Tema 2: Memòria de curta durada

1. Concepte de memòria a curt termini i formes d’avaluar-la

Memòria a curt termini a dintre dels models modals

- Memòria sensorial: primer moment en que arriba la

informació. És la que acabem de percebre, hi ha tota
la informació.

Concepte

La memòria a curt termini és aquella capacitat de retenir informació durant poc temps
(segons). S’utilitza en següents casos:

- Retenció d’informació breu:

 Record de seqüencies curtes d’informació
 Mirar el numero de telèfon per trucar
 Recordar el nom d’una persona que ens acaben de presentar.
- Lectura de frases i texts
- Operacions aritmètiques

La memòria a curt termini és informació conscientment retinguda a la ment durant un breu

període de temps per ser usada en un futur immediat

Característiques

- Capacitat limitada
- Informació atesa, manipulada en el present
- Estació de pas
- Retenció durant breu períodes
- Estudia entre 1960-1975:
 Retenció durant períodes breus
 Contraposició a memòria llarga durada
 Memòria a curt termini
- A partir de 1975: per què serveix? –> memòria operativa o de treball (tema 3)

Avaluació de la memòria de curta durada

- Poca informació. Adquisició intencional (recordar de forma expressada) No es dona molta

quantitat per a memoritzar.
- Temps de Retenció breu
 - Recuperació intencional
 Record serial
 Reconeixement
 Diferents informacions: paraules, pseudoparaules, imatges

2. Evidencies de l’existència de la memòria a curt termini diferent de la memòria a llarg

termini.

Capacitat de la memòria a curt termini.

Determinació de l’amplitud (capacitat, span) de memòria (prova de dígits):

 Miller: tenim la capacitat limitada de retenir 7 ± 2 elements. Capacitat limitada

Cowan (2001): quan no es poden fer els chunks (paquets) o quan no es pot repetir
mentalment, es recorda menys. Com podem evitar això:

- Presentant molta informació al mateix temps

- Fent repetir una paraula en veu alta durant la presentació d’estímuls

En aquest cas, la capacitat seria de 4 ± 1

Format de la informació.

Com es guarda la informació?

- Treball de Conrad: es donaven 6 constants mitjançant la presentació visual ( X-S-P-M-L-T).

Demanaven un record serial: es fixaven en l’error, que podria ser visual (P-R) o fonètic (P-
V). La conclusió en que va arribar va ser que s’equivocaven més per fonètica que per
visual. Això indicia que la informació visual es transformava en paraula internament. La
informació es codifica acústica o fonològicament (≠ MLLT)
 Memoria llarg termini: significat Memòria curt termini: so
- Treball de Baddeley: va fer un experiment

 Si memòria curt termini

esta relacionada amb el so: llista A es
recordaria millor i la C no tindria
efecte.

 conclusió: es més fàcil equivocar-te al confondre’t amb

el so.
 Memòria curt termini: relacionat amb el so i no amb
significat.

Oblit de la informació: paradigma de Brown (1958) i Peterson-

Peterson (1959).
Experiment per intentar mesurar quant de temps ens dura la memòria (informació)

- Escoltar i intentar recordar les seqüencies de lletres

- Immediatament després comptar cap enrere a partir d’un numero

Brown i Peterson van arribar a observar:

- La informació desapareix ràpidament de la memòria curt termini si s’impedeix la repetició

de la informació
- Durada de la informació a la memòria a curt termini
- Tècnica del distractor i manipulació de l’interval (6 intervals de temps diferents)

En la memòria curt termini la informació dura menys d’un minut. Es produeix oblit a causa de
del pas del temps (decaïment) es va esborrant. La interferència també causa oblit, una
informació ens impedeix o dificulta el record d’una altra informació.

Evidencia neuropsicologica.

Pacient HM (Milner, 1966): extracció bilateral de lòbul temporal (hipocamp, informació

anterogroda).

Característiques memòria HM i altres pacients semblants:

- Incapacitat per adquirir informació nova (anterogroda)

- Molt mala retenció d’informació a llarg termini (p.ex. llistes)
- Amnèsia anterogroda
- Amnèsia retrograda variable (molt menys severa que anterogroda)
- Amplitud de dígits normal (prova memòria a curt termini ho fa be i les tasques de Brown-
Peterson també)

Corba de posició serial. (practica 2)

Evidencies a favor de l’existència d’una memòria a curt termini, diferent de la memòria a llarg
termini.

Proposta del model modal:

- Capacitat
- Format de la informació
- Oblit
- Corba de posició serial
- Evidencia neuropsicologica

3. El model modal: model d’Atkinson i Shiffrin

La proposta de model modal també té una sèrie de problemes.

És oblit realment degut al pas del temps? Tasca de Brown-Peterson.

Brown-Peterson:

- Interferència intervé en l’oblit

- Informació de memòria a llarg termini influeix en memòria curt termini
- Tècnica del distractor i manipulació de l’interval: en la tasca de Brown – Peterson hi ha
assajos de cada longitud d’interval 83,6,9... segons)

Conclusió: oblit a la memòria curt termini degut al decaïment

de la petjada/pas del temps

Keppel i underwood: oblit és diferent a pas del temps

Interferència  quan et vé al cap PXT no saps si és perquè te l’acaben de presentar al darrer

assaig o si ja s’havia presentat 4 assaigs abans.

L’oblit augmenta a mesura que s’incrementa el

numero d’assaigs  interferència.

N’hi ha dos tipus d’interferència:

- Interferència retroactiva: informació nova interfereix sobre la més vella.

- Interferència proactiva: informació vella interfereix sobre la nova

 Keppel i Underwood: interferència proactiva  es pot disminuir la interferència?

Treball de Wickens:

- Assaig 1: poma,pera,kiwi
- Assaig 2: préssec, plàtan, maduixa
- Assaig 3: taronja, cirera, raïm
- Assaig 4: grup control: llimona, meló, síndria; grup experimental: advocat, dentista,
psicòleg.

El grup experimental recorda millor perquè

es produeix un canvi semàntic. Es dona un
alliberament de interferència proactiva: la
interferència desapareix quan canvia el tipus
d’informació.

Conclusió:

- Tasca Brown-Peterson, l’oblit no es degut al temps  interferència proactiva

- Memòria curt termini i llegar termini s’influeixen entre si, no són independents.

Format de la informació: nomes acústica o fonològica?

- Alliberament de la interferència proactiva

- Altres evidencies: efecte de concreció  les paraules de la primera llista són mes
concretes (fan referencia al mon real), i les de segona llista són abstractes.

Si la informació no és guardes pel significat, no hi hauria efecte.

Capacitat de la memòria curt termini.

- Agrupament: chunking (miller 7±2), es fan paquets d’agrupament

- Recodificació de la informació a la memòria curt termini. Les persones ens organitzem la
informació.
- Importància del significat: relació amb memòria llarg termini
- Efecte Hebb: consisteix en que en una seqüencia de números, de tant en tant, es
repeteixi una seqüencia. Normalment la seqüencia repetida es recorda abans, perquè
aquella informació es troba a la memòria llarg termini encara que sigui immediata.
 Conclusió: la memòria a llarg termini influeix en la de curt termini, la millor prova per
memòria curt termini es fent servir informació sense significat.

4. Conclusions tema

- Informació activada, a la que atenem/informació “dorment”, a la que no atenem.

- Informació al focus d’atenció a través de la percepció o de la recuperació de MLLT.
- Informació es pot mantenir al focus d’atenció p.ex. amb repetició.
- Oblit quan aquesta informació deixa de ser el focus d’atenció (decaïment/interferència)
- NO MCT completament autònoma vs MLLT
- Pèrdua d’interès en l’estudi de MCT com magatzem passiu
- Estudi de la seva funció: MEMÒRIA OPERATIVA O DE TREBALL
- Observació! Abans es deia que la memòria llarg termini no influeix sobre memòria curt
termini, és independent. Mentirà!!