BLOC 9: L’OBLIT

1. QUE ES L’OBLIT?

- És una propietat funcional de les diferents formes de memòria temporals i remotes.

- L'oblit augmenta amb el pas del temps (variació contextual i interferència).

- En la vida quotidiana, les fallades de la memòria produeixen molta frustració.

- Oblit molt major en els casos en què la prova de memòria és de record que quan és de
reconeixement. Per tant, els test de reconeixement revelen que hi ha més en la memòria
del que el record sembla mostrar.

- L'oblit es redueix en el cas dels fets i experiències ben apreses.

- Tant els dèficits en accessibilitat com en disponibilitat es consideren oblit. És important

distingir entre “accessibilitat i disponibilitat” dels continguts de la memòria. D'acord amb
Tulving, “L'accessibilitat és la facilitat amb la qual un record emmagatzemat pot
recuperar-se en un determinat moment”, i “la disponibilitat es refereix a si un traç es troba
o no emmagatzemat en la memòria”. Aquesta distinció és important a l'hora de definir el
“oblit”, ja que tant les fallades de recuperació que tenen a veure amb l'accessibilitat, com
la falta de disponibilitat del record en el sistema cognitiu, es poden entendre com a oblit..
 - L'oblit pot ser a vegades convenient, perquè tenir una memòria perfecta (síndrome
hipertiméstico) pot ser una càrrega

- Els estudis sobre els factors que expliquen l'oblit han distingit entre el denominat Oblit
incidental, i l'Oblit motivat. L'incidental es refereix a les “fallades de memòria que es
produeixen sense la intenció d'oblidar” mentre que el motivat és el “terme general que
inclou tant l'oblit intencional com l'oblit desencadenat per motivacions, però sense
intenció conscient” (vegeu Baddeley i cols. 2018). En aquest Bloc de l'assignatura ens
centrarem en els factors que expliquen l'Oblit incidental  En la vida quotidiana, “l'oblit
incidental” produeix molta frustració, ja que ho considerem, o vivim, com una “fallada” en
el funcionament de la nostra memòria. El seu estudi ha posat en evidència alguns factors
que l'expliquen. Per exemple, l'oblit:

✓ es redueix en el cas dels fets i experiències ben apreses,

✓ augmenta amb el pas del temps, ja que el pas del temps correlaciona amb alguns
factors que seran molt rellevants en explicar l'oblit i que s'exposen en les pròximes
diapositives

2. PRINCIPALS TEORIES SOBRE L’OBLIT.

L’evolució de l’estudi de l’oblit

Els treballs inicials d'Ebbinghaus: la corba de l'oblit. La taxa d'oblit no és lineal, es produeix un
oblit molt ràpid al principi, i més lent després (Vegeu Baddeley et al., 2018, Figura 9.1. pàgina
276).
Què succeeix quan es recorda material més realista amb intervals de temps més llargs?
(Meeter, Murre & Janssen, 2005) La corbes d'oblit mostren:
- un brusc descens inicial.
- alentiment de l'oblit al cap d'intervals llargs.
- millor rendiment en proves de reconeixement (52%) vs record (31%)

Si recordeu, en el Bloc 1 expliquem que Ebbighaus obté aqueixa corba de l'oblit utilitzant
síl·labes sense sentit com a material d'estudi. La pregunta que es fan altres investigadors
moltes dècades després és si aqueixa corba de l'oblit es manté idèntica amb altres materials
més realistes (és a dir, més semblants als quals usem en la nostra vida quotidiana), i en
intervals de temps més prolongats. Una manera d'estudiar aquest tipus d'oblit és preguntar
per:

➢ El record d'esdeveniments de rellevància social, ja que aquests són continguts que es

podrien considerar “distintius”, o singulars, en la memòria, però apresos feblement, ja
que quan es “van codificar” no hi havia una intenció clara d'aprendre'ls. Per exemple,
pensa en la resposta a aquesta pregunta: “en quina data va guanyar el Mundial de
futbol a Sud-àfrica la selecció espanyola”

➢ Un exemple d'aquesta mena d'estudis el van realitzar Meeter i cols. (2005). Van
seleccionar titulars de periòdics i notícies de televisió, i van elaborar qüestionaris sobre
esdeveniments als quals es podia posar data. Van preparar tests de record i
reconeixement sobre aqueixos esdeveniments. Els seus resultats van mostrar que:
 • els esdeveniments públics s'obliden de manera substancial (en un any el record va
passar del 60% al 30%)
• el reconeixement mostra millors resultats que el record
• la corba d'oblit era molt semblant a la d'Ebbinghaus amb síl·labes sense sentit

Què ocorre amb la informació que s'ha après de forma més completa i
deliberada?
Bahrick (1984) també estudia el record/oblit de vocabulari adquirit d'un segon idioma
estranger, observant que la corba mostra un oblit ràpid en els primers anys, seguit de molt
poca pèrdua fins i tot fins a cinquanta anys després. Un dels factors que més determinen
que hi haja un bon record de vocabulari és el nivell d'aprenentatge que es va aconseguir
quan es va realitzar l'aprenentatge inicial.

La retenció global està determinada pel nivell d'aprenentatge inicial

(Bahrick, 1984)

Bahrick i cols. (1975) també estudien l'oblit de materials realistes i en intervals de temps
prolongats. En aquest cas, van seleccionar per al record els noms i les fotos de companys
de selectivitat d'una mostra de participants. Aquest tipus de continguts no solament són
“distintius” en la memòria d'aquestes persones, sinó també, a diferència dels estudis de
Meeter i cols. (2005), han sigut ben apresos pels participants. En aquest estudi van
elaborar tests de reconeixement, i de record de “cara” “nom” (et presenten una cara perquè
digues el nom de la persona corresponent) per a avaluar la recuperació i l'oblit, i els
resultats van mostrar que:
• el reconeixement roman marcadament alt al llarg de trenta anys
• el record de noms, en resposta a les fotos, mostra un oblit important

- RESULTATS
Els resultats dels estudis presentats en les diapositives anteriors mostren que sembla
inevitable que el pas del temps contribuïsca al fet que molts records s'obliden. Encara que la
investigació també ha trobat alguns FACTORS QUE FRENEN L'OBLIT:
1) Un primer factor és “la consolidació”. Es tracta d'un procés que també és dependent del
temps i, que, fa que les petjades més recents “siguen més vulnerables” que les més
antigues, “fins que a poc a poc es graven en la memòria”. El nou traç gradualment es
converteix en una petjada amb més força, augmenta les seues claus significatives i
augmenten les interconnexions. S'han proposat 2 tipus de consolidació:
• Consolidació sináptica: mostra que la petjada de l'experiència necessita temps per a
consolidar-se, requereix canvis estructurals en les connexions sinápticas entre
neurones i fins que no s'han realitzat el record és vulnerable.
• Consolidació sistèmica: mostra que “inicialment l'hipocamp és necessari per a
emmagatzemar i recuperar, però amb el pas del temps serà l'escorça la que prenga
un paper actiu en la recuperació”. Aquest tipus de consolidació explica que la
recuperació intencional i recurrent d'una experiència enforteix el record i disminueix
el seu ritme d'oblit.
o Els records personals, si es recuperen periòdicament incrementen la seua
resistència a l'oblit.
o Recuperar un record és una reconstrucció.
o Repassar el que escrivim en un diari incrementa la longevitat d'un record.
o Emmagatzematge permanent del material ben après.

2) Un segon factor és la recuperació intencional, hi ha estudis com a p.e . els de Linton

(1975), amb records autobiogràfics, que mostren que la probabilitat de recuperar un
contingut de la memòria depèn del nombre de vegades que aquest record haja sigut
evocat.

La investigació posterior és experimental i utilitza material verbal per a analitzar les

condicions que afecten negativament sobre l'aprenentatge : FACTORS QUE FOMENTEN
L'OBLIT.
• Es formulen les hipòtesis:
▪ del decaïment de la petjada (afebliment gradual dels records que resulta del
mer pas del temps. Hi ha un decaïment gradual de l'activació, a pesar que
l'ítem puga quedar emmagatzemat).
▪ les fluctuacions del context perjudica la recuperació dels records més antics.
Els canvis en el context ambiental, cognitiu i emocional poden explicar
l'amnèsia infantil.
▪ de la interferència entre aprenentatges: L'emmagatzematge de traços similars
dificulta la recuperació.
3. HIPOTESIS EXPLICATIVES: FACTORS QUE FOMENTEN L’OBLIT

El pas del temps

com a causa de interferencia oblit induit
l'oblit

fluctuacions del
bloqueig assosciatiu
context

La hipòtesi del decaïment de la petjada de memòria que implica un “afebliment gradual pel
mer pas del temps”. El decaïment pot, en primer lloc, afectar el nivell d'activació de la petjada
(recordem que l'activació és un “estat intern” que varia en força). O, en segon lloc, pot produir
una degradació d'alguns elements estructurals de la memòria (p.e .vull recordar el meu “pin”
de la targeta de crèdit, però només accedisc als dos primers dígits).
Aquesta proposta, no obstant això, compta amb un punt feble. Resulta molt difícil posar a
prova conductualment la hipòtesi del decaïment perquè requereix demostrar que l'oblit
augmenta amb el pas del temps, i que això succeeix en absència d'altres factors que pogueren
també ser font d'oblit (p.e .en l'oblit de part dels dígits del meu “pin” pot haver influït que he
hagut d'aprendre un altre “pin”, en aquest cas, per a utilitzar-lo en els caixers automàtics; i
aqueix segon aprenentatge em molesta en el record del primer “pin”)
El que succeeix normalment és que el pas del temps correlaciona amb altres factors que
també poden causar oblit. Dues possibilitats han sigut investigades:
I. Fluctuacions del context. El pas del temps produeix canvis en el context incidental en el
qual es produeixen els records, amb efectes negatius sobre la recuperació. Recordem
que, en el Bloc 8, es va explicar el fenomen de la “memòria dependent del context” per
a referir-se a la importància que en el record d'un esdeveniment tenen les claus de
recuperació ambientals, fisiològiques, emocionals, o cognitives.

Represa l'exercici de recordar “el títol de l'última pel·lícula de cinema que has vist”, i
repassa les claus que vas utilitzar d'aqueix context incidental quan vas intentar
recuperar aqueix record.

En la mesura que hi haja més canvis en el context incidental que va envoltar l'episodi,
pitjor serà el record, i el pas del temps és responsable d'aqueixes fluctuacions que
ocorren de manera gradual i persistent. La investigació ha confirmat que aquests canvis
afecten més els records antics que als recents. De fet, aquesta font d'oblit és una de les
hipòtesis que es proposen per a explicar “l'amnèsia infantil”, definida com “la dificultat
que tenen la majoria de les persones per a recordar els primers anys de la infancia

Interferencias entre les diferents petjades en la nostra memòria, unes més recents i
altres més antigues, unes repassades més i altres menys. Aquesta circumstància
explica les diferències del rendiment en record i reconeixement. La interferència es fa
major quan la clau que permet l'accés a la petjada de memòria s'associa a records
addicionals:
• Suposat de competició.
• Principi de sobrecàrrega de la clau. ( Veure figures Baddeley et al., 2018 9.4, pàg.
285 9.5, pàg. 288 9.6, pàg. 289 9.7, pàg. 291 17 )

II. La interferència. Es tracta de la proposta teòrica actual que ha rebut major evidència
experimental per a entendre quins factors fomenten l'oblit en la memòria. La
interferència descriu el fenomen pel qual la recuperació d'un record pot veure's
perjudicada per la presència d'altres records amb els quals té relació. L'exemple del
record del “pin”, que s'ha utilitzat en diapositives anteriors, il·lustra molt bé aquest
fenomen
La interferència es basa en la proposta teòrica del “supòsit de competició” entre
continguts, o petjades associades en la memòria (Anderson i cols., 1994). De fet, a
aquest efecte negatiu que es produeix en la memòria per la presència de competidors
es denomina “interferència”. S'ha observat que aquest efecte negatiu “es fa major quan
una clau de recuperació, que permet l'accés a la petjada de memòria objectiu (“diana”),
s'associa amb altres records addicionals” (“competidors”) (p.e ., “el pin” de la targeta de
crèdit es recorda pitjor per la “competició” que sobre el seu record exerceix el “pin” del
caixer automàtic). L'anomenat “principi de sobrecàrrega de la clau” fa referència,
precisament, a aqueix resultat: a major nombre d'ítems a recordar associats a la
mateixa clau pitjor record (vegeu en Baddeley i cols. 2018, la figura 9.4 que il·lustra
gràficament aqueix “principi”, i que s'ha reproduït en la següent diapositiva)
En els dissenys clàssics per a estudiar la interferència retroactiva s'utilitza l'aprenentatge
de llistes de parells associats de paraules. En aquestes tasques, el subjecte aprèn parells
de paraules (p.e .mar-edifici), i en la prova final es presenta la primera paraula del parell
(p.e .“mar”) i ha de recordar la segona (p.e .edifici)
Sobre l'esquema anterior, un dels estudis clàssics d'interferència retroactiva, va ser
realitzat per Barnes i Underwood (1959), comparant el rendiment de dos grups de
subjectes. Les dues condicions d'aprenentatge que es van comparar van ser les següents:

➢ condició experimental: els subjectes estudien una primera llista de parells

associats de paraules, i una segona llista, on la primera paraula de cada parell
de la primera llista, s'associa amb una paraula diferent. S'avalua el record de la
primera llista (es mostra la primera paraula i el subjecte ha de recordar la
segona). Vegeu la Fig. 9.5, extreta de Baddeley i cols. (2018) pàg. 288, que
representa aquesta tasca

➢ condició de control: els subjectes estudien una primera llista de parells associats
de paraules, i es realitza una activitat mentre el grup experimental estudia la
segona llista, però es tracta d'una activitat de farciment irrellevant. S'avalua el
record de la primera llista (es mostra la primera paraula i el subjecte ha de
recordar la segona)

Els resultats de Barnes i Underwood (1959) amb les llistes de parells de paraules són els
següents:
1) un evident perjudici en la recuperació en introduir una segona llista molt relacionada
amb la primera
2) com més entrenament (o assajos d'aprenentatge) hi ha de la segona llista més es
perjudica la retenció de la primera. Un factor clau de la interferència retroactiva és que
s'observa un perjudici si les experiències apreses són similars
 La investigació sobre interferència retroactiva ha estudiat aquest fenomen també sobre
records reals. En un estudi realitzat per Baddeley i Hitch (1977) es demanava a un grup de
jugadors professionals de rugbi els noms dels equips amb els quals havien jugat des del
principi de la temporada. L'estudi va analitzar com varia la probabilitat del record correcte,
en funció del nombre de partits transcorreguts amb posterioritat.
Els resultats van mostrar que l'oblit es devia a la interferència retroactiva, ja que el nombre
de partits jugats va ser determinant en el percentatge de noms dels equips recordats
correctament (Vegeu la Fig. 9.6, extreta de Baddeley i cols. (2018) pàg. 289)

Tulving. Aprenentatge de llistes de paraules de 6 grups categorials i record lliure.

Material interpolat de 0 a 5 llistes.
- RESULTATS:
• a major nombre de llistes interpolades pitjor record
• l'oblit tendeix a produir-se de tots els ítems de la categories
• Les categories actuaven com a claus de recuperación

Slamecka. Aprenentatge de prosa amb 2, 4 i 8 assajos d'aprenentatge : A

l'aprenentatge seguia un període de descans o un aprenentatge interpolat de material
similar amb 4 o 8 assajos.
- RESULTATS:
• Record i oblit depenen del nombre d'assajos d'aprenentatge , i nombre d'assajos
d'interferència

3.1. ESTUDI DE LA INTERFERENCIA RETROACTIVA EN EL TESTIMONIATGE

Loftus analitza com informació introduïda en un interrogatori pot alterar un testimoniatge.
P.e. Es mostrava la filmació d'un accident de trànsit. Amb posterioritat als subjectes se'ls feien
preguntes sobre l'ocorregut: a quina velocitat van contactar els cotxes? a quina velocitat es
van estavellar els cotxes?... Estudi de la interferència retroactiva en el testimoniatge
- RESULTATS:
• Una setmana després se sol·licitava als subjectes que informaren d'alguns detalls
que no existien en l'accident (p.e .si hi havia indicis de cristalls trencats).
• El verb utilitzat (contactar-estavellar-se) en la pregunta inicial produïa una
interferència en el record. El subjecte incorpora en el seu record informació no real.

- Un exemple. Durant molts anys has tingut el mateix número de telèfon, però recentment
has hagut de canviar de número. T'ha succeït que intentant recordar el nou telèfon
només recordes el vell?
Aquest tipus d'interferència també produeix efectes negatius en el record. En aquest cas, el
que s'observa és que el vell núm. de telèfon dificulta la recuperació del nou núm. de telèfon).
La interferència “proactiva” exerceix un “paper important en la determinació de la taxa d'oblit”
3.2. LA INTERFERENCIA PROACTIVA
Tendència que tenen els records més antics a interferir amb la recuperació d'experiències i
coneixements més recents.
paradigma d'interferència proactiva és similar al disseny d'interferència retroactiva, a excepció
de: 1) Avalua el record de la 2a llista. 2) En la condició control, l'interval de descans o
realització d'activitat irrellevant, substitueix l'aprenentatge 1. Aquest disseny permet explorar la
manera en què el coneixement adquirit amb anterioritat pot perjudicar la nostra habilitat de
recordar nova informació, comparat amb una situació en què el coneixement previ no ha sigut
après (G.Control).
Un dels primer ESTUDIS en el que es recorre a la interferència proactiva per a explicar l'oblit,
va ser realitzat per Underwood (1957) en intentar interpretar per què es produïa una gran
quantitat d'oblit en proves d'aprenentatge amb síl·labes sense sentit, després de tan sols 24
hrs. des de l'estudi inicial de la llista.
- RESULTATS
• Es va observar que hi havia una diferència en la quantitat de record en funció de si
els participants no tenien experiència prèvia en la tasca (recordaven el 75-80% dels
ítems), en comparació amb participants amb 20 o més assajos realitzats de la
mateixa tasca (van recordar menys del 25- 20% dels ítems després de 24 hrs.).
• En aquest estudi l'oblit s'atribueix a la interferència proactiva provocada per la
quantitat de llistes que havia après prèviament cada participant.
• Relació negativa entre quantitat de record i núm. de llistes prèvies apreses (a major
núm. de llistes prèvies apreses menor retenció).

- CONCLUSIONS
• El pas del temps no és l'única font que explica la destrucció parcial o total de la
petjada de memòria
• Existeix un segon factor que determina l'oblit: la competència entre petjades

En els dissenys clàssics per a estudiar la interferència proactiva també s'utilitza

l'aprenentatge de llistes de parells associats de paraules, com s'ha descrit prèviament.
Underwood (1959), p.e. adapta aquest disseny utilitzant el següent esquema per a
comparar el rendiment de dos grups de subjectes. Les dues condicions d'aprenentatge que
compara són les següents:
✓ condició experimental: els subjectes estudien una primera llista de parells associats
de paraules (“gos-cel”), i una segona llista on la primera paraula de cada parell de la
primera llista, s'associa amb una paraula diferent (“gos-roca”). S'avalua el record de
la segona llista (es mostra la primera paraula i el subjecte ha de recordar la segona:
la resposta correcta seria: “gos-roca”). Vegeu la Fig. 9.5, extreta de Baddeley i cols.
(2018) pàg. 288, que representa aquesta tasca

✓ condició de control: els subjectes realitzen un activitat de farciment mentre el grup

experimental estudia la primera llista, i, a continuació, estudien la segona llista.
S'avalua el record de la segona llista (es mostra la primera paraula i el subjecte ha
de recordar la segona)
Els principals resultats obtinguts en diferents estudis d'interferència proactiva han mostrat
que:
1) les persones tendeixen a oblidar els ítems d'una llista quan anteriorment s'ha estudiat una
altra llista
2) la quantitat d'interferència és major quan les dues llistes comparteixen una clau comuna
3) Si s'utilitza una prova de record l'efecte d'interferència és major que si s'utilitza el
reconeixement.
A més de la interferència retroactiva i proactiva descrites amb anterioritat, la investigació
experimental ha descobert altres fenòmens d'interferència que indueixen a l'oblit per la forma com
recuperem la informació:

✓ Oblit induït per la presentació de part de les claus del conjunt. Per a il·lustrar aquest
fenomen, Slamecka (1968) va realitzar un estudi en el qual demanava als seus
participants estudiaren llistes de paraules pertanyents a categories semàntiques (p.e
.fruites). En la fase test es presenten alguns exemples d'aqueixes categories com a clau
per a ajudar a recordar la resta (p.e. taronja), i a un altre grup no es donava aqueixa
informació. Els seus resultats van mostrar una cosa sorprenent, que els subjectes als
quals es donava per a recuperar part del conjunt no recordaven millor la resta d'ítems de la
categoria que als qui no es donava aqueixa informació. És a dir, va observar que el
presentar una part de les claus d'un conjunt (p.e .“taronja”) enforteix la recuperació
d'aqueixa part, en incrementar-se la seua associació amb una determinada petjada
(“fruita”), però , al seu torn, s'afebleix l'habilitat per a recordar els restants ítems del conjunt
(p.e .“plàtan”).

✓ Oblit induït per la recuperació: “tendència en la recuperació d'algun objectiu de la memòria

a llarg termini a perjudicar l'habilitat de recordar més tard altres elements relacionats amb
aqueix objectiu”: es produeix perquè al llarg de la pràctica en la recuperació els ítems
competidors que s'entremeten es penalitzen.

3.3. MECANISMES D’INTERFERENCIA

A partir de l'evidència empírica obtinguda estudiant els mecanismes de la interferència, s'han
elaborat diferents propostes teòriques per a explicar per què, a vegades, la forma com es
recupera una informació pot provocar oblit. Les propostes més rellevants giren entorn als
següents suposats:
• El bloqueig associatiu: “les petjades més fortes s'entremeten persistentment durant
la recuperació de les més febles”, provocant que el subjecte abandone la cerca.
 • El desaprendizaje associatiu: “les petjades com són multicomponentes poden
fragmentar-se”, i això dificulta la seua recuperació.

• La inhibició: “el necessari control inhibitori de les petjades de competidors falla”, i

això produeix que aqueixos competidors continuen actius i interferisquen en la
recuperació de la petjada “diana”

TEORIES DEL BLOQUEIG ASSOCIATIU

El principi general d'aquesta proposta teòrica és que les petjades de memòria varien quant
a la seua força, i aqueixa característica és la que determina que a vegades poden produir-
se efectes d'interferència en la recuperació. De fet, s'entén que les fallades en la memòria
es produeixen perquè el subjecte abandona la cerca d'una determinada petjada en
entremetre's persistentment en la seua recuperació altres petjades més fortes.
Penseu en aquest exemple: t'ha succeït alguna vegada que volent recordar el nom d'una
persona, sempre recordes el d'una altra? i com no pots recordar-ho acabes desistint en el
teu intent. Si t'ha passat una cosa similar pots haver sigut víctima d'un “bloqueig
associatiu”. Això sol succeir quan, a més, coneixes més a una d'aqueixes dues persones
que a l'altra, i per tant la petjada del “nom” d'una d'elles en la teua memòria és més forta
que la del “nom” de l'altra
La proposta del bloqueig associatiu, per a explicar les fallades de la nostra memòria, es
basa en els supòsits generals de la denominada “Teoria de la competició de respostes”
(McGeoch), que poden resumir-se en els següents:

➢ els records competeixen per a l'accés a la consciència quan es proporciona

una clau que comparteixen

➢ a major associació entre clau i competidor més interferència,

➢ a major nombres d'associats a la clau més probabilitat d'equivocar-se en el

record (recordeu el “principi de sobrecàrrega de la clau”, explicat
anteriorment)

TEORIA DEL DESAPRENENTATGE ASSOCIATIU

Els supòsits generals d'aquesta proposta teòrica són els següents:
• Les petjades de memòria són molt complexes, per la qual cosa compten amb
diferents components associats entre si. L'associació entre aqueixos components
pot afeblir-se i fer que la petjada es fragmente dificultant la seua recuperació.

Penseu en l'exercici utilitzat en el Bloc 8 sobre el record del “títol de l'última pel·lícula
que has vist en una sala de cinema”. Sabem que en la construcció d'aqueixa petjada
intervenen múltiples factors que es refereixen, no sols, al contingut informatiu de
tipus semàntic (“el títol”), sinó a diferents aspectes de caràcter ambiental, fisiològic,
emocional i cognitiu que estan presents quan es construeix aqueixa petjada i, que
 són molt rellevants, també, quan es vol recuperar aqueixa petjada (com afirma el
“Principi d'especificitat de la codificació, explicat en el Bloc 8)

• A vegades, els components de les petjades de memòria es fragmenten, de manera

que no recordem quins elements de l'experiència van plegats, i aquest procés
produeix efectes negatius en la recuperació. Aquesta fragmentació es pot produir
per:
✓ l'emmagatzematge d'experiències posteriors que generen interferència
retroactiva. I si aqueixes experiències són similars, la interferència encara és
major. Penseu com interfereix en el record del títol de la pel·lícula vista al
cinema, el fet que hàgeu vist altres pel·lícules, p.e., en la televisió o en alguna
de les plataformes digitals.

✓ els canvis destructius en les associacions que subjauen a una petjada a

conseqüència de mecanismes d'aprenentatge que penalitzen les
recuperacions inadequades. Recordad que el principi del “oblit induït per la
recuperació” insisteix en aquesta idea: l'associació entre un estímul i una
petjada s'afebleix cada vegada que la petjada es recupera d'una forma
inapropiada

TEORIA DE LA INHIBICIÓ
Aquesta proposta teòrica es basa en alguns supòsits generals sobre com funciona el
procés de recuperació, i entén l'oblit com a procés adaptatiu necessari per a aconseguir un
control eficient de la cognició. Des d'aquesta perspectiva, la recuperació es considera un
mecanisme que compta amb dos components igualment necessaris, i que han de funcionar
de forma sincronitzada per a evitar la interferència.
D'una banda, l'activació de la petjada “diana”, i per una altra la “inhibició” de les petjades
“competidores”. En l'exemple del record del “títol de l'última pel·lícula que has vist en una
sala de cinema”, és igualment important activar el “títol” correcte, com inhibir aquells altres
“títols” que, també són de pel·lícules, però que han sigut vistes en altres llocs diferents a
una sala de cinema
L'ésser humà té l'habilitat de posar fi a les respostes inadequades, i oferir altres respostes
o no donar cap resposta. Precisament, a la suspensió de la resposta es denomina inhibició.
L'oblit sorgeix per una fallada en posar en marxa el procés actiu de control inhibitori, és a
dir, la supressió de les petjades de competidors mitjançant mecanismes inhibitoris que
s'activen per a eliminar la competició. En aquesta proposta teòrica, per tant, l'oblit és el
resultat de no eliminar l'activació de les petjades de competidors (en l'exemple anterior, “els
títols” d'altres pel·lícules) per a, al seu torn, impedir que aqueixa activació tinga una
influència negativa en la recuperació de la petjada cercada
Aquesta proposta ha rebut molta evidència empírica a partir de la investigació que utilitza el
paradigma de l'oblit induït per la recuperació.
4. LA PSICOLOGIA COGNITIVA: ALTRES INTERESSOS

- OBLITS EN LA VIDA QUOTIDIANA: Es refereixen a problemes relacionats amb “no fer

coses que teníem previstes”.

- MEMÒRIA PROSPECTIVA. És una àrea de recent interès i es diferencia de la

retrospectiva que se centra més en “quan” recordar alguna cosa, i no tant en “què
recordar”.
5. ELS LÍMITS DE LA MEMÒRIA. CONCLUSIONS

- L'estudi clàssic de l'oblit va mostrar una funció no lineal amb una pèrdua inicial molt
ràpida.

- Estudis posteriors van demostrar que hi ha altres funcions de l'oblit depenent del tipus
d'habilitat..

- L'explicació de l'oblit continua estant oberta, sent la interferència un factor poderós per a
entendre-ho.

- L'evidència més òbvia d'oblit en la vida quotidiana es produeix en el “record de fer

coses”.

- L'estudi de l'oblit prospectiu ha conclòs que, entre altres, els factors motivacionals-
emocionals juguen un paper rellevant.

6. RESUM

- L'oblit augmenta a mesura que passa el temps, a pesar que açò no ocórrega a un ritme
constant.

- La funció que estableix la relació entre l'oblit i el temps es coneix com a corba d'oblit, i
segueix una funció logarítmica.

- Els processos de consolidació sinàptica i sistèmica fan que els records siguen més
resistents amb el temps, encara que els records consolidats necessiten ser reconsolidats
a l'hora d'accedir a ells.

- La recuperació repetida de records disminueix el seu oblit.

- La disponibilitat d'un record en el sistema (si roman emmagatzemat o no) ha de distingir-
se de la seua accessibilitat (si es pot recuperar o no).

- És molt difícil reconèixer la pèrdua de memòria permanent a través del comportament, ja

que tant la falta de disponibilitat com la inaccessibilitat prediuen la fallada de la memòria.

- Els canvis neurobiològics que esdevenen al llarg del temps, la interferència, la inhibició i
les fluctuacions en el context físic i mental contribueixen a l'oblit.

- La interferència sorgeix quan les claus de recuperació emprades per a accedir a un

record s'associen a altres experiències que competeixen per l'accés a la consciència.
Quants més competidors estiguen connectats a una clau, però serà la recuperació de
qualsevol d'ells, generalització coneguda com el principi de sobrecàrrega de la clau.

- Quan una persona ha après un conjunt de materials, la presentació de part del conjunt
com a clau per al record, perjudica la capacitat per a recordar la resta, un fenomen
conegut com a oblit per la presentació de part de les claus del conjunt.

- El mateix acte de recordar pot provocar oblit induït per la recuperació.

- Les teories del bloqueig atribueixen la interferència a la tendència dels traços més forts a
interferir persistentment durant la recuperació dels més febles, fent que la persona
abandone la cerca.

- Les teories del desaprenentatge proposen que la interferència provoca canvis destructius
en les associacions que subjauen a la petjada, com a resultat de mecanismes
d'aprenentatge que castiguen les recuperacions inadequades.

- Les teories de la inhibició proposen que l'oblit sorgeix de la supressió de traços

competidors mitjançant mecanismes inhibitoris que resolen la competició.

- Les investigacions que han emprat el paradigma de l'oblit induït per la recuperació han
proporcionat evidència específica que dóna suport a l'existència de la inhibició.

- L'oblit pot ser sovint adaptatiu, si redueix les demandes en els processos de control
cognitiu que d'una altra manera serien necessaris per a suprimir la interferència de les
memòries competidores. Per tant, l'oblit adaptatiu pot augmentar l'eficiència cognitiva.