Memòria, Motivació i

Emoció (MME)
T1. Conceptes bàsics de MME
 Índex

Què és la memòria?

Definició

Investigacions històriques

Aclarim conceptes

Què és la motivació?

Què és l’emoció?
Un cas per reflexionar...

Clive
Wearing
(1938-)
 Definició
Informació sensorial

Codificació Emmagatzematge Recuperació

La La
informació La informació és informació
es retinguda en la s’extrau de
converteix memòria la memòria
en petjada quan fa falta

Si qualsevol d’aquests processos falla, la memòria falla

 Tipus de memòria (MLT vs. MCT)

MEMÒRIA A CURT TERMINI

 Tipus de memòria
Hipòtesi del paral·lelisme (Tulving, 1983)
Memòria

No declarativa Declarativa

Procedimental D’hàbits Episòdica Semàntica

Hipòtesi de la inclusió (Tulving, 1985)

Episòdica Semàntica Procedimental

 Índex

Què és la memòria?
Definició

Investigacions històriques

Aclarim conceptes
Què és la motivació?
Què és l’emoció?
 L’inici de l’estudi de la memòria

Ebbinghaus Condició
wot bin sav lor 1 2
kif pex guc qil
Fase 1 8 16
fop ruh pad nal rep
rad jev zut lay

24 h

Temps per a reaprendre la

Fase 2
llista i recitar-la sense errors
1850-1909
 Condicions Màxima constància
experimentals en cada assaig

• Series llegides en la seva totalitat

• Velocitat: constant

• Accents: pautats

• Pauses: pautades

• Control de variables: variables distractores i ambient constant.

• Evitació de nemotècnies… REPETICIÓ

 Relació linial entre pràctica i aprenentatge
1400

Temps mitjà en reaprendre

després de 24 h (segons)
1200
1000
800
600
400
200
0
0 8 16 24 32 42 53 64
Número de repeticions el dia 1
Cada assaig de més el dia 1 (7 segons) estalvia
12 segons de reaprenentatge el dia 2
 Explicació

Hipòtesi del temps total

Contra més temps es

pràctica, millor
aprenentatge
 L’inici de la Psicologia Cognitiva

George A. Miller

1920-2012
Miller: Chunking

7±2 chunks
679534980
ESQUEMES DE
o
CONEIXEMENT
679-534-980
 Psicologia del PI: Adquisició de nous
coneixements

• CREIXEMENT: Coneixement previ + nova

informació

• AJUSTAMENT: Modificació sense alternació

estructura interna. (E.g. Aprendre a treballar un
determinat material)

• REESTRUCTURACIÓ: Canvi profund.

Reinterpretació realitat.
 El paradigma Brown-Peterson (1958)

Dinàmica 1

A continuació us presentaré tres lletres que haureu de

recordar.

Després us presentaré un número. L’haureu de repetir i

començar a descomptar de 3 en 3 en veu alta fins que jo digui

Després heu d’anotar les lletres que hem dit al principi

 El paradigma Brown-Peterson (1958)

Assaig 1
Resposta correcta
MFT
MFT
321
Heu fet bé els Escriviu les lletres
dos assajos?
Assaig 2
Resposta correcta
SBL
SBL
780
Escriviu les lletres
 El paradigma Brown-Peterson (1958)

El procediment

1. Presentar 3 lletres que el participant ha de memoritzar

2. Presentar un número que el participant ha de repetir i

començar a descomptar de 3 en 3 en veu alta fins que
l’experimentador digui

3. Recordar les 3 lletres presentades

 El paradigma Brown-Peterson (1958)

125 Una paraula

Tres paraules
Tres consonants
100

75 Contra més
distracció hi ha,
50
més s’oblida.
25 Existeix un oblit
a curt termini
0
0 3 6 9 12 15 18
 Conclusions generals

Memòria a Llarg Memòria a Curt Termini (MCT)

Termini (MLT)

Contra més
Relació linial entre La capacitat de
distracció hi ha,
pràctica i la MCT és de
més s’oblida a
aprenentatge 7±2 chunks
curt termini

Ebbinghaus Miller Brown-Peterson

 Índex

Què és la memòria?

Definició

Investigacions històriques

Aclarim conceptes

Què és la motivació?

Què és l’emoció?
 L’oblit és adaptatiu

CAPACITAT ESTIMADA DEL CERVELL HUMÀ

2,5 petabytes (2.500.000.000 de gigabytes)

Salk Institute for Biological Studies (2016)

http://www.salk.edu/news-release/memory-capacity-of-brain-is-10-times-
more-than-previously-thought/
 L’oblit a curt termini

Alguna de vosaltres no ha recordat tots els noms? Per què?

 L’oblit a curt termini

Sebastià Marta Chus Clàudia

Laia

Teoria del decaiment Esvaiment automàtic de

de petjada la petjada de memòria
 L’oblit a curt termini

Sebastià Marta Chus Clàudia

Laia

Teoria de la
Interferència d’unes petjades en altres
interferència
Interferència entre
estímuls pareguts

Interferència El nou aprenentatge

retroactiva perjudica els antics
L’oblit a curt termini
 L’oblit a curt termini

El lloc que recordo és

on he aparcat
anteriorment
(INTERFERÈNCIA
PROACTIVA)
 L’oblit a curt termini

Anem a Anglaterra
El concepte
On hem de girar C H C=calent del català
per a tenir aigua
interfereix en el
freda?
C=cold

Teoria de la Interferència d’unes

interferència petjades en altres
Interferència entre
estímuls semblants
Interferència L’antic aprenentatge
proactiva perjudica als nous
 L’oblit a curt i a llarg termini

Dinàmica 2.
A continuació us diré una sèrie de noms.
Quan acabi de dir-los heu d’escriure tots els que recordeu,
no importa l’ordre

Preparades?
 L’oblit a curt i a llarg termini
MLP

Efecte primacia
Carlos, Pepa, Joan, Sílvia, Sheila, Verònica, Efrén,
Rodolf, Martí, Carla, Begonya, Jordi, Miquel, Ferran,
Víctor, Laura, Àngela, Nacho, Pilar, Dídac
Efecte recència

MCP

Quins noms heu recordat?

 L’oblit a llarg termini

Interferència retroactiva
Tasca: Estudiar i recordar parells de paraules associades

CONTROL EXPERIMENTAL
Llista 1 Llista 1 (gos-cel)
(gos-cel)

Activitat Llista 2 (gos-roca)

per omplir

Llista 1 Llista 2 (gos-?)

(gos-?)

Barnes, J. M., & Underwood, B. J. (1959). "Fate" of first-list associations in

transfer theory. Journal of Experimental Psychology, 58(2), 97-105.
http://dx.doi.org/10.1037/h0047507
 L’oblit a llarg termini
Teories de l’oblit
Tulving i Thompson (1973): Principi de Codificació Específica
Les operacions específiques de codificació realitzades sobre el
que es percep determinen el que s’emmagatzema, i allò
emmagatzemat determina quins indicis de recuperació són
eficaços per a accedir al que està emmagatzemat
L’amnesia
 Simptomatologia general de l’amnesia

• No recordar esdeveniments de fa dies, setmanes o

anys

• Confusió i desorientació

• Alteracions a la personalitat, apatia i fragilitat

emocional

• Impossibilitat o dificultat de realitzar aprenentatges

nous
 Índex

Què és la memòria?

Què és la motivació?

Definició

Què és l’emoció?
 La torre de babel motivacional

Kleinginna i Kleinginna (1981): més de 100 definicions

diferents (congruents amb el seu enfoc teòric).

Alguns principis
Teories comuns:
diverses Homeostasi
Reforç
Determinisme
fisiològic
Metodologies no Reducció de
l’impuls
sempre
Etc...
adequades
 Definició

MOTIVACIÓ
Procés bàsic relacionat amb la consecució d’objectius dirigits
cap al manteniment o millora de la vida d’un organisme

Motius primaris Motius secundaris

depenen més de la part biològica depenen més de la part social

CONDUCTA MOTIVADA
Perquè i com de la conducta d’un organisme des d’un punt de
vista observacional
 Què ens indica l’estat motivacional
La Motivació és el concepte psicològic per a explicar la causa de la
conducta (Per què)

Però també d’altres aspectes que caracteritzen a les conductes

(Com)

Inici Començament d’una activitat nova

Manteniment Persistència d’una activitat en curs

Direcció Objectiu que té el comportament

Intensitat Força amb la qual es realitza la conducta

Finalització Terminació d’un comportament

Interpretacions de la conducta
motivada

• Innat vs. Adquirit.

• Nomotètic vs. Idiogràfic.

• Intern vs. Extern.

• Mecànic vs. Cognitiu.

 Mai hem de perdre la perspectiva cultural

Carmanians i Charles Manson

el matrimoni Enriqueta Martí (s.XIX)
(s. XX)
(s.VI a.C.)
 Índex

Què és la memòria?

Què és la motivació?

Què és l’emoció?

Definició

Models històrics de les emocions

Aclarim conceptes
 La torre de babel emocional

Kleinginna i Kleinginna (1981) arreplegaren 101

definicions diferents d’emoció

Diferents Tipus d’emocions

nivells
 Definició

La definició més acceptada actualment és la de Lang (1968)

Motor- Cognitiu-
Neurofisiològic
conductual experiencial-
-neuroquímic
expressiu subjectiu

Emocions bàsiques
depenen més de la part biològica
(universals)
Emocions socials
depenen més de la part social
 Definició

Resposta neuropfisiològica

ONTOGÈNESI

• Activació sistema
simpàtic secreció
hormonal (e.g.
adrenalina)

• Activació sistema
parasimpàtic secreció
hormonal (e.g.
endorfina), relaxació.
 Definició

Reaccions emocionals: comparteixen determinades

característiques subjectives/fisiològiques/biològiques (contínuum)

València
(plaer-disgust)

Activació
(arousal)

Dominància
(alta-baixa)
(Lang,1968)
 Mai hem de perdre la perspectiva cultural

L’homosexualitat L’expressivitat de
a l’antiga Grècia l’emoció
 Índex

Què és la memòria?

Què és la motivació?

Què és l’emoció?

Definició

Models històrics de les emocions

Aclarim conceptes
 La torre de babel emocional

???
Situació RAÓ EMOCIÓ
EMOCIÓ Acció
 La polèmica James-Lange (1922) vs.
Cannon-Bard (1927)

Diferents emocions, diferents respostes

fisiològiques
James

Respostes fisiològiques
comunes a totes les emocions
Cannon
 Índex

Què és la memòria?

Què és la motivació?

Què és l’emoció?

Definició

Models històrics de les emocions

Aclarim conceptes
 Conceptes diferencials

Tret
Sentiment

Estat d’ànim

Emoció
Afecte
Afecte

Activació
tònica i
general

Antecedents
llunyans i
globals

Duració:
setmanes-
mesos
Estat d’ànim

Activació
tònica i
general

Antecedents
llunyans i
globals

Duració: dia-
setmanes
Emoció

Activació
fàsica i
específica

Antecedents
proximals i
concrets

Duració:
minuts-hores
Sentiment

Activació
fàsica i
específica

Antecedents
proximals i
concrets

Duració:
milisegons-
segons
Tret