DESTINAT A GUARDAR-
HI ROBA).

• Quan arribaren al primer port, el capità de l’embarcació va obligar a desembarcar


_______________(PERSONA QUE EMBARCA CLANDESTINAMENT EN UNA NAU, SENSE
PAGAR EL PREU DEL PASSATGE).

• Baixa ________________(TROS DE LONA O DE TELA FORTA QUE ES POSA PER FER OMBRA,
PROTEGIR DE LA INTEMPÈRIE, TANCAR UN ESPAI) de la terrassa perquè no hi entre el
sol.

2 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

Òmpliga el buit de cada frase posant l’opció correcta.

Exemple
mig / mitjà
• El tren és un mitjà de transport públic.

corrent / corrents
• Esta xiqueta és massa nerviosa, tot ho fa ________________.

aparentar / aparençar
• Pretén ________________ que és un home molt segur de si mateix, però en realitat
no és així.

orgue / òrgan
• Han restaurat l’ ________________ de la catedral.

Trie l’opció que crega que és més adequada al significat correcte de les següents
expressions .

• Deixar pelat Sense roba


Sense diners
Sorprés

• Tocar ferro Ser tenaç


Esforçar-se inútilment
Previndre’s contra la mala sort

• Fer salat Arribar tard


Ser graciós
No acudir-hi

• Tocat i posat Acabat


Primmirat
Trastornat

• Ni fa ni fum No moure’s
Estar apagat
No tindre cap importància

(JQCV) 3
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga una frase utilitzant cada una de les expressions següents:

Exemple
de dalt a baix
• M’incomoda sentir que m’estan mirant de dalt a baix.

a tot estirar
• ______________________________________________________.

de valent
• ______________________________________________________.

tocant a
• ______________________________________________________.

Escriga la paraula que corresponga a cada definició.

Exemple
Nom que designa la circulació de persones i de vehicles.
• Trànsit.

Nom donat a cada una de les extremitats locomotores de qualsevol animal.


•________________.

Seient de les bicicletes, de les motocicletes, d’alguns tractors, etc.


• ______________.

Dormida que es fa després de dinar.


• ______________.

4 GRAU MITJÀ
ÀREA 2

Expressió escrita
L’examinand haurà de fer un dictat i un exercici d’expressió escrita.
1. El dictat es llegirà tres vegades. La primera, a velocitat normal, a fi que els exa-
minands comprenguen el sentit del text; després, a velocitat lenta, llegint cada
fragment dues vegades seguides, i, finalment,es llegirà una altra vegada tot sen-
cer a velocitat normal.

Exemple
Els resultats que s’obtenen són molt sorprenents, / però, majoritàriament, es deuen a mera diligència
i activitat. / Quan estes qualitats no són eficaces, se n’afonen els esquemes. / Víctor, per exemple,
tenia intuïció i era un home perseverant. / Però, com que no tenia una ment cultivada, / errava con-
tínuament per la mateixa intensitat de les investigacions. / Quan mirava l’objecte massa prop, debi-
litava la visió. / Podia vore, potser, un o dos punts amb una claredat extraordinària, / però quan feia
això, per necessitat, perdia la visió global de les coses. / Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa
profund. / La veritat no sempre es troba dins d’un pou. / De fet, pel que fa al coneixement de més
importància, / estic convençut que la veritat és sempre superficial. / La profunditat està a les valls on
la busquem, / no als cims de les muntanyes on se la troba. / Les maneres i l’origen d’esta classe d’e-
rror / estan ben tipificats en la contemplació dels cossos celestes. /
A partir del dictat s’avaluen la comprensió oral i la correcció (ortogràfica,morfolò-
gica i sintàctica) de l’expressió escrita.La puntuació ha d’anar d’acord amb el sig-
nificat i la sintaxi del text.
2. L’exercici d’expressió escrita consistirà a redactar un text, que pot ser de caràc-
ter personal (diari, narració) o de caràcter més formal (cartes, avisos, reclama-
cions, instàncies, articles d’opinions, etc.)

Exemple
Escriga una redacció de 150 paraules, com a mínim, sobre un dels temes que li
proposem a continuació.
a) El col·leccionisme.
b) La llibertat d’horaris comercials.

Per a avaluar els textos es tenen en compte els aspectes següents:


- Les parts del text han d’estar disposades correctament segons el tipus de text
(carta, article d’opinió, etc.).
- La intenció del text ha d’estar expressada clarament i ha de correspondre’s
amb la finalitat demanada.
- S’ha d’utilitzar el registre,la varietat i el to adequats a l’objectiu,al destinatari i
a la situació comunicativa.

(JQCV) 5
ÀREA 3

Domini pràctic del sistema lingüístic.


- L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes d’ortografia i de
morfosintaxi.
- Els exercicis són de diferents tipus: omplir els buits de les paraules d’un text o d’u-
nes frases, completar frases, indicar les respostes correctes, exercicis de resposta
múltiple...

Exemples
Òmpliga, si cal, els buits de les frases següents posant la grafia o grafies correspo -
nents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant el signe Ø.

• Esta me____ura pa____iarà alguns inconvenients, però no contra____estarà


totalment els efectes.
• Era un home sigi____ós, tranquil, que actuava amb molta circu____pecció i
molt de co____te. Tots els seus co____egues li confe____aven els seus proble-
mes.
• Els ra____os del Sol de mi____dia queien i____isericordes sobre els caps dels
at____rdits m____ntanyencs extraviats.
• Els s____rvents mostraven submi____ió envers els senyors feudals.
• Cada co____ectiu triarà dos compromi____aris per a elegir president.
• Tot enca____ava com les pe____es aco____ades d’un trencaclosques.

Pose accent o dièresi a les paraules que ho necessiten.

• La directora del Col·legi de Farmaceutics va considerar que la inversio feta


es consequencia logica de l’excel·lent servici sanitari.

• El pont que conduia a l’altra riba del riu era una antiga construccio petria.

• Les aigues descendien per aquell lloc a molta velocitat.

• La catedratica va defendre esta iniciativa contra la violencia de genere,


pero tambe va denunciar l’absencia d’una instancia adequada en
l’Administració.

• Crec que seguir la meua intuicio ha sigut un error, i no se com continuar.

(JQCV) 6
EXEMPLE DE LA PROVA

Subratlle els errors que trobe i corregisca’ls .

• L’objectiu principal de la novel·la és fer passar una estona entretinguda als


lectors. El ritme àgil i la història amanida amb unes notes d’humor són els
encarregats d’aconseguir-ho.

• No n’hi ha població amb una certa presència que no organitze un festival


d’estiu. Estos festivals s’imposen com un complement a l’oci estiuenc.

• “Es tracta de donar oportunitat a altres empreses per a que puguen entrar
i participar en el capital de l’entitat financera”, van afirmar els dirigents de
la companyia.

• La cooperativa fa cent anys que existix, sent l’entitat més antiga del poble.
Enguany rebrà un homenatge de l’Ajuntament i una placa commemorativa.

• Dissortadament, des de què el juny passat els iaios es posaren malalts, el


pare ja no ens ha tornat a portar a pescar al port de Dènia,i la mare passa
el dia a l’hospital.

• La policia va redactar un informe en el que s’explicaven les atípiques cir-


cumstàncies del viatge; un periple de 2.500 quilòmetres.

• Ha sigut precís contractar un altre pintor perquè el que teníem no podia


acabar la faena que li havíem encomanat.

7 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

• Sempre em punxa dient-me que sóc malpensat i que qualsevol dia tindré
un disgust. Com si no em coneguera prou! Pareix que es complau en no
raonar.

• Les decisions afectaran a dos-cents seixanta-dos treballadors, a pesar de


què a la majoria l’empresa els ha oferit el manteniment del lloc de treball,
encara que no a la mateixa població.

• Serien al voltant de les deu de la nit quan vam sentir el soroll de les rodes
d’un cotxe que frenava bruscament. Després, un colp sec; i després, res.

Escriga la combinació binària de pronoms que corresponga als buits de les frases
següents.

Exemple

-li-ho
• Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues______

• Lluís posa les claus al calaix. Lluís ______ posa.


• Joan, per favor, torna el llibre a Pere. Joan, per favor, torna______.
• Demà vindrà Marina i portarà llepolies a les teues filles. Demà vindrà Marina
i ______ portarà.
• No ensenyes el que t’he comprat al teu amic. No ______ ensenyes.
• Alfred portarà la moto al mecànic perquè vol que ______ repare.

(JQCV) 8
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga la forma personal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits
de les frases següents .

Exemple
deien
• Ells_________________ (DIR) les coses clares, però els altres callaven maliciosament.

• Quan ell ______________________ (PODER), que porte el paquet a la botiga.

• Vosté, Elisa, ______________________ (ATENDRE) este senyor, que fa temps que


espera.

• Ahir vam quedar que vosaltres ______________________ (DUR) les postres, i Ana i jo,
el vi.

• En aquells moments els fills no ______________________ (ADMETRE) que son pare es


tornara a casar.

• Vicent vol construir una tanca que ______________________ (DIVIDIR) el jardí en


dos parts.

• No has de consentir que no t’ ______________________ (AGRAIR) tot el que fas per


ella.

• Joana va fer una rialla nerviosa que ______________________ (TRADUIR) la seua


por.

Escriga la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als
buits de les frases següents .

Exemple
coent
• Ara m’està__________________ (COURE) la ferida.

• Heu ______________________ (VÉNCER), però la vostra ha sigut una victòria pírrica.

• Els seus amics han ______________________ (CLOURE) la boca i no han parlat més del
tema.

• Ja t’has ______________________ (PRENDRE) les píndoles?

• Si continua ______________________ (PLOURE) tant, no eixirem de casa.

• Anava ______________________ (TRAURE) a poc a poc tots els objectes de valor.

9 GRAU MITJÀ
ÀREA 4
Expressió oral
L’examinand haurà de llegir en veu alta un fragment d’un text, un article o una
notícia d’un diari i farà una intervenció oral:

Exemple
Dos rodes contra els mals fums
Gaudir del diumenge, però sobre dos rodes. Esta és la decisió que van prendre els més de
6.000 valencians que van deixar aparcats els cotxes i van pujar a les seues bicicletes. Este mitjà de
transport va conquistar els principals carrers de València en què s’homenatjava un vehicle tan popu-
lar, entranyable i pràctic per a totes les edats.
Durant el VI Dia de la Bicicleta, que es va caracteritzar pel bon temps i l’ambient festiu, l’e-
quip de trial-bici de la Universitat Politècnica va realitzar un espectacle davant de les atentes mira-
des de centenars de xicotets ciclistes que s’amuntonaven, al costat dels seus pares, en els voltants de
l’Albereda.
"M’agrada molt la bici i quan siga més major pujaré els obstacles", explicava admirat Joan,
de 9 anys, que va acudir a la celebració amb son pare per a participar en esta jornada dedicada a l’es-
port.

De la intervenció oral s’avalua si l’examinand sap:


- Usar el registre adequat a la situació comunicativa.
- Donar la informació necessària segons l’objectiu i la intenció de l’autor.
- Estructurar i ordenar les idees d’una manera lògica i expressar-les clarament.
- Enllaçar correctament les diferents parts de la intervenció.
- Donar a la intervenció oral el valor expressiu adequat a la situació comunicativa.
- Parlar correctament des d’un punt de vista fonètic, morfosintàctic i lèxic.

La intervenció oral podrà ser:


- El comentari o resum de la lectura.
- Una opinió sobre el tema donat per l’examinador.
- Una intervenció oral sobre un tema triat per l’examinand d’entre uns quants pro-
posats per l’examinador.

(JQCV) 10
EXEMPLE DE LA PROVA

ÀREA 1 COMPRENSIÓ I LÈXIC


A. Comprensió

L’examinand llegirà un text i haurà de resoldre algun dels exercicis dels següents tipus:
• Fer un breu resum o comentari sobre el contingut del text.
• Contestar unes preguntes sobre el contingut del text.
• Dir si unes afirmacions són certes d’acord amb el text.
• Triar entre unes quantes propostes la que resumix de manera més completa el
sentit global i tema del text.
• Ordenar correctament les idees principals d’un text.

Exemple
Escriga un breu resum o un comentari sobre el contingut del text que té a conti-
nuació (4 o 5 línies).
L’estat de la felicitat
El Worldwatch Institute és una entitat fundada sum, sinó que el que plantegen és que consumir no
el 1974 per Lester Brown i amb seu a Washington és necessàriament sinònim de benestar.
que treballa per fer possible una societat sosteni- És evident que l’increment de la demanda con-
ble. Esta organització publica un informe anual, la sumidora als països en vies de desenvolupament
conclusió del qual és aclaparadora: el consumisme estimula l’economia, crea llocs de treball i atrau la
erosiona la qualitat de vida de rics i pobres d’arreu inversió estrangera.
del món. Es consumixen béns i servicis d’una
Segons Danielle Nierenberg, coautora de l’in-
manera tan desenfrenada que el benefici que
forme, som més rics, més grossos, però no més
podria significar el fet que més d’una quarta part
feliços. Sigmund Freud, en el seu llibre El males-
de la humanitat ja haja pogut accedir a satisfer les
tar de la cultura, diu: “Potser no constituïx un
seues necessitats bàsiques hui en dia pot estar en
guany positiu de plaer, un innegable augment de la
perill. Més encara, que l’afany de consum mina, a
més dels sistemes naturals dels quals depenem, la sensació de felicitat el fet de poder escoltar tantes
possibilitat d’assolir una vida millor per a tots. El vegades com siga necessari la veu del fill que viu
que este informe anomena “la classe mundial dels a centenars de quilòmetres del meu lloc de resi-
consumidors” –és a dir, els usuaris de televisors, dència? Potser no té importància que la medicina
telèfons i Internet, juntament amb la cultura i els haja aconseguit reduir tant la mortalitat infantil i el
ideals que transmeten estos productes– té uns risc d’infecció de les parteres i que s’arribe a per-
comportaments tan exagerats que ha convertit el llongar la durada mitjana de la vida humana en un
que és un dret (el consum de béns i servicis) en un nombre considerable d’anys?”
problema. No és que estiguen en contra del con- Ara bé, l’informe del Worldwatch Institute

(JQCV) 17
EXEMPLE DE LA PROVA

posa en relleu el fet que els nord-americans, a feliços hui en dia són prop d’un terç de la pobla-
pesar dels avanços de què gaudixen i el major con- ció, exactament la mateixa proporció que es dona-
sum que fan de béns i servicis, no han assolit la va el 1957, quan els EUA només eren la mitat de
felicitat: els nord-americans que diuen ser molt rics. Fa pensar, no?

B. Lèxic

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes de lèxic. Els exercicis
són de diferents tipus: completar frases amb paraules o locucions que s’ajusten a
la definició que hi ha entre parèntesis, omplir buits de frases posant l’opció correc-
ta, elegir entre diversos significats el que correspon a la locució adverbial, escriure
frases amb les expressions que es proposen en l’exercici, escriure la paraula que
corresponga a cada definició.

Exemple
Complete els buits de les frases següents, posant les paraules o les locucions que s’a-
justen a la definició que hi ha entre parèntesis.

• No s’atrevix a pujar al Miquelet perquè té _______________(SENSACIÓ D’INSEGURETAT,


DE PÈRDUA DE L’EQUILIBRI QUAN S’ESTÀ EN UN LLOC ALT).

• No han pogut aprofitar el _______________(CONJUNT DE PECES I ELEMENTS QUE SOS-


TENEN LA CARROSSERIA D’UN AUTOMÒBIL O DE QUALSEVOL ALTRA ESTRUCTURA) del
cotxe després de l’accident.

• Li hem posat dos ________________més i ara la barca va més ràpida (MOTOR AMOVI-
BLE QUE ES COL·LOCA EN UNA BARCA O UNA EMBARCACIÓ ESPORTIVA).

18 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

Òmpliga el buit de cada frase posant l’opció correcta.

Exemple
mig / mitjà
• El tren és un mitjà de transport públic.

estada / estança
• Férem una ________________ de cinc dies a Londres i després continuàrem
el viatge.

atendre / atindre
• Hem d’ ________________ ’ns a la decisió del jutge.

captar / copsar
• El porter va ________________ el baló rematat pel davanter.

Trie l’opció que crega que és més adequada al significat correcte de les següents
expressions.

• A bastament En abundància
Molt abast
En quantitat suficient

• De fit a fit Buit del tot


Completament ple
Mirar de dalt a baix

• Ser un clau (per a algú) Ser una pena forta


Ser puntual
Ser dur

• Fer plat (d’una cosa) Donar importància


Repartir
Elaborar un plat

• Tindre corda Voler continuar fent una cosa


Tindre coratge
Ser patidor

(JQCV) 19
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga una frase utilitzant cada una de les expressions següents:

Exemple
de dalt a baix
• M’incomoda sentir que m’estan mirant de dalt a baix.

de fluix
• ______________________________________________________.

ni de lluny
• ______________________________________________________.

sense mirar prim


• ______________________________________________________.

Escriga la paraula que corresponga a cada definició.

Exemple
Nom que designa la circulació de persones i de vehicles.
• Trànsit.

Dolor dels músculs del coll que obliga a tindre’l tort i impedix girar el cap.
•________________.

Regulador que permet mantindre constant la temperatura de l’interior


d’un recinte.
• ______________.

Careta, generalment de roba o cartó, que cobrix els ulls i que s’usa per a
disfressar-se.
• ______________.

20 GRAU MITJÀ
ÀREA 2

Expressió escrita
L’examinand haurà de fer un dictat i un exercici d’expressió escrita.
1. El dictat es llegirà tres vegades. La primera, a velocitat normal, a fi que els exa-
minands comprenguen el sentit del text; després, a velocitat lenta, llegint cada
fragment dues vegades seguides, i, finalment, es llegirà una altra vegada tot sen-
cer a velocitat normal.

Exemple
Els resultats que s’obtenen són molt sorprenents, / però, majoritàriament, es deuen a mera diligència
i activitat. / Quan estes qualitats no són eficaces, se n’afonen els esquemes. / Víctor, per exemple,
tenia intuïció i era un home perseverant. / Però, com que no tenia una ment cultivada, / errava con-
tínuament per la mateixa intensitat de les investigacions. / Quan mirava l’objecte massa prop, debi-
litava la visió. / Podia vore, potser, un o dos punts amb una claredat extraordinària, / però quan feia
això, per necessitat, perdia la visió global de les coses. / Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa
profund. / La veritat no sempre es troba dins d’un pou. / De fet, pel que fa al coneixement de més
importància, / estic convençut que la veritat és sempre superficial. / La profunditat està a les valls on
la busquem, / no als cims de les muntanyes on se la troba. / Les maneres i l’origen d’esta classe d’e-
rror / estan ben tipificats en la contemplació dels cossos celestes. /
A partir del dictat s’avaluen la comprensió oral i la correcció (ortogràfica, morfolò-
gica i sintàctica) de l’expressió escrita. La puntuació ha d’anar d’acord amb el sig-
nificat i la sintaxi del text.
2. L’exercici d’expressió escrita consistirà a redactar un text, que pot ser de caràc-
ter personal (diari, narració) o de caràcter més formal (cartes, avisos, reclama-
cions, instàncies, articles d’opinions, etc.)

Exemple
Escriga una redacció de 150 paraules, com a mínim, sobre un dels temes que li
proposem a continuació.
a) Aficions musicals: concerts multitudinaris.
b) Avantatges i inconvenients de l’homeopatia.

Per a avaluar els textos es tenen en compte els aspectes següents:


- Les parts del text han d’estar disposades correctament segons el tipus de text
(carta, article d’opinió, etc.).
- La intenció del text ha d’estar expressada clarament i ha de correspondre’s
amb la finalitat demanada.
- S’ha d’utilitzar el registre, la varietat i el to adequats a l’objectiu, al destinatari i
a la situació comunicativa.

(JQCV) 21
ÀREA 3

Domini pràctic del sistema lingüístic.


- L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes d’ortografia i de
morfosintaxi.
- Els exercicis són de diferents tipus: omplir els buits de les paraules d’un text o d’u-
nes frases, completar frases, indicar les respostes correctes, exercicis de resposta
múltiple...

Exemples
Òmpliga, si cal, els buits de les frases següents posant la grafia o grafies correspo-
nents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant el signe Ø.

• Amb les nostres ___anternes en___egades ens diri___íem com un


___ampec per l’escle___a de la co___a.

• S’havia al___at un vent provinent del nord-oest que portava nú___ols


pà___ids, apre___ats que carregaven el ___el d’aigua.

• Recorde que portàvem molt d’equipa___e i que teníem el


pro___ecte d’anar per paisa___es farcits de ___eranis i de ___inestes
fero___es.

• No cal que co___fesse les seues i___enses rebe___ies, perquè tots


saben com és.

Pose accent o dièresi a les paraules que ho necessiten.

• Mai no se que vols, si vas o vens... Ves i fes-te vent!

• No m’he cremat pels pels; feia molt de sol i, inclus, el sol de l’apartament, trai-
dorament pavimentat, cremava.

• La industria d’aquell pais fruix de bona salut i no s’ha reduit gens gracies a
les materies primeres.

• Ara no es hora d’atribuir-ho tot al desti, a tota la serie d’astres i deus roins, que
dius que t’arruinen.

(JQCV) 23
EXEMPLE DE LA PROVA

Subratlle els errors que trobe i corregisca’ls.

• En el fons crec que tu no saps res de tot això i que, acostumat a viure sempre
en grans ciutats, pot ser esta solitud comença a afectar-te més del que ima-
ginaves.

• Li semblava que només n’hi havia papers, però es tractava d’un altre
manuscrit del seu germà.

• La retreia la seua impaciència, ja que ella no més volia obrir el sobre perquè
el contingut de la nota l’havia inquietada profundament.

• Estem farts de què expliques tot el que diem a les reunions: t’ho hem dit tan-
tes vegades que ja t’hauries d’haver aprés la lliçó i ser més discret.

• Els meus germans ja deuen d’estar a punt d’arribar; per tant, aniré arreple-
gant-ho tot mentres tu acabes de vestir-te.

• Ella ha rebut una herència d’un familiar que residia a l’estranger, i el seu
germà vol apoderar-se’n d’esta.

• Si tu mateix no t’entens alhora de fer esta faena, què vols explicar als altres?

24 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

• Lluïsa ve mantenint una actitud d’allunyament, de separació, que em fa


estrany.

• M’he abocat a la finestra i he vist que està plovent. Quina llàstima, ja no


puc anar al parc!

• Normalment, és prou callat; però, quan es posa a parlar, no hi ha qui el


pare.

Escriga la combinació binària de pronoms que corresponga en els buits de les fra-
ses següents.

Exemple

-li-ho
• Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues______

• He trobat els meus llibres a la biblioteca, però tu encara no ______ has tro-
bats.
• Ha comprat un quadre i s’ha entossudit que______col·loqueu allí.
• He comprat una cosa a Marta i vull que______ portes a sa casa.
• Cal crear un hàbit d’estudi als xiquets, però cal fer ______ comprendre.
• Si encara no has donat la medecina a les teues filles, jo ______ donaré.

(JQCV) 25
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga la forma personal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els
buits de les frases següents.

Exemple
deien
• Ells_________________(DIR) les coses clares, però els altres callaven maliciosament.

• Jo no ______________________ (VOLER) que tu ______________________ (FER) res


més.

• Quan ______________________ (VEURE) el que havia fet, ens penedírem de les nos-
tres paraules.

• En cas que els teus fills ______________________ (ADORMIR-SE) d’hora, podries tele-
fonar-me?

• No vull que tu ______________________ (PATIR) per culpa d’esta situació.

• Li he dut la falda perquè me’n ______________________ (DESCOSIR) la vora.

• Encara que nosaltres hui ______________________ (PERDRE) tornaríem a jugar


demà.

Escriga la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als
buits de les frases següents.

Exemple
coent
• Ara m’està__________________(COURE) la ferida.

• Les han ______________________ (DISTRAURE) durant tota la vesprada.

• S’han ______________________ (ABSTENIR) de parlar i els han ______________________


(ATENDRE) bé.

• Es va passar tota la setmana ______________________ (AGRAIR) el favor que li


havia fet.

• Han ______________________ (DIFONDRE) la notícia tan ràpidament com han


pogut.

26
27 GRAU MITJÀ
ÀREA 4
Expressió oral
L’examinand haurà de llegir en veu alta un fragment d’un text, un article o una
notícia d’un diari i farà una intervenció oral:

Exemple
Dos rodes contra els mals fums
Gaudir del diumenge, però sobre dos rodes. Esta és la decisió que van prendre els més de
6.000 valencians que van deixar aparcats els cotxes i van pujar a les seues bicicletes. Este mitjà de
transport va conquistar els principals carrers de València en què s’homenatjava un vehicle tan popu-
lar, entranyable i pràctic per a totes les edats.
Durant el VI Dia de la Bicicleta, que es va caracteritzar pel bon temps i l’ambient festiu, l’e-
quip de trial-bici de la Universitat Politècnica va realitzar un espectacle davant de les atentes mira-
des de centenars de xicotets ciclistes que s’amuntonaven, al costat dels seus pares, en els voltants de
l’Albereda.
"M’agrada molt la bici i quan siga més major pujaré els obstacles", explicava admirat Joan,
de 9 anys, que va acudir a la celebració amb son pare per a participar en esta jornada dedicada a l’es-
port.

De la intervenció oral s’avalua si l’examinand sap:


- Usar el registre adequat a la situació comunicativa.
- Donar la informació necessària segons l’objectiu i la intenció de l’autor.
- Estructurar i ordenar les idees d’una manera lògica i expressar-les clarament.
- Enllaçar correctament les diferents parts de la intervenció.
- Donar a la intervenció oral el valor expressiu adequat a la situació comunicativa.
- Parlar correctament des d’un punt de vista fonètic, morfosintàctic i lèxic.

La intervenció oral podrà ser:


- El comentari o resum de la lectura.
- Una opinió sobre el tema donat per l’examinador.
- Una intervenció oral sobre un tema triat per l’examinand d’entre uns quants pro-
posats per l’examinador.

(JQCV) 27
EXEMPLE DE LA PROVA

ÀREA 1 COMPRENSIÓ I LÈXIC


A. Comprensió

L’examinand llegirà un text i haurà de resoldre algun dels exercicis dels següents tipus:
• Fer un breu resum o comentari sobre el contingut del text.
• Contestar unes preguntes sobre el contingut del text.
• Dir si unes afirmacions són certes d’acord amb el text.
• Triar entre unes quantes propostes la que resumix de manera més completa el
sentit global i tema del text.
• Ordenar correctament les idees principals d’un text.

Exemple
Escriga un resum o un comentari sobre el contingut del text que té a continuació
(4 o 5 línies).
La televisió del futur
Al llarg dels últims mesos, els mitjans de satèl·lits o del cable, i l’única similitud
comunicació han dedicat la màxima atenció amb la televisió convencional és l’existèn-
a la polèmica sobre la televisió digital cia d’un receptor.
terrestre (TDT) que començarà a caminar a Quant al canal de distribució, la verdadera
finals de 2005. Les lluites polítiques i eco- televisió interactiva arribarà amb el cable,
nòmiques pel poder audiovisual han tingut ja que el satèl·lit no és tan dúctil pel que fa
molta rellevància informativa. Com en a la interactivitat. La interactivitat total,
totes les guerres, la batalla digital ha fet però, encara és una utopia, perquè hi ha
que queden en segon terme altres aspectes molts sectors implicats en la seua materia-
d’interés per al públic. Les grans incògnites lització, com ara empreses de continguts,
sobre la nova televisió continuen obertes. xarxes de cable i de telefonia, fabricants
Què significa TDT? Per una banda, el fet de d’ordinadors, etc.
treballar amb formats digitals permet una Esta televisió del futur oferirà la possibili-
major compressió de la informació, la qual tat d’escollir les càmeres en una retrans-
cosa admet la recepció de molts més canals. missió, una opció que suplirà les funcions
Per l’altra, implica receptors més intel·ligents, del realitzador.
que poden saber si el receptor està autoritzat o Navegarem per Internet. Pagarem per veure
no a accedir a un canal, és a dir, si ha pagat o cinema, futbol o documentals, i tot amb una
no. La televisió digital es caracteritza pel qualitat excel·lent. Ens arribaran innom-
fet de ser retransmesa a través dels brables canals temàtics i generalistes, per

(JQCV) 17
EXEMPLE DE LA PROVA

satèl·lit i per cable. Tindrem un televisor de uns quants anys per a la pròxima gran
pantalla plana amb el so estereofònic com revolució televisiva, que tindrà un nom: la
el d’una sala de cinema. Però, encara falten interactivitat total.

B. Lèxic

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes de lèxic. Els exercicis
són de diferents tipus: completar frases amb paraules o locucions que s’ajusten a
la definició que hi ha entre parèntesis, omplir buits de frases posant l’opció correc-
ta, elegir entre diversos significats el que correspon a la locució adverbial, escriure
frases amb les expressions que es proposen en l’exercici, escriure la paraula que
corresponga a cada definició.

Exemple
Complete els buits de les frases següents amb les paraules o les locucions que s’ajus-
ten a la definició que hi ha entre parèntesis.

• És un mal excursionista perquè es desorienta molt sovint; tot i que cal dir que té una
_______________ (INSTRUMENT D’ORIENTACIÓ BASAT EN LES PROPIETATS DELS IMANTS, UTI-
LITZAT ESSENCIALMENT PER A DETERMINAR DIRECCIONS HORITZONTALS A PARTIR
DE LA DIRECCIÓ APROXIMADA NORD-SUD) poc precisa.

• Els meteoròlegs prediuen pluges, i per això ens convé preparar el camp i tirar
l’_______________ (SUBSTÀNCIA ORGÀNICA O MINERAL QUE CONTÉ UN O DIVERSOS ELE-
MENTS QUÍMICS INDISPENSABLES PER AL CREIXEMENT DELS VEGETALS I QUE S’AFIG A LA
TERRA I LA COMPENSA DE LES DEFICIÈNCIES QUE PUGA TINDRE D’ESTOS ELEMENTS).

• Se m’ha fet malbé el _______________ (CONJUNT D’INSTRUMENTS QUE ACTUEN SOBRE EL


MECANISME D’UN VEHICLE, D’UNA MÀQUINA, D’UN APARELL, ETC. I EN PERMETEN LA
DIRECCIÓ I EL CONTROL DEL FUNCIONAMENT) a distància del televisor.

18 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

Òmpliga el buit de cada frase posant l’opció correcta.

Exemple
mig / mitjà
• El tren és un mitjà de transport públic.

nombre / número
• Ha aconseguit un ________________ reduït de vots favorables.

res / gens
• A la mare no li agrada ________________ que li parles d’eixa manera.

tro / tron
• Preparen la seccessió al ________________ reial.

Trie l’opció més adequada al significat correcte de les expressions que hi ha


més avall.

• A la primeria Filar prim


Al començament
Qualitat de prim

• Fer un cap nou Fer-se la cirurgia estètica


Viatjar per la costa
Pegar a algú

• A mans besades Amb molt de gust


Estar satisfet
Abundantment

• Anar aigua amunt Anar bé una cosa


Anar malament una cosa
Caminar amb dificultat

• Picar en ferro fref No tindre seny


Ser molt treballador
Esforçar-se inútilment

(JQCV) 19
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga una frase amb cada una de les expressions següents:

Exemple
de dalt a baix
• M’incomoda sentir que m’estan mirant de dalt a baix.

a totes passades
• ______________________________________________________.

si fa no fa
• ______________________________________________________.

a terminis
• ______________________________________________________.

Escriga la paraula que corresponga a cada definició.

Exemple
Nom que designa la circulació de persones i de vehicles.
• Trànsit.

Membre que forma part del consistori d’un ajuntament, però que no el presidix.
•________________.

Furóncol a la vora d’una parpella, el punt de partida del qual és una glàndula
sebàcia.
• ______________.

Pasta utilitzada per a fer llustrós el calçat.


• ______________.

20 GRAU MITJÀ
ÀREA 2

Expressió escrita
L’examinand haurà de fer un dictat i un exercici d’expressió escrita.
1. El dictat es llegirà tres vegades. La primera, a velocitat normal, a fi que els exa-
minands comprenguen el sentit del text; després, a velocitat lenta, llegint cada
fragment dues vegades seguides, i, finalment, es llegirà una altra vegada tot sen-
cer a velocitat normal.

Exemple
Abans els riuraus eren com els corrals d’ajocar els canyissos // plens de pansa que es dau-
rava al sol, // i a l’hora de l’Ave Maria els desaven davall dels arcs // perquè el vespre i la
nit no feren malbé els raïms. // I encara que he oblidat com feien la pansa // em recorde dels
canyissos per a escampar-la; // dels cubs menuts de fusta, // que ficaven en cada un dels qua-
tre angles del canyís // per poder apilar-ne damunt un altre // i que no s’aixafara la pansa
del primer canyís; // de la fosca rojor del coure de les calderes d’escaldar els raïms... //
També em recorde dels xicons camperols, // dels fills d’eixes dones // que havien treballat de
panseres del meu iaio quan eren fadrines. // Després, no sé què va passar // i la gent comen-
çà l’arrancada dels vinyars, // i, aprofitant els clots dels ceps, plantaren oliveres o garrofers
o ametlers.
A partir del dictat s’avaluen la comprensió oral i la correcció (ortogràfica, morfolò-
gica i sintàctica) de l’expressió escrita. La puntuació ha d’anar d’acord amb el sig-
nificat i la sintaxi del text.
2. L’exercici d’expressió escrita consistirà a redactar un text, que pot ser de caràc-
ter personal (diari, narració) o de caràcter més formal (cartes, avisos, reclama-
cions, instàncies, articles d’opinions, etc.)

Exemple
Escriga una redacció de 150 paraules, com a mínim, sobre un dels temes que li
proposem a continuació.
a) Experiències agradables: cal recordar-les?.
b) Ens relacionem bé amb la naturalesa?.

Per a avaluar els textos es tenen en compte els aspectes següents:


- Les parts del text han d’estar disposades correctament segons el tipus de text
(carta, article d’opinió, etc.).
- La intenció del text ha d’estar expressada clarament i ha de correspondre’s
amb la finalitat demanada.
- S’ha d’utilitzar el registre, la varietat i el to adequats a l’objectiu, al destinatari i
a la situació comunicativa.

(JQCV) 21
ÀREA 3

Domini pràctic del sistema lingüístic.


- L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes d’ortografia i de
morfosintaxi.
- Els exercicis són de diferents tipus: omplir els buits de les paraules d’un text o d’u-
nes frases, completar frases, indicar les respostes correctes, exercicis de resposta
múltiple...

Exemples
Òmpliga els buits de les frases següents. Pose la grafia o grafies corresponents i, si
considera que no cal cap grafia, indique-ho amb el signe Ø.

• El còns___l és l’agent diplomàtic encarregat per un go___ern de protegir


els intere___os dels súbdits d’un estat en un altre estat.

• El futbolist___ j___venil va desmaiar-se durant un partit de futbol. Va perdre el


coneix___ment mi___a hora, a___ans de tornar en si.

• He compro___at que l’educan___ no re___ l’educació que cal esperar de


l’escola, encara que mostra una bona actitu___.

• En l’última excursió ___em vaig trencar la b___usa blava i el xanda___ verd.

• A prop de palau, Susa___a, la pà___ida don___ella de sa ma___estat la


reina, anava confo___a entre tanta gent.

Pose accent o dièresi a les paraules que en necessiten.

• Miquel es el guia turistic d’aquella esglesia romanica construida fa molts segles.

• Disparar amb polvora de rei vol dir no ajustar-se a la situacio economica que es te.

• Les quatre peces del joc d’escacs que es mouen en diagonal,avant o arrere,una
casella o mes, sense passar per damunt de cap altra peça, s’anomenen alfils.

• Sembla increible: Marius, el seu net, tot allo que es proposa ho aconseguix;
pero a vegades actua de manera egoista, perque no valora el be comunal.

• El curs del riu obeix a una orografia molt complexa; tot i aixo, no et preocu-
pes, que et puc conduir per diferents llocs i no ens quedarem aillats.

(JQCV) 23
EXEMPLE DE LA PROVA

Subratlle els errors morfològics o sintàctics i coregisca’ls davall de cada frase.

• Tinc que dir-te que, a la reunió que tingué lloc el proppassat dissabte 22 de
març, vingueren els propietaris, la policia i l’alcaldessa.

he de

• Ja ha arribat l’hora de pensar en les vacacions! Sorprenga als que més esti-
ma amb un regal redó perquè s’ho mereixen.

• En este banc vosté té crèdit. Només per ser client, pot disposar de 25.500 euros
en el moment en el que els necessite. L’ajudem a fer realitat els seus somnis.

• El dia de Sant Antoni, patró dels animals, els veïns de Vilafranca es concen-
tren en carregar els troncs fins a la plaça del poble.

• Des de que naixem fins que madurem, la grandària del cervell es quadruplica
i la configuració queda influïda de manera significativa per les experièn-
cies i els estímuls de l’entorn social, sobretot durant els primers quinze anys.

• Paracels, metge i científic suís que va viatjar per tota Europa i per l’Orient, va
ser un autèntic pioner, reconegut com a tal per la moderna ciència mèdica.

• Si tenim en compte els resultats que han obtingut en les eleccions, deuen
estar molt satisfets. És necessari, però, que facen un gran esforç a l’hora d’a-
plicar les propostes electorals, doncs no serà fàcil dur-les a terme.

24 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

• En l’actualitat els sentiments d’aprensió, dubte i por semblen haver-se convertit en


ingredients permanents de la vida.És precís conrear la capacitat de superació.

• Abans de l’actuació, la soprano va exigir que en el seu camerino hi


haguera aire condicionat. L’empresa que gestionava l’espectacle ho va
fer molt mal, perquè no considerà la seua petició.

• Els recursos per a aprendre a destriar les idees supèrflues de les que
són importants els hem de tindre presents a l’hora de redactar.

• Hi ha que dir que les treballadores socials del nostre consistori cada dia
treballen més. D’haver sabut que estaven molestes per eixa situació hau-
ríem estudiat una nova normativa que fixara un salari nou.

Escriga el pronom feble, o la combinació de pronoms febles que corresponga, en


els buits de cada frase.

Exemple

-li-ho
• Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues______

• Vaig dir a les teues companyes que vingueren hui i ______ vaig recordar anit.
• No m’acostumaré mai a les teues dèries. Sent dir-t’ho. però mai no ______
acostumaré.
• Saps si ha demanat el llibre a la mestra? Crec que va demanar ______ ahir.
• Les alumnes van demanar explicacions i jo ______ vaig donar poques.
• És molt simpàtic, veritat? A mi, sempre ______ ha semblat.
(JQCV) 25
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga la forma personal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els
buits de les frases següents.

Exemple
deien
• Ells_________________(DIR) les coses clares, però els altres callaven maliciosament.

• Sempre que fumes em ve el fum i jo ______________________ (TOSSIR) molt.

• El director és una persona responsable i, per tant, no crec que


_____________________ (DEFUGIR) les responsabilitats del seu càrrec.

• Jo, ara, cada dia, després de dinar ______________________ (APARÉIXER) per casa
dels meus amics.

• Ep, vosaltres! ______________________ (BEURE) aigua, que la necessiteu.

• El granger voldria que el vedell no ______________________ (NÀIXER) fins demà.

• Fa una estona, mentres tu ______________________ (OIR) les cançons del disc. jo


rentava els plats.

• Deixeu que les creïlles ______________________ (BULLIR) mitja hora més, per favor.

Escriga la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els
buits de les frases següents.

Exemple
coent
• Ara m’està__________________(COURE) la ferida.

• Entens per què han ______________________ (CONCLOURE) les negociacions?

• Es passa el matí ______________________ (DUR) els menuts a l’escola.

• Com que s’ha casat està ______________________ (VIURE) un dels millors


moments.

• La gimnasta ha ______________________ (MERÉIXER) millor puntuació.

• Han ______________________ (PERMETRE) el muntatge de l’escenari en el carrer.

26
27 GRAU MITJÀ
ÀREA 4
Expressió oral
L’examinand haurà de llegir en veu alta un fragment d’un text, un article o una
notícia d’un diari i farà una intervenció oral:

Exemple
Què fem amb el fem?
La notícia del tancament de la planta de tractament de residus sòlids urbans d’Ador ha sigut rebu-
da amb satisfacció pels veïns de la Safor. El fem de la Safor es traslladarà als abocadors de Dénia i Villena,
unes plantes que, segons diverses fonts, estan al límit de la seua capacitat i que també desperten el rebuig
dels pobladors de la Marina i el Vinalopó.

La gestió i el tractament que actualment es fa dels residus sòlids urbans ocasiona no pocs proble-
mes i maldecaps als qui es veuen «obligats» a conviure amb el problema: pudor, contaminació d’aigües,
plagues, problemes de soroll i trànsit... De fet, el fem s’ha convertit en un dels problemes ambientals més
preocupants i la solució es veu molt lluny encara. Tots els indicadors mostren que les polítiques destinades
a la reducció de residus sòlids urbans han sigut un fracàs. Continuem acumulant fem en els abocadors i en
les plantes de tractament, i, el que és més greu encara, la tendència és creixent; és a dir, cada vegada pro-
duirem més fem.

Les propostes de reciclatge tampoc no donen els resultats esperats segons els ecologistes, que
reclamen mesures contundents perquè el reciclatge no depenga del voluntarisme del consumidor.

De la intervenció oral s’avalua si l’examinand sap:


- Usar el registre adequat a la situació comunicativa.
- Donar la informació necessària segons l’objectiu i la intenció de l’autor.
- Estructurar i ordenar les idees d’una manera lògica i expressar-les clarament.
- Enllaçar correctament les diferents parts de la intervenció.
- Donar a la intervenció oral el valor expressiu adequat a la situació comunicativa.
- Parlar correctament des d’un punt de vista fonètic, morfosintàctic i lèxic.

La intervenció oral podrà ser:


- El comentari o resum de la lectura.
- Una opinió sobre el tema donat per l’examinador.
- Una intervenció oral sobre un tema triat per l’examinand d’entre uns quants pro-
posats per l’examinador.

(JQCV) 27
EXEMPLE DE LA PROVA

ÀREA 1
COMPRENSIÓ I LÈXIC
A. Comprensió
L’examinand llegirà un text i haurà de resoldre algun dels exercicis del tipus següent:
• Fer un resum o comentari breus sobre el contingut del text.
• Contestar unes preguntes sobre el contingut del text.
• Dir si unes afirmacions són certes d’acord amb el text.
• Triar entre unes quantes propostes la que resumix de manera més completa el
sentit global i tema del text.
• Ordenar correctament les idees principals d’un text.

Exemple
Escriga un resum o un comentari sobre el contingut del text que té a continuació
(4 o 5 línies).

La medusa, ama de la mar


A banda de l’alta temperatura de l’aigua de la en un ambient molt favorable on aconseguixen
mar, els banyistes de les nostres platges van tro- aliment fàcilment.
bar l’estiu passat una presència extraordinària de Quant a la temperatura de l’aigua, el fet que
meduses. Xàbia, Benidorm, la Vila Joiosa són esta siga més elevada afavorix el desenvolupament
només alguns dels municipis costaners que es de la vida de la medusa, que preferix les aigües
van veure afectats per la incòmoda presència càlides. A més, l’augment de la temperatura per-
d’este invertebrat que sol viure a les aigües met que algunes espècies tropicals que abans no
llunyanes de la costa. entraven a la Mediterrània, perquè els resultava
Algunes veus van culpar les dessaladores de massa freda, puguen viure-hi molt a gust.
provocar esta afluència massiva de meduses al El tercer element que explica l’arribada mas-
litoral valencià. Però pareix que les raons són siva de les meduses a les platges de la
tres: la contaminació, la temperatura de l’aigua i Mediterrània és la sobrepesca. L’excés en les
la reducció del nombre d’espècies predadores a captures pesqueres ha provocat, si no l’extinció,
causa de la sobreexplotació pesquera. Pel que fa sí una minva molt important de les espècies que
al primer factor, la contaminació, s’ha d’assenya- s’alimentaven de les meduses.
lar que en una mar rica en nutrients (contami- Els experts troben que cal reduir la flota
nants), com succeïx a la Mediterrània, a causa pesquera internacional. Una proposta és la
de la contaminació atmosfèrica o dels residus creació de reserves marines, zones on esti-
agrícoles que hi arriben, les meduses es troben ga prohibida la pesca. No s’ha d’oblidar

(JQCV) 17
EXEMPLE DE LA PROVA

que, si no es posa fre a la sobrespesca, la volen, però els països pobres van quedant-se
seguretat alimentària no està garantida. Els sense recursos, un fet que complicarà encara més
països rics encara diposen de tot el peix que les relacions entre el nord i el sud en el futur.

B. Lèxic

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes de lèxic. Els exercicis
són de diferents tipus: completar frases amb paraules o locucions que s’ajusten a
la definició que hi ha entre parèntesis, omplir buits de frases amb l’opció correcta,
elegir entre diversos significats el que correspon a la locució adverbial, escriure fra-
ses amb les expressions que es proposen en l’exercici, escriure la paraula que
corresponga a cada definició.

Exemples
Complete els buits de les frases següents amb les paraules o les locucions que s’ajus-
ten a la definició que hi ha entre parèntesis.

• Antigament les ames de casa debanaven el fil de llana en _______________ (BOLA OBTIN-
GUDA ENROTLLANT UN FIL SOBRE ELL MATEIX) per teixir posteriorment els jerseis.

• Carles està enjogassat com un _______________ (CRIA DEL GOS,DEL LLOP,DE L’ÓS,DEL LLEÓ
O D’ALTRES ANIMALS MAMÍFERS).

• Els meus pares no van poder arrimar completament el moble a la paret perquè el
_______________ (FRIS QUE ES COL·LOCA EN LA PART INFERIOR D’UNA PARET) era massa alt.

18 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

Òmpliga el buit de cada frase posant l’opció correcta.

Exemple
mig / mitjà
• El tren és un mitjà de transport públic.

fica / posa
• Sense ulleres no puc veure què ________________ a la pantalla.

escorcollen / registren
• Els policies ________________ tothom qui entra per assegurar-se que no
duen armes amagades.

composar / compondre
• El meu professor de literatura va ________________ un poema preciós.

Trie l’opció més adequada al significat correcte de les expressions que hi ha


més avall.

• Fer denteta Menjar un aperitiu


Esmussar
Provocar enveja

• Comptat i debatut Discutir


Sense analitzar
Considerat tot

• Fer el pes Arribar a un pes determinat


Satisfer
Fer caure en error

• Gastar fums Estalviar


Presumir
Gastar en coses inútils

• Guanyar-se les garrofes Guanyar molts diners


Treballar per mantindre’s
Convéncer

(JQCV) 19
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga una frase amb cada una de les expressions següents:

Exemple
de dalt a baix
• M’incomoda sentir que m’estan mirant de dalt a baix.

si molt convé
• ______________________________________________________.

adés
• ______________________________________________________.

si més no
• ______________________________________________________.

Escriga la paraula que corresponga a cada definició.

Exemple
Nom que designa la circulació de persones i de vehicles.
• Trànsit.

Confitura de codony.
• ________________

Fruit de l’esbarzer.
• ________________

Conjunt de signes o de normes que formen un vocabulari, una clau, etc.


• ________________

20 GRAU MITJÀ
ÀREA 2

EXPRESSIÓ ESCRITA
L’examinand haurà de fer un dictat i un exercici d’expressió escrita.
1. El dictat es llegirà tres vegades. La primera, a velocitat normal, a fi que els
examinands comprenguen el sentit del text; després, a velocitat lenta, llegint
cada fragment dues vegades seguides, i, finalment, es llegirà una altra vega-
da, tot sencer, a velocitat normal.

Exemple
Els dies següents corregim els dossiers. // A l’hora de valorar-ho tot conjuntament, // hi ha un
garbuix de notes que fa feredat. // Hi ha notes d’actituds, procediments i continguts // per alumne
i dia de treball. // Hi ha les notes del dossier: // la nota de l’alumne per cada matèria, // la nota del
grup en conjunt // i, finalment, les notes per individu i per grup de l’avaluació oral. // Es fan
uns càlculs complicadíssims, plens de tants per cents, // sumes, divisions, algoritmes. // Molts
professors no coneixem els alumnes que ens ha tocat avaluar. // No sabem, en un grup, quins
alumnes han treballat // i quins simplement han anat a remolc dels que treballaven. //
Estos últims anys, han aparegut empreses que resolen els maldecaps // que comporta l’or-
ganització del crèdit de síntesi. // Cases de colònies que acullen els alumnes durant uns dies, //
amb monitors que els guien en la realització del crèdit.

A partir del dictat s’avaluen la comprensió oral i la correcció (ortogràfica, morfolò-


gica i sintàctica) de l’expressió escrita.
2. L’exercici d’expressió escrita consistirà a redactar un text, de 150 paraules com
a mínim, de contingut d’interés general.

Exemple
Escriga una redacció de 150 paraules, com a mínim, sobre un dels temes que li
proposem a continuació.
a) Les persones majors estan desprotegides? Qui tindrà cura de les per-
sones majors?

b) Els balls de saló, exercici físic o entreteniment?

Per a avaluar els textos es tenen en compte els aspectes següents:


- Les parts del text han d’estar disposades correctament segons el tipus de text
(carta, article d’opinió, etc.).
- La intenció del text ha d’estar expressada clarament i ha de correspondre’s
amb la finalitat demanada.
- S’ha d’utilitzar el registre, la varietat i el to adequats a l’objectiu, al destinatari i
a la situació comunicativa.

(JQCV) 21
ÀREA 3

DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC


L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes d’ortografia i de
morfosintaxi. Els exercicis són de diferents tipus: omplir els buits de les paraules, com-
pletar frases amb formes verbals o pronoms febles, completar frases tenint en
compte l’accentuació, detectar els errors morfològics i sintàctics.

Exemples
Òmpliga els buits de les frases següents. Pose la grafia o grafies corresponents i, si
considera que no cal cap grafia, indique-ho amb el signe Ø.

• El trio___f del violonce___ista txec en l’e___tranger ha tingut una gran


repercu___ió, un gran ressò, en la pre___sa del seu país.

• Per falta de pro___es, el jutge anu___à la sentència que conde___nava el


pre___umpte assassí a deu anys de pre___ó.

• Hem tro___at una llebre entre el fulla___e quan ens hem endin___at en el
bosc d’al___ines i de roures.

• Li han posat una do___i de tranquil·litzant amb la ___eringa, perquè patia


una crisi___ nerviosa

• La re___olució su___eria un casti___ per al culpable.

Pose accent o dièresi a les paraules que en necessiten.

• Les xifres son concloents: el 82% dels accidents es produix de nit. El 90%
del transit es percep visualment i la mitat dels conductors te mes de 40
anys, una edat en que la vista comença a perdre agudesa.

• Llucia! Que no m’escoltes? Ara mateix et deia que la teua veina posa la
radio fortissima i no es pot estar tranquil en l’estudi.

• Un contingut elevat de iode millora l’efecte, pero a expenses d’un aug-


ment de l’osmosi, relacionada amb els efectes diuretics del renyo.

• Raul i tu treballaveu en la industria textil; ara ho feu en l’administracio de


Justicia.
(JQCV) 23
EXEMPLE DE LA PROVA

Subratlle els errors morfològics o sintàctics i coregisca’ls davall de cada frase.


Exemple
• Tinc que dir-te que, a la reunió que tingué lloc el proppassat dissabte 22 de
març, vingueren els propietaris, la policia i l’alcaldessa.

he de

• Fa cinc anys que portem estudiant la carrera d’econòmiques i encara no


hem aconseguit aprovar-la, tot i que fem un gran esforç cada curs

• Com que els locals de l’associació estan tan bruts, la junta directiva ha deci-
dit llogar unes persones per a què els netegen cada divendres a la vespra-
da.

• Fixem-nos com deu ser de difícil, per a una persona vella, conservar la imat-
ge d’ella mateixa que ha tardat tota la vida en construir.

• Hi ha que reconéixer que algunes persones naixen amb molta sort. Unes
altres, però, no en tenen tanta.

• La mirada mútua és un important mecanisme pel que els interactuants con-


duïm l’intercanvi de fluxos informatius i de rols, ara com parlants i ara com a
oients, en una conversació.

• Ha degut de vindre mentres estàvem fora de casa, perquè ha deixat les


claus damunt de la tauleta del rebedor.

24 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

• Abans de què comenceu a discutir, és millor que mireu de canviar de


conversació. Altrament, ja sabeu com acabeu sempre.

• Tot i que la situació de la dona en la societat actual és molt millor que no


abans, encara queda molt que fer en el món del treball, l’educació, etc.

• A l’acte final vingueren vàries persones per organitzar, conjuntament, el


viatge de fi de curs a Mallorca i el festival que tindrà lloc a la sala d’actes
de l’escola.

• Ells mateixos em van confirmar la notícia de la separació: feia molt de temps


que venien pensant-ho, i al final s’havien decidit a sol·licitar el divorci.

Escriga el pronom feble, o la combinació de pronoms febles que corresponga, en


els buits de cada frase.

Exemple
li-ho.
• Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues______

• Has buscat l’expedient pel calaix? Sí, però no he trobat.


• Vas comentar a les amigues que aniríem al cine o no vas comentar?
• Si heu dut els paraigües, procureu no deixar quan eixiu de classe,
que sempre els oblideu.
• Has enviat el paquet a les proveïdores, i jo no volia enviar !
• Maria es delix per esta classe de bombons de xocolate. Si
dónes uns quants la faràs feliç.
(JQCV) 25
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga la forma personal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els
buits de les frases següents.

Exemple
deien
• Ells_________________(DIR) les coses clares, però els altres callaven maliciosament.

• Ep, vosaltres! ______________________ (COMPRENDRE) la nostra actitud!Encara no


hem acabat el treball.

• Cada volta que ella conta acudits ens _____________________ (RETÓRCER) de riure.

• Que l’empresa ______________________ (PRODUIR) tant com puga i tots guanyarem.

• Ell és molt responsable i no crec que ______________________ (DEFUGIR) la seua


responsabilitat.

• Cal que ens ______________________ (ADEQUAR) a l’espai que tenim i prou.

• Al principi tots els alumnes ______________________ (RIURE) obertament les seues


gràcies, però ara ja no ho fan.

• Deixa’ls estar! Que ______________________ (FER) el que creguen oportú.

Escriga la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els
buits de les frases següents.

Exemple
coent
• Ara m’està__________________(COURE) la ferida.

• ______________________ (CRÉIXER) tan de pressa com creix, necessitaroba nova.

• En la felicitació han ______________________ (INCLOURE) una fotografia de la familia.

• Els meus amics han ______________________ (NÀIXER) a Colòmbia.

• Ha passat la reunió ______________________ (DIR) despropòsits i mentides.

• La delegada ha ______________________ (DEFENDRE) la nostra proposta en la reunió.

26 GRAU MITJÀ
ÀREA 4
EXPRESSIÓ ORAL
L’examinand haurà de llegir en veu alta un fragment d’un text, un article o una
notícia d’un diari i farà una intervenció oral.

Exemple

Popeye és un bluf
En la dècada de 1890, un investigador nord-americà va disseccionar una fulla d’espinac per
analitzar-ne les propietats químiques. Conta la llegenda que la seua secretària, en el moment de
passar les dades en net, va cometre un xicotet error tipogràfic: en lloc d’escriure 3,0 mg de
ferro hi va posar 30 mg. Este simple desplaçament de la coma –potser a causa del mateix cien-
tífic, que no remarcaria bé que es tractava de 3,0 i no de 30, perquè donava per fet que era evi-
dent– va crear un dels mites més grans de la nostra història recent, la creença que els espinacs
contenen molt de ferro. Als Estats Units el consum d’esta verdura va créixer a partir d’aquell
moment un 30%, i això va fer que dos dibuixants crearen el famós i irreductible Popeye, sem-
pre armat dels energètics i prodigiosos pots d’espinacs.

No cal dir que encara hui en dia hi ha molta gent que creu que els espinacs són particular-
ment nutritius. Els errors arrelen com el gram en la contextura mental dels pobles. Gràcies a
una falsedat de calibre monumental, el món sencer ha engolit espinacs. Ara se sap que els 3,0
mg de ferro que conté de mitjana l’espinac no són massa assimilables pel nostre cos.

De la intervenció oral s’avalua si l’examinand sap:


- Usar el registre adequat a la situació comunicativa.
- Donar la informació necessària segons l’objectiu i la intenció de l’autor.
- Estructurar i ordenar les idees d’una manera lògica i expressar-les clarament.
- Enllaçar correctament les diferents parts de la intervenció.
- Donar a la intervenció oral el valor expressiu adequat a la situació comunicativa.
- Parlar correctament des d’un punt de vista fonètic, morfosintàctic i lèxic.

La intervenció oral podrà ser:


- El comentari o resum de la lectura.
- Una opinió sobre el tema donat per l’examinador.

(JQCV) 27
EXEMPLE DE LA PROVA

ÀREA 1
COMPRENSIÓ I LÈXIC
A. Comprensió
L’examinand llegirà un text i haurà de resoldre algun dels exercicis del tipus següent:
• Fer un resum o comentari breus sobre el contingut del text.
• Contestar unes preguntes sobre el contingut del text.
• Dir si unes afirmacions són certes d’acord amb el text.
• Triar entre unes quantes propostes la que resumix de manera més completa el
sentit global i tema del text.
• Ordenar correctament les idees principals d’un text.

Exemple
Escriga un resum o un comentari sobre el contingut del text que té a continuació
(4 o 5 línies).

Tots Sants a Cocentaina


La festivitat de Tots Sants se celebra 40 dies el final de l’any agrari, una vegada arreple-
després de l’equinocci de la tardor. gada la garrofa, pelada l’ametla i xafat el
Coincidint amb este fet, a Cocentaina té raïm en el trull. Era el moment per a
lloc una de les fires de carrer més antigues adquirir nous animals i utensilis per al
del país. Un gran mercat a l’aire lliure on camp. Era el moment de la fira.
pots trobar tot el que imagines: des de Hui en dia, s’ha adaptat al gran creixe-
cotxes o les més modernes maquinàries ment industrial i a l’actual estructura social
agrícoles i industrials, fins a productes ali- i econòmica, i s’ha convertit en una cita
mentaris, d’artesania o les més espectacu- obligada per a la gent de les comarques
lars antiguitats. valencianes. En l’actualitat és un clar expo-
La fira oferix més de 70.000 metres nent de l’evolució del sector primari, base
quadrats de superfície, que es repartixen fonamental fins fa pocs anys de l’economia
entre les 700 parades dels expositors. La de la comarca.
fira es mescla a la zona de la Vila amb un No s’ha d’oblidar la part gastronòmica
mercat medieval, i amb un altre d’islàmic al de la fira: l’olleta, les facedures de dacsa,
Raval. els mentirons, la pericana o l’espencat de
L’any 1346, Pere IV el Cerimoniós va bacallà, que són alguns dels seus plats tradi-
firmar un privilegi pel qual concedia la fira cionals més exquisits. Entre les tapes
de Tots Sants a Cocentaina, coincidint amb típiques estan els tostons, els roviols i la

(JQCV) 17
EXEMPLE DE LA PROVA

sangueta, i entre les postres més tradicionals begudes típiques contestanes, cal esmentar
cal tastar les mantecades i els pastissets de l’herbero, la mentira i les infusions d’herbes
moniato i d’ametla. També, entre les de la serra de Mariola.

B. Lèxic

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes de lèxic. Els exercicis
són de diferents tipus: completar frases amb paraules o locucions que s’ajusten a
la definició que hi ha entre parèntesis, omplir buits de frases amb l’opció correcta,
elegir entre diversos significats el que correspon a la locució adverbial, escriure fra-
ses amb les expressions que es proposen en l’exercici, escriure la paraula que
corresponga a cada definició.

Exemples
Complete els buits de les frases següents amb les paraules o les locucions que s’ajus-
ten a la definició que hi ha entre parèntesis.

• Eixes portes no tenen sinó un _______________ (SUBSTÀNCIA QUE S’APLICA A UNA SUPERFÍCIE I
QUE QUAN S’ASSECA LI DÓNA BRILLANTOR I LA PROTEGIX) d’il·lustració.

• Té un tic a l’ull i no para de moure la _______________ (CADA UNA DE LES ESTRUCTURES QUE
COBRIXEN I PROTEGIXEN ELS ULLS DE LA DESSECACIÓ I DE LES PARTÍCULES ESTRANYES) dreta.

• El document que m’han expedit no porta cap _______________ (MATRIU QUE PORTA GRA-
VADA EN RELLEU LA IDENTIFICACIÓ D’UNA PERSONA O INSTITUCIÓ, PER A ESTAMPAR-LA A PRESSIÓ EN UN

DOCUMENT); potser tindrà problemes.

18 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

Òmpliga el buit de cada frase posant l’opció correcta.

Exemple
mig / mitjà
• El tren és un mitjà de transport públic.

crom / cromo
• Vestit de tants colors, aquell home va fet un .

aparentar / aparençar
• Vol qualitats que no té.

drac / dragó
• Cada nit acudix el mateix al fanal del balcó.

Trie l’opció més adequada al significat correcte de les expressions que hi ha


més avall.

• Caure en el parany Caure en la trampa


Caure un bac
Tindre problemes econòmics

• Garbellar l’aigua Cansar-se


Ser molt delicada
Fer una cosa inútil

• Fer l’aleta Volar


Afalagar
Molestar

• Ser llarg d’ungles Ser una fera


Ser un lladre
Ser un garrepa

• Traure el gat del sac Eixir de dubtes


Ser màgic
Alliberar

(JQCV) 19
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga una frase amb cada una de les expressions següents:

Exemple
de dalt a baix
• M’incomoda sentir que m’estan mirant de dalt a baix.

a coves
• ______________________________________________________.

de mal grat
• ______________________________________________________.

en un bufit
• ______________________________________________________.

Escriga la paraula que corresponga a cada definició.

Exemple
Nom que designa la circulació de persones i de vehicles.
• Trànsit.

Capa externa dura que cobrix una cosa de matèria més tova o molla.
• ________________

Alteració del sentit de l’equilibri caracteritzada per una sensació de rodament


de cap.

• ________________

Bou, vaca, que no té més d’un any d’edat.


• ________________

20 GRAU MITJÀ
ÀREA 2

EXPRESSIÓ ESCRITA
L’examinand haurà de fer un dictat i un exercici d’expressió escrita.
1. El dictat es llegirà tres vegades. La primera, a velocitat normal, a fi que els
examinands comprenguen el sentit del text; després, a velocitat lenta, llegint
cada fragment dues vegades seguides, i, finalment, es llegirà una altra vega-
da, tot sencer, a velocitat normal.

Exemple
La duquessa sentí redoblada la seua ràbia i... el seu amor.//
Aquella nit, en la seua cambra, // donà gràcies a Déu i al pare sant Vicent // per haver eixit en bé
d’aquell terrible destret. // Innocent com era, s’adormí tranquil·la; // creia que la lluita havia acabat
// quan ben bé tot just començava. //
La duquessa va continuar fent-li insinuacions d’amor // i, sentint-se menyspreada per ell, // va
intentar una segona i més perillosa intriga. //
En una de les muntanyetes que hi havia vora el poble, // existia per aquells temps una serp
grossíssima // que horroritzava des de feia anys els habitants de la rodalia. //
Un matí, després que la duquessa havia afalagat // el seu espòs amb dolça i esplendorosa con-
versa, // li digué tota intrigant: // “Voleu conéixer què diu ara el nostre incomparable patge?”.

A partir del dictat s’avaluen la comprensió oral i la correcció (ortogràfica, morfolò-


gica i sintàctica) de l’expressió escrita.
2. L’exercici d’expressió escrita consistirà a redactar un text, de 150 paraules com
a mínim, de contingut d’interés general.

Exemple
Escriga una redacció de 150 paraules, com a mínim, sobre un dels temes que li
proposem a continuació.
a) Els mitjans de comunicació: ens informen o ens desinformen?

b) Què es valora més en els concursos actuals de televisió: els coneixements o


altres aspectes?

Per a avaluar els textos es tenen en compte els aspectes següents:


- Les parts del text han d’estar disposades correctament segons el tipus de text
(carta, article d’opinió, etc.).
- La intenció del text ha d’estar expressada clarament i ha de correspondre’s
amb la finalitat demanada.
- S’ha d’utilitzar el registre, la varietat i el to adequats a l’objectiu, al destinatari i
a la situació comunicativa.

(JQCV) 21
ÀREA 3

DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC


L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes d’ortografia i de
morfosintaxi. Els exercicis són de diferents tipus: omplir els buits de les paraules, com-
pletar frases amb formes verbals o pronoms febles, completar frases tenint en
compte l’accentuació, detectar els errors morfològics i sintàctics.

Exemples
Òmpliga els buits de les frases següents. Pose la grafia o grafies corresponents i, si
considera que no cal cap grafia, indique-ho amb el signe Ø.

• Després d’una incontrolable persecu___ió, la va ma___prendre i la va fer


refle___ionar sobre la seua actitu___.

• En___adernava les revistes fent pre___ió amb un ta___ó de llet, perquè no


tenia por de destro___ar-les.

• Des de l’inici va su___erir que calia ca___iar les coses des de l’orige___, i
no deixar que l’a___ar hi influïra.

• La fundació ha arri___at a ser autosuficient i ha ___conseguit mi___orar les


condicions de vida dels ciutadans, gràcies a un pro___ecte que capaci-
ta i especiali___a els membres de la comunitat.

• A la su___dita senyora la perdien l’exce___iva confiança en ella mateixa


i el me___spreu cap als altres.
Pose accent o dièresi a les paraules que en necessiten.

• O siga, que indigena no ve de la paraula indi, sino que vol dir ‘nascut aci,
nadiu, aborigen, autocton...’.

• L’abus cronic de cocaina pot tallar les ramificacions de les neurones pira-
midals, unes cel·lules crucials que hi ha al cervell.

• Raimon! Et deia que la vida es un combat quotidia contra la propia estu-


pidesa.

• Sense cap anim de presumpcio i en una atmosfera de confiança,


podem dir que ja ens ho pensavem. Pero s’agraix saber-ho de primera
ma, perque aixi s’expliquen moltes coses.
(JQCV) 23
EXEMPLE DE LA PROVA

Subratlle els errors morfològics o sintàctics i coregisca’ls davall de cada frase.


Exemple
• Tinc que dir-te que, a la reunió que tingué lloc el proppassat dissabte 22 de
març, vingueren els propietaris, la policia i l’alcaldessa.

he de

• La nostra pretensió no és, ni de bon tros, apuntar-nos a l’última moda, si no pre-


cisament contribuir d’alguna manera a destacar el poder de les emocions.

• Els teus problemes tal vegada deuen de tindre el seu inici en els diners de
les estrenes de Nadal, veritat?

• Hi ha vegades en les que el destí és com una tempesta d’arena molt xico-
teta que no para de canviar de direcció. Tu intentes evitar-la, però la tem-
pesta et seguix.

• Quants xiquets portava en aquella excursió? En total, setze. A part dels que
estaven malalts, hi venia tota la classe. Eren huit xiquets i huit xiquetes. N’hi
havia cinc nanos que havien sigut evacuats de la zona.

• Sense adonar-te’n, el seu somni ha embolcallat la teua consciència. Suau i


càlidament, com el líquid amniòtic.

• La biblioteca era com la meua segona casa. A causa de que hi anava


cada dia, vaig acabar coneixent totes les bibliotecàries que hi treballaven.

24 GRAU MITJÀ
EXEMPLE DE LA PROVA

• Quan contemple el paisatge, recupere la sensació de calidesa i de serenor


que tant vaig tardar en aconseguir. Tot anirà bé, em dic després de respirar
profundament.

• La família no ha escatimat mai en res que tinga que veure amb la literatu-
ra. Normalment, en famílies així, sempre hi ha un descendent que dilapida
la fortuna.

• La llibertat es mou entre uns paràmetres coneguts i acceptats, fins i tot ple-
nament volguts, la qual cosa reforça la responsabilitat i el joc net. La perso-
na se sent prou segura, i valora i estima els demés.

• Quan vaig veure les tres primeres criatures paralitzades i estirades a terra,
vaig pensar que pot ser havien tastat un bolet verinós. En esta zona hi ha
bastants bolets tòxics que poden arribar a ser letals.

Escriga el pronom feble, o la combinació de pronoms febles que corresponga, en


els buits de cada frase.

Exemple
li-ho.
• Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues______

• Has trobat la caçadora en la botiga que et vaig dir? Sí, he trobada.


• Si les teues xiquetes volen menjar dolços, compra de tant en tant.
• Volem que ens contes l’esdeveniment. Per favor, conta ja!
• Ja sé que li han regalat una nova moto de gran cilindrada, però el que no
sé és qui ha regalada.
• Rosa, saps que no m’agrada repetir-te tot el que em van dir, però
repetiré una vegada més.
(JQCV) 25
EXEMPLE DE LA PROVA

Escriga la forma personal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els
buits de les frases següents.

Exemple
deien
• Ells_________________(DIR) les coses clares, però els altres callaven maliciosament.

• La nova llei (PERMETRE) que les parelles de qualsevol opció


sexual puguen casar-se.

• Et dic que jo no aprofite ni (SERVIR) per a estes coses.

• L’anguila s’escapa i s’ (ESMUNYIR) entre les mans.

• Que jo hui en dia (COSIR) tan bé és gràcies a ma mare.

• Tal com jo pense, no (CONCEBRE) una actuació així.

• Ei, vosaltres, -me (ATENDRE) un instant, per favor.

• Que vosaltres (PODER) parlar sobre el tema no vol dir que elles
ho (FER).

Escriga la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els
buits de les frases següents.

Exemple
coent
• Ara m’està__________________(COURE) la ferida.

• L’àrbitre ha xiulat falta i ha ______________________ (DETINDRE) el joc.

• Escolta, ja has ______________________ (TRAURE) la roba d’hivern de l’armari?

• ______________________ -te (CONÉIXER) com et conec, crec que ho faràs bé.

• M’han ______________________ (INTERROMPRE) tres vegades.

• En este curs, el meu fill està ______________________ (TRAURE) bones notes.

26 GRAU MITJÀ
ÀREA 4
EXPRESSIÓ ORAL
L’examinand haurà de llegir en veu alta un fragment d’un text, un article o una
notícia d’un diari i farà una intervenció oral.

Exemple

Drogues de disseny sense risc?


El primer que hem de tindre en compte és que, en el consum de qualsevol droga, sempre hi ha risc
i, per tant, cal ser conscients també del perill de les drogues de disseny. En concret, pel que fa a les
pastilles estimulants que s’agrupen amb el nom d’èxtasi, un dels riscos és que no podem saber què
contenen exactament.
Per una altra banda, els estimulants artificials intenten imitar les substàncies estimulants naturals
que fabrica el cos. La diferència està en el fet que les conseqüències són imprevisibles, perquè cada
ser humà reacciona de manera distinta davant de la introducció d’una substància artificial. Una altra
diferència important és que, mentres que els efectes dels estimulants naturals tenen una durada curta,
els dels estimulants continguts en les drogues de disseny es poden prolongar durant hores. Fet que
impedix que el nostre cos controle l’esforç que realitza.
Hi ha casos de xics i xiques que han mort després de prendre per primera vegada una pastilla. Per
què? Perquè, a més de les palpitacions, sufocacions i nàusees, augmenta la temperatura interna del
cos, fins a fer impossible el funcionament de les cèl·lules. No n’hi ha prou amb beure aigua, perquè
el que hem fet és destruir la capacitat de regular la temperatura interna. La mort, aleshores, és sob-
tada i immediata.

De la intervenció oral s’avalua si l’examinand sap:


- Usar el registre adequat a la situació comunicativa.
- Donar la informació necessària segons l’objectiu i la intenció de l’autor.
- Estructurar i ordenar les idees d’una manera lògica i expressar-les clarament.
- Enllaçar correctament les diferents parts de la intervenció.
- Donar a la intervenció oral el valor expressiu adequat a la situació comunicativa.
- Parlar correctament des d’un punt de vista fonètic, morfosintàctic i lèxic.

La intervenció oral podrà ser:


- El comentari o resum de la lectura.
- Una opinió sobre el tema donat per l’examinador.

(JQCV) 27

You might also like