CATALÀ

LA COMUNICACIÓ

LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE

Signe lingüístic → és un conjunt de sons i grafies que associats a un contingut mental, que comparteixen
els seus trets generals als parlants d'una llengua

Característiques del signe lingüístic:

Arbitrarietat → La relació entre el significat i el significant és convencional i inmotivada un mateix
concepte s’expressa amb significats diferents segons la llengua ( cadira/ chair/ silla )
Linealitat → Els signes linguistics es presenten encadenats successivament en el temps
Concatenació → La unió de diferents signes que permet generar un nombre il·limitat de missatges
Doble articulació → El signe lingüístic format de fonemes i morfemes

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ:

Emisor → es la persona o el col·lectiu que crea i emet el missatge.

Receptor → Està representat per la persona o el col·lectiu que rep el missatge i l’interpreta.
Missatge → És el text amb la informació que l’emisor comunica al receptor .
Codi → És el sistema de signes ( facilita la comunicació ).
Canal → És el mitjà a través del qual s’envia el missatge .
Context → Són les circumstàncies externes.
Soroll → És qualsevol pertorbació que impedeix la comunicació.
FUNCIONS DEL LLENGUATGE:

Funció referencial → Serveix per informar sobre la realitat.

Funció expressiva → Posa en manifest els sentiments i la subjectivitat de l'emissor .
Funció conativa → incideix en el comportament del receptor .
Funció fàtica → Verifica el funcionament del canal .
Funció metalingüística → serveix per parlar sobre la llengua .
Funció poètica → consisteix en posar èmfasi en la forma del missatge explotant les propietats
estètiques de la llengua .
.

FONÈTICA

DEFINICIONS:

Cadena fònica → És una sèrie successiva de sons articulats.

Fonema → És l’entitat abstracta que funciona com la unitat més petita del sistema lingüístic i te la
capacitat de diferenciar paraules .
So → És la realització de material dels fonemes que es produeix com a conseqüència .
Tret distintiu → És una característica acústica que permet identificar un fonema i distingir lo.
So sord → És produeix quan les cordes vocals s’obren i l’aire surt .
So sonor → Les cordes vocals es tanquen i es tensen .
So vocàlics → No hi ha obstrucció dels òrgans bucals.
So consonàntic → S’interromp de manera parcial o total quan passa l’aire .
So nasal → s’articula quan l’aire surt pel nas .
So oral → s’articula quan l’aire surt per la boca.

CARACTERÍSTIQUES DELS SONS VOCÀLICS:

__________ → capella = c( ) p(e) ll( ) posem _____ quan la vocal te el so A i es àtona

__________ → capellà = c( ) p( ) ll(à) posem _____ quan te el so A i es tònica

__________ → riu = ri(w) posem ________ quan te el soU i és tònica

__________ → esmuny = esm(u)ny posem ________ quan te el so U i és àtona.

 VOCAL SIMBOL EXEMPLE

Tancada anterior palatal i camí , illa, raïm, pintar

semitancada anterior palatal e bè deu(10) febre tuixent

Semioberta anterior palatal mel peu cert

oberta central a aglà casa mà sac

Semioberta posterior velar repòs soca lloca

semitancada posterior velar o camió cançó poma

tancada posterior velar u actual durar moment ungla

mitjana central casa carreró