Nom i cognoms: Cristina Garrido Fernández

Aula: 1

PSICOLOGIA FISIOLÒGICA

Respostes a les preguntes de la Prova d’Avaluació

Continuada 3 (PAC3) dels Mòduls 3 (capítols 15, 16 i
17), 4 (capítol 19) i 6 (capítol 27)

Data de lliurament: 23/05/2018

PREGUNTA 1

1a) Màxim 1200 caràcters amb espais (puntuació: 1

punt)

A aquesta primera situació, podem afirmar que l’avi, a la

primera situació (anomenar científics) fa ús de la memòria
semàntica; en canvi, a la segona situació (recorda un fet
passat) utilitza la memòria episòdica.
D’una banda, la memòria episòdica suposa la capacitat per
recordar conscientment experiències passades; en aquest
sistema s’emmagatzema informació d’aconteixements marcats
temporal i espaialment. (quan, ón, perquè, etc). Es troba
influïda per l’estat emocional en el que va ocórrer.
En canvi, la memòria semàntica, no és tan específica, sinó que
abarca un gran magatzem sobre diversos àmbits (escriptors,
científics, dates, països, etc.). No es tracta de informacions
relacionades emocionalment, sinó que suposen coneixements
compartits per d’altres; proporciona sensació de coneixement.
No es recorda el moment ni el lloc en el que va ser adquirida
certa informació. A més, la informació semàntica es produeix
de forma gradual a partir de certes experiències de l’individu.
Ambdós tipus de memòria perduren durant un llarg període de
temps.
Per finalitzar, relacionem la memòria semàntica amb l’escorça
cerebral i la episòdica amb l’hipocamp i el lòbul temporal
medial.

1b) Màxim 1200 caràcters amb espais (puntuació: 1.5

punts)

1)Parlem de memòria implícita procedimental; es tracta

d’adquirir coneixements amb un alt component motor. Gràcies
a aquesta podem aprendre a realitzar diverses activitats com
muntar en bicicleta. Els principals substrat són el còrtex
prefrontal, el cos estrial i el cerebel.
2) Es tracta d’un clar cas de priming; es millora el rendiment
de l’activitat, ja sigui en velocitat o precisió, com aquest cas
concret. Es facilita la detecció d’estímuls iguals als mostrats
amb anterioritat. Els seus substrats principals són el neocòrtex,
regions cerebrals posteriors, còrtex temporal i còrtex
prefrontal inferior esquerre.

3) Memòria de treball visual ja que suposa el manteniment

temporal i la manipulació de la informació recent rebuda
durant un determinat període de temps. Es tracta d’un tipus de
memòria que no perdura al llarg del temps. Els seus substrats
suposen el còrtex prefrontal dorsal, solc intraparietal, àrea de
broca i còrtex temporal.

4) Parlem de memòria implícita d’habituació; observem una

reducció de la magnitud de la resposta conductual davant un
estímul que es repeteix contínuament al llarg d’un període de
temps. Els seus substrats principals suposen les neurones
sensiti

PREGUNTA 2

2a) Màxim 1000 caràcters amb espais (puntuació: 1

punt)

En aquest cas, podem relacionar aquest tipus d’aprenentatge

amb la capacitat de plasticitat neural; la capacitat de canviar, el
fet de que aporti aquesta plasticitat. Aquesta suposa aquella
capacitat que obté del sistema nerviós per tal de modificar-se
depenent de l’ambient i l’experiència de l’individu.
La plasticitat sinàptica aporta canvis funcionals i estructurals.
Aquesta flexibilitat de la qual parlem, té la capacitat
d’intervenir a nivell cel•lular i subcel•lular en forma de
plasticitat sinàptica. Aquesta, pot arribar a aportar canvis a les
connexions entre les cèl•lules nervioses, com es el cas a tractar
(entrenament intens amb malabars). A més, implica variacions
funcionals a les connexions entre neurones, a banda de
modificacions estructurals, les quals intervenen en la forma, la
mida i el nombre de les sinapsis.

2b) Màxim 1000 caràcters amb espais (puntuació: 1

punt)

Podríem relacionar la síntesis proteica amb la neuroplasticitat.

Per tal d’exemplificar, podem exposar un experiment en el
qual posem en pràctica la influència de la síntesis proteica
sobre aquest procés.
La prova consistiria en insertar un ratolí o rata en una caixa
feta laberint; més tard aportaríem menjar a la rata a algun lloc
específic (el camí no haurà de suposar massa complex).
Uns dos o tres dies després repetiríem la dinàmica amb la
mateixa rata i el mateix laberint per tal de comprovar si
s’enrecorda del camí per tal d’arribar al menjar. Hauria
d’utilitzar el seu aprenentatge prèvia i la seva memòria de
treball (estratègies que va utilitzar) per tal d’arribar al seu
objectiu.
En el cas que l’experiment falli, i per tant, la rata no
s’enrecordi, podríem adaptar el camí, o realitzar l’experiment
només unes hores o fins i tot un dia més tard de la prova
inicial.

PREGUNTA 3

3a) Màxim 1200 caràcters amb espais (puntuació: 1

punt)

En aquesta ocasió, podem afirmar que la regió cerebral que

s’ha activat més en els nois és la via dorsal; en canvi, per a les
noies aquesta regió suposa la via ventral.
En el cas dels nois, a la via dorsal (sintaxi) s’activa el sistema
persivilià antesior
observem el processament de la parla en les regions de
l’escorça auditiva es projecta a regions premotores i motores.
Així doncs, permet emmagatzemar informacions fonològiques.
En el cas de les noies, tal com esmenta el model de la doble
via de Hickok, la via ventral permet accedir al significat de la
paraula, així com a les propietats morfològiques i sintàctiques.
Així doncs, suposa la via principal en la comprensió del
llenguatge. A més, s’activa la via ventral i la zona posterior de
les parts inferior i mitjana del lòbul occipital.

3b) Màxim 1200 caràcters amb espais (puntuació: 1

punt)

La via dorsal suposa la localització en la qual s’integra la

informació implicada en l’efecte McGurk segons el model de
la doble ruta. Aquesta és l’encarregada principal de
transformar les representacions auditives en representacions
motores (producció del llenguatge).
D’altra banda, podem dur a terme aquesta afirmació ja que el
sistema audiomotor (Wernicke; audio i Broca; articulació del
llenguatge) es connecten a través del fascicle peduncle.
A més, la via dorsal permet dur a terme certes tasques
sublèxiques, les quals requereixen una segmentació explícita
de la parla.
Per tant, podem afirmar que és l’encarregat d’aquesta interfície
auditivomotora.
Així doncs, gracies a la via dorsal podem explicar el perquè
per persones amb japonès natiu es troben menys influenciades
pels moviments dels llavis en la percepció del llenguatge, en
relació als individus anglòfons.

PREGUNTA 4

4a) Màxim 1000 caràcters amb espais (puntuació: 1

punt)

Els canvis que podem observar són un augment de la

substància gris, mielinització i poda.
A la infantesa apareix un increment de substància gris i blanca
degut a la sinapsis massiva i la mielinització, en la qual a
l’adultesa apareix menys degut a les podes neuronals.
La poda sinàptica suposa el procés pel qual l’excés de sinapsis
es va eliminant al llarg del temps.
La substància gris prefrontal augmenta els primers 18 mesos
de vida, fins als 12 anys, i per més tard anar disminuint
gradualment.
Així doncs, és evident la reducció de densitat de la substància
gris cortical, produïda per l’eliminació de sinapsis.
Quant a mielinització, suposa el procés mitjançant el qual es
forma la beina de mielina en els axons de les neurones; fet que
afavoreix la transmissió d’impulsos elèctrics. Aquesta, inicia
abans del naixement, i continua de forma gradual fins l’edat
adulta. Cal esmentar que incrementa la rapidesa de conducció
axonal, facilitant així el processament de la informació.

4b) Màxim 1200 caràcters amb espais (puntuació: 1.5

punts)

Es tracta de funcions de control executiu aplicat a les accions

que duen a terme els ratolins en cada cas.
Al primer dia, les àrees que intervenen són l’escorça prefrontal
ventromedial, la insula i les regions subcorticals com l’estriat i
l’amígdala. Aquestes proporcionen el substrat per a la
integració de les relacions apreses davant situacions
complexes; així com els estats emocionals associats amb
situacions d’experiències prèvies.
Al segon dia, és necessari destacar la insula anterior; s’activa
per situacions socials negatives. Gracies a ella podem predir si
una oferta serà rebutjada o no.
Al tercer dia, es troben implicades l’escorça prefrontal
ventromedial i dorsolateral. La ventromedial és l’encarregada
d’integrar els estats somàtics amb la informació generada al
llarg de la presa de decisions.
Per finalitzar, al quart dia podem observar el damasio
marcador somàtic i l’amígdala.
Totes elles es troben directament relacionades amb la presa de
decisions.

PREGUNTA 5

5a) Màxim 1000 caràcters amb espais (puntuació: 1

punt)

La regió que apareix a aquest cas en concret és la xarxa

frontoparietal dorsal i la xarxa frontoparietal ventral; el seu
substrat corresponent és el colicle superior.
Aquesta, es troba directament relacionada amb l’atenció
exògena i el sistema atencional d’orientació o selecció de la
informació.
A mes, cal destacar l’activació diversa que existeix a les àrees
frontoparietals en relació a si l’atenció és endògena o exògena.

BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA (opcional)

- Redolar Ripoll, Diego. "Neurociencia cognitiva" Madrid:

Panamericana, cop. 2014. 1 Recurs electrònic (821 p.)