Presentació i objectiu de l'Activitat de Síntesi (AS)

Aquesta és una activitat d'integració per a consolidar les competències i objectius aconseguits
el llarg de l'Avaluació Contínua (AC) mitjançant exercicis de repàs. La realització d'aquesta
activitat NO és obligatòria, però sí que és altament recomanable fer-la atès que la tipologia de
preguntes d'aquesta activitat és similar a la de l'examen final del pròxim mes de gener. L'AS no
es lliurarà, serà el mateix alumne i alumna qui la corregeixi a partir de la guia de respostes que
penjarà l'equip docent. No serveix per a pujar la nota mitjana de l'AC.

Aquesta activitat, a més, s'ha de considerar una eina d'autoavaluació perquè l'alumne pugui
saber si ha adquirit els coneixements adequadament o necessita millorar. En CAP CAS la
realització d'aquesta activitat implica no estudiar la resta dels continguts del material que poden
no haver estat preguntats directament ni en les PACs ni en aquesta activitat.

PREGUNTES

1. Descriu breument el concepte de Psicologia Fisiològica i planteja un experiment en el qual

es vulgui estudiar la implicació funcional de l'hipotàlem en el control neural de la ingesta en
rates.

2. Li vols comprar un regal a la teva amiga pel seu aniversari i dubtes entre un collaret de plata
amb una perla o un anell de color vermell. T'ho mires amb detall, però no saps quin estil li
agradarà més. Descriu com viatja i es processa la informació visual del color de les dues joies
des de les cèl·lules ganglionars de la retina fins a les àrees corresponents de l'escorça visual.
 3. Xavi fa temps que presenta fatiga i cansament de manera crònica i han decidit derivar-ho
per a fer-li un estudi polisomnografic i valorar si els seus símptomes es podrien explicar per
alguna alteració en el somni. Una vegada realitzat s'observa el següent patró de
polisomnografia durant la fase REM: EEG amb un patró d'activitat ràpid i sincronitzat, EOG
actiu i EMG inactiu. Explica què indiquen aquests registres i justifica si el pacient presenta un
patró normal de son REM. A continuació, indica quines estructures cerebrals principals
participen en el control de la son REM.

Vigilia: ondas alfa (relajación) y beta (actividad intensa). Asincronía.

Sueño:
FASE1: ondas theta (parpadeo)
FASE2: ondas theta, husos y complejos K. 20-25 min
FASE 3 y 4: ondas delta, sueño profundo
FASE 5 o REM: ondas theta y beta, alta actividad cortical (ojos, atonía muscular, actividad genital
frecuencia cardíaca y respiratoria)

Polisomnograma: Electroencefalograma, electrooculograma y electromiograma.

Centro promotor del sueño ---> Hipotálamo preóptico (ventrolateral) GABA. La luz lo inhibe.

Centros promotores de la vigilia ----> hipotálamo caudal (núcleo tuberomamilar) y mesencéfalo puente
(formación reticulante activante).
Reloj maestro: Núcleo supraquiasmático

Sueño REM-on: Mesencéfalo y puente (Núcleo tegmental sublaterodorsal)

FLIP-FLOP
Sueño REM-off: mesencéfalo (sustancia gris periacueductal ventrolateral)

4. Hi ha una tasca d'avaluació neuropsicològica clàssicament utilitzada consistent a presentar

una paraula que designa un color escrit en tinta d'un altre color. Per exemple, la paraula
"vermell" escrita en tinta blava. La persona avaluada ha d'indicar el color de la tinta en la qual
està escrita la paraula, ignorant el significat de la paraula. Indica de quin test es tracta, quin
tipus d'atenció avalua i en què consisteix, i la regió cerebral principalment implicada en
aquesta mena d'atenció.
5. Per a pujar a l'autobús, inicies els teus passos per a passar el primer graó. Alhora, comences
a treure el bitllet per a pagar el teu viatge, tot simultàniament. Quina funció desenvoluparan
l'escorça premotora i l'escorça motora primària per a arribar a agafar la teva cartera de la
butxaca? Descriu les vies descendents per les quals el teu cervell transmet la informació de
l'acció de la teva mà.
6. Descriu l'aprenentatge basat en l'activitat associativa de les neurones (o “hebbiano”).
Relacionar aquest principi amb la memòria.

7. En què consisteixen els processos d'aprenentatge no associatiu, habituació i sensibilització,

i quins canvis neurals impliquen aquests tipus d'aprenentatge?

8. Esquiar és una activitat complexa en què cal integrar la informació del món exterior, la
informació del mateix cos per a poder realitzar correctament els diferents programes motors.
Quines són les principals àrees d'associació corticals heteromodales que intervenen en el
control de la resposta motora? Descriu la funció que realitzen durant el control de la resposta
motora incloent les seves principals connexions.

9. Descriu les principals diferències en el registre polisomnogrfic de la son no-REM i REM. A

continuació, indica quina és la principal estructura cerebral que participa en el control neural
de la son no-REM.

10. Francesca ja ha complert noranta-nou anys. Fa uns anys que va començar a presentar
problemes de memòria. No obstant això, quan et sentis amb ella i comença a explicar-te coses,
et pot recitar sense equivocar-se poemes que va aprendre en el col·legi. També pot ensenyar-
te a fer punt. Amb aquesta informació, indica els tipus concrets de memòria que la Francesca
sembla mantenir preservats i la regió o regions cerebrals implicades en cadascun d'ells.
Justifica la teva resposta.

11. Tornant amb cotxe a casa et trobes amb un embús de trànsit. Els cotxes fan cua, però van
avançant lentament, fins que veus una mica més endavant i en el carril contrari les llums
blaves dels cotxes de policia i intueixes que hi ha hagut un accident que fa que tots els
conductors, en passar, alenteixin la marxa per a veure què ha passat (efecte tafaner). Quin
sistema atencional explica aquesta conducta i quin és el seu substrat neural?
 12. Cristina va tenir un accident de cotxe fa dos mesos i, encara que no va ser greu, des de
llavors no és capaç tornar a agafar el cotxe, té una forta reacció emocional de por cada vegada
que s'acosta al cotxe i no creu que pugui tornar a conduir. Indica quin tipus d'aprenentatge ha
realitzat Cristina, descriu el procés pel qual s'ha donat i quina regió o regions cerebrals i circuits
són clau per a l'adquisició d'aquesta reacció emocional.
Hipotálamo: Centro integrador de información emocional y sensorial. Encargado de las respuestas o
control de los sistemas conductual, neurovegetativo (tronco del encéfalo) y endocrino (hipófisis).
Agresividad: Áreas ventromedial del hipotálamo y los lóbulo frontal principales reguladoras de la conducta
agresiva. Serotonina activa córtex, este inhibe con GABA.
Amígadala: Recibe información de tálamo y de corteza sensorial (vista, oído y olfato sobre todo).
Proyecta sobre muchas zonas, hipotálamo, corteza prefrontal (toma de decisiones), lóbulo temporal medial
(hipocampo entre otros, consolidación de la memoria), corteza cingulada (atención)...

Condicionamiento clásico

Sistema de recompensa ("placer"): área tegmental ventral-núcleo accumbens-corteza prefrontal. Sensación

de bienestar, refuerzo y supervivencia. Dopamina. Emoción y motivación.

13. Imagina les següents situacions experimentals: a) registre de l'activitat cerebral d'una
persona a través d'elèctrodes col·locats al cap mentre se li mostren estímuls a una pantalla
d'ordinador; b) avaluació de la capacitat d'aprenentatge d'una rata a la qual se li ha lesionat
l'hipocamp. Quina situació experimental encaixaria millor amb la Psicologia Fisiològica i quin
amb la Psicofisiologia? Justifica la teva resposta.

14. Durant una guerra, sonen alarmes anunciant l'arribada d'atacs aeris i bombes. Davant
aquest estímul aversiu (com el soroll d'una bomba) el qual posa en marxa una resposta de por
per a una futura presentació d'aquest, descriu les regions i el recorregut neurofisiològic durant
l'aprenentatge implícit de l'esdeveniment negatiu.
Sistema límbico: amígdala, hipocampo, bulbo olfactorio, ínsula (asco, orgullo...), núcleo accumbens,
córtex orbitofrontal.
La corteza orbitofrontal está implicada en la ordenación de la conducta en base al valor de recompensa o
castigo de los estímulos ambientales. Toma de decisiones con base emocional.

15. Laia és aficionada al teatre i li han donat un petit paper en una obra. Ha d'aprendre de
memòria el seu text per a dir-ho bé el dia de l'estrena. En aquest context, explica el concepte
de plasticitat sinàptica amb relació a processos d'aprenentatge i memòria com el que ha de
dur a terme la Laia, i comenta els canvis tant funcionals com estructurals que poden tenir lloc.
16. En una conversa amb una altra persona, expressem amb la parla les nostres idees,
escoltem i entenem el que ens diu l'altra persona... Es manifesta, per tant, la part receptiva i
la productiva del llenguatge. Descriu des del punt de vista de la proposta integradora de
Hickok i Poeppel, els circuits involucrats en cada cas, les àrees cerebrals implicades i la funció
de cada circuit.

17. Descriu des d'una perspectiva funcional la neuro-anatomia del llenguatge. Quines àrees i
fibres es relacionen amb el llenguatge? Quin paper té cadascuna d'elles?

18. Jan de quatre anys està aprenent a anar amb bicicleta. Al principi ha d'estar atent a tantes
variables (els dos pedals, el manillar recte, mantenir l'equilibri, possibles pedres a esquivar ...)
que no pot amb tot i el seu pare ha de subjectar la bicicleta perquè no caigui. Però al cap d'uns
dies de practicar, Jan va aprenent a controlar tots aquests factors, fins que, al cap d'unes
setmanes, arribarà a ser un ciclista gairebé expert. Quin tipus d'aprenentatge realitza Jan i
quin és el seu substrat neural?

19. Mar està realitzant l'examen de Psicologia fisiològica i de sobte veu com una mosca vola
sobre la fulla de respostes. Descriu com viatja la informació visual del moviment de la mosca
des de les cèl·lules ganglionars de la retina fins al còrtex cerebral.