TEMA 3: ENFOCS TEÒRICS EN PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS

1. INTRODUCCIÓ- LES TEORIES DINS DE LA CIÈNCIA

Objecte d’estudi (realitat empírica) + teoría + mètode = tripo de la ciencia
 TEORÍA COM ORDENACIÓN DE LA RAÓ

Una teoría de la personalitat li toca poosar ordre racional en el camp propi i te que:

a) Donar compte dels fenomens pertinents al camp del que s’ocupa i descriurel’s
b) Donar resposta, a les questions que suscita la observació de les trobades en el seu camp
i ser capaç d’explicar les relacions existents entre ells
c) Fer aflorar altres descubriments, cridar l’atenció sobre fets nous
d) Descriure de forma adecuada i explicar la relacio de aquest univers empíric amb altres
mons exterior a la psicología

 TEORIES I METATEORIES EN PSICOLGÍA

Metateoria: Ordres epistemològics en les teories de la personalitat

Les teories de la personalitat inclouen:

i. Paradigmes
ii. Concepcions generals
iii. Programes d’investigació
iv. Teories, models teòrics
Programes d’investigació (Lakatos): consisteix en regles metateoriques i també en una doble
estrategia de descubriment, una negativa (son les rutes d’investigació que han de ser evitades) i
l’altra positiva (rutes que convé seguir). La negativa constitueix el nucli i el centre del programa.
Estratègies de descobriment i estudi
Paradigma (Kuhn): Realitzacions científiques reconegudes que durant un temps proporcionen
models de problemes i solucions per a la col·lectivitat de científics . Forma de fer ciència
Concepcions teòriques: Xarxa de proposicions sobre relacions regulars entre esdeveniments. Posar
ordre racional en un camp empíric. Concepció global (de la psicologia)
2. EL PARADIGMA PSICOANALÍTIC I LA TEORIA FREUDIANA
La primera de les teories de la personalitat amb un ampli desenvolupament ha sigut el psicoanálisis de
Freud.
Freud posa énfasis en els procesos inconscients,el paper decisiu de l’impuls sexual en la determinacio
de la conducta i en l’estructura del subjecte, aixi com l’atribuit a les primeres etades del
desenvolupament huma en la infancia,i en fi, la creencia en la possibilitat de canvi de la conducta a
través de la psicoteràpia
 PSICOTERAPIA
El psicoanálisis desconfía de les dades de la consciencia i prodeceix a partir de la interpretación de la
conducta manifesta, verbal i no verbal, i sobretot de la conducta distorsionada. En particular, la
interpretación dels somnis, en els que es veuen reflexats els dessitjos, representa per a Freud la via
regia del psicoanálisis (somnis enigmàtics, deformador, exhibicionista dels dessitjos i la represio).
Tambe en l’exploració psicoanalítica del psiquisme desempeña un rellevant paper la paraula del
psicoanalitzat en lliure associació (es cuan esta en la butaca gitat i el psicoanalista tracta de llegir,
interpretar). Idéntica estructura tenen les dos altres estrategies de proceder freudia: l’analisis de la
neurosis i el dels actes fallidos que formen la psicopatología de la vida quotidiana
 YO ELLO I SUPERYO
El psicoanálisis preten subrayar la poderosa influencia dels vectors interns: els instints o impulsos
(pulsions). Es una teoría internalista per la importancia que concedeix als determinants interns, propis
de la psique individual.
En el psicoanálisis l’impuls interior determinat es libido, impulso o pulsio sexual. Libido es la gran
energía de la vida i de les obres humanes, el motor principal de tota activitat. A la vegada que energía,
es també dessig. Al costat dels instints o pulsions sexuals, Freud va creure precís identificar uns instints
del jo. I junt a tot aixo el que ell denomina una metapsicología, ademes del principi de Eros(principi de
força i unió), principi de Tanatos, de mort, formulada alguna vegada també com principi de Nirvana.
Segons Freud, les persones aspiren, a la realització del Eros, a la descàrrega de la tensió, pero en el
Fons, el ser huma anhela la disminució i desaparició de la tensió, el que significa el regres a lo inorgànic
i, per tant, a la mort o a la extinció (no dessitjar res mès, morir)
“ELLO YO SUPERYO”
 I. La base energética del esser huma resideix en Ello, es el Fons biologic de l’espècie, ademes
de sustancia pulsional, instintiva, del individu. Es el lloc de les pulsions. Es insconscient, es
l’escena de processos primaris, no elaborats per la consciència. Aquest esta sometut a un
principi de plaer. Busca la satisfaccio i la busca ja, sense tenir en compte per a res la realitat
objectiva i exterior
II. “YO” es rigeix per un principi de realitat. Es l’encargat de relacionar-se amb el que es
rodetja, de tractar amb lo real i objectiu, amb el mon exterior. Al respondre a un principi de
realitat, també “yo” trata de obtindre la gratificació, la mateixa que busca “ello”, pero es
capaç de aplaçar-la o de buscar-la per els medis apropiats, introduint el calcul conscient i
racional en la obtención del plaer.
III. SUPERYO, encarna els ideals del YO, les prescripcions morals i tota clase de normes
internalitzades per el subjecte. Figura autoritaria i moralitzadora.
La consciència es un atribut, sobre tot, del YO. Hi han processos inconscients del YO, com els
mecanismos de defensa. El YO es el regulador entre el ELLO i el SUPERYO, per les quals el YO es veu
influít i ha de negociar per arribar a un acord. Per a fer front a tan intenses i diferents demandes, el
YO desplega els mecanismos de defensa (en gran mida inconscients). Poden ser negatius
(represió,negació,proyeccio etc) o positives (sublimació)
L’enfrontament i colisio entre les tres instàncies psíquiques no obstaculitzen a la identitat del
subjecte, ni tampoco a la seua continuitat de la vida. En perspectiva de curs biogràfic de la vida, el
psicoanalísis postula una continuitat básica al llarg de les diferents fases del desenvolupament
humà, que es el desenvolupament de la sexualitat. La denominación de diferents fases, d’acord
amb la part del cos on Freud veu en cada moment concentrada la búsqueda i obtenció del plaer:
- Fase anal: plaer=boca (succió)
- Fase anal: plaer = defecacció i control d’esfínters
- Fase genital: plaer= genitals. Apareix el complex d’Edip (dessig de poseer a la mare i matar al
pare)
- Fase de latència: la sexualitat apenes es manifesta

 CONFRONTACIONS AMB L’EXPERIMENTACIÓ

Durant algun temps els psicòlegs experimentals o d’orientació objectiva han arribat a la conclusió que
les hipótesis del psicoanalísis no recibeixen la comprobació empírica quan s’estudien amb rigor i
método de ciencia. Algunes idees de Freud han tingut fortuna fora del psicoanalísis, transplantades al
terreny de la psicología objectiva com el concepte i proces de represió ( Dollar y Miller)

RESUM:
APORTACIONS TEÒRIQUES:

- Èmfasi en els processos inconscients.

- Importància dels aspectes sexuals: impuls sexual
- Importància de les primeres etapes del desenvolupament humà (infància-5 anys)
- Possibilitat de canvi de conducta a través de psicoteràpia.
 DINÀMICA (processos) DE LA PERSONALITAT
- Ésser humà-psique: sistema de energia: resultat d’interacció de forces/energies + plaer, - dolor
- Origen funcionament mental (font d’energia)
o instints, impulsos  pulsions
- Dos tipus d’instints o pulsions:
o Sexual, libido  vida (sexual + jo): EROS
o Mort: TÀNATOS

- Sabina Spielrein

ESTRUCTURA APARELL PSÍQUIC: TRES INSTÀNCIES

- ALLÒ (id)
o Instància de les pulsions: magatzem energia psíquica
o Inconscient: accés a través d’indicis indirectes  Processos primaris
o no elaborats per la conciència- (somni): Principi de plaer (cerca satisfacció)

- JO (ego)
o Parcialment conscient. La consciència és atribut del jo.
o Processos secundaris (pensament, record): Principi de realitat
o Regulador: mecanismes de defensa inconscients,
o Processos secundaris (pensament, record): principi de realitat
o Regulador, negociar: mecanismes defensa inconscients: Davant ansietat… Despesa
contínua d’energia…
o MECANISMES DEFENSA - PROJECCIÓ - REPRESSIÓ - NEGACIÓ - REGRESSIÓ - FIXACIÓ
o SUBLIMACIÓ: reemplacem l’objecte original de gratificació. Ex.: La Monalisa, sublimació
del seu desig per sa mare

- SUPERJÒ (superego)
o Parcialment conscient, i en gran manera inconscient
 o Representa els “ideals del jo”, les prescripcions socials i les normes internalitzades:
Consciència moral
DESENVOLUPAMENT:

- Desenvolupament de la personalitat = desenvolupament de la sexualitat

- Etapes – vinculades amb la cerca de plaer en una zona corporal (erògenes)
- Gratificació adequada instints: desenvolupament normal
- Conflicte (excés, dèficit): fixació/regressió  tipus carácter

Ex.: Fixació en l’etapa oral  adulta: dependència, passivitat, rebel·lia, cinisme. Conductes
excessives de menjar, beure, fumar, besar. L’adult d’avui és el xiquet d’ahir
ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT:
- ORAL (1r any): plaer de la boca: succió del pit
- ANAL (2n any): plaer defecació i control d’esfínters
- FÀL·LICA (3-5 anys): plaer de jugar amb els genitals
o Complex d’Èdip (ansietat castració)
o Personalitat formada
- LATÈNCIA (6-12 anys): sexualitat a penes es manifesta
- GENITAL: es reinicia la vida sexual (elecció d’objecte)
PSICOTERÀPIA
- Objectiu: accedir a l’inconscient (contingut ocult, reprimit)
- Mètode: interpretació de la conducta manifesta distorsionada (verbal i no verbal)
- Tècniques (vies d’indagació):
o Interpretació dels somnis enigmàtics (indiquen desitjos)
o Lliure associació (divan)
o Anàlisi de les neurosis (símptomes) i actes fallits (parapràxies): Psicopatologia de la vida
quotidiana
SUPORTS EMPÍRICS
- poc d’èxit a la prova de les hipòtesis psicoanalítiques per psicòlegs experimentals
- aporta conceptes a la psicología objectiva: procés de repressió o desenvolupament de
l’afectivitat infantil (aferrament)

3. EL PARADIGMA FENOMENOLÒGIC Y LA CONCEPCIÓ PERSONALISTA

Hi ha un genere en la psicología la millor caracteritzacio per a ell es la fenomenoloiga i el sediment teoric
del qual el formen les concepcions humanistes i personalistes. Son concepcions que es presenten, a
vegades, com rectificadores del psicoanalísis. Com la psicología del jo que es va separar del circul freudia i
en la que el jo emergeix com una instancia original, autonòma amb respecte al ello. Tambe es paregut el
neo-psicoanalísis de Fromm. Altres autors (maslow) van fer una tercera via , alternativa al psicoanalísis i al
conductisme. Aquesta es defineix com una psicología humanista (psicología del ser). Per aquesta via, el
conductisme seria psicologia animal i el psiconalisis una psicología de carencia.
Alguns autors, se han desmarcat del psicoanalísis i conductisme i elaboren teories de personalitat propies
on consideren el esser huma individual, la persona.Concibeixen la psicología com la ciencia de la persona i
arriben a reclamar una filosofía propia per a la teoría de la personalitat. Ells procedeixen a un apropament
no conductista, no atomista i no experimental, aquest es:
a) Organismic, que resalta la unitat orgánica i la totalitat de la persona i del seu creixement a partir
d’un nucli
b) Idiografic, atent a la individualitat del subjecte, al seu carácter singular i idiosingràfic.
Aquesta psicología presenta una predominancia cualitativa, además de clínica en el sentit ampli
(important l’observació continuada, intensa i en profunditat de persones concretes al llarg de periodes
temporals significatius de la seua vida)
Mentre que la psicología conductista es construiex en principi com ciencia de la conducta i sols arribar a
estudiar al agent, aquesta psicología es constitueix en una personología, una ciencia de la persona, de la
personalitat, del esser humà. Mitjançant processos idiosingrafics d’estudi de individus, aspira a formar un
cos valid de coneixements sobre la condición humana
 LA COMPRENSIÓ DE LA EXPERIÈNCIA I LA CONSCIÈNCIA
La caracterització de aquesta concepcio com fenomenológica es justifica per la importancia que
atribueix a la experiencia humana conscient, aixi també per els seus llaços historics i conceptuals amb
la filosofía fenomenológica.
La concepcio personalista conceideix máxima importancia a la experiencia subjectiva, sobre toto a la
experiencia consciente del subjecte, a la evidencia i clarividencia del viscut, a tot el que significa el mon
viviencial del individu. Presumeix que les viviencies significatives i importants per a les persones han de
ser-ho també per la ciencia de la personalitat. Postula que aquelles vivencies o experiencies
subjectives, exerceixen considerable influencia en l’acció humana i que, per conseguent, poseeixen un
valor de explicacio de la conducta.
La doble tesis de que el esser huma es lliure, capaç d’autodeterminacio i de que la seua vida i la seua
conducta son inteligibles en categories de sentit, de significat, fa que aquestes concepcions
personologiques es consagren a operacions de descripción,interpretació i comprensió de com es
produeixen les persones.
La psicología fenomenologíca , comença per descriure conductes, después d’aixo les interpreta i
mitjançant aquesta interpretació obri pas a la comprensio, a la aprensio del sentit incorporat a la
conducta i curs d’accio de un agent. En aquesta pscicologia, s’explica l’acció de una persona quan se la
compren, cuan es capta el seu sentit
Pero la fenomenología no dispon d’un discurs del método consagrat i reconegut. Les activitats tipiques
en les que es sobreenten que había de consistir l’investigació es:
- La primera de les activitats indagadores es la introspecció que es autoobservació de fets interns
de la persona. En ella s’inspeccionen les dades inmediates de la consciencia
- L’acces al coneixement te lloc per la via de intuincio, que s’arriba mitjançant la empatía,
mitjançant un “sentir dins de…”
- Es configura aixi un genere de coneixement caracteritzat per la comprensió. La comprensió es
presenta com a forma alternativa d’explicació, la única apropiada en el cas d’accions personals
d’un agent lliure.
Mentres desestima la indagació en les causes propiament tals com de la conducta humana, l’enfoc
comprensiu dispensa atencio, per altre costat, a les raon i als antecedents de la mateixa. Comprendre es
entendre els actes en la relacio interpersonal comunicativa dirigits a altres
Aquest enfoc considera els comportaments, els actes humans, com essencialment poseidors de sentit i
necessitats, per tant, d’interpretació i es constitueix com una psicología comprensiva i interpretativa. En
ella adquireixen significat i son subsebtibles de comprensio inclus un crimen. La psicología fenomenológica
tracta de comprendre i no clasificar tan sols segons ho feia la psicología psiquiátrica clásica
 TEMES PERSONALISTES PREDILECTES
Les teories fenomenologiques destaquen el dato de que el esser huma es intrinsicament actiu, dinamic,
conta amb les energies internes que porten a la realitzacio propia, a convertirse en persona i amb aixo
cumplir l’afirmacio de “llegar a ser lo que eres”
MASLOW: el esser huma actúa per motius que es troben jerarquicament organitzats, en la base de la
seua motivacio estan els motius biologics, en els nivells superiors es troab la motivació social i cultural i
en la cúspide el motiu de l’atorrealització. Per a Maslow, la persona autorealitzada es la que ha
actualitzat totes les potencialitats del seu ser
ERICK FROMM: amb la seua teoira evolutiva de l’identitat, considera el despliegue i asentament d’uan
identitat, que es, principalmente, imatge i representación conscient de si mateix, del propi ser i fer, aixi
com tambe de la propia situacio en el mon, representacio, per altre costat, que en el que mira al futur,
inclueix un projecte de vida. El esser huma atravessa estadis durant el curs de la seua vida. Son estadis
de construccio i maduracio de la seua identitat personal. L’acces a cada estadi es produeix com un
resultat feliç de la resolución d’una crisis que en cas de no ser ben resolta, es salda amb una fixacio o
regres.
I. Infancia - adquisicio de confiança i autonomía
II. Adolescencia  saber qui es un i que vol fer en la seua vida

 LIMITACIONS I APORTACIONS
Aportacions:haber obligat discutir i haber posat en judici la concepcio conductista i la idea de que la
ciencia s’oculta: el model de la ciencia natural i positivista, els principis filosofics de la qual van estar
molt divulgats entre els científics
Tambe ha afavorti la incorporacio d’alguns temes de altres paradigmes que fan cas omis: a prop del
subjecte, de al consicència, del sentit de la vida etc
Limitacions: per la seua carencia de regles clares de acotacio i resolucio de les cuestions pertinents, no
arriba a ser un paradigma propiament tal, elaborat en grau suficient, ni tampoco un programa
d’investigacio bo. No constitueix una guía de coneixement. Se fia en exces de la consciencia , es incapaç
de donar resposta a les questions i hipótesis mateixes que ella plantetja.
RESUM:
Concepcions hereves d'un psicoanàlisi modificat

- Oposició al determinisme (tercera via, alternativa):

o innatista (psicoanàlisi) -forçes internes: pulsions-
o ambientalista (conductisme) –forces externes: estímuls-
- Personologia: ciència de la persona, de la personalitat, Psicologia de l’ésser humà (Maslow):
o vs. Psicologia animal –resposta reflexa (Conductisme)
o vs. Psic. del no ésser –carència/falta/desig (Psicoanàlisi)
 Basse filosófica
- Fenomenològica:
o Importància de l’experiència humana o subjectiva conscient: les vivències significatives,
importants per al subjecte, el que significa el seu món vivencial, com percep, és el que
explica la conducta.
- Existencialista (versió positiva):
o Interès per la persona com a “ésser humà” (humanisme): creixement, autorealització

- Temes / objecte d’estudi (experiències humanes significatives):

o Elecció, llibertat, autodeterminació (vs. determinisme)
o Sentit de la vida y l’acció humana
o Identitat / ésser: unitat, continuïtat, permanència del subjecte
Visio de l’esser humà
- La naturalesa de l’ésser humà és bona (punt de vista optimista)
- L’ésser humà és lliure i responsable de la seua conducta
- És proactiu (-actua- com a oposat a reactiu).
- Cada ésser humà és una unitat:
o Enfocament holístic, organicista (destaca la unitat orgànica, totalitat) vs. atomista
(anàlisi d’unitats -instàncies, trets, estímuls...-)
o Unitat de sentit: biogràfic (coherència) i relacional (comunicació)
- Cada experiència humana/comportament té un significat: tendència innata a l’autorealització
(actualització)

Metodología: psicoteràpia
- Metodologia: qualitativa, clínica, idiogràfica
o Observació continuada, intensa, en profunditat de persones concretes, a nivel individual,
en la seva singularitat e idiosincràsia.
- Fin últim: coneixement de la condició humana, en general
MÈTODE = PSICOTERÀPIA (activitats indagadores)

- Introspecció: autoobservació de fets interns (conciència)

- Empatia: accés al coneixement intuïtiu per familiarització, compenetració, “sentir dins...”
Condició humana comú, compartida (‘res del que és humà m'és aliè’)
- Mètode d’observació participant: la persona observadora s’implica

- PSICOLOGIA COMPRENSIVA I INTERPRETATIVA  Explicar la personalitat equival a comprendre:

copsar el sentit de l’acció i de l’autodeterminació de l’ésser humà lliure (raons, antecedents ≠
causes)
- Tasques científiques:
1. descriure conductes
2. interpretar o descobrir el sentit de les conductes
 3. comprendre / aprehendre el sentit incorporat al curs d’acció (‘es comprèn que A haja fet
això’)

Autors:
- CARL ROGERS
o Tendència a l’autorealització: actualització de les potencialitats de l’ésser, tendència
bàsica dels éssers humans (vs. reducció de la tensió i cerca plaer de psicoanàlisis freudià)
o ‘arriba a ser allò que ets’
o “L’organisme té una tendència bàsica i s’esforça per realitzar, actualitzar, mantenir i
acréixer l’experiència de l’organisme.” (Rogers, 1951, p.487 )
 Devenir persona
 Sentit de coherencia, unitat de l’ésser

- ERIKSON
o Identitat (‘jo soc…’): imatge i representació conscient de si mateix/a (passat), de la
pròpia situació en el món (present) i d'un projecte de vida (futur)
o Estadis de CONSTRUCCIÓ i MADURACIO de la IDENTITAT PERSONAL Secuència
intercalada de crisi: Si no es resol: fixació o regressió

- MASLOW
o Teoria sobre les necessitats humanes l’ésser humà actua per motius organitzats
jeràrquicament

LIMITACIONS:
- Absència de regles clares de mètode
- No contrastat empíricament
- Es fia massa de la consciència
APORTACIONS
- posar en qüestió la concepció conductista (mecanicista, nega l’existència del món intern) i el
model de ciència natural i positivista (objectivitat, distanciament)
- incorporar temes ignorats: sentit de la vida, significat de la conducta, paper de la cognició, el si
mateix

4. EL ESTUDI OBJECTIU DE LA CONDUCTA I LA PERSONALITAT