Unitat didctica dESO 1.

Programaci

Carles Rib Colls

Apartat programaci

La meva o nostra seqncia didctica

Tercer dESO, Biologia i Geologia. Unitat de la coordinaci de lorganisme. Context daprenentatge: Lalcohol i les drogues, efectes sobre el S.N.: - Disminuci de lalerta i de coordinaci muscular (cerebel), - Disminuci de lautocontrol. Tremolors i allucinacions (Hormones). - Prdua de memria, de capacitat de concentraci i de les funcions motores (funcions del S.N.Central) - Canvis en la visi, prdua dequilibri (rgans dels sentits) - Danys en neurones i nervis perifrics. - Retard dels reflexos (S.N. somtic, medulla espinal) - Depressi (malalties del S.N.) Context daplicaci: Activitat al laboratori amb cicle de petites activitats destimular/enganyar/observar lacci del sistema nervis.

Cicle, nivell, matria.

Context: Daprenentatge Daplicaci

Treball per competncies

Competncies generals: - Autonomia i iniciativa personal: Activitats tant d'aula com de laboratori dissenyades perqu l'alumnat treballi en diferents graus d'autonomia, amb el docent com a simple espectador/conseller. Provocaci constant de la participaci activa a les classes durant tota la unitat. - Tractament de la informaci i competncia digital: Treball continu amb animacions interactives en lloc del llibre de text. - Social i ciutadana: En debats i intercanvi d'opinions a l'aula i treballs en parelles i petits grups on es discuteixi i es treballi cooperativament. - Coneixement i interacci amb el mn fsic: Concretament el cos hum, el seu funcionament, i substncies de l'entorn que l'alteren. Dissecci i observaci del sistema nervis al laboratori, i prctica del funcionament del sistema tamb al laboratori. Establir una correcta relaci amb la percepci destmuls del medi (sentits, nervis) i la interpretaci daquests (encfal). Reconixer la gran importncia del SNC a travs de les seves funcions. Saber identificar l'acci dels receptors sensorials i la part del Sistema Nervis en diferents situacions quotidianes. Aprendre la naturalesa de les hormones, el funcionament del sistema endocr, i la necessitat daquestes pel manteniment de lorganisme.

Objectius daprenentatge -

Continguts

1. El sistema nervis Sistema nervis central. Encfal: Cervell, cerebel i bulb raquidi. Les neurones i
la sinapsi. Medulla espinal. Sistema nervis perifric: Nervis sensitius i nervis motors. Sistema nervis somtic: Respostes musculars voluntries i reflexes. Sistema nervis vegetatiu: Simptic i parasimptic. Malalties del SN: Parkinson, Esclerosi mltiple, Alzheimer, depressi. 2. Els rgans dels sentits: Els receptors sensorials. El sentit del gust. El sentit de lolfacte. El sentit de laudici i lequilibri. El sentit de la vista. El sentit del tacte, de la percepci trmica i del dolor. 3. El sistema endocr: Les hormones i glndules. Control de la producci hormonal.

Seqncia dactivitats Fase del cicle Descripci Gesti daula Atenci a la diversitat Avaluaci regulaci Materials i recursos

Sessi 1: Fase del cicle: Exploraci / Introducci Descripci: Presentaci de la unitat i anlisi didees prvies de lalumnat. Introducci de neurones i sinapsi. Gesti daula: Introducci dels temes a tractar. Dileg socrtic sobre conceptes del temari dels que els alumnes hagin sentit a parlar en el seu entorn (malalties neuro-degeneratives a la marat de tv3, els adolescents i les hormones (percepci de les hormones simplement com a responsables de desig sexual), el funcionament de les neurones)(20 min). Extracci de conclusions comunes. Definici dels conceptes bsics (neurona, hormona, nervi...).(5-10 min) Observaci danimacions sobre lestructura de les neurones i la sinapsi (510 min). Treball en com sobre els conceptes apareguts al vdeo i lanimaci (15 min). Atenci a la diversitat: Avaluaci-Regulaci: Materials i recursos: Vdeo sobre la neurona (http://www.youtube.com/watch?v=HKt97QYaolU) i animaci sobre la sinapsi (http://www.ac-nancymetz.fr/enseign/svt/program/fichacti/fich1s/synap2/pages/synap.htm) Sessi 2: Fase del cicle: Introducci Descripci: Introducci descenari de festa juvenil amb consum dalcohol i diverses drogues. Treball dels efectes en el cervell (descripci del S.N. central, parts i funcions), i defectes en lequilibri, percepci de la realitat, etc. (descripci de nervis sensitius i motors del S.N. perifric). Gesti daula: Lectura de lescenari i resposta a preguntes referents a les idees prvies treballades en lanterior sessi (10-15 min).

Treball en com de diferents efectes que els joves de lescenari veuen en el seu organisme, referents al S.N. central i al S.N. perifric (20 min). Visualitzaci danimaci sobre el funcionament del cervell sota lefecte de diferents drogues, i simulaci flash interactiva del S.N.C. i perifric (per conixer visualment els sistemes treballats) (10-20 min). Avaluaci-Regulaci: Entrega del full de lescenari inicial amb les preguntes contestades. Materials i recursos: Escenari inicial, Animacions interactives per ordinador (http://www.jellinek.nl/informatie-over-alcohol-drugs/drugs/drugs-in-dehersenen/) (http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena11/i magenes1/nervioso.swf). Sessi 3: Laboratori Fase del cicle: Sntesi i reestructuraci Descripci: Activitat prctica guiada de laboratori: Dissecci d'un cervell de mamfer observaci i anlisi de les diferents parts del Sistema Nervis Central. Gesti d'aula: Reps dels elements estudiats que haurien de veure durant la prctica (1015 min) Treball per parelles, amb cervells comprats pels alumnes (un per parella). A mesura que es vegin diferents parts es faran fotografies o es dibuixaran per a incloure-les a l'informe. Se'ls hi lliurar una guia amb consells sobre els passos a seguir, per ser una activitat autnoma, tenint clars quins resultats que han d'obtenir (30 min). Neteja del material i del laboratori (10-15 min). Atenci a la diversitat: El docent supervisar i en algunes parelles previsiblement haur de resoldre ms dubtes o exercir una gua ms concreta. Avaluaci-Regulaci: Informe de prctiques que lliuraran una setmana ms tard. Materials i recursos: Power point visual sobre el S.N.C., fitxa de la prctica, material de laboratori (safata, bistur, guants, lupa). Sessi 4: Fase del cicle: Sntesi / Aplicaci Descripci: Reps i extensi dels conceptes treballats (S.N.C., S.N.P., somtic i autnom, simptic i parasimptic), i anlisi de malalties associades al S.N. Gesti daula: Breu introducci i reps de conceptes per part del professor. Activitat coopertiva. Individualment cada alumne ha danomenar en un paper 5 moviments voluntaris i 5 moviments involuntaris del cos hum. Desprs, en parelles, sintercanvien els papers i cada alumne ha descriure al costat de cada un dels 10 moviments la part del S.N. que el provoca/gestiona. Posada en com dalguns moviments sortits, i entrega del paper per avaluaci, amb el nom dels dos alumnes (30 min). Descripci de les 4 malalties estudiades, introdudes com conseqncies dabs dalcohol i drogues. (20 min) Atenci a la diversitat: Parelles heteorgnies decidides parcialment pel professor. Avaluaci-Regulaci: Correcci de la classificaci de moviments. Materials i recursos: Context, Presentaci power-point sobre malalties.

Sessi 5: Fase del cicle: Introducci Descripci: Treball dels receptors sensorials, dels diferents sentits i relaci amb el SN. Gesti daula: Recuperaci de lescenari inicial amb algunes variacions (dirigit a efectes sobre els rgans dels sentits), i identificaci amb tot el grup classe dels sentits que no actuen correctament. Treball sobre els receptors sensorials repartits del cos, encarregats denviar impulsos nerviosos al cervell, i de com sn alterats per les substncies del context (20-25 min). Descripci amb suport audiovisual dels 5 rgans, les seves caracterstiques i la seva connexi amb el SNC (30-40 min). Atenci a la diversitat: Assignaci de tasques com la lectura en veu alta de l'escenari o preguntes concretes en funci de la diversitat cognitiva i competencial. Avaluaci-Regulaci: Participaci (plantejament de dubtes / resposta a altres dubtes). Materials i recursos: Escenari inicial, animaci dels rgans dels sentits (http://cienciasnaturales.es/SENTIDOS.swf) Sessi 6: Laboratori (2) Fase del cicle: Sntesi / Aplicaci Descripci: Sessi de laboratori: Circuit dactivitats simples i curtes sobre el S.N. i els sentits. Explicaci oral sobre el procediment de manera molt general de cada activitat, que els alumnes anotaran. Autonomia dels grups en fer les activitats i extreure resultats, sota la guia del docent. Gesti daula: Treball en petits grups, rotant d'una activitat a una altra. El professor supervisa per no ajuda. A partir de la descripci de cada activitat, cada parella hauran de realitzar el disseny experimental (fora senzill) i definir les components del mtode cientfic, des de l'objectiu a les conclusions. 1. Efectes ptics (sistema nervis central): (1) Sentit de gir de la ballarina: A favor o en contra de les agulles del rellotge? Depenent de la banda del cervell utilitzada, es veur clarament a la ballarina girant en un sentit o en laltre. En diferents observacions es veur un sentit de gir diferent. (2) Lhabitaci dAmes: Illusi ptica de mida en funci de on et trobis de l'habitaci, que sembla perfectament quadrada per no ho s. Joc amb la perspectiva. 2. Capacitat de reacci: Un dels integrants de la parella sost un regle verticalment, agafant-lo des de la part superior. Laltre disposa la m oberta al voltant de la part inferior del regle, a lalada del nmero zero. El que sost el regle el deixa anar i es mesuren els centmetres que ha baixat quan laltre lha agafat. Inicialment es realitza estant els dos membres concentrats en lacci, i desprs quan el que sost el regle distregui al company i deixi anar el regle inesperadament. Es fan unes quantes rpliques i sinverteixen els rols, i es van anotant els resultats de cadasc. Comparaci entre les dues persones i dins duna persona entre quan ha estat atent i quan ha estat distret. 3. Reflexes: Fotomotor (dilataci i contracci de pupilles amb canvis sobtats de llum), rotulli (cop suau sobre el tend del qudriceps amb les cames normals (penjant) i amb les cames creuades una sobre laltra.

4. Receptors sensorials/nervis sensitius: En parelles, un membre recorrer amb una ploma lavantbra completament estirat de la parella lentament i sense exercir pressi, recorrent petits cercles i acostant-se poc a poc al bceps. Lobjectiu de laltre membre, amb els ulls tancats, s indicar quan sha arribat al final de lavantbra, a lalada del colze. Rpliques i canvi de rols, indicar la distncia de lobjectiu a la que la persona ha donat lalto, que sempre ser abans de que la ploma hi arribi. Atenci a la diversitat: Parelles definides pel professor, cognitivament heterognies. Supervisi del docent en les parelles en diferents activitats, per assegurar que es faci la feina correctament. Avaluaci - Regulaci: Entrega de l'informe de la sessi individual (per a cada activitat: objectiu, hiptesi, materials, rerefons teric, procediment, resultat i conclusions tot definit pels alumnes). Materials i recursos: Vdeo ballarina (http://www.youtube.com/watch?v=rXXp06137bo#t=83), vdeo habitaci d'Ames (http://www.youtube.com/watch?v=vhoSqSHMIAc), regle, martell, ploma, llanterna, paper i bolgraf. Sessi 7: Fase del cicle: Introducci final (magistral) i reestructuraci Descripci: Introducci magistral breu sobre el sistema endocr (glndules i hormones), i estona de reps i de dubtes abans de l'exercici final d'aplicaci. Gesti daula: Explicaci magistral final sobre el sistema endocr, i relaci amb els sistemes nervis i digestiu, realitzats abans d'aquesta unitat (30 min). Reps amb preguntes/dubtes proposades pels alumnes o en el seu defecte pel mateix professor (20 min). Atenci a la diversitat: Preguntes dirigides a alumnes distrets o que no portin b el tema (no es provoca la participaci, el docent fixa qui respon), o que necessitin pujar nota demostrant coneixements. Avaluaci-Regulaci: Respostes a preguntes dirigides. Materials i recursos: Animaci sobre el sistema endocr (http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/i magenes1/endocrino.swf) Sessi 8: Fase del cicle: Aplicaci Descripci: Avaluaci dels coneixements en un examen breu que engloba sistema nervis, sentits, i sistema endocr. Gesti daula: Separaci de taules individuals, repartides en l'aula. Realitzaci de l'examen (40 min). Amb l'estona restant disponible, retorn d'activitats realitzades anteriorment corregides justificadament, i tancament de la unitat amb breu conversa sobre els continguts, les activitats, les animacions, i l'examen (15-20 min). Avaluaci-Regulaci: Examen final individual. Materials i recursos: Examen final.

Criteris generals datenci a - Atenci sobre la capacitat d'autonomia dels diferents alumnes de cada la diversitat grup, suport als alumnes amb aquesta competncia menys desenvolupada, perqu segueixin els continguts adequadament.

Criteris generals davaluaci

- Activitats d'avaluaci continuada i dos informes de laboratori amb un gran pes total sobre la nota final. Resta de l'avaluaci en l'examen, amb preguntes de diversa naturalesa i estructura (representacions, lectura i citacions, opini personal, argumentaci...)

Connexi matries

amb

altres - Matemtiques: Aplicaci de la combinatria i probabilitat. - Llengua: Treball de la descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci i argumentaci, oralment i per escrit. - Educaci visual i plstica: Diferents models i representacions destructures complexes.

Material d'aula entregat en paper: Sessi 2: Escenari inicial: s divendres a la nit, i com cada setmana des de fa poc temps, la colla del Jaume, el Gerard i el Jordi ha quedat per sortir a divertir-se. Avui, per aix, el Jordi t la casa lliure, i ha convidat als seus amics i a molta ms gent a casa seva per fer la festa all. Noms ha posat dues condicions: Tothom que vingui sha de comprar tot el que vulgui per la festa, i ning no es pot quedar a dormir.

Amb els de la colla han quedat que el Gerard compri lalcohol pels tres, ja que coneix una botiga on mai no li demanen el DNI. A tots els hi agrada menjar i beure el mateix, de manera que shan posat dacord de seguida, i han quedat en pagar-ho a parts iguals: Una pizza per cadasc, una ampolla de vodka i unes quantes llaunes de RedBull. La festa resulta ms animada del que sesperaven. Desprs de que els tres amics hagin sopat plegats, la majoria dels companys de la classe ha anat arribant, i alguns dells han portat a altres amics seus. Obren lampolla dalcohol i comencen a beure, mentre ballen, riuen, i juguen a diferents jocs amb la resta. A mesura que passa lestona i van bevent, els tr es es senten cada vegada ms animats, amb ms energia, i ms sociables i desinhibits.

Cap a les tres de la matinada, lescenari ha canviat molt. Alguns companys ja han marxat, nhan arribat daltres, i els tres amics han deixat de fer pinya i cadasc va per una banda, sols o amb altres amics. El Jaume porta una estona ballant amb una noia, o almenys intentant-ho. Ell sho est passant molt b, tot i que veu clarament que no s capa de seguir b el ritme de la msica. A dins del pis sent que fa cada vegada ms calor, i de tant en tant es sent cansat i ha de seure durant un parell de minuts. Aprofita aquest temps per servir-se cubates de vodka amb red-bull, perqu la beguda energtica lajudi a aguantar ben despert fins al final de la nit. Finalment, la noia sen cansa i marxa a casa seva, acompanyada dun amic seu. Quan el Jaume intenta que es quedi una mica ms, ella li diu que sen vagi tamb a dormir, que no saguanta dret. El Jaume sempre ha sabut ballar b, per aquesta nit ha fet el ridcul. Tot i que ho intenta, no s capa de convncer-la. Es sent marejat, i des de fa una bona estona ho veu tot borrs. El Jordi s el que pitjor sho est passant. La vena ha trucat a la porta, molt enfadada perqu no la deixen dormir, i ell fa el que pot per convncer-la de que no truqui a la policia ni es queixi als seus pares. Per parlant amb ella lnic que aconsegueix s empitjorar la situaci. No pot pronunciar correctament les paraules, i no es pot fer entendre. Mentre escolta els crits de la vena, intenta pensar en ms excuses i promeses per a calmar-la, per no se li acut res en absolut, est sense idees. T els ulls mig aclucats, i sha de repenjar a la porta per a no caure. El Gerard, en veure al Jordi parlant amb la vena, intenta fer fora als convidats, que amb prou feines lescolten. Un singlot molt desagradable li ha aparegut des de fa una mitja hora, i res del que faci el fa aturar. Desprs duns quants intents de convncer als convidats perqu marxin, sent la necessitat danar al lavabo, i quan torna al menjador s incapa de recordar el que estava fent. Torna a veure al Jordi, es sent culpable, i es posa a recollir el pis. Mentre va ficant les escombraries en una bossa, de sobte veu un bitllet de cinquanta euros al terra. Lagafa sense dir res a ning, sel fica a la butxaca i segueix recollint, per el pols de la m li tremola, i acaba tirant una ampolla de vidre a terra, embrutant ms del que havia netejat. Quan la vena sen va, el Jordi es queda molt preocupat per les seves ltimes paraules. Es dna la volta, i veu el que ha fet el Gerard. Per, en lloc denfadar-se, es posa a riure. Veu al Jaume caient a terra i segueix rient. Tot i que ja queda poca gent, est decidit a seguir amb la festa. Al mat segent, en despertar-se, cap dels tres s capa de recordar res del que ha passat. El Jaume es desperta amb un gran blau a la cintura. Quan saixeca descobreix que tota la cama dreta li fa molt de mal, com si hagus caigut diverses vegades. El Gerard es troba un paper de xiclet a la butxaca dels pantalons, cosa que no entn, ja que a ell mai no li ha agradat el xiclet. El Jordi tamb troba un paper, per amb males notcies. s una multa de la policia, que encara t pendent de pagar. La llegeix amb atenci intentant descobrir el motiu.

1. Al mat desprs de la festa, cadascun dels tres amics es lleva i descobreix alguna cosa que no entn, perqu no la pot recordar. Escriu les possibles causes daquests fets. 2. Subratlla en el text qualsevol cosa que creguis que s un efecte de lalcohol sobre cadascun dels tres amics. 3. Tenint en compte el que has subratllat, sobre quins rgans / parts del cos creu que afecta lalcohol?

Sessi 3: Fitxa de laboratori: Prctica ___: Dissecci dun encfal de vedella En la segent prctica analitzarem la morfologia i les caracterstiques dels rgans que formen el Sistema Nervis Central. Per a fer-ho, necessitars de cert material per a no tacar-te, i per a poder observar les diferents parts de lencfal dun mamfer com s la vaca. Tingues en compte que tot i que no es tracta dun Sistema Nervis Central dun sser hum, tot el que veurs s prcticament idntic al de les persones, nicament varia la mida dels components. No oblidis que per linforme daquesta activitat necessitars tenir imatges o dibuixos dels diferents components que observars, de manera que abans de manipular el material, assegurat dhaver guardat una foto o una representaci del que hagis observat en cada pas.

Procediment - Posar-se els guants i collocar lencfal de vedella (conservat en fred) sobre la safata de dissecci. - Ajudant-se amb les pinces i el bistur, extreure si s necessari lencfal del crani, amb cura de no danyar-lo. - Observar la morfologia i les components exteriors de lencfal, tot diferenciant entre les parts externes a estudiar (meninges, circumvolucions, hemisferis cerebrals, cerebel, bulb raquidi, bulbs olfactius, nervis ptics, hipotlam...). - Separar lleugerament els hemisferis cerebrals i realitzar un tall al llarg de la cissura inter-hemisfrica. - Tallar completament lencfal en dos meitats, i observar les cavitats internes i els components interns (cos calls, substncies blanca i grisa...). - Si en lencfal hi ha una part de la medulla espinal, realitzar un tall transversal i de nou identificar i fotografiar o dibuixar les diferents parts.

Realitza un informe de laboratori en el qual es descriguin els diferents apartats del treball prctic cientfic, incloent-hi els resultats visuals que has obtingut durant lexperincia.

Sessi 8: Examen final:

1. Feu un dibuix de dues neurones connectades, i assenyaleu-hi les parts:

2. En quin sentit es transmeten els impulsos nerviosos? Representeu-ho amb fletxes en lesquema. 3. Ompliu la segent taula referent als testimonis del full anterior. Testimoni De quina/es A quina part del Quins efectes Afecta a alguna droga/es es parla? S.N. afecta principals altra part del (S.N.C, S.N.P, apareixen? cos? S.N.S, S.N.V) 1

6 4. Preneu, dentre els sis casos presentats, els tres que parlin duna droga que cregueu que s ms perjudicial pel S.N. Ordeneu les tres dogues escollides de ms a menys greu, justificant la vostra elecci.

5. Ompliu els forats de lesquema amb cadascun dels cinc sentits estudiats. Com sanomenen els components de lorganisme que capten els estmuls del medi i es concentren en els rgans dels sentits? Els estmuls del medi sn reconvertits en impulsos nerviosos i enviats al cervell. Quina via segueixen per arribar fins aqu per a ser interpretats?

6. Relaciona els estmuls segents amb els rgans que els perceben. Llum Temperatura Gasos Lquids / Slids Vibracions Tacte Vista Oda Olfacte Gust

7. Explica la diferncia entre una glndula endocrina i una hormona endocrina.

8. Indica si les segents afirmacions sn certes o falses. En cas que siguin falses, reescriu-les transformant-les en correctes. El sistema endocr est regulat per lhipotlem i la glndula hipfisi, i el dos es troben a la base de lencfal.

Lhipotlem t dues funcions: una de nerviosa i una altra dendocrina.

La glndula hipfisi s la responsable daugmentar o disminuir la quantitat duna determinada hormona a la sang.

Les neurones produeixen respostes ms lentes per ms duradores en lorganisme que les hormones, abocades directament a la sang.

Una hormona pot actuar tan sols sobre un o uns rgans especfics, anomenats rgans diana.

El funcionament de totes les hormones s el mateix: Es sintetitzen a les glndules, saboquen a la sang i circulen fins a trobar el seu rgan diana, sobre el qual acten.