Apunts Fisiologia Ii Definitius

2013-2014
FISIOLOGIA DE L’EXERCICI FÍSIC I

INEFC
L’ESPORT II
Sònia Serratosa
Inefc Lleida: Curs 2013 – 2014
2n Curs – 1r Quatrimestre
0
APUNTS DE FISIOLOGIA DE L’EXERCICI FÍSIC I L’ESPORT II
INEFC Lleida
Índex de continguts
Unitat 1: Fisiologia de les neurones ....................................................................................... 3
1.1: Estructura dels nervis i les neurones........................................................................... 3
1.2: Fenòmens elèctrics ....................................................................................................10
1.3: Fisiologia de les sinapsis ...........................................................................................19
Unitat 2: Contracció muscular...............................................................................................25
2.1: Estructura del múscul esquelètic ................................................................................25
2.2: Contracció muscular ..................................................................................................40
Unitat 3: Control del moviment .............................................................................................57
3.1: Sistema nerviós sensitiu – Aferències sensorials .......................................................58
3.2: Sistema nerviós motor – Eferències motores .............................................................62
3.3: Integració sensitiva-motora (reflexos medul·lars) .......................................................64
UNITAT 4: Adaptacions neurològiques.................................................................................79
4.1: Factors fisiològics que determinen la força muscular .................................................79
4.2: Adaptacions neuromusculars a l’entrenament i desentrenament ...............................96
UNITAT 5: FATIGA AGUDA I SOBREENTRENAMENT .....................................................115
5.1: Fatiga aguda ............................................................................................................116
5.2 Fatiga crònica - sobreentrenament:...........................................................................124
UNITAT 6: Creixement i envelliment – Fatiga clínica ..........................................................131
6.1 Glàndules endocrines ...............................................................................................132
6.2 Creixement ...............................................................................................................138
6.3 Envelliment (decadència) ..........................................................................................157
Serratosa, Sònia Pàgina 1

INEFC Lleida
Assumpta Ensenyat 16/09/2013
Guillermo Torres
Noemí Serra
Es faran 2 proves escrites individuals (25% + 25%)
Seran preguntes curtes o tipus test.
1ª prova: 18 de Novembre
2ª prova: 14 de Gener
Exercici dels articles (10%)
Quaderns de pràctiques (20%) (10% quadern escrit + 10% exposició de la pràctica)
Treball tutoritzat (20%) (10% treball escrit + 10% exposició i defensa del treball)
(Per tal de puntuar s'ha de tenir la nota mínima de 4 a cada prova. Tant als exàmens
com als apartats).
Llibres recomanats:
Wilmore, J.H. Costill, D.L. (2007) Fisiologia del esfuerzo y del deporte. Barcelona:
Paidotribo.
Guyton, A. (2006). Fisiologia médica. Buenos aires: Panamericana
Astrand, P.O. (2010). Fisiologia del trabajo físico. Buenos aires: Panamericana

INEFC Lleida
Unitat 1: Fisiologia de les neurones 17/09/2013
1.1: Estructura dels nervis i les neurones
1.2: Fenòmens elèctrics
1.3: Fisiologia de les sinapsis
1.1: Estructura dels nervis i les neurones
Sistema nerviós:
Rep informació
Integra – coordina – elabora respostes
Envia ordres
Control de l'activitat motora

Coordinació de les funcions sistèmiques

INEFC Lleida
Dins el sistema nerviós perifèric, hi ha dos tipus: el SN sensitiu (aferent) i el SN mo-

tor (eferent). El SN sensitiu rep informació dels receptors i l'envia cap al SN central.
Aquest processa i envia l'ordre cap al SN motor, que efectua l'ordre.
Dins els SN motor n'hi ha dos: el SN somàtic i el SN vegetatiu o autònom. Del SN

vegetatiu se'n diferencia el simpàtic (relacionat amb el moviment, prepara el cos pels
actes de lluita, fugida, etc. I s'activa durant aquest) i el parasimpàtic (el qual s'inhi-
beix durant l'AF i és responsable de tots els processos de recuperació).
Efectors = músculs

INEFC Lleida
NIVELLS DE FUNCIÓ
Superior o cortical (cervell) → Encarregat de integracions molt complexes.
Provoca els arcs reflexos.
Mig o encefàlic baix (tronc cerebral) → Hi ha un nivell de funció del SN, són
integracions complexes però no excessivament. Controla els actes més com-
plexes i involuntaris com caminar, respirar, etc.
Inferior o medul·lar (cortical) → S'encarrega d'accions complexes com l'escrip-
tura o maneig.
CÈL·LULES
Neurones:
Ganglis (agrupacions de neurones)

Nervis
Neuròglia:
Astròcits
Microglia
C. ependimàries
Oligo-dendròcits
C. Schwann (produeix greix)

INEFC Lleida
Parts de la neurona:
Aquest esquema representa una neurona motora, però no totes tenen aquest aspec-
te.
Totes, això sí, tenen una estructura comuna.
Cos o soma: (hi trobem el núcli i els diferents orgànuls

o Núcli (ADN)
o RER (encarregat de la formació de proteïnes)
o REL (encarregat de la formació de lípids)
o Mitocondris (encarregats de la respiració cel·lular i la síntesi de reser-
ves d'energia)
o Aparell de Golgi (s'encarrega de l'eliminació de residus i toxines de la
cèl·lula)
o Dendrites (ramificacions que surten del cos): Porta la informació del re-
ceptor o sinapsi cap al soma, o altres parts de la neurona, com els bo-
tons terminals.
Axó (bifurcació llarga): Propaga i transmet les ordres que rep la neurona al
soma cap als botons terminals.
Botons o peus terminals (a la part final de l'axó): Contacten amb altres neuro-
nes o amb els òrgans efectors (músculs).
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

INEFC Lleida
Cèl·lules de Schwann: Beines de mielina. (Contenen esfingoelina): Protegei-

xen la neurona amb una capa aïllant.
Cada una de les cèl·lules que envolta l'axó i formen la baina de mielina són
cèl·lules de schwann. El punt on s'ajunten les cèl·lules de schwann s'anome-
na nòdul de Ranvier.
Nodes de Ranvier
TIPUS DE NEURONES
Sensitives
Motores
Interneurones (es troben sobretot al SNcentral)
[Purkinje cell (son les que tenen més dendrites). Tenen una funció termoreguladora.]
Neurones piramidals (específiques per a les neurones motores)]
Hi ha diferents tipus de classificació. Una altra és segons la seva estructura anatò-

mica:
Multipolar → Rep informació de molts llocs diferents. Ex: Neurona motora.

Unipolar → Només té una dendrita. Rep informació d'un sol lloc.
Bipolar → Té dues dendrites. Pot rebre informació de dos llocs.

INEFC Lleida
ESTRUCTURA DELS NERVIS

Els nervis estan formats pels axons o les dendrites de les neurones motores.
Nervi (epineuri) --- Fascicle (perineuri) +

vasos sanguinis --- Axons i dendrites (en-
doneuri)
Dins dels nervis s'hi solen trobar nervis que

irriguen els diferents teixits.
Estructura dels nervis
Nervis cranials → Cara i coll

Nervis espinals → Surten de la columna per les escletxes intervertebrals.
Nervis autonomics → Aquells que engloben les neurones motores.
SINAPSI
La unió entre un botó terminal d'una neurona i una part d'una altra neurona o òrgan
efector s'anomena sinapsi.

INEFC Lleida
CERT/FALS
Les dendrites son els receptors de les neurones, allunyen els impulsos del soma
cel·lular i son molt abundants a la majoria de neurones. Fals! No allunyen els im-
pulsos del soma.
Les dendrites, són els receptors de les neurones, apropen els impulsos al soma
cel·lular i són molt abundants a la majoria de neurones. Cert
Les dendrites són els transmissors de les neurones, allunyen els impulsos del
soma cel·lular i en troben una o dues per neurona. Fals, no són els transmissors,
no allunyen els impulsos del soma i no en troben una o dues per neurona. Aques-
ta és la funció de l’axó.
Les dendrites, són els transmissors de les neurones, apropen els impulsos al
soma cel·lular i en troben una o dues per neurona. Fals, no són els transmissors
ni en troben una o dues per neurona.

INEFC Lleida
1.2: Fenòmens elèctrics
Excitabilitat
El teixit muscular i les neurones tenen excitabilitat (capacitat de generar estímuls

electroquímics canviants al llarg de les seves membranes). Són senyals cel·lulars.
MECANISMES D'INTERCANVI DE LA NEURONA
Tipus Desgast Transportador Gradient Imatges

energètic
Difusió No No A favor
de gra-
Ex: Intercanvi de
dient
gasos
Difusió facilitada No Sí A favor

de gra-
Ex: Glucosa
dient
Transport actiu Sí Sí A contra

gradient
Ex: Bomba de calci

INEFC Lleida
Difusió per canals No Sí (canal) A favor

ionics* de gra-
dient
Ex: Na - K
Exocitosi** Sí No A favor
de gra-
Ex: Neurotransmis-
dient
sors
* N'hi ha que sempre estan actius, n'hi ha que s'activen a partir de proteïnes i n'hi ha
que s'activen per canvis de càrrega a dins i a fora la cèl·lula. ** Es porta amb una
vesícula, i per expulsar-lo, es fusiona la vesícula amb la membrana, i s'expulsa.

INEFC Lleida
POTENCIALS DE MEMBRANA O TRANSMEMBRANA EN REPÒS

L'interior de les neurones té una càrrega més negativa que no pas l'exterior. La dife-
rència en les neurones és de -90V (-85V a -95V).
Origen del potencial transmembrana de repòs
Bomba de Na+/K+
a) Gradient elèctric: Surten 3Na+ i entren 2K+
b) Gradient de concentració per al Na+ i el K+
Canals iònics:
A través del canal iònic s'equilibren les concentracions i les càrregues de
Na+ i K+ que queda descompensada per la bomba de Na+/K+. Tot i que
no té prou activitat per a poder compensar-ho, però és una “fuita” de K+ i
Na+ a través dels canals.

INEFC Lleida
POTENCIALS D'ACCIÓ EN LES NEURONES

Els senyals nerviosos es transmeten mitjançant potencials d'acció.
Veiem que inicialment el líquid intracel·lular té una càrrega més negativa que no pas
el líquid extracel·lular. Quan s'estimula aquesta neurona, pateix un procés de “des-
polarització”, perd el seu potencial negatiu. Immediatament, aquesta neurona fa un
procés de repolarització, a través del qual corregeix els canvis que s'han efectuat.
Es produeix una despolarització (augment de la càrrega positiva dins la cèl·lula). Ai-

xò es produeix a causa de que entren càrregues positives dins la cèl·lula gràcies als
canals ionics, sumat a que momentàniament s'atura el bombeig de Na+ per part de
la bomba de Na+/K+.
Per produir-se això, prèviament s'ha de donar un petit voltatge elèctric, que és el que
provoca l'activitat dels canals iònics i l'aturada de la bomba Na+/K+.
La repolarització té lloc gràcies a que torna a funcionar la bomba de Na+/K+ i es

tanquen els canals iònics (deixen d'entrar partícules amb càrregues positives). Lla-
vors s'obren els canals iònics encarregats de l'eliminació del K+.
Es normalitza la permeabilitat de la membrana i augmenta la permeabilitat del K+,

que surt de la cèl·lula i possibilita el retorn del potencial de repòs.
Hi ha un moment en que la cèl·lula pateix una hiper-polarització, degut a que els ca-
nals iònics de K+ es mantenen oberts, i la cèl·lula pateix una pèrdua excessiva de
ions positius.

INEFC Lleida
On comença la zona de color rosa, és on s'atura la funció de la bomba de Na+/K+.

INEFC Lleida
Restabliment del potencial de repòs

És un procés actiu, molt ràpid, on intervé la bomba de Na+/K+. Els canals iònics de-
pendents del voltatge es tanquen.
CARACTERÍSTIQUES DELS ESTÍMULS

Tipus d'estímuls (la neurona pot rebre diferents tipus d'estímuls)
Elèctrics
Químics (àcid)
Mecànics (si es deforma)
Tèrmics (fred/calor)
Fotomagnètics (neurones especialitzades en reaccionar davant la llum)

INEFC Lleida
Intensitat de l'estímul
No es produeix un potencial d'acció fins que el potencial transmembrana és suficient
per activar l'obertura dels canals iònics de Na+ dependents del voltatge. Cal assolir
el nivell llindar mínim. Els estímuls sub-llindar no provocaran cap potencial d'acció.
Poden provocar petites modificacions a la cèl·lula, però no serà un estímul.
Com s'observa a la imatge, si l'estímul no arriba al llindar, no es produirà potencial

d'acció, no patirà un gran canvi de potencials.
LLEI DEL TOT O RES

Quan un estímul genera alteracions elèctriques que assoleixen el nivell llindar,
es produeix un potencial d'acció.
No existeixen potencials d'acció de diferents magnituds, tots són iguals.

INEFC Lleida
Quan es produeix un potencial d'acció (PA) en una part de la neurona, aquest

es propaga per tota la neurona. Si l'estímul no es suficient i no produeix PA, no
es propagara completament al llarg de la cèl·lula.
PERIODES REFRACTARIS
Durant el període refractari absolut, la neurona no respon davant de cap altre estí-
mul. Davant del període refractari relatiu, la neurona només respondrà davant d'es-
tímuls molt superiors als que esta patint.
El teixit cardíac també és excitable, però els seus períodes refractaris absoluts són
molt més llargs que no pas en el teixit nerviós. Gràcies a això, és més difícil que es
produeixin arítmies.

INEFC Lleida
PROPAGACIÓ DEL PA
Un estímul negatiu es propaga al llarg de la neurona.
La propagació d'un estímul en una neurona amb baines de mielina és saltatòria. Es

propaga de nòdul de Ranvier en nòdul de Ranvier, però no passa per dins les
cèl·lules de Schwann.
Això repercuteix la velocitat de propagació, en aquelles en que hi ha baines de mieli-

na, la propagació és molt més ràpid que no pas en aquelles en que no n'hi ha.
Amielíniques i primes: 0,5m/s
Mielíniques i gruixudes: 120 – 130m/s
Classificació de les neurones

Es classifiquen en funció de si tenen o no baines de mielina o no i segons el seu
gruix i/o tamany.
Les neurones que condueixen el dolor són primes i amielíniques, i les de dolor agut
en mielíniques primes. En canvi, les neurones motores són mielíniques gruixudes.
(Hi ha taules que ajuden a classificar-les)

INEFC Lleida
1.3: Fisiologia de les sinapsis

Sinapsi:
Estructura:
Espai pre-sinaptic
Espai intersinàptic
Espai Post sinàptic
Hi pot haver unió entre neurones:

Axó – dendrita
Axó – soma
Axó – axó
La transmissió de senyals entre dues neurones és deguda a l’alliberació de substàn-

cies químiques (neurotransmissors).
Sinapsi
Estructura
o Zona pre-sinàptica
Botó terminal
o Espai inter-sinàptic
200 – 300 A
o Zona post-sinàptica
Dendrita, soma, òrgan...
Característiques funcionals:
Unidireccional

INEFC Lleida
Retard sinàptic: 0,5s

Fatiga de transmissió (100.000 estímuls agoten els neurotransmissors).
Una via amb moltes sinapsis és més lenta.
Xarxes neuronals
Neurotransmissors
Substància química que s’allibera al estimular una neurona per un PA.
Cada neurona produeix un sol tipus de neurotransmissor. (Adrenalina, gli-
cina, etc.)
És necessari que a la sinapsi d’una neurona hi hagi tots els enzims neces-
saris per sintetitzar un neurotransmissor i també per a degradar-lo.
Dos grans tipus de neurotransmissor:
- Excitadors o estimuladors:
o Acetilcolina (característic del múscul: inicia la contracció muscu-
lar)
o Epinefrina o adrenalina
o Norepinefrina o noradrenalina Catecolamines (SN central)
o Dopamina
Es sintetitzen al so-
o Serotonina (SN central)
ma o al peu terminal
o Altres: glutamat, aspartat...
i s’emmagatzemen a
- Inhibidors (es troben al SN central)
les vesícules (al peu
o GABA
terminal).
o GLICINA
o Altres: alanina

INEFC Lleida
Transmissió
- Pre-sinàptica
o Arribada del PA al botó terminal pre-sinàptic.
o Canvis de permeabilitat del Ca++
o Desplaçament de les vesícules dels neurotransmissors.
- Espai intersinàptic
o Alliberació del NT (neurotransmissor)
- Post-sinàptic
o Unió amb el receptor post-sinàptic
o Canvis de permeabilitat post-sinàptica.
o Potencials post-sinàptics

INEFC Lleida
Potencial post-sinàptic excitador (PPSE)

Neurona hipopolaritzada o facilitada (sensibilitzada) a causa de la descàrrega d’un
botó terminal, cosa que provoca una petita despolarització que no arriba al nivell llin-
dar per provocar un PA però que després d’ell és molt més fàcil provocar-li’n un.
Aquest efecte és provocat pels neurotransmissors excitadors.
Els neurotransmissors inhibidors, per contra, hiperpolaritzen la neurona, fent molt

més difícil arribar al llindar per provocar un PA.

INEFC Lleida
NEURONA REPÒS, HIPOPOLARITZADA, HIPERPOLARITZADA.
NEURONA EN REPÒS, NEURONA EXCITADA

INEFC Lleida
Es pot produir un PA a través de dos mètodes:

Sumació temporal: Un sol botó descarrega molta quantitat de NT durant un
període curt de temps (seguit de descàrregues seqüencials). Es suma l’efecte
de cada NT i s’arriba al PA.
Sumació espaial: Tots els botons terminals de la neurona alliberen NT a la
vegada. Es sumen els efectes dels NT i es produeix un PA.
CERT/FALS
Per produir un potencial d’acció, la suma de tots els canvis del potencial trans-
membrana ha de ser igual o superior al nivell llindar. Cert
La velocitat de la transmissió de l'impuls nerviós depèn de la beina de mielina
i del diàmetre de les neurones. Cert
El potencial d'acció es un fenomen bastant localitzat i no es propaga molt lluny
dins la neurona. Fals
El potencial d'acció és una despolarització ràpida de gran magnitud de la
membrana de la neurona. Fals - És una despolarització i una repolarització, i no
es només és de la membrana, sinó de tota la cèl·lula.
Totes les despolaritzacions que assoleixen el nivell llindar produeixen un po-
tencial d’acció. Cert

INEFC Lleida
Unitat 2: Contracció muscular

2.1: Estructura del múscul esquelètic
2.2: Contracció muscular
2.1: Estructura del múscul esquelètic
Característiques dels teixits musculars:
Excitabilitat
Contractabilitat
Extensibilitat (es pot estirar sense que es lesioni)
Elasticitat (Torna a la longitud inicial un cop ha estat deformat).
Tipus:
Teixit muscular llis:
Es troba sobretot als vasos sanguinis i als bronquis.
Son curts i fusifomes.
Teixit muscular cardíac:

Es troba al cor, al teixit miocàrdic.
És estriat, forma un entramat, i és ramificat.
Teixit muscular esquelètic:

Comprèn entre el 35% i el 50% del pes corporal.
Les seves fibres són molt llargues i estriades.

INEFC Lleida
ESQUELÈTIC CARDÍAC LLIS
Estriat o no Estriat Estriat No estriat
Forma Llargues Curtes i ramificades Fusiformes
Contracció Voluntària Involuntària Involuntària
Ens centrarem amb el múscul esquelètic:

Té la capacitat de transformar:
Energia química → Energia mecànica → Tensió muscular → FORÇA DEL MOVI-
MENT
ESTRUCTURA DEL MÚSCUL ESQUELÈTIC

Ventre muscular
Tendons
Beines conjuntives
Vasos sanguinis
Nervis
Beines conjuntives:
Participen en la flexibilitat i la força del múscul. Estan formades per teixit conjuntiu.
Epimissi
Perimissi

INEFC Lleida
Endomissi
Fibra muscular (endomissi) → Feix muscular (perimissi) → Múscul (epimissi).
IRRIGACIÓ DE LES FIBRES MUSCULARS

Artèries → Conducció
Arterioles → Distribueixen el flux sanguini (Tenen la capacitat de con-
treure’s i dilatar-se: Vasoconstricció i vasodilatació.)
Vènules → Recollida i conducció
Venes → Conducció
Quan es diu que augmenta la capil·larització, què vol dir exactament?

Vol dir que augmenta el número de capil·lars d’un múscul. Apareixen més ramifica-
cions del capil·lars ja existents.
Al voltant dels capil·lars més preferents hi ha al múscul llis. Quan estem en repòs,
més del 50% dels capil·lars estan tancats. En AF es poden activar fins el 100% dels
capil·lars.

INEFC Lleida
INERVACIÓ DE LES FIBRES MUSCULARS

De tipus motor:
Motoneurona alfa: (activació del múscul: inerva les fibres musculars)
Unitat motora: Conjunt d’una motoneurona alfa (neurona motora) i totes les fibres
musculars que estan en contacte amb aquesta motoneurona alfa.
Placa motora: Fibres musculars inervades. Sinapsis mioneural, entre motoneuro-

na alfa i fibres musculars. Com més gran sigui una placa motora, més força po-
drà exercir, però menys precisió es tindrà.
Motoneurona gamma
Va a fus muscular. Les motoneurona gamma modifiquen el grau de sensibilitat
muscular. Regula el to muscular, ja que la seva acció directa és contreure o rela-
xar els extrems del fus muscular.
Receptors sensitius:
Fus muscular: (informació sensitiva del múscul cap al SN central). Encarregat de
la contracció del múscul. Té una part sensitiva (centre) i una part motora (ex-
trem). Aporta informació de com està el múscul, i sobretot de la seva longitud.
Receptor de Golgi: (és diferent a l’aparell de golgi). Encarregat d’informar i captar
la tensió del múscul. Capta el perill de que es trenquin les fibres musculars.
Dolor de T:
Fibres musculars de tipus III i IV

INEFC Lleida
FIBRA MUSCULAR:
Teixit muscular llis T. Muscular estriat T. Muscular cardíac
Polinucleada (prové d’un conjunt de cèl·lules primitives ajuntades).

Túbuls T o túbuls transversals (la membrana cel·lular forma unes invaginaci-
ons que entren dins la cèl·lula).
Reticle sarcoplasmàtic (Facilita l’intercanvi de substàncies, ja que permet que
hi hagi més superfície de contacte entre el líquid intracel·lular i el líquid extra-
cel·lular).
Miofibril·les.

INEFC Lleida
Parts de la fibra muscular

Sarcolemma (membrana plasmàtica)
Bicapa lipídica (imatge de bicapa lipídica amb transportadors).
Intercanvi de substàncies.
Placa motora: Està envoltada d’una cèl·lula de Schwann i el lloc on aquesta con-
necta amb el múscul, es pot observar que la membrana s’enfonsa i és més rugo-
sa.
Túbuls T: Multipliquen la superfície d’intercanvi de l’oxigen per una major i més

ràpida arribada d’aquest i d’altres substàncies del múscul.
Sarcoplasma (80% de la cèl·lula muscular és aigua)

Orgànuls (nuclis, mitocondris, A. Golgi, glicògen...)
Reticle sarcoplasmàtic: Guarda Ca++, s’encarrega dels canals de Ca++ i la bom-
ba de Ca++.

INEFC Lleida
Tríada: Dues cisternes i un túbul T. (les cisternes es troben als extrems del reticle
sarcoplasmàtic)
MIOFIBRIL·LES
Miosina
És la proteïna més important (50% de les proteïnes musculars).
Té dues parts, una part globular i una cua:
Al cap (part globular) s’hi uneix l’actina, i és on s’hi fa la transformació de
l’energia de l’ATP a energia mecànica.
La cadena, depenent de la seva estructura, determinarà la flexibilitat i la rapi-
desa de la fibra en resposta a l’ATP.
Hi ha dos tipus de cadena:
o MHC (miosin heavy chain). Cadena pesada
o MLC (miosin light chain) Cadena lleugera.
Normalment, n’hi ha dues de lleugeres i 4 de pesades a cada una.

INEFC Lleida
ESTRUCTURA DE LA FIBRA MUSCULAR

Sarcolemma
o Placa motora
o Túbuls T
Reticle sarcoplasmàtic
o Canals Ca+
o Bomba Ca+
Miofibril·les
Túbuls T i reticle sarcoplasmàtic

Tríada: Conjunt de dues cisternes del reticle sarcoplasmàtic i un túbul T enmig
Túbuls T → Receptors DHP (Dihidropirimidina, també DHPR)
Reticle → Receptors Ryanodine (RyR)

INEFC Lleida
Miofibril·les
Contracció muscular
Unitat funcional: sarcòmer
Forma: Cilíndrica (1 – 2 micres)
Estriada (degut a les miofibril·les):
o Bandes clares I (Isotròpiques): Sempre reflecteixen la llum igual indepen-
dentment de com li arribi aquesta.
o Bandes fosques A (Anisotròpiques): Depenent de com li arribi la llum, canvien
de color.
Dins la miofibril·la hi ha diferents bandes. La banda més fosca situada al centre és la

banda A, i les mitjes bandes més clares situades als extrems són les bandes I. Al
centre d’aquestes, s’hi troba una línia més fosca, anomenada Disc Z. Enmig de la
banda A, trobem una línia fosca anomenada Línia M, i al voltant d’aquesta una zona
un pèl més clara anomenada Zona H.

INEFC Lleida
Les agulletes estan causades per la ruptura del Disc Z.
Les miofibril·les estan formades per proteïnes, i aquestes formen filaments entre
elles.
Sarcòmer: Unitat funcional del múscul esquelètic. Format per miofilaments:
Miofilament gruixut (miosina)
Miofilament prim. (actina)

INEFC Lleida
La miosina té dues parts:

Una part fibril·lar
Cap globular
La miosina no és rígida, té dues parts més flexibles, just a sota del cap, i a la meitat
de la cua.
La cua de la miosina és el que forma el múscul, i el cap queda “fora”.
Tipus de miofilament:
Monòmer de miosina
Empaquetament
Filament gruixut
Els caps de la miosina sempre sortiran cap a l’extrem de la fibra, i la seva direcció
apuntarà cap al centre.

INEFC Lleida
Centre actiu per l’actina

Activitat ATPàsica (trencar ATP per obtenir energia):
ATP → ADP + Pi + E
Hi ha 3 tipus de miofilament prim:

Actina
Proteïna globular → Actina G
Cadenes d’actina G → Actina F
Creuament de la cadena cada 7 actines.
Troponina
Es posa a les interseccions (al creuament de l’actina).
Té 3 sub-unitats:

INEFC Lleida
o Troponina C (TnC): S’uneix amb el calci. Part més externa de la tropo-

nina.
o Troponina I (TnI): És inhibidora de l’acció de l’actina. És la unitat que
s’uneix amb l’actina.
o Troponina T (TnT): S’uneix amb la tropomiosina. Part més interior de la
troponina.
Tropomiosina
Proteïna fibril·lar que té la llargada de 7 actines.
Funció: Bloqueja la unió de l’actina amb la miosina. Cobreix el centre
actiu de l’actina.
Forma el 15% de les proteïnes musculars.

INEFC Lleida
Proteïnes miofibril·la
Contràctils:
Actina
Miosina
Reguladores:
Troponina
Tropomiosina

INEFC Lleida
Proteïnes:
- Alfectinina: Crea els discs Z.
- Desmina: Connections between two sarcomeres from adjacent myofibriles.
- Al centre de la banda A hi ha proteïnes que uneixen els filaments i els mante-
nen ordenats: Proteïna M
- Nebulina: Proteïna del filament prim que manté la rigidesa.
- Titina: Manté la banda A al centre del sarcòmer. Surt del disc Z de cada ban-
da, es bifurca, i va fins la línia M. Quan estirem el múscul, estirem els discs Z.
Quan aquests es deixen d’estirar, la titina fa tornar-los a la longitud inicial
(elasticitat del múscul).
- Proteina C: Dona cohesió a tot el que és Zona A.
Proteines miofibril·la
Contràctils
o Actina
o Miosina
Reguladores
o Troponina
o Tropomiosina
Estructurals
o Alfa-actinina i desmina
o Proteïna M i proteïna C
o Miomesina: Manté filaments gruixuts alineats.
o Titina
o Nebulina
Normalment les agulletes estan provocades per l’alfa-actinina, ja que és la proteïna

que pateix més tensió.
El sarcòmer és la unitat funcional del múscul. Va des de disc Z a disc Z.

Una miosina està rodejada per 6 filaments prims (estructures geomètriques).
Les proteïnes més importants del múscul són l’alfa-actina i la titina.

INEFC Lleida
2.2: Contracció muscular

La contracció muscular està dividida en 3 fases:
1. Estimulació elèctrica de la fibra muscular

2. Transferència de la senyal a les miofibril·les
3. Mecanisme molecular
1. ESTIMULACIÓ ELÈCTRICA DE LA FIBRA MUSCULAR

Unitat motora: Motoneurona alfa + fibres musculars innervades per la moto-
neurona.7
La contracció muscular s’inicia amb l’arribada d’un potencial d’acció nerviós

de la motoneurona.
Potencial de repòs muscular

Potencial de repòs= -85mV (generat pels mateixos mecanismes que el de les
neurones)
Llindar d’estimulació= -50mV
Estímul mínim= 35mV
Potencial d’acció muscular

1) El PA arriba a la placa motora (botó terminal de la neurona + fibra mus-
cular innervada)

INEFC Lleida
2) Alliberació d’acetilcolina (neurotransmissor de la placa motora).

Els neurotransmissors contacten amb els receptors post sinàptics i
queden degradats per l’acetilcolinaesterasa (si no existís aquest enzim
degradador, els canals quedarien oberts permanentment).
Canvis de permeabilitat del Na+ al sarcolemma (terra de la placa →
Produirà un PA muscular)
3) Potencial d’acció muscular
Té una imatge una mica diferent al PA nerviós.

INEFC Lleida
2. TRANSFERENCIA DE SENYAL A LES MIOFIBRIL·LES

El senyal motor es va propagant per tota la placa motora.
El PA provoca una entrada de Na+ al sarcoplasma a través dels canals de

sodi. Aquesta entrada provoca un canvi de potencial dins la cèl·lula, que afec-
tarà les estructures del reticle sarcoplasmàtic (afecta a les proteïnes DHP i
RyR). S’obriran els canals de Ca+ del reticle (el qual està carregat de Ca+) i
surt el calci cap al sarcoplasma.
Aquest Ca+ s’anirà unint a la subunitat C de la troponina.

4) Difusió del PA
5) Obertura dels canals de Ca+
Sortida massiva del Ca+ al sarcoplasma (0.1microM → 20microM)
6) Unió Ca+ i troponina.

INEFC Lleida
3. MECANISME MOL·LECULAR
La troponina rep el Ca+, i això fa que retiri la tropomiosina (l’estira) i quedi el
centre actiu de l’actina al descobert, permetent que hi hagi contacte amb la
miosina.
Aquesta unió s’anomena pont creuat.

7) Canvi de conformació T-C/Tm (T-C= Troponina i Ca+ /
Tm=Tropomiosina)
8) Formació de complexos actina-miosina = pont creuat.

INEFC Lleida
Per acabar de fer realment la contracció, cal que:
Els filaments prims de miosina, quan s’ha ajuntat amb l’actina, el cap de mio-
sina fa un moviment de flexió, amb la qual cosa estira el múscul i el contreu.
Quan la miosina ha utilitzat l’energia es separa de l’actina mitjançant una altra
mol·lècula d’ATP, la qual no es degradarà fins que es torni a crear un pont
creuat.

INEFC Lleida
CICLE DE LA MIOSINA
9) Flexió del cap de la miosina i consum d’ATP.

10)Trencament dels complexos actina-miosina.
11)Nou pont creuat.
TEORIA DEL LLISCAMENT (Huxley): Lliscament de fibres primes dins de gruixu-
des:
RELAXACIÓ MUSCULAR
1. Aturar o reduir l’excitació-estimulació elèctrica de la fibra muscular.

2. Aturar o reduir la transferència del senyal de les miofibril·les.
3. Aturar o reduir el mecanisme molecular de CM.

INEFC Lleida
(ATURAR O REDUIR: No s’atura ben bé, ja que si ho fes el múscul quedaria inert.
Simplement es redueix.)
S’ha de reduir la senyal: Es tancaran els canals de Ca+ del reticle sarcoplasmàtic
(redueix el PA muscular) i s’activarà la bomba de Ca+ (1 ATP/2 molècules de Ca+).
Bomba de Ca+: S’activa quan s’ha de tornar el Ca+ al reticle sarcoplasmàtic. Al

principi anirà a favor de gradient, i quan els dos medis (sarcoplasma i reticle) estiguin
igualats de concentracions, és quan prendrà un paper principal.
La disminució de Ca+ al sarcoplasma fa que la troponina alliberi el Ca+, i la tropomi-
osina torna a cobrir els centres actius de l’actina i es deixa de fer contracció muscu-
lar.
Problema: Abans que la troponina torni a lloc, s’han d’haver trencat els ponts creuats
amb una molècula d’ATP. (Requereix que hi hagi ATP lliure al múscul)
1) Aturar reduir potencials d’acció.

2) Reduir Ca+ lliure al sarcoplasma (bomba de Ca+)
3) Separar el Ca+ de la troponina, la tropomiosina tapa els centres actius de
l’actina i es desfan els complexos actina-miosina (ATP).
ATENCIÓ: Si hi ha grans concentracions de Ca+, pot haver-hi trencament fibril·lar

(agulletes).
CARACTERÍSTIQUES DEL TEIXIT MUSCULAR
Excitabilitat
Contractilitat
Extensibilitat-desextensibilitat
Elasticitat

INEFC Lleida
Elasticitat muscular
Capacitat del múscul de retornar a la seva forma inicial un cop ha sigut de-
format o sotmès a una tracció. Té poca resistència a la distenció (es deixa es-
tirar).
La força que s’ha d’exercir sobre d’ell és directament proporcional a la seva
deformació. Com més l’estirem, més resistència oposa a aquest estirament.
Components mecànics
o De tipus contràctil
o De tipus passiu o no contràctil:
(Ex: Tendons) La seva estructura és
semblant a la de les miofibril·les, i està
format per col·làgen.
Element elàstic sèrie: Disc
Z, tendons, aponeurosi i ponts creuats.
Element elàstic paral·lel: Sarcolemma, epimissi, perimissi,
endomissi.
Quan hi ha una contracció, aquests tres elements participen en generar
tensió.

INEFC Lleida
FUNCIÓ DELS COMPONENTS ELÀSTICS

Protecció: Evita tensions excessives o brusques.
Emmagatzematge: Energia durant un procés d’estirament.
Són els “culpables” que hi hagi un període de latència entre l’inici de la contracció
i els efectes mecànics.
Fins que no s’ha estirat l’element elàstic, no es mobilitzarà el múscul (com una
molla amb un pes)

INEFC Lleida
ACCIONS MUSCULARS
Una contracció es du a terme al sarcòmer.
Una acció muscular és del múscul complert.
Segons la velocitat, poden ser:
Isocinètiques
Heterocinètiques
Segons el moviment, poden ser:

Excèntriques: El període de latència on s’ha de fer molta més tensió per a po-
der començar el moviment. Un cop fet el moviment la tensió ha de ser menor.
Concèntriques: El múscul comença fent poca tensió i augmenta. Hi ha molta
tensió al múscul amb aquests moviments, ja que el múscul intenta contreure’s
però en comptes d’això s’allarga.
Isomètric.

INEFC Lleida
Accions musculars Concèntriques Isomètriques Excèntriques
Moviment Dinàmic Estàtic Dinàmic
Treball extern Positiu (W=+) Nul (W=0) Negatiu (W=-)
Longitud muscular Elongació Igual Escurçament
Element elàstic en sèrie S’estira poc (poca S’estira molt (molta S’estira molt (molta
tensió) tensió) tensió)
Element elàstic en pa- No estira No estira S’estira

ral·lel

INEFC Lleida
CLASSIFICACIONS DE LES FIBRES MUSCULARS
Segons la velocitat de contracció

Histoquímica (a través de biòpsies de músculs i la tinció d’enzims d’aquests)
o Potencial oxidatiu (fibres més oxidatives o més glicolítiques)
o Activitat de l’ATPasa miofibril·lar (tinció de l’enzim ATPasa del cap de la
miosina globular per determinar la rapidesa de contracció de: quanta
més ATPasa, més rapidesa contràctil).
Mol·lecular
o Cadena pesada de miosina (MHC)
Tipus I Tipus II
I IIa IIx (IIb)
ST FTa FTx (FTb)
Oxidatives SO Oxidatives – Glicolítiques FOG Glicolítiques FG (RG)

(ROG)
Lentes i resistents a Ràpides i resistents a la fatiga Rapides i NO resistents a

la fatiga la fatiga
Rojes Blanques intermitges Blanques
Tòniques Fàsiques Fàsiques

INEFC Lleida
Característiques morfològiques
Tipus I Tipus IIa Tipus IIx
Diàmetre de la fibra Mig Gran Petit*
Gruix del disc Z Ample Mig Estret
Reticle sarcoplasmàtic Petit Gran Gran
Mioglobina +++ ++ +
Glicògen Molt Molt Molt
Densitat capil·lar Elevada Mitjana Baixa
*(només s’utilitza quan s’ha de fer un esforç de força màxima)
Característiques elèctriques
Fibres Tipus I Tipus IIa Tipus IIx
Grandària motoneurona alfa Petita Gran Gran
Velocitat de contracció 60 – 70ms 80 – 90ms 80 – 90ms
Llindar d’estimulació Baix Alt-mig Alt
Resistència a la fatiga Resistents Resistents NO resistents
La velocitat de transmissió de l’estímul depèn de la miel·linització de l’axó i del gruix

d’aquest. Quant més gruixut més ràpid. A les fibres ràpides, es pot veure que la mo-
toneurona alfa que les innerva té un axó més gruixut que no pas les més lentes.
El llindar d’estimulació, al ser més baix a les lentes, fa que aquestes s’activin molt
més fàcilment que no pas les ràpides IIa o IIx, que necessiten un estímul més elevat.
Si volem fer una força del 50% d’intensitat, necessitarem fibres ST. Si fem una força
d’entre el 50% al 80%, utilitzarem fibres de tipus IIa, i si fem una força superior al
80%, utilitzarem fibres IIx.
Resistència a la fatiga: Les neurones resistents, poden estar llargues estones enviat
estímuls i informació, a diferència de les que no ho són.

INEFC Lleida
Característiques metabòliques funcionals
Fibres Tipus I o ST Tipus IIa o FTa Tipus IIx o FTx

ATPasa Lenta Ràpida Ràpida
Sistema energètic Oxidatiu Combinat Glicolític
preferent
L’ATPasa permet que es puguin dur a terme els ponts creuats. Com més ràpida si-
gui, més aviat es podran dur a terme, i conseqüentment, la contracció muscular.
EFECTES DE L’ENTRENAMENT ESPORTIU

Modifica el perfil metabòlic de les fibres (potencial oxidatiu)
Adaptació específica dels músculs actius
NO modifica les propietats contràctils
Genètica
Bessons idèntics tenen composició fibril·lar similar.
Existeix influència neural (sí que es poden modificar les fibres musculars i
passar de ràpides a lentes i viceversa)
Experiments de creuament neural:
o Creuar un axó d’una neurona motora lenta a una fibres ràpides i vice-
versa, s’observa que al cap d’un temps la fibra canvia.
o Estimulació elèctrica crònica (durant 1 mes): Provoca un canvi de tipo-
logia de fibres. Al fer variacions en l’estimulació a les fibres, aquestes
canvien.
(Són antifisiològics → No es pot dur a terme amb una persona real, només
al laboratori).
Les fibres tindrien el potencial genètic per ser de qualsevol tipus i aquest
s’expressa segons la neurona que l’innerva i les necessitats que li requereix.

INEFC Lleida
EFECTE DE L’ENVELLIMENT SOBRE LES FIBRES MUSCULARS

Degeneració de les neurones:
Disminució del nombre i la grandària de les
fibres musculars → Atròfia muscular (dismi-
nució del volum muscular).
Disminució de la força
Augment del temps de contracció (Qualitat de
vida – dependència – caigudes)
Hi ha canvi de fibres musculars amb

l’envelliment?
La tipologia es transforma cap a un tipus
més lent. Es degeneren les motoneurones
de tipus ràpid. Quan una neurona mor, les neurones veïnes innerven les
fibres que han deixat de ser inervades per l’antiga neurona.
CICLE ESTIRAMENT-ESCURÇAMENT (CEE – CEA)

Streeth – shortening cycle
Acció muscular excèntrica seguida immediatament d’una acció muscular concèntri-
ca.
Sòl aparèixer quan s’ha de vèncer la força de la gravetat. (Ex: Drop jump).
a) Preactivació
b) Fase de frenada (acció excèntrica)
c) Acció concèntrica

INEFC Lleida
DOMS (DOLOR MUSCULAR D’APARICIÓ TARDANA)

Característiques clíniques
Simptomes i signes
Dolor relacionat amb l’esforç físic (apareix a les 12-24h després de l’EF (agut o ins-
tantani), i el pic màxim és a les 24-48h)
Sol estar localitzat als extrems distals.
Es posa de manifest:
Al moure una extremitat (però pot desaparèixer al cap d’una estona) Fer
esport és una manera de pal·liar l’efecte (dolor) i de solucionar-lo una mica.
Palpació del múscul afectat (hipersensibilitat).
Disminució de la força
Disminució de l’amplitud de moviment
Augment del to muscular
Dificultats de relaxació muscular.
(Aquestes característiques no son clíniques del DOMS ni les més important per a
poder determinar-lo)
Hidroxipilina/hidroxilisina
Són aminoàcids presents en el col·lagen Tendons, beines conjuntives, etc.
La seva presència a l’orina indica dany al teixit muscular, trencament de les fibres de
col·lagen (per tant, trencament d’algun dels elements mencionats anteriorment)

INEFC Lleida
Marcadors biològics de dany
Substàncies presents a la sang, l’orina, la saliva, etc.
Específic del teixit muscular (cardíac i esquelètic):
Fosfocreatina + ADP ATP + Creatina
(Creatinafosfosquinasa CPK)
Quan aquests músculs es lesionen, les substàncies anteriors surten a la sang. La

seva presència a la sang indica trencament muscular, i com més quantitat n’hi hagi,
indica que més gran és el dany.
Altres indicadors inespecífics que indiquen presència d’inflamació són: Citocines,

histamina, neutròfils, ets.
(Aquests últims no indiquen dany sinó inflamació).
Wilmore & Costill
El múscul esquelètic, a diferència del múscul llis i el cardíac, és de contracció volun-

tària. Podem decidir si volem estirar la mà per apagar un interruptor, llançar un ob-
jecte, escriure o fer una marató.
Així, el procés de contracció s’inicia al còrtex motor de l’encèfal, on canvis químics a

les cèl·lules cerebrals donen lloc a un impuls elèctric anomenat potencial d’acció.
Aquest impuls viatja ràpidament a través dels nervis motors de la via piramidal, loca-
litzats a la medul·la espinal i arriba als botons terminals units a un grup de fibres
musculars.
L’impuls travessa l’espai entre el botó terminal i el sarcolemma de la fibra muscular

per mitjà d’un neurotransmissor.

INEFC Lleida
Unitat 3: Control del moviment

3.1: Sistema nerviós sensitiu – Aferències sensorials
3.2: Sistema nerviós motor – Eferències motores
3.3: Integració sensitiva motora (reflexos medul·lars)
Vies
sensitives
somàtic/
autònom
1. Estímul
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

Encèfal
o Cervell
o Diencèfal
o Tronc cerebral
o Cerebel
Medul·la espinal
Nucli: Motoneurona alfa

INEFC Lleida
3.1: Sistema nerviós sensitiu – Aferències sensorials

Tenim 3 parts:
A. Receptors
B. Vies de transmissió sensitives
C. Centres superiors
RECEPTORS
N’hi ha de diferents tipus segons l’estímul que capten:
Mecànics o mecanoreceptors (encarregats de la postura → propioceptors)
Tèrmics o termoreceptors
Dolor o nocireceptors
Fotoreceptors electromagnètics
Quimioreceptors
També es poden classificar segons si l’estímul és intern o extern:

Exteroreceptors
o A distància (so, llum...)
o Per contacte (cremor, tacte...)
Interoreceptors
Propioceptors (receptors mecànics del moviment i la postura corporal)

INEFC Lleida
Propietats:
Especificitat: Responen molt bé a un tipus d’estímul concret, encara que sigui
dèbil. No vol dir però, que no responguin a cap altre tipus d’estímul, tot i que
aquests altres hauran de ser més intensos que no pas aquells.
Sensació: Notar que s’ha estimulat un receptor.
Signe local: Densitat de receptors que hi ha a una zona. Som capaços de dis-
criminar petits estímuls.
Adaptació: (dolor)
o Fàsics (primerament s’estimula molt, i després es deixa d’estimular, es
deixa de notar)
o Tònics (per més estona que s’estigui rebent l’estímul, es segueix re-
bent. Són els receptors posturals).
VIES DE TRANSMISSIÓ SENSITIVES O AFERENTS

Transmissió dels estímuls. Tenim 2 vies de transmissió dels estímuls aferents:
Cordons posteriors de Goll i Burdach: Mielíniques de 30 – 110m/s (Tacte fi
i dolor agut)
Feix espinotalàmic lateral: Amielíniques de 10 – 60m/s (Tacte gruixut i dolor

somort)

INEFC Lleida
Cordó posterior
La informació arriba centres sensitius superiors

Àrea somato- sensitiva primària
Àrea d’associació sensitiva (guarda patrons motors)
Tàlem (nucli al diencèfal – emmagatzema el dolor somort, no el deixa passar
a les àrees. Guarda les sensacions poc precises.

INEFC Lleida
Cerebel (Compara les ordres motores donades i la informació sensitiva rebu-

da. Comprova que la resposta que estem efectuant és la que volíem aconse-
guir. Si hem errat, és l’encarregat de corregir-ho.)
On realment rebem la informació sensitiva són les dues àrees (la somato-sensitiva
primària i la d’associació sensitiva).

INEFC Lleida
3.2: Sistema nerviós motor – Eferències motores
Centres superiors. Tenim 2 àrees (al lòbul frontal):

Àrea somato-motora primària (Cada unitat motora té la seva zona)
Àrea d’associació motora (Controla la contracció muscular: Quins músculs
s’han de contreure, la intensitat, temps i velocitat de la contracció...)
El cerebel fa una acció motora (la de corregir el gest), no només sensitiva.
Nivell cortical – Còrtex motor
Vies de transmissió motora

Via priamidal: 50% mielíniques, poques sinapsis. 70m/s (és la via prin-
cipal).
Via extrapiramidal (no piramidals): Amielíniques, més sinapsis. 10 – 60
m/s.

INEFC Lleida
Òrgans efectors
Les neurones de les vies descendents connecten directa o indirectament amb les
motoneurones. L’axó de les motoneurones surt de la medul·la espinal per l’arrel an-
terior i anirà fins l’òrgan efector (fibres musculars o altres cèl·lules).
Les vies motores van per la part anterior de la medul·la i les sensitives
per la posterior.

INEFC Lleida
3.3: Integració sensitiva-motora (reflexos medul·lars)

Cortical
Supraespinal.
Subcortical
Medul·lar Espinal
SN sensitiu o aferent:
Receptor
Via sensitiva
Centre superior
Còrtex
o A. Sensitiva primària
o A. D’assiciació sensitiva

INEFC Lleida
Cerebel
SN motor o eferent:
Còrtex – centres superiors:
o A. Motora primària
o A. D’associació motora
Nivells més baixos (ganglis, diencèfal)
Vies ràpides (Piramidals)
Vies lentes (No piramidals)
Músculs

INEFC Lleida
INTEGRACIÓ SENSITIVO-MOTORA
Aspectes a tenir en compte:
Quins són els efectes des del punt de vista de l’E. Física?
Regular el grau de tensió muscular
Millorar l’eficàcia ergonòmica (del moviment) → Millorar l’eficiència del movi-
ment
o Menor despesa energètica
o Només intervenen els músculs implicats en el moviment
(No moviments residuals)
Quins són els efectes a tenir en compte des del punt de vista de la salut?
(Prevenció de lesions)
Protegir la integritat tendinosa.
Reaccionar enfront els estímuls dolorosos o potencialment lesius
NIVELL MEDUL·LAR – REFLEXOS MEDUL·LARS
Receptor
Neurona sensitiva
Via sensitiva
Interneurona
Via motora
Motoneurona α
Òrgan efector
Reflexos miosinàptics (no tenen neurona)

Només té una sinapsi i no té interneurona
Només n’hi ha un → Refles miotàtic
Reflexos polisinàptics (1 o més interneurones)

INEFC Lleida
Reflex miotàtic o d’estirament

Receptor Fus muscular – Fibres intrafusals (entre fibres musculars)
Neurona sensitiva Ia (ràpides) i II (lentes)
Via sensitiva No intervé
Interneurona Ø
Via motora No intervé
Motoneurona α Motoneurona α
Òrgan efector Fibres musculars del mateix múscul esquelètic

INEFC Lleida
FUS MUSCULAR
Estructura del fus muscular
Terminacions ànulo-espirals (fàsiques)
Terminacions en roseta (tòniques) → Sempre estan enviant informació de

com està el fus en tot moment.
Terminacions fàsiques → Canvi longitud moviment
Terminacions tòniques → longitud/postura
Acció contracció de les fibres musculars.
Si augmentes l’activitat gamma dels músculs, s’està activant la contracció dels ex-
trems del múscul. Això fa que el centre s’estiri i les fibres aferents Ia i II reben que
s’està allargant el fus muscular, la qual cosa provocarà la resposta del múscul → la
contracció.
L’augment d’activitat gamma, provocarà un augment del to muscular.
Modifica el grau de sensibilitat del múscul.
Quanta més activitat, major sensibilitat del fus i major contracció reflexa.
Quanta menor activitat, menor sensibilitat del fus i menor contracció reflexa.

INEFC Lleida
Reflex tendinós (miotàtic invers)

Receptor Òrgan tendinós de Golgi
Neurona sensitiva Ib
Via sensitiva No intervé
Interneurona Sí, provoca inhibició
Via motora No intervé
Òrgan efector Fibres musculars del mateix múscul esquelètic.
Provoca efecte de relaxació: S’envia la senyal inhibidora → es desactiva la motoneu-

rona α → es relaxen les fibres musculars.
Estímul: Tensió a nivell de la zona de transició múscul-tendó. (ja que si la tensió és

excessiva, podria haver-hi una ruptura muscular).
Acció: Inhibir les neurones del múscul i provocar la relaxació de les fibres musculars.
Reflex flexor
Receptor Qualsevol receptor, per exemple, nocireceptors (dolor).
Neurona sensiti- Ib
va
Via sensitiva (...)
Interneurona Sí (vàries – activadores i inhibidores)
Via motora (...)

INEFC Lleida
Òrgan efector Fibres musculars dels músculs flexors de la mateixa zona on hi
ha el receptor.
Reflex extensor creuat (amb una part es fa reflex flexor i amb l’altra vas cap a
l’estímul per apartar-lo.)
Creua la medul·la espinal (de dreta a esquerre).
Receptor Qualsevol receptor (Ex: Nocireceptors)
Neurona sensitiva Ib
Via sensitiva (...)
Interneurona Sí (varies)
Via motora (...)
Òrgan efector Fibres musculars dels músculs extensors de l’extremitat
contrària lateral a la zona on hi ha el receptor.

INEFC Lleida
Innervació recíproca
L’activació d’un grup muscular s’associa a la relaxació del grup muscular an-
tagonista.

INEFC Lleida
INFLUÈNCIA DELS REFLEXES EN ELS ESTIRAMENTS
Reflexos que participen en els estiraments
Reflex miotàtic: Sensibles al canvi de longitud i a la velocitat d’aquest. Té

l’objectiu de protegir el múscul d’una extensió excessiva. Provoca una con-
tracció del múscul.
Dues terminacions:
Fàsiques o Ia: Sensibles a la longitud i a la velocitat de l’estirament.
Tòniques o II: Sensibles al canvi de longitud.
Amb l’aparició d’aquest reflex (i degut a la contracció) s’augmenta el to mus-

cular.
L’estrès i els nervis influeixen la seva aparició, ja que afecten a la mo-
toneurona gamma. → Augment del to muscular. (La motoneurona
gamma és qui envia la informació al fus muscular).
Durant un estirament es busca la seva inhibició.

INEFC Lleida
Reflex tendinós (o miotàtic invers):

o Òrgan tendinós de golgi → prop de la unió musculotendinosa.
o És sensible als canvis de tensió i es seu llindar és major que el del fus
muscular.
o Objectiu: Protegir el múscul d’una tensió.
o Es pot aconseguir mitjançant:
Estirament progressiu (actiu o passiu)
Ha de superar el llindar (tensió suficient) per activar el re-
flex.
Acció isomètrica prèvia del múscul que es vol estirar.
La seva aparició és beneficiosa durant un estirament.
Inhibició recíproca:
Relaxació del múscul antagonista.
Tipus d’estirament
Classificació: Actius/passius.
Tipus d’estiraments:
o Estàtic: Estirar lentament fins al màxim sense dolor.
o Balístic: Actiu amb rebots → S’usa a l’escalfament. Té un alt risc de le-
sió.
o Dinàmic: Moviments continus sense rebots (Ex: rotació húmero-
escapular.) → Sol ser més una part de l’escalfament que no pas un es-
tirament en sí.
o FNP: Basat en diferents principis neurofisiològics: inhibició, reflexos, in-
nervació recíproca...
Més usat:
Mantenir – relaxar:
Estirar fins al tope → acció isomètrica (durant uns
segons) → relaxar → tornar a estirar (inici).

INEFC Lleida
No fer-lo més d’1 vegada per setmana! Pot ser

lesiu! S’estan inhibint reflexos --- Perill!
Contreure – relaxar:
Estirar el múscul lentament → acció concèntrica del
múscul no estirat (lent) → es torna a estirar.
Pot ser lesiu! Fer-lo 1 o 2 cops màxim per setmana.

Fer-lo sobretot per estirar un múscul escurçat. Ajuda
a guanyar amplitud de moviment de forma ràpida.
Mantenir – relaxar amb contracció:

Estirar lentament → acció isomètrica → acció con-
cèntrica (lent) → es torna a estirar.
És poc recomanat. Hi ha una doble inhibició del

reflex.
CORRECCIÓ PROVA
Cert o fals? C F ?
Les fibres de tipus II són fibres de contracció ràpida. V
La principal font d’ATP de les fibres de tipus I és la gli-
X
còlisi.
El líquid extracel·lular conté grans quantitats de Ka+ V
La llei de “Tot o res” estableix que qualsevol estímul
X
produeix una contracció.
Els disc Z contenen actina X
Els filaments prims contenen una doble cadena de tro-
V
ponina.
L’ATP es consumeix al trencar el pont creuat. V

INEFC Lleida
El calci (Ca++) és un missatger secundari per a la con-

V
tracció muscular.
La contracció muscular es desencadena per
V
l’alliberació d’acetilcolina a la placa motora
La membrana del sarcòmer s’anomena endomisi X
La unitat bàsica de contracció muscular és el sarcòmer V
Les fibres IIx són blanques i glicolítiques V
La velocitat de contracció muscular és independent a
V
l’activitat ATPasica.
Amb l’envelliment les fibres musculars allarguen la du-
X
rada de la contracció
L’entrenament modifica el sistema energètic predomi- V
nant de les fibres musculars
V = ben contestat
X = errat

INEFC Lleida
Neurofisiologia de la visió i el vertigen
VISIÓ
Ossos: Cavitat ocular formada pels ossos cranials (frontal, estmoides, esfe-
noides, maxil·lar, etc.)
Vascularització: N’hi ha tres tipus en 3 capes:
o Escleròtica: És la més externa, té una funció de protección --- Còrnia:
Continuació de l’escleròtica. Ajuda la visió i protegeix.
o Coroides: Creació cos vitri, és l’encarregat de la funció de la vista.
o Retina: Encarregada de la visió en sí.
Fòvea: Punt de máxima visió. Percep colors (cons) i lluminositat (bastons). Hi ha la

macula, que és l’encarregada de la visió final.
A prop del nervi hi ha un punt cec (que a la vegada és a prop de la fóvea).
Humor vitri, cristal·lí i cámara anterior són els encarregats de girar la imatge.
Òrbea llum: Regula la intensitat de la llum (a través de la contracció de l’iris) i enfo-

ca les imatges (modificant el gruix del cristal·lí, el qual s’aplana per enfocar objectes
llunyas i es bomba per enfocar objectes propers.)
Nervi òptic
Envia informació al cervell i conté la papil·la.
Capes de la retina: Grup de cèl·lules que capta i processa la informació que arriba
de la còrnia.
Dels cons i bastons es va a les cèl·lules horitzontals, i després a les cèl·lules bipo-
lars. Posteriorment trobem les cèl·lules ganglionars que finalment intervenen al nervi
òptic (el qual connecta la retina amb el cervell).

INEFC Lleida
Via òptica:
Nervi òptic o fascicle òptic. Percepció de l’equilibri:
Quiasma òptic (decussa- Coneixem la posició del cos o la percepció
ció/creuament de les fibres de l’equilibri estàtic.
òptiques) Detecció del moviment del cos o la per-
Cintetes òptiques cepció de l’equilibri dinàmica.
o Nervis geniculat lateral
o Readiacions òptiques o “gratiolets” (número de vies fins al cervell).
A l’ull els camps estan invertits (camp esquerre a la dreta, i camp dret a l’esquerra).
Al quiasma, quan es fa el desdoblament i es creuen, queden situats correctament.
La visió es du a terme al lòbul occipital, i es divideix en zones segons la funció que
du a terme.
Òrgans sensorials --- Estímul --- Corrent nerviós.
VERTIGEN
Oïda:
Oïda externa
Oïda mitja
o Mastoides
o Caixa timpànica
o Trompes d’eustaqui
Oïda interna
o Conductes semicirculars
o 2 grans cavitats
Utrícul
Sàcul
La oïda està col·locada amb un angle de 30º a la vertical i 45º a l’horitzontal amb la
visió per adaptar la vista al moviment.

INEFC Lleida
Equilibri
Complex arc-reflex --- múltiples circuits neuronals.
Cada sistema per sí sol és inútil (vista, oïda i somatosensorial)
Espinal --- Modifica el to muscular per evitar caure.

Oculomotor --- Manté la imatge d’interès a la fòvea.
Cortical ---
Neurovegetatiu ---

INEFC Lleida
UNITAT 4: Adaptacions neurològiques

4.1: Factors fisiològics que determinen la força
muscular
Força: Capacitat d’un múscul o grup muscular per generar tensió durant les accions
musculars.
Classificació (Weineck):
Força màxima:
o Estàtica
o Dinàmica
Força velocitat
Força resistència
Mantenir la tensió que fa el múscul a contracàrregues no molt elevades.
Unitats (SI)
Força: Allò que modifica l’estat de repòs o l’acció d’alguna cosa. (Newtons --- N)
Treball: Força explicada mitjançant el desplaçament (W = F x S). No hi ha límit de
temps. (Joules --- J)
Potència: Ritme al qual es realitza el treball; producte de la força per la velocitat
(P = F x v). (Watts --- W: 1J/s)
Quan es fa una mesura, el seu resultat pot ser modificat per dos factors: La capacitat
de l’examinador de transmetre ànims, i la motivació de l’examinat. Si es vol fer una
comparació, s’ha de mesurar sempre amb el mateix instrument, ja que dos instru-
ments diferents poden donar resultats diferents exactament al mateix moment.

INEFC Lleida
La força està determinada per els factors següents:
FACTORS MUSCULARS
a) TIPUS D’ACCIÓ MUSCULAR

El tipus de contracció modificarà la tensió muscular amb que s’executa.
Tal i com es pot veure en la imatge anterior, la contracció que pot fer més força és la
excèntrica, però també és la que té més risc a patir danys musculars. Seguidament
hi ha la isomètrica, que fa menys força que la excèntrica, però més que la concèntri-
ca, la qual és la que pot fer menys força, però amb la qual hi ha menys risc de patir
dany muscular.

INEFC Lleida
b) GRANDÀRIA DEL SARCÒMER

Per cada 1 cm2 que amidi el múscul, es poden fer 10kg més de força.
A major volum muscular, sol indicar que hi ha més força, però no sempre és així:
dependrà dels factors neurals i de coordinació.
c) LONGITUD DEL SARCÒMER
Segons la longitud inicial del sarcòmer, la tensió que podrà fer aquesta fibra varia.
Tal i com es pot veure a la imatge, quan el filament està molt allargat, els filaments
prims no contacten amb els gruixuts, per la qual cosa no podran produir-se els ponts
creuats, i conseqüentment, la contracció muscular. Per contra, si el filament està es-
curçat, es podran crear molts ponts creuats, però el sarcòmer no tindrà capacitat per
escurçar-se més. El punt òptim de contracció seria el punt mig, on es poden fer
ponts creuats i el múscul té capacitat d’escurçament.
Cal dir que el gràfic anterior és extret del laboratori, realment, en un organisme, la
franja és més limitada:

INEFC Lleida
La longitud va de 2 a 2,25micres. Es mou dins del punt òptim de contracció.
d) LONGITUD DEL MÚSCUL

Amb la intervenció de l’element elàstic (gràfic longitud relativa/tensió unitats adapta-
tives).
Força màxima: Acció complexa on els músculs agonistes han de contreure’s al mà-
xim amb el suport dels músculs sinèrgics i la mínima oposició dels músculs antago-
nistes.
Línia negra = Tensió total del múscul

Línia groga = Tensió de l’element elàstic del múscul
Línia blava = Força generada pel sarcòmer ( dins del rang fisiològic)

INEFC Lleida
Quan el múscul arriba a la longitud màxima (100% elongació), es veu com la força
pateix un aplanament o disminució, però gràcies a l’element elàstic, si es segueix
fent força es pot augmentar més la força total.
La tensió elàstica és l’explicació de per què augmenta o s’estabilitza la tensió total
del múscul si la força del sarcòmer disminueix (augmenta l’element elàstic).
Rang fisiològic.
e) VELOCITAT DE CONTRACCIÓ
Model de Hill:
Hi ha una relació inversa entre la càrrega i la velocitat. Quanta més càrrega,
més lent és el moviment.

INEFC Lleida
Quan s’ha de fer un moviment amb molta força de contracció, la velocitat de

l’escurçament és lenta.
Model de Edmann (1988)
La relació és més complexa, inclou la part excèntrica. Dues curvatures a partir
del 75% de força isomètrica màxima.
Hi ha una zona on la càrrega varia, però la velocitat és igual.

INEFC Lleida
Potencia:
P=Fxv
Relació velocitat-potencia-força
f) MIOTIPOLOGIA
Reflecteix les propietats cinètiques dels ponts creuats.
Vmax màxima capacitat de formar/trencar ponts creuats.
No hi ha diferències amb la tensió màxima: si dues fibres són
idèntiques en quant a gruix, longitud, quantitat d’actina i miosina, no hi
haurà cap diferència de tensió.
Diferències en el temps que es triga a aconseguir la força màxima.

INEFC Lleida
g) TEMPERATURA CORPORAL
Temperatura muscular ideal = 39ºC. Influeix en la producció d’energia, en la tensió
del múscul i en la seva potència.
S’acceleren les reaccions metabòliques
S’afavoreix l’intercanvi d’O2
Millora la velocitat de conducció nerviosa
Disminueix la ficció --- augmenta la viscositat
Si es sobrepassen els 39ºC, hi ha perill de disgregació de neurones.

INEFC Lleida
FACTORS NEURALS
Força màxima:
Es pot inhibir la neurona a través de les aferències sensitives, i amb

l’entrenament s’inhibeix. També al cervell hi ha uns límits que no deixen utilit-
zar totalment les reserves, a no ser que hi hagi una situació de perill immi-
nent.

INEFC Lleida
a) Activació de la motoneurona alfa

o Sumació:
Temporal: La força dependrà de la suma dels estímuls que arri-
bin al múscul en un breu espai de temps. Dependrà de la fre-
qüència de descàrrega de l’estímul (o firing).
La contracció tetànica (o tètanus fisiològic) és la contracció mà-

xima d’un múscul.
Es pot veure com les fibres reaccionen diferent segons si són

ràpides o lentes. Les fibres de contracció lenta és més fàcil que
arribin a fer sumació, ja que la contracció és lenta. En canvi les
fibres de contracció ràpida necessiten de molts més estímuls i
més seguits per tal de fer sumació.

INEFC Lleida
Una altra diferència entre les fibres ST i FT és la seva fatigatibili-

tat. Si es fa la mateixa contracció repetides vegades, les fibres
lentes segueixen efectuant-la igual o casi que la primera, en
canvi les FT, es poden contraure molt ràpidament i molt fort, pe-
rò cada vegada que es contreu dura menys el seu temps i la in-
tensitat de la contracció també és menor.
Arriba un punt on les fibres ràpides no poden fer sumació, ja

que es fatiguen ràpidament i per més que s’enviin estímuls, no
es pot contreure el múscul.

INEFC Lleida
Potenciació post tetànica:

Després d’una contracció tetànica, les contraccions que faci el
múscul posteriorment seran amb una tensió més elevada, degut
a que queda sensibilitzat (el nivell d’activació serà més baix.
Patró de descàrrega o estímuls dobles o absència de pics:

La contracció no està només influenciada per la freqüència amb
que arriben els estímuls, sinó que també el ritme amb el que ar-
riben aquests. Si arriben dos estímuls molt junts, això augmenta
la intensitat de la unitat motora. Amb l’entrenament és més fàcil
que augmentin aquestes irregularitats en els estímuls. Els pics
dobles es produeixen més aviat al principi de l’esforç que no pas
al final.

INEFC Lleida
Espacial: Suma dels efectes de la descàrrega de vàries motoneurones alfa

simultàniament.
o Mateix múscul: Coordinació intramuscular - Si aquest fenomen està
molt vinculat a un múscul.
o Diferents músculs: Si aquest fenomen utilitza diversos músculs.
(coordinació intermuscular)
Asincrònica:
La sumació de diferents lapses de temps i diverses unitats motores. Es van
alternant les diferents unitats motores per a mantenir la contracció. Mentre
una unitat motora es relaxa, l’altra es contreu. Aquest tipus de sumació per-
met que la tensió muscular sigui uniforme i no tremolosa.

INEFC Lleida
Com augmenta la tensió muscular realment? Com augmenta la força? Per sumació
temporal o espacial? Descàrrega o reclutament? Firing o recruitment (reclutament)?
Model de De Luca (1994)
A l’inici de l’acció muscular (per exemple, sortida 100m llisos) la freqüència de
descàrrega és elevada, però després va baixant:
100 – 60 Hz --- 20 Hz
L’autor Luca creu que cada unitat motora té el seu propi nivell de força. Quanta més
força es necessita fer, més unitats motores s’hi veuen implicades.
Ell creu que depèn de fenòmens de sumació espacial associats a fenòmens de su-
mació temporal.
EXERCICI DE RELACIONAR
1)Reflex estirament o miotàtic

2)Reflex tendinós
3)Neurona de Renshaw
4)Innervació recíproca/ inhibició recíproca
a) Efecte activador-+ força

b) Inhibeix la co-activació dels músculs antagonistes
c) Intervé en accions de cicle CEE
d) Mecanisme de protecció
e) Efecte inhibidor /frenador de la força
f) Redueix efectes frenadors de la força
RESPOSTA
1: a i c
2: d i e
3: d i e
4: b i f

INEFC Lleida
b) Vies aferents, eferents i centres superiors:

El grau d’estimulació d’una motoneurona alfa
dependrà dels efectes dels estímuls proce-
dents de les vies sensitives. Poden ser excita-
dors o inhibidors.
Exemples:
-Nivell supraespinal (mig-alt)

Reflexos medul·lars – Nivell espinal:
Reflex estirament miotàtic Equilibri, vista oïda
…
Reflex tendinós (miotàtic invers)
Accions voluntaries màximes + estímul elèctric
Innervació recíproca

INEFC Lleida
Sistema nerviós central

Estudis han demostrat que els humans podem activar el múscul voluntària-
ment. Estudis que s’han fet comparant una contracció voluntària amb una
creada per un estímul elèctric, es veu com és major amb l’estímul elèctric.
L’augment és diferent segons el tipus (Isomètrica>concèntrica>excèntrica), tal
i com es pot apreciar al gràfic següent:
Eix Y = Activació
96
94
92
90
88
86
84
82
80
Excèntrica Isomètrica Coincèntrica
(imatge gràfic “force-lenght” o “additional force”)
Això indica que hi ha mecanismes inhibidors. Voluntàriament no es pot arribar

a utilitzar el 100% de la força, ja que aquests mecanismes actuen prèviament
per protegir.
El fet de cridar, les amfetamines i certs estats d’ànim (por, ràbia, motivació,
etc) inhibeixen els músculs inhibidors i ens permeten obtenir un major rendi-
ment.
Per activitats quotidianes: Automatismes (de 0 a 10), disponibilitat fisiològica
(de 10 a 30) i reserves habituals (de 30 a 65).

INEFC Lleida
LLINDAR DE MOBILITZACIÓ
En AF o en situacions de perill: Reserves protegides.

INEFC Lleida
4.2: Adaptacions neuromusculars a l’entrenament i

desentrenament
ADAPTACIONS CRÒNIQUES
L’entrenament té efectes sobre la condició física de les persones (normalment: efec-
te de millora) Principi de resposta adaptativa: Si habitualment realitzem una
sobrecàrrega a un sistema, aquest respondrà i s’adaptarà.
Estrès —> resposta —> adaptació
Un estrès mecànic molt alt o molt baix no és bo, pot provocar atròfia o lesions.
Quan hi ha un baix estrés mecànic, hi ha atròfia (pèrdua de les adaptacions: deixar

d’entrenar, repòs total immobilitzacions, paràlisi, vols a l’espai), a mida que va aug-
mentant, hi haurà manteniment o hipertròfia (entrenament), i si augmentem massa
aquest estrés, hi haurà lesions per sobrecàrrega o lesions agudes (sobreentrena-
ment).
Canvis amb l’entrenament i el desacondicionament. Què es modificarà amb

aquest múscul?
Els canvis en els paràmetres indicadors dependran de:
(perímetres, RMN, TAC, Ultrasons, Cineantropometria)

Canvis morfològics Limitacions: mesura en un sol lloc, mesura en estat passiu
Canvis de la funció neuromuscular: Els canvis neuromusculars queda-
ran reflectits en els indicadors de força: força màxima, potencia, corba
força-velocitat,etc.
Canvis metabòlics

INEFC Lleida
Canvis de la funció neuromuscular

Quedaran reflexats en els indicadors de força. Els primers mesos d’entrenament és
quan són més notables els canvis neuromusculars, i per tant, de força.
Tal i com veiem en aquest gràfic, podem dir que l’augment de força no ve determinat
pel canvi de tamany del múscul.

INEFC Lleida
Aquest augment de força sí que s’associa a les adaptacions neuronals causades per
l’augment d’activació del múscul.
Activació
Moviment neuronal ADAPTACIÓ
voluntari múscul
Aquestes adaptacions són la raó per la qual es produeix un augment tan pronunciat
de la força a l’inici de l’entrenament, i el volum del múscul no augmenta. Els canvis
nerviosos són més veloços que no pas els del múscul.
Quan s’arriba al màxim n’hi ha esportistes que recorreixen als esteorides.
En la gràfica següent, podem veure el desenvolupament creixent d’aquestes

adaptacions neuromusculars:
En aquest gràfic es pot veure com, la força muscular va augmentant progressiva-

ment amb l’entrenament, amb un augment més significatiu a l’inici, i després més
progressivament. En quant a l’àrea muscular transversal (volum muscular), no aug-
menta tant com la força, i tampoc distingim dues fases clarament diferenciades. És
més progressiu durant tot l’entrenament.
L’EMGs = Electromiografia Tècnica d’avaluació i registre de l’activitat elèctrica

produïda pels músculs esquelètics (destaca el potencial d’acció).

INEFC Lleida
EVIDÈNCIES INDIRECTES DE LA INFLUÈNCIA DELS FACTORS NEURALS:

Hi ha una sèrie d’experiments que demostren que hi ha canvis a nivell neural:
Millora inicial ràpida de la força (explicada anteriorment)

Especificitat de les adaptacions
Les millores de la força són específiques del gest que s’ha estat fent.
L’augment de la força dinàmica és molt superior al de la força

isomètrica. Ja que la dinàmica requereix molta més coordinació
entre varis músculs.
La millora de la força i la potència són específics de la postura i
de la participació dels músculs fixadors.
Transferència creuada
L’entrenament d’una extremitat produeix un increment de la força de
l’extremitat col·lateral no entrenada també. Quan s’entrena una extre-
mitat, s’observa que l’altra també augmenta la força. Això passa per-
què part de la informació que és enviada a l’extremitat entrenada, tam-
bé s’envia a l’altra.
Pràctica imaginada
Un entrenament amb pràctica imaginada es veu com la força augmenta
més amb aquesta que no pas quan es fa pràctica d’intensitat baixa. Hi
ha la participació del SN.
Tot i això no s’utilitza per millorar les capacitats físiques, sinó per en-
trenar la situació esportiva de forma imaginada.

INEFC Lleida
Què recordeu?
Amb l’entrenament s’ha vist que:
EMG: Electromiografia
Major capacitat d’estimular les motoneurones alfa amb l’entrenament.
En “desentrenament” es perd ràpidament aquesta capacitat a un nivell

molt més ràpid que no pas la pèrdua de la hipertròfia muscular.
CANVIS RELACIONATS AMB L’ACTIVACIÓ DE LA MOTONEURONA ALFA

Activació dels músculs agonistes
Això és observable gràcies als registres d’EMG.

INEFC Lleida
Aquesta activació té efectes sobre les unitats motores:
Millora freqüència descàrrega

Més pics dobles (més increment de la força, ja que augmenten els nivells de
les càrregues i la seva irregularitat).
Millora amb el reclutament de les unitats motores (se’n recluten més i més rà-
pidament).
Mecanismes d’activació dels músculs agonistes:
Canvis intrínsecs motoneurones alfa (ex: canvi en el llindar d’estimulació).

Reflexos espinal Canvis de senyals procedents de les vies motores, sensi-
tives o centres nerviosos superiors.

INEFC Lleida
CANVIS RELACIONATS AMB LES VIES AFERENTS – EFERENTS I CENTRES

SUPERIORS:
Músculs
Renshaw: Tipus d’interneurona inhibidora de la motoneurona alfa (impedeix estimu-

lació fibres musculars).
REFLEXOS ESPINALS
Reflex Hoffman:
Indica la excitabilitat de la motoneurona i inhibició presinàptica Amplitud de la res-

posta a un estímul. El reflex de Hoffman dóna una amplitud major després de
l’entrenament. Això vol dir que augmenta la excitabilitat de les motoneurones.
S’aconsegueix estimulant un nervi en repòs, que envía l’estímul per la motoneurona

alfa, el qual va a la medul·la, i torna a una motoneurona alfa, la qual produirà movi-
ment.

INEFC Lleida
Ona V:
Reflex de Hoffman produït durant la contracció muscular. Inclou l’estimulació efe-

rent, excitabilitat neuronal i inhibició presinàptica.
L’augment del nivell de la ona V indica la quantitat d’estímuls que arriben a la moto-
neurona per la via eferent. Aquest augment simbolitza un augment de l’estimulació
que rep la motoneurona amb l’entrenament.
Major espai estimulat quan es fa un entrenament i major excitabilitat d’aquest.
Eferencies motores (pràctica imaginada)

INEFC Lleida
INTERACCIÓ AGONISTES-ANTAGONISTES:
L’activació dels músculs antagonistes produeix un efecte que s’oposa al mo-
viment desitjat. Treuen una mica de força als músculs agonistes, però eviten o
prevenen les lesions articulars.
La disminució de la co-activació dels músculs antagonistes permetrà una ma-
nifesta millor la força dels músculs agonistes. (Si disminueix massa hi ha risc
de provocar una lesió).
Co-activació dels músculs antagonistes és necessària per mantenir l’estabilitat
de les articulacions.
La dismiució i co-activació dels antagonistes

A mida que avança un període, d’entrenament, el nivell d’activació dels mús-
culs antagonistes no varia, és igual al final que a l’inici de l’entrenament. Dis-
minueix fins a un mínim, té un límit de disminució.
EXPLICACIÓ DEL GRÀFIC

Al cap d’una setmana la força d’extensió genoll augmenta i la dels flexors disminueix. La
contribució de la inhibició de la frenda representaria un 34% de l’augment de la força.
A les 8 setmanes augmenta més la força dels agonistes però la inhibició dels
antagonistes ja no augmenta més. La seva ara representaria un 10%.

INEFC Lleida
ADAPTACIONS CORTICALS A L’ENTRENAMENT:

Al fer una acció motora, s’aprecia que aquesta ocupa més espai al còrtex ce-
rebral.
Hi ha una major excitabilitat de les neurones que participen en el moviment.
Es desplaça el llindar de protecció?

INEFC Lleida
Canvis metabòlics:
Amb l’entrenament es veu una millora de la reserva energètica i dels enzims que
intervenen en les vies.
Si l’entrenament és de resistència, es veu un augment de les reserves i enzims de la
via metabòlica.
També s’observa un augment del número de capil·lars major arribada de sang
(sobretot en les ST) Millor arribada d’O2. Millor neteja de residus.
Si l’entrenament és anaeròbic, l’entrenament millorarà molt més en quant al metabo-
lisme anaeròbic alàctic.
En entrenament aeròbics, els subjectes perden tolerància a l’àcid làctic A poc

[La+] que acumulin, pateixen fatiga, en canvi, en entrenaments anaeròbics, aquesta
tolerància augmenta moltissim.
Els canvis, per això, són molt més notables en l’anaeròbic.
Proteïnes musculars i entrenament
Desentrenament Entrenament Entrenament Entrenament

normal de fons de força

INEFC Lleida
Es pot veure com al llarg dels entrenaments, les proteïnes augmenten, tant les mio-
fibril·les com les metabòliques. Sobretot en entrenament de fons (on milloren les me-
tabòliques) i en entrenament de força (milloren les miofibril·les).
Es pot observar una millora igual de les proteïnes estructurals i energètiques en en-
trenaments normals (100%).
Si no s’entrena es desmillora per igual.
En entrenament de fons (aeròbic) més augment de proteïnes metabòliques que

no estructurals.
Entrenament de força (anaeròbic) més millora de proteïnes estructurals.

INEFC Lleida
EFECTES DE L’ENTRENAMENT EN LES VIES DE SENYALITZACIÓ INTRA-

CEL·LULAR
ENTRENAMENT DE FONS
L’entrenament de fons produeix un augment de l’AMP (o AMP+P) modifica la

transcripció (PGC-1OC).
Provoca l’estimulació del nucli per augmen-

tar la biogènesi mitocondrial.
AMPK P TSC2 (factor de transició)

augment de la síntesi de proteïnes.
(no estimula el consum d’O2)
COMBINACIÓ D’ENTRENAMENT DE
FONS I FORÇA
S’augmentarà la capacitat oxidativa i la sín-

tesi de proteïnes per a un entrenament més complet.
Tot i que l’entrenament de fons augmenta.

INEFC Lleida
Canvis morfològics
CANVIS MORFOLÒGICS GLOBALS DEL MÚSCUL
A. HIPERTRÒFIA (augment de la fibra muscular)

Tipus:
Hipertròfia transitòria: Inflamació muscular aguda que apareix des-
prés d’un entrenament com a conseqüència d’un cúmul de líquid a ni-
vell local (edema) en el múscul exercitat. Es produeix per una vasodila-
tació, que fa augmentar la pressió hidrostàtica i capil•lar, i l’augment de
la permeabilitat. La sortida de proteïnes del vas pot augmentar aquest
edema.
Quan deixem de fer exercici, disminueix el flux sanguini i disminueix la
pressió del vas. Amb un exercici físic dinàmic de moderada intensitat
s’accelera la reabsorció de l’edema, ja que el bombeig muscular afavo-
reix la circulació sanguínia i limfàtica.
Hipertròfia sarcomèrica: Increment del volum muscular produït per

l’entrenament contra resistència a llarg termini. Aquesta hipertrofia pro-
voca un augment de força i tensió muscular perquè augmenten els
ponts actomiosínics. Pot ser un increment en paral·lel, per la divisió de
les miofibril·les quan arriben a un volum crític, i en sèrie, si augmenta el
nombre de sarcòmers i la longitud de la fibra (només objectivat en ani-
mals).
Hipertròfia sarcoplasmàtica: Aquesta hipertrofia fa referència a

l’augment del sarcoplasma de les cèl·lules musculars per un augment
d’aigua, glicogen, enzims i proteïnes no contràctils, que es produeix en
entrenaments contra resistència de baixa intensitat i molt volum (com el
que fan els culturistes).

INEFC Lleida
B. HIPERPLASIA (splitting)
La hiperplàsia és l’augment del nombre de fibres (reproducció). Només la po-
dem trobar en la fase prenatal i s’especula que es pot donar en humans molt
entrenats per increment del nombre de fibres inclassificables o tipus IIC (pen-
dent d’innervació).

INEFC Lleida
CANVIS FUNCIONALS
El resultat dels canvis neuromusculars, produiran canvis funcionals:
Adaptacions neuromusculars
RESUM IMPORTANT!!!!!
Pot ser que alguna vegada el múscul antagonista faci d’estabilitzador. Com més ge-
neral i complex sigui un moviment, més difícil serà saber quin múscul és estabilitza-
dor, quin sinèrgic...

INEFC Lleida
A. S’observa una major millora en entrenaments de força màxima que no pas en

entrenaments poliomètrics. Fmax No fa ús de l’element elàstic.
En entrenaments de força màxima, s’aconseguirà la força màxima més tard,
però aquesta serà major. En canvi, en entrenaments poliomètrics, aquest sub-
jecte podrà augmentar la seva força més ràpidament, però no podrà arribar al
seu màxim.

INEFC Lleida
B. Quant més pes, menys velocitat al moviment. En entrenaments en que es

vulgui molta velocitat, cal utilitzar pesos baixos.

INEFC Lleida
C. Hi ha una franja entre 1,5kg i 4,5kg aproximadament, on es pot utilitzar la po-

tència màxima (franja òptima) Augmenta la potència, però no es desplaça, i
en valors baixos, no es modifica.

UNITAT 5: FATIGA AGUDA I SOBREEN-
TRENAMENT
TEMA 1: Fatiga aguda
TEMA 2: Fatiga crònica
Exercici:
Definició: Disminució de les capacitats fisiològiques i mecàniques durant o

immediatament després d’un exercici físic intens. (Reducció de la capacitat
d’activar el múscul de curta durada en el temps que disminuirà el rendiment
físic durant un esforç).
Fatiga aguda des d’un punt de vista:

o Fisiologia: Disminució de la funció dels òrgans d’un sistema biològic.
o Mecànic/ergonòmic: Disminució de la força o velocitat amb que es pot
executar un moviment.
o Psicològica: Sensació de debilitat.
Similituds i diferències:
o Fatiga fisiològica aguda: Associada a un esforç físic que provoca in-
capacitat per a mantenir una intensitat concreta d’esforç físic. Provoca
malestar o sensació de debilitat (efectes psicològics) i és reversible
amb repòs.
o Fatiga patològica aguda: Està condicionada per un agent patògen
(malaltia), i també provoca incapacitat per mantenir una intensitat
d’esforç físic concreta. Provoca una sensació de malestar o debilitat i
no sempre és reversible. Requereix tractament psicològic.
o Esgotament: Fallada total de les funcions, no pot continuar fent exerci-
ci físic.
115
INEFC Lleida
5.1: Fatiga aguda

És una conseqüència inevitable de l’EF.
Per a què serveix?

Per protegir, és un mecanisme de seguretat per prevenir lesions.
Té aspectes positius?
És un element imprescindible per aconseguir l’adaptació (posa l’organisme en
crisi perquè així provoca l’adaptació d’aquest).
Té aspectes negatius?
Disminueix el rendiment esportiu
Si aquesta fatiga és excessiva i no es deixa reposar a l’organisme, pot acabar deri-

vant en fatiga crònica.
És important per determinar quines adaptacions són més important pel rendiment i
per determinar com cal estructurar i planificar l’entrenament per obtenir les millors
adaptacions.
Classificació:
Durada

INEFC Lleida
Intensitat
Localització (general o local)
Causes:
Medi intern
Nerviós/central
Mucular/perifèric

INEFC Lleida
MODELS PER EXPLICAR LA FATIGA
MODEL BASAT EN L’ACUMULACIÓ DE PRODUCTES METABÒLICS/IÒNICS:
L’acumulació d’hidrogenions causats per la producció d’àcid làctic a través de la via

metabòlica i els gradients iònics transmembrana provoquen l’activació dels nocire-
ceptors, els quals redueixen l’excitabilitat muscular. Aquest fet, juntament amb
l’alteració de l’homeòstasi del Ca++ (causat pel potencial d’acció) i els radicals lliures
producte de les vies metabòliques, provoquen una reducció de la funció mitocondrial
(disminució del rendiment de la via aeròbica) i una reducció dels ponts creuats.

INEFC Lleida
MODEL BASAT EN LES ADAPTACIONS CARDIOVASCULARS – ISQUÈMIA:
Durant l’EF la densitat capil·lar augmenta per cobrir la demanda dels músculs em-
prats, el VMC augmenta (a causa que augmenta la FC i el Vsistòlic per tal de cobrir
la demanda del flux sanguini) i la volèmia també augmenta (a través de la suor, es
perd molta massa plasmàtica, i a causa d’això la sang es torna més viscosa). Tots
aquests canvis en la circulació provoquen l’oclusió o disminució del flux sanguini
mucular, i com a conseqüència d’això, no arriba suficient O2 ni combustibles al mús-
cul i la neteja de residus metabòlics no és tan eficient (s’acumula lactat produït per la
via aeròbica de la glucosa). Aquesta falta de subministrament i neteja provoca fatiga
muscular.

INEFC Lleida
MODEL BASAT EN EL SUBMINISTRAMENT/CONSUM D’ENERGIA:
Per tal de fer la contracció muscular, el múscul necessita ATP. Per resintetitzar
aquest fan falta les reserves energètiques musculars (PC, glicògen muscular i glicò-
gen hepàtic). Aquestes reserves musculars venen limitades per la capacitat metabò-
lica i pel subministrament energètic (segons la miotipologia i la guantitat d’enzims
glicolítics/oxidatius). Quan aquestes reserves musculars s’agoten, el múscul no pot
cobrir la demanda d’ATP per fer la contracció i apareix la fatiga.

INEFC Lleida
MODEL NEURO MUSCULAR
La medul·la espinal rep informació de les aferències sensorials, de les respostes re-
flexes i de l’activació central (la qual també està afectada per les aferències sensori-
als, així com per la glicèmia, la temperatura, l’índex de serotonina, etc.) i n’envia a
les motoneurones. Aquesta informació de les motoneurones juntament amb la bom-
ba de Na+/K+ provoca excitabilitat del múscul, la qual cosa fa que s’alliberi Ca++,
que provoca la propagació neuromuscular, es contreu el múscul (ponts creuats entre
l’actina i la miosina) i s’activa l’ATPasa. Aquests canvis envien senyals (resposta re-
flexa) cap a la medul·la espinal.

INEFC Lleida
MODEL BASAT EN LA TERMORREGULACIÓ:
L’augment de la temperatura central i la temperatura cutània envien senyals a través

de les aferències sensorials dels termorreceptors cap al cervell. El qual es veu afec-
tat per la termorregulació, ja que pateix una reducció de la irrigació sanguínia i dels
impulsos nerviosos.
Aquest augment de temperatura també provoca un augment de l’ús dels CHO i un

augment de la irrigació cutània i sudoració, la qual cosa provoca un augment de les
demandes cardiovasculars.

INEFC Lleida
MODEL PSICOLÒGIC:
La motivació, l’interès i l’entusiasme afecten a l’encèfal, el qual, de manera consci-

ent, provoca l’activació central i neural que permet la contracció del múscul esquelè-
tic. Quan aquesta activació del múscul esquelètic és massa intensa o massa conti-
nuada, fa que s’activi la inhibició reflexa, per tal de protegir el múscul.

INEFC Lleida
5.2 Fatiga crònica - sobreentrenament:

17/12/2013
Amb un entrenament es pateix sobrecompensació. Però per tal que es produeixi una
millora, hi ha d’haver períodes de descans, ja que sinó es pateix descompensació i
en comptes de millorar, es desmillora (sobreentrenament).

INEFC Lleida
El sobreentrenament és una acumulació de l’estrès per entrenament que es manifes-

ta amb persistència d’una baixada de rendiment durant setmanes o mesos. (Over-
training).
És diferent a la sobrecàrrega. Aquesta és una acumulació d’estrès per un entrena-

ment que es manifesta temporalment amb una baixada de rendiment durant menys
de dues setmanes. (Overreaching)
El que sí que pot passar és que si hi ha un seguit de sobrecàrregues durant un perí-

ode de temps (es segueix entrenant per sobre de les possibilitats i no es deixa ree-
quilibrar el cos) Sobreentrenament!
Símptomes de fatiga:
Sensació de fatiga que no es correspon amb l’esforç de l’entrenament i el
baix rendiment en la competició.
Història de forts entrenaments
Moltes competicions
Freqüents infeccions lleus (o no greus) El sist. Defensiu no
està en condicions òptimes. Ex: Faringitis
Sensació de “pesadez”, rigidesa, dolors musculars, etc.
Alteracions en l’estat d’humor: irritabilitat/depressió

INEFC Lleida
Alteracions del son

Pèrdua d’energia i gana
En homes es pot perdre “l’apetito sexual”
Fer un diagnòstic diferencial: infecció, anèmia, hipotiroïdisme, al·lèrgies...
Causes:
- Excessiu número de competicions
- Poc temps de recuperació
- Entrenaments monòtons
- Entrenaments llargs i d’alta intensitat
- Dieta incorrecta
- Entrena/competir amb lesions o infeccions
- Estrés psicològic (no necessàriament per culpa de les competicions, si-
nó ja per la vida diària Ansietat.)
Hipòtesis de per què es causa:
- Disminució del glicogen
- Fatiga central (triptòfan/serotonina) Es modifica a causa del lactat.
- Disminució glutamina = tipus d’antioxidant.
- Estrés oxidatiu La gran quantitat de radicals lliures que van alterant
les estructures i el funcionament del cos. Falta d’antioxidants que els
“recullin”.
- SNA (sistema nerviós autònom simpàtic i parasimpàtic: Aquests dos
sistemes estan contínuament en funcionament, però sempre n’hi ha un
que predomina. Si és el simpàtic, augmenta l’activitat corporal (durant
el dia), en canvi, amb el parasimpàtic la disminueix (a la nit mentre
dormim).
- Hipotàlem
- Citokinas
SIMPTOMATOLOGIA:
Alteracions Alteracions Altres
parasimpàtiquesa simpàtiquesb

INEFC Lleida
Fatiga Insomnia Anorexia

Depressió Irritabilitat Pèrdua de pes
Bradicardia Agitació Falta de concentració
mental
Falta de motivació Taquicàrdia Pesadesa, fatiga
muscular, etc.
(Heavy, sore, stiff
muscles)
Hipertensió Ansietat
Inquietud Despertar cansat
a
Comú als esports aeròbics
b
Comú als esports anaeròbics
MESURES DE PREVENCIÓ!
Periodization of training (Periodicitat entrenaments)
Tapering for competition (“parada” competició)
Adjust training volume and intesity based on performance and mood
(Ajustar volumi i intensitat entrenament)
Ensure adequate hydration (hidratacío adequada)
Ensure adequate carbohydrate ingestion during exercise (ingesta de CH adequada)
Ensure adequate sleep (descans)
Promoting mental toughness or resilience as buffer (promoure estat mental bo)
Rest period of greater than 6 hours between exercise bouts
(reposar mínim 6h abans exercici intens)
Abstinence of training following infection, heat stroke/stress, periods of high stress
(abstenirSe d’entrenar durant o just després de malaltia, estrès, etc.)

INEFC Lleida
Avoid extreme environmental conditions
(evitar condicions medioambientals extremes)
Utilize profile of mood states (or stress level) and alter training load.
(utilitzar estats d’anim alterats amb entrenament)
http://jasonanson.wordpress.com/daily-analysis-of-life-demands-for-athletes-dalda/
S. INMUNOLÓGICO
Respuesta SN Simpático:
aumenta FC reposo
aumenta PA
disminuye apetito
disminuye masa muscular
alteraciones sueño
inestabilidad emocional
ritmo metabólico basal
Respuesta SN Parasimpático:
Rápido inicio de la fatiga

Disminución de la FC reposo
Baixada de la pressió arterial
Baixa motivació
Depressió
ES DONEN EN TREBALLS D’ESPORTS DE CARÀCTER AERÒBIC
DISMINUCIÓN RENDIMIENTO INCREMENTO DEL RIESGO DE LESIÓN
FC
VO2 MAX
LACTATO
IMPORTANT!!!--> Igual carga sobreentrenado aumenta o disminuye FC y disminuye el

consumo de ÒXIGENO

INEFC Lleida
Signes majors:
Depresió
Baixada de
rendiment
Infeccions Fatiga
SOSPECHA:
Sensación de FATIGA que no se corresponde con el esfuerzo en entrenamiento y BAJO RENDIMIENTO en competición.
HISTORIA DE FUERTES ENTRENAMIENTOS

MUCHAS COMPETICIONES
FRECUENTES INFECCIONES NO GRAVES
PESADEZ, RIGIDEZ, DOLORES MUSCULARES
ALTERACIÓN DEL ESTADO DE HUMOR: IRRITABILIDAD/DEPRESIÓN
ALTERACIONS DEL SUEÑO
PÉRDIDA ENERGIA Y APETITO
BAJADA APETITO SEXUAL EN VARONES
Hacer diagnóstico diferencial: infección, anemia, hipotiroidismo, alérgias…

INEFC Lleida
Homeòstasi: Equilibri anabòlic i metabòlic del cos. Capacitat del cos per tal
d’estar adaptat a les exigències del medi. Al fer EF, pateix un desequilibri, i durant
el descans es torna al nivell normal d’homeòstasi.
Estem sempre en desequilibri, però l’organisme es reequilibra contínuament. Amb

les càrregues d’entrenament, es fa un desequilibri de l’homeòstasi durant unes
hores, però després es permet recuperar.
Respuesta SN Vegetativo:
aumenta PA -SIMP
disminuye el apetito -SIMP
alteraciones del sueño -SIMP
rápido inicio de la fatiga -PARASIMP
inestabilidad emocional -SIMP
ritmo metabólico basal aumentado -SIMP
AUMENTA FC reposo -SIMP
disminución de la FC reposo -PARASIMP
bajada de la PA -PARASIMP
disminuye la masa muscular -SIMP
Tendencia de variables en FATIGA CRÓNICA
FC en reposo -PUJA/BAIXA
FC max. -BAIXA
Testosterona -BAIXA
Cortisol -PUJA
Eficiencia sist. immunológico -BAIXA
Consumo max. oxigeno -BAIXA
Presión arterial -PUJA/BAIXA
Rendimiento físico -BAIXA
Masa muscular -BAIXA
Estabilidad emocional -BAIXA

GUILLERMO TORRES
UNITAT 6: Creixement i envelliment – Fatiga

clínica
Referència: Wilmore S. & Costill, D. (2007) “Fisiologia del ejercicio físico” Barcelona:
Paidotribo
Aquest cicle de la vida és regulat per les hormones.
FUNCIÓ DE L’HIPOTÀLEM, LA HIPÒFISI I LES GLÀNDULES ENTRE

ELLES I LES CÈL·LULES
Teixit conjuntiu laxe Dins d’aquest teixit hi trobem cèl·lules, venes i artèries (que
es converteixen en capil·lars).
Els capil·lars són porosos, gràcies a això, es pot dur a terme l’intercanvi i el transport
de substàncies de la cèl·lula als vasos. És una de les característiques del teixit
conjuntiu, que permet aquest intercanvi.
Dins el nucli de la cèl·lula, el qual està aïllat per la membrana nuclear, trobem l’ADN,
que és qui regula i comanda la cèl·lula. A la resta de la cèl·lula (citoplasma) hi
trobem orgànuls: reticle endoplasmàtic llis i rugós, vacuoles, mitocondris, etc. També
està aïllat de l’exterior per una membrana porosa.
131
INEFC Lleida
6.1 Glàndules endocrines

Hipòfisi: Glandula endocrina situada a la sella turca del crani, regula la homeostasi i
s’hi produeixen gran part de les hormones de l’organisme. Sobre d’ella hi trobem
l’hipotàlem (que també és una glàndula endocrina). GH, TSH (estimula tiroides), LH i
FSH (reguladores gònades), ACTH (regula còrtex suprarrenal), prolactina, oxitocina,
etc.
Homeostasi: Capacitat dels organismes per regular i

mantenir una condició interna estable.
Glandula suprarrenal: Glandules situades sobre els ronyons, regulen les respostes
a l’estrés. Adrenalina, noradrenalina, cortisol, corticosteroides, etc.
Glandula tiroides: Glandula neuroendocrina situada just sota la nou (òs hioides)
encarregada de regular el metabolisme corporal, produir proteïnes i regular la
sensibilitat del cos a altres hormones. Hormones: Tiroxina i triyodotironina.
Glandula pancreàtica: Situada al tracte digestiu, produeix insulina, glucagó,

somatostatina, etc.
Gònades: Glàndula endocrina situada a l’aparell reproductor, encarregada de la

reproducció. Secreta estrògens, testosterona, progesterona, etc.
Totes elles estan implicades en casi totes les funcions corporals. Segreguen hormo-
nes als vasos sanguinis.

INEFC Lleida
RECEPTORS HORMONALS
Les cèl·lules tenen receptors d’hormones, tant a la membrana, com al citoplasma,
com a la membrana nuclear. L’hormona actuarà directament al nucli o al citoplasma i
enviarà senyals al nucli o a la membrana, on també s’enviaran senyals al nucli.
Quan una hormona actua sobre una cèl·lula determinada, provoca una resposta
d’aquesta, ja que li excita l’ADN del nucli. Les hormones actuen en les expressions
de l’ADN de les cèl·lules.
La testosterona, per exemple, actua sobre les fibres de creixement i fa que el cartí-
lag es tanqui (no actua sobre d’altres cèl·lules).
Les glàndules endocrines tenen diferents receptors, inclús tenen receptors per a la
pròpia hormona que secreta (per saber si hi ha un excés de concentració d’H, i atu-
rar la secreció).
La hipòfisi és l’encarregada de controlar les altres glàndules endocrines. Allibera la

hormona hipofisiària (HH), la FEH o LH (que regulen la secreció de testosterona i
estrògens per part de les gònades).

INEFC Lleida
Està molt relacionada amb l’hipotàlem, que allibera factors estimulants o inhibidors
de la hipòfisi, la regula químicament, i marca un ritme per regular i alliberar hormo-
nes. Aquest està regulat pel cicle circadiari.
La hipòfisi via sanguínia, s’encarrega d’estimular les glàndules endocrines. Aquestes

hormones aniran a buscar les cèl·lules que tinguin els seus receptors, per tal de mo-
dificar-los-hi el nucli, el citoplasma, els orgànuls, etc.
Quan el nostres cos detecta que estem en perill (sensació de por), la hipòfisi allibera
ACTH, per tal de mantenir-nos en tensió. Si aquesta sensació no s’esvaeix, s’acaba
segregant cortisol, degut a que hi ha un excés d’ACTH, i d’aquesta manera
l’hipotàlem bloqueja la hipòfisi.
Una cèl·lula rep una hormona, i la seva resposta és produir una substància (subs-
tància X), la qual té receptors a les glàndules. Quan la glàndula rep aquesta subs-
tància, deixa d’alliberar hormones es deixa d’estimular la cèl·lula.
Tant les glàndules menors com la hipòfisi i l’hipotàlem, tenen receptors de substàn-
cies.
Amb l’envelliment els receptors de les cèl·lules envelleixen i es danyen. Aquesta de-
gradació es pot veure a la corba de la vida, on es diferencien clarament 3 etapes:

INEFC Lleida
Vida temprana
Vida adulta
Tercera edat
Hipòfisi Glàndula endocrina Hormona + receptor específic H-receptor

Reacció química [producte] Resultat fisiològic.
El producte pot controlar la secreció de l’hormona (H) i de les glàndules hipofisiàries.
Tot aquest sistema és regulat pel SNC i l’hipotàlem, els quals poden ser afectats per
diversos factors com:
Estrès
Amenaça
Perill imminent
Etc.
CORBA DE LA VIDA
Es veuen dues corbes, que venen determinades per: la càrrega genètica (ex: patolo-
gies cardiovasculars), l’estil de vida i els factors relacionats amb aquesta (una per-
sona podrà pujar més o menys la seva fase temprana, podrà mantenir més la adul-
ta i disminuir menys durant la tercera edat depenent de la vida que hagi tingut).
Les patologies cròniques apareixen a partir de l’edat que antigament ja estaríem

morts (L’estimació de la vida era de 35 a 40 anys a l’edat mitjana). Actualment la
gràfica ha variat, augmentem, ens mantenim (davallem progressivament però poc) i
cap allà als 80 anys, la salut davalla de cop.

INEFC Lleida
30
25
20
Serie 1
15
Columna1
Columna2
10
0
0 - 10 10 a 20 20 - 30 30 - 40 40 - 50 50 - 60 60 - 70 80 - 90
Hi ha tres elements bàsics per determinar la corba de la vida:
Sistema sanitari
Bons hàbits: Alimentació, activitat física
Salut social/psíquica/emocional
A la gràfica vam veure que hi ha un llindar de discapacitat.

INEFC Lleida
L’organisme utilitza només la quantitat de reserves necessàries (anem sobrats de

reserves i òrgans), tenim una gran quantitat de reserves funcionals. Tot i així, quan
entrem dins el llindar de discapacitat, ens falta capacitat de reserva.
Un dels aspectes amb els que podem controlar la davallada sense arribar al llindar
de discapacitat és dur un bon estil de vida. Això ajudarà a augmentar el període
d’increment, allargar el temps d’estabilitat, i a conseqüència, no deixar que davalli
tant.

INEFC Lleida
6.2 Creixement
Hi ha tres fases en la vida d’una persona:
Creixement:
o Augment del número de cèl·lules. (hiperplasia)
o Augment del tamany de les cèl·lules (hipertròfia)
Desenvolupament:
o Fase entre el creixement i la maduració. Es començen a produïr les
hormones o a fer les funcions de la fase de maduració.
o Es van adquirint funcions.
Maduració:
o L’òrgan madur és capaç d’adquirir totes les seves funcions de la fase
adulta.
Ex: El testicle d’un nen va augmentant de tamany (creix), fins que comença a
produir testosterona i espermatozous (maduració).
El sistema immunitari d’un nen necessita 10 infeccions l’any durant 10 anys
per poder créixer i desenvolupar-se totalment.
Infantesa
Des del naixement fins l’inici de la pubertat.
Adolescència
Aquesta etapa s’inicia amb la pubertat, fins a adquirir una maduresa sentimental i
social.
Pubertat: S’inicia quan comencen a desenvolupar-se les gònades per a adqui-
rir la capacitat reproductiva i finalitza quan es té la capacitat de reproduir-se.
El primer símbol visual, és el creixement d’aquests òrgans, i a partir d’aquí
comencen a alliberar H sexuals.

INEFC Lleida
Dins d’aquest període, hi ha una fase molt autista, que en alguns adolescents es fa
molt notoria degut a que es tanquen en sí mateixos. Aquesta etapa és molt explota-
da comercialment en aquesta societat consumista i en el món del màrqueting és molt
coneguda.
Determinants del creixement:

Factors genètics
Factors nutritius (si no hi ha una bona alimentació, el creixement pateix irregu-
laritat o directament s’atura)
Factors socioeconòmics (hi fa molt en el creixement, si no es té una bona ali-
mentació, el cervell no pot adquirir totes les seves funcions).
Factors afectius (un nen maltractat no creix, un nen que emocionalment no
està complet, no creix correctament).
Factors hormonals (qualsevol patologia hormonal o glandular, no permetrà un
bon creixement).
L’exercici físic, l’estrès, l’alta ingesta de proteïnes, la hipoglicèmia, la temperatura i

alguns fàrmacs afecten als neurotransmissors, i per conseqüent, l’hipotàlem, modifi-
cant la secreció d’aquest.
A l’hipotàlem hi ha substàncies que afecten a la hipòfisi, la qual cosa fa que aquesta
alliberi GRH o GH (growin hormone). Aquesta és sensible a tots els factors esmen-
tats anteriorment.
La GH va fins al fetge, on s’estimula una glàndula que allibera somatomedines, les
quals milloren el creixement de les cèl·lules.
(Alguns NT Dopamina, cortisol, GH i SmC)
Els nens que han patit un trastorn de creixement no es quedaran per sempre més
petits, és un factor recuperable. És possible tornar a arribar a la línia de creixement.

INEFC Lleida
HORMONES:
Somatomedines:
o Baixes durant la infància
o Màximes a l’adolescència (gran velocitat de creixement)
o Disminueixen a partir dels 50 anys.
o Afavoreixen el creixement del cartílag dels ossos.
H. Tiroides:
o S’encarreguen de la maduració òssia.
o Ajuden al desenvolupament del SN.
H. Sexuals:
o Augmenten la GH quan està actuant a la hipòfisi.
o Encarregades del creixement puberal.
o Provoquen el creixement longitudinal de l’òs.
o Proliferació articular del cartílag de creixement.
o Mineralització del cartílag.
o Aparició dels caràcters sexuals.
És molt important en el creixement.
La densitat òssia serà un factor molt important en la osteoporosi, i també l’obesitat

serà molt important en el creixement i en el futur d’un nen.
El crexement està regulat bàsicament per l’hipotàlem i la hipòfisi.
Els neurotransmissors són les substàncies reguladores del sistema, són les encarre-
gades de les sensacions, les emocions, etc. són microsubstàncies químiques.
Algun d’ells són la dopamina, el cortisol, les somatomedines, etc. Aquestes últimes
són les encarregades del creixement, tot i que són baixes durant la infància (per
mantenir un nivell de creixement baix), i a la pubertat pateixen un increment signifi-
catiu.

INEFC Lleida
Les tuberositats on s’hi incerten grans músculs, són cartilaginoses durant la

infància (tenen elasticitat). Durant la fase que es va tancant el cartílag, no
és tan elàstic com durant la infància ni tan dur com quan és òs És molt
fràgil. Coincideix amb l’època en que fa mal just sota dels genolls.
Tot aquest procés descrit anteriorment ve determinat per un rellotge biològic, el qual
pot ser afectat per diversos factors externs: malaltia a les gònades, falta d’afectivitat
(nens abandonats), fàrmacs, etc. Poden provocar una pubertat prematura, o inclús
una absència d’H sexuals.
Es poden determinar tres edats segons el factor que s’avaluï:
Edat cronològica: Edat calculada en anys de vida.

INEFC Lleida
Edat òssia: Només és vàlida en

nens. Els estats del cartílag de crei-
xement determinen aquesta edat i
també l’edat biològica. Hi sol haver un
gran desfassament entre l’edat òssia i
l’edat cronològica. Un nen pòt tenir la
pubertat als 9 anys i un altre als 13 o
14 anys. Això té una repercussió molt
important en quant a l’EF, ja que el
múscul és l’òrgan més afectat per les
hormones.
Durant un creixement ràpid, l’organisme està centrar només en aquest procés,
i és normal que el subjecte caigui malalt o que es tingui gana sobredimensio-
nada.
Es pot calcular l’edat òssia a través de la ossificació dels ossos del canell, ja
que els múltiples ossets que s’hi troben no es formen a la vegada (com es pot
apreciar a la imatge).
Una pràctica esportiva, si no és excessiva, encara que sigui nociva per les ar-
ticulacions (ju-jutsu, artística, etc.) no provocarà problemes en un futur. Pro-
vocarà problemes si hi ha sobrecàrrega (en entrenaments competitius).
Edat biològica: Depèn de biomarcadors: sexe, edat cronològica, ante-

cedents familiars, antecedents personals, estat i control de la TA, gli-
cèmia, colesterol (risc cardiobascular), pès, hàbits nocius (tabac, alco-
hol...), hàbits saludables (dieta, EF, hores de son...), etc.
Aquests factors en infants intervenen poc. Aquesta edat sol tenir des-
fases a partir de la pubertat.

INEFC Lleida
PUBERTAT
FSH-LH: Hormona fol·lículo estimulant.
Velocitat de creixement
La velocitat de creixement és molt elevada durant el primer any de vida. Aquesta va

decreixent fins que arriba a la pubertat, on sofreix un “pic” (les noies el pateixen
abans que els nois). Les dues corbes són iguals fins que apareixen les hormones

INEFC Lleida
(als 8 anys), i les noies es diferencien, ja que pateixen la pubertat abans que els
nois. Després de la pubertat la corba disminueix significativament fins que, a les no-
ies entre els 16 i 23 anys deixen de créixer.
Quan es diu que s’estabilitza la corba Manté l’activitat amb la GH i les somatome-
dines.
Dues variables:
Alçada
Pes
Tot valor comprès dins la zona blanca és considerat normal. Com es pot observar,
en els nens hi ha menys zona blanca per tant s’assemblen més no pas els adults.

INEFC Lleida
Aquest gràfic ens informa sobre l’obesitat infantil i els transtorns del comportament
alimentari. Solen ser causats per trastorns obsessivo-compulsius de la imatge cor-
poral. L’anorexia, la bulímia i la vigorexia són extrems, però hi ha motls trastorns que
porten a fer purgues (substàncies diürètiques, exercicis), obsessió per les dietes, etc.
És normal si un nen segueix una línia i manté el seu percentil. Si es veu un augment
dràstic o una disminució o algun comportament estrany, s’ha de revisar.
En el gràfic de “massa magra – massa grassa” es pot veure com les noies ens es-
tanquem a l’hora d’augmentar la massa magra, però per contra, augmentem més la
massa grassa. En canvi, els nois poden créixer més en quant a massa magra, però
no tenen tanta grassa.
Les noies presentem un 25% més de grassa corporal que els nois degut a l’efecte de
les hormones.

INEFC Lleida
CREIXEMENT DEL TEIXIT OSSI

Entre els 20 i 25 anys es tanquen els cartílags de creixement.
Influència en el creixement:
Augment de la densitat
Arquitectura: És molt important que es configuri durant l’adolecència.
Longitud: En aquesta etapa no es pot incrementar la longitud de l’òs.
Per això es fan exercicis d’impacte (amb cada impacte, l’òs es comprimeix, els
canals plens de teixit conjuntiu estimulen l’osteòcit i aquest crea més teixit os-
si).
Dues hores d’exercici per a un nen no és res. Han de fer una hora d’exercici com a
mínim cada dia, i és interessant fer-los fer exercicis d’impacte.
Aquest exercici serveix per evitar l’osteoporosis: Als 20 – 25 anys, les articulacions
encara poden suportar càrrega, per tant encara se’n poden fer, però a més edat no.
El creixement es bloqueja quan, degut a un exercici excessiu o incorrecte danyes el

cartílag.
Es pot veure una morfogènesi diferent i depenent de l’esport que es faci, i dintre del
mateix esport també variarà depenent de la lateralitat i d’altres factors.
L’osteoporosi és una epidèmia que s’ha de combatre durant la infantesa i

l’adolescència. Un dels factors que ajudarà aquesta malaltia és l’obesitat infantil. Una
mantera de combatre-la és l’exercici físic.
Sol ser un factor genètic, tot i que la pràctica esportiva també pot ajudar-hi o perjudi-
car.
CREIXEMENT DE LA FORÇA MUSCULAR

Nutrició = Dieta normal amb dosis proteiques normals.

INEFC Lleida
Durant la pubertat i adolescència, la insulina, la GH i altres elements de la nutrició

faran que els músculs s’hipertrofiïn, encara que el subjecte no faci absolutament res
d’AF. Això és més notori en els homes degut a la testosterona.
Els homes tenen el màxim de massa muscular entre els 18 i 25 anys, i l’EF té molta
influència en aquest aspecte. Del 25% en nens al 50% en adults, correspon al pes
muscular corporal.
En dones, és màxima entre els 16 i 20 anys. Creix del naixement a la pubertat fins al
40% del pes corporal.
El teixit muscular és el més sensible a l’EF.

INEFC Lleida
En dones, la força (en relació al pes) augmenta quan comença la pubertat i després
va disminuïnt fins al valor inicial altre cep després de la pubertat.
En els nois augmenta a partir de la pubertat, degut a la hipertròfia (augment de la

longitud i amplada del sarcòmer)
Aquests augments són deguts a l’acció de la testosterona.
Moltes vegades, durant els inicis de l’exercici físic, al cap de dues setmanes es pot
observar un augment del volum muscular (provocat per l’aigua alliberada de la ruptu-
ra fibril·lar) i un augment de la força (provocat per l’activació de les unitats motores).
Aquest altre tipus d’augment ve donat per la pràctica esportiva.
El múscul cardíac també s’exercitarà, ja que durant l’EF ha de bombejar més sang
als músculs. I també augmentarà per culpa de la testosterona.

INEFC Lleida
CREIXEMENT DEL TEIXIT ADIPÓS
Del naixement, del 10 al 12% del pes és grassa.
En homes és el 15% del pes corporal, i en dones el 25%. Hi ha tendència a augmen-

tar-lo amb el pas dels anys.
Hi ha persones que són “obeses saludables”, que no tenen factor de risc. Si aquesta
persona té una dieta saludable, fa exercici regularment, no s’ha d’intentar que
aquesta es traslladi al normopes.
HIPERTROFIA I HIPERPLASIA
El teixit adipós, sobretot en l’edat temprana i l’adolescència pateix hiperplàsia i hiper-
tròfia. En l’edat adulta, si durant l’edat temprana s’ha estimulat, es tindrà més ten-
dència a augmentar. Un cop s’ha trencat una “barrera”, es té facilitat a arribar a
aquell pes (el cos té memòria).
La forma de distribuir la grassa depèn de diversos factors hormonals:

INEFC Lleida
El greix es distribueix en funció de factors morfològics. En la societat actual, com que

vivim molts anys, el greix “s’encreua” entre els dos sexes. (Quan els homes
s’engreixen es feminitzen i les dones es masculinitzen).
TAXA METABÒLICA BASAL (TMB)

Energia que consumim per mantenir-nos vius i en homeòstasi quan no fem activitat
física (en repòs).

INEFC Lleida
Per què augmenta el consum metabòlic basal del múscul en persones entre-
nades?
Perquè per mantenir el to muscular de repòs, el múscul consumeix energia. Quan

més múscul, més quantitat d’energia necessita per mantenir-se.
En homes, és major aquest consum (tot i que les dones tenim altres sistemes de re-
gulació menjar menys...)

INEFC Lleida
QUÈ ÉS LA MIELINITZACIÓ?
El procés de mielinització prossegueix posteriorment al naixement, i hi ha nens que

mielinitzen abans que d’altres. Això pot fer que depenent de quines edats, alguns
nens siguin més àgils que d’altres, degut a que la mielinització d’un és major que la
de l’altre (i el sistema nerviós està més desenvolupat). Aquelles neurones que preci-
sen d’enviar com rebre la informació de forma ràpida i precisa, s’han de mielinitzar.

INEFC Lleida
El VO2 és major en adults que no pas en nens el desgast cardíac, conseqüent-

ment, serà major en adults que en nens també.
Es pot veure com els nens tenen més VO2 que no pas les nenes. Però si es compara
en relació al pes, es pot veure com els homes augmenta i es manté estable al llarg
de la seva vida, i en les dones disminueix, degut a l’alt percentatge de massa grassa
que té (25% pes corporal).
Es sap que la FCmax disminueix, però també cal dir que l’eficàcia i l’eficiència del cor
millora amb els anys.

INEFC Lleida
D’un cor petit, augmenta amb l’edat, i passa a disminuir altre cop per atrofia.

INEFC Lleida
Per què augmenta?
Quan som petits no tenim prou múscul per produir ATP a través de la via anaeròbi-
ca, però a mida que anem creixent, podem utilitzar-la més perquè el nostre cos està
més format, tenim les enzimes suficients, etc.
És entrenable Judoques: Estan acostumats a entrenar i a treballar “intoxicats” de

lactat.
Maratonians o marxistes: Acostumats a treballar sense lactat. Es fatiguen ràpida-

ment quan comencen a produir-ne.
Hi ha un període, just abans de la pubertat, quan ja s’ha completat la mielinització,

en que els nens són molt hàbils aprenent esquemes motors. Quan pateix el canvi, es
descoordina i desorganitza, però es recupera un cop finalitzat el canvi. És millor cen-
trar l’ensenyament o entrenament en millorar engrames motors, que no pas en fer
entrenament d’augment de lactat.

INEFC Lleida
És palès que els homes augmenten molt més la seva força en relació al pes que no
pas les dones. Això torna a ser degut al gran percentatge de massa grassa que te-
nen les dones.

INEFC Lleida
6.3 Envelliment (decadència)
El manteniment a nivell funcional i el inici decadència de la corba, dependrà del nivell

fins el que hàgim arribat durant la “vida temprana”.
Durant la vida adulta, el que es pot fer és augmentar o disminuir la pendent de la

corba.
Hi ha tres factors determinants:
Genètica
Estil de vida
Medi Ambient
Sistema sanitari
(hauria de educar més en quant a prevenció i no tant en quan a cura).
La fase més marcada de la decadència és l’andropausa i la menopausa marcat

per la testosterona i els estrògens.

INEFC Lleida
Disminueix la producció d’hormones i també disminueixen el número de receptors

per aquestes hormones (això és conegut com a menopausa i andropausa).
A major edat, hi ha menys activitat. Hi ha un mecanisme que porta als humans i

animals a tenir menys activitat a major edat. És una barrera biològica a tenir en
compte en el camp de l’exercici de la salut.
El pes augmenta, fins que, sobretot en el cas dels homes, disminueix. I amb l’alçada
també es disminueix.
Disminueix:
Relació capil·lar/fibra muscular

Múscul cardíac i volum cor
Elasticitat vasos sanguinis: Costarà més circulació sang
Miosina ATPasica miocàrdica
Estimulació sinàptica del mòdul sinusal: Encara que es vulgui augmentar FC,
al nòdul sinusal arriba al seu màxim abans.

INEFC Lleida
Aquests canvis ens generaran disminució del flux sanguini al múscul, menys flux
pels vasos i menys constructibilitat del miocardi i FCmax. Això provoca que augmenti
la resistència perifèrica.
També disminueix l’elasticitat estructural dels pulmons (tot i que es pot mantenir amb
EF) i el número de capil·lars sanguinis. Tot i això augmenta el tamany dels alvèols.
La capacitat de difusió i la relació ventricle i perifèria disminueix, però augmenta el
treball respiratori i l’espai mort (augment de la caixa toràcica però disminució funcio-
nal).
Els sistema nerviós disminueix la velocitat de detecció, processament i resposta a un

estímul.
En quant a muscularment, disminueix la massa muscular i les unitats motores de

contracció ràpida (FT).
Ventilació:
Les persones són entrenables. Els nivells de involució són controlables (tant en
quant a disminució de la pendent de la corba com a inversió millora de la condició
física).
VO2 MAX
Disminueix el 10% per dècada, i s’inicia

abans dels 20 anys en la dona i abans
dels 25 en els homes.
Aquesta regressió és controlable amb

l’AF.
El VO2max correlaciona amb la mortali-

tat i la mortilitat.

INEFC Lleida
Andropausa:
Declinació gradual de totes les funcions de l’home.
No hi ha una gran reducció de la testosterona, però sí que hi ha una reducció signifi-

cativa de la biodisponibilitat La hormona es segrega, però els receptors no poden.
Es pot veure com una persona de 57 anys entrenada (amb natació i entrenament de
força), hi ha un canvi en la ossificació (augmenta), disminueix la grassa ens els dos
casos, i el tamany del múscul també augmenta.
La modificació de la pendent és molt diferent entre subjectes entrenats i subjectes no

entrenats.
Menopausa:
Esgotament de la funció fol·licular amb disminucions dels estrògens sanguinis i pèr-
dua de la menstruació.
Es pateixen alteracions menstruals (ve i no ve), símptomes vasomotors (“sofocos”),

canvis urogenitals, disminució de la densitat òssia i augment del greix visceral.

Apunts Fisiologia Ii Definitius

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Fisiologia Ii Definitius

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2013-2014

FISIOLOGIA DE L’EXERCICI FÍSIC I

Inefc Lleida: Curs 2013 – 2014

Serratosa, Sònia Pàgina 1

Assumpta Ensenyat 16/09/2013

Es faran 2 proves escrites individuals (25% + 25%)

Seran preguntes curtes o tipus test.

Exercici dels articles (10%)

Quaderns de pràctiques (20%) (10% quadern escrit + 10% exposició de la pràctica)

Guyton, A. (2006). Fisiologia médica. Buenos aires: Panamericana

Serratosa, Sònia Pàgina 2

Unitat 1: Fisiologia de les neurones 17/09/2013

1.1: Estructura dels nervis i les neurones

1.2: Fenòmens elèctrics

1.3: Fisiologia de les sinapsis

1.1: Estructura dels nervis i les neurones

Control de l'activitat motora

Serratosa, Sònia Pàgina 3

Dins el sistema nerviós perifèric, hi ha dos tipus: el SN sensitiu (aferent) i el SN mo-

Dins els SN motor n'hi ha dos: el SN somàtic i el SN vegetatiu o autònom. Del SN

Serratosa, Sònia Pàgina 4

Ganglis (agrupacions de neurones)

Serratosa, Sònia Pàgina 5

Totes, això sí, tenen una estructura comuna.

Cos o soma: (hi trobem el núcli i els diferents orgànuls

Serratosa, Sònia Pàgina 6

Cèl·lules de Schwann: Beines de mielina. (Contenen esfingoelina): Protegei-

Neurones piramidals (específiques per a les neurones motores)]

Hi ha diferents tipus de classificació. Una altra és segons la seva estructura anatò-

Multipolar → Rep informació de molts llocs diferents. Ex: Neurona motora.

Serratosa, Sònia Pàgina 7

ESTRUCTURA DELS NERVIS

Nervi (epineuri) --- Fascicle (perineuri) +

Dins dels nervis s'hi solen trobar nervis que

Estructura dels nervis

Nervis cranials → Cara i coll

Serratosa, Sònia Pàgina 8

Serratosa, Sònia Pàgina 9

1.2: Fenòmens elèctrics

El teixit muscular i les neurones tenen excitabilitat (capacitat de generar estímuls

MECANISMES D'INTERCANVI DE LA NEURONA

Tipus Desgast Transportador Gradient Imatges

Difusió facilitada No Sí A favor

Transport actiu Sí Sí A contra

Serratosa, Sònia Pàgina 10

Difusió per canals No Sí (canal) A favor

Serratosa, Sònia Pàgina 11

POTENCIALS DE MEMBRANA O TRANSMEMBRANA EN REPÒS

Origen del potencial transmembrana de repòs

a) Gradient elèctric: Surten 3Na+ i entren 2K+

b) Gradient de concentració per al Na+ i el K+

Serratosa, Sònia Pàgina 12

POTENCIALS D'ACCIÓ EN LES NEURONES

Es produeix una despolarització (augment de la càrrega positiva dins la cèl·lula). Ai-

La repolarització té lloc gràcies a que torna a funcionar la bomba de Na+/K+ i es

Es normalitza la permeabilitat de la membrana i augmenta la permeabilitat del K+,

Serratosa, Sònia Pàgina 13

On comença la zona de color rosa, és on s'atura la funció de la bomba de Na+/K+.

Serratosa, Sònia Pàgina 14

Restabliment del potencial de repòs

CARACTERÍSTIQUES DELS ESTÍMULS

Serratosa, Sònia Pàgina 15

Com s'observa a la imatge, si l'estímul no arriba al llindar, no es produirà potencial