10.

503 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA PAC3

Domingo Bernaus, Rosa Aula X

Experiència, observació i percepció.

Apropaments a la psicologia de la consciència en els corrents psicològics
de finals del s. XIX i principis del s. XX

1. Contextualització

La possibilitat de què hi hagués una psicologia científica va ser un del temes més discutits a
l’Alemanya del segle XIX, tot i que la psicologia d’orientació científica es va anar obrint pas
també en altres parts del món.

Per construir un marc d’estudi psicologògic diverses investigacions sorgiren entorn a la

proposta experimental de la psicologia i les matemàtiques i la psicofísica van resultar
essencials per fer possible una psicologia científica.

Fent referència al text ‘’Fundació i establiment de la psicologia científica’’, Es considera que

Wundt fou el fundador de la psicologia experimental, tot animant al sorgiment de la psicologia
com una ciència autònoma.

Al llarg del segle XIX, però també sorgí a Alemanya altres propostes innovadores que
treballaren en temes psicològics que al marge de Wundt també apostaven per la
independència de la psicologia com a ciència. Així és també el cas de Brentano.

Mentre que Wundt va focalitzar els seus estudis en estudiar el contingut de la consciència,
Brentano desarrollarà la que és coneguda com la psicologia de l’acte, (sota l’influència del
filòsof Aristòtil) posant focus en estudiar els processos mentals com a actes, i no sent una
situació compleza d’agregats mentals formats per elements sensorials.

2. Anàlisi dels continguts

A i B.

Ens torbem en aquests dos textos, amb dos enfocaments contraposats de la l’aboradatge de la
psicologia com a ciència duta terme pels autors de l’Alemanya del segle XIX.

Basat en el text de Tortosa (1998) - qui planteja el model dominant en el naixement de la

psicologia moderna liderat per Wilheim Wundt, - els plantejaments psicològics recollíen les
tendències i corrents propis del moment històric, i ñes precismanet a la segona meitat del

1
10.503 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA PAC3

Domingo Bernaus, Rosa Aula X

segle XIX ‘’l’epistologia positivista marcaria profundament les direccions cap a les que
s’orientaria la psicologia’’. Tot fent que l’experimentalisme i la medició objectiva dels fets
s’apliqués a l’estudi científic psicològic, com foren els plantejaments de Fechner. Si bé també
es dugueren a terme orientacions culturals dutes aterme per Taine, Steinthal i altres autors.

A tal efecte Wundt recollí ambdúes tendències desarrollant a la seva obra la psicologia
individual i la psicologia col·lectiva.

Citant el text de Tortosa (1998) ‘’la psicologia individual, d’orientació natural i tall experimental
seria representada com una psicologia fisiològica’’; mentre que la psicologia col·lectiva
‘’d’orientació cultural i de tall històric seria presentada a mode de complement de l’anterior,
com una psicologia etnològica’’.

Segons explica Tortosa (1998) Wundt plantejaria una psicologia fisiològica com ‘’una area de
coneixmente encargada d’investigar l’àmbit fornterer entre allò físic i allò mental, integrat per
fenòmens que puguin ser estudiats tant per la psicologia com per la fisiologia.’’

Tot fent referència a les pròpies declaracions de Wundt, la fisiologia informa dels successos
vitals que percebem a través de la introspecció, tanctant d’expleicar a través dels sentits
externs les interrelacions dels successos que revela l’observació interna; tractant d’unr allò
extern amb allò itern, allò objectiu amb allò subjectiu, en definitiva, allò físic d’allò mental.

Per tal d’explcar-se, Wundt (tot fent referència al text de Tortosa (1998)), posava el següent
exemple: ‘’la ‘’sensació’’ seria una exemple d’un procés en el què allò ‘’psìquic’’ va precedit
d’un procés fisològic d’excitació, mentres que el moviment seria un exemple de canvi’’.

Fents esmena a les lectures de la UOC,del tema 3 i 4, enconcret a la lectura ‘’Fundació i

establiment de la psicologia Científica’’, Wundt serà considerat el fundador de la psicologia
experimental i centrarà la seva atenció en la percepció-sensació que els processos investigats
van ser les sensacions i percepcions que en el seu conjunt fomaven les representacions
mentals. I per tant, tot citant l’esmentada la lectura ‘’l’objecte de la psicologia podia estar
especificat com l’estudi de l’experiència immediata’’. Wundt estudiaria fenòmens com
sensacions, percepcions i sentiments ja que per ell són els elements de la consicència. També
parlà de la voluntat com un sentiment de decisió i resolució. A la vegada que feu diferències
entre percepció i apercepció.

Wundt recalcava la importància de la introspecció per estudiar la ment i els apsectes interiors
de l’individu.

2
10.503 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA PAC3

Domingo Bernaus, Rosa Aula X

Fen referència al text Wundt, s.d./1896, aquests continguts de l’experiència s’havien

d’estudiar seguint aquest mètode:

- en l’anàlisis dels processos compostos

- posant de manifest les conexions entre els elements trobats per l’anàlisi
- investigant les lleus que presidíen l’aparició de tals connexions.

En aquest cas, Brentano va planetjar un punt de vista d’abordatge de l’estudi de la psicologia

completament diferent en la que s’anomenà ‘’psicologia de l’acte’’.

Fent referència al text ‘’ Sobre el concepto y función de las ciencias psíquicas

(Brentano, 1874/1935)’’ Brentano parla d’una psicologia de l’acte entenent que ‘’trobem
propietats físiques i psíquiques unides en un mateix grup’’ i tot seguit esmenta ‘’serà
definitivament tasca del psicòleg la de determinar els primers fenomens psíquics provocats per
una excitació física’’. Segons Brentano, el color, el so, l’extensió i el moviment s’oposen a la
sensació I la imaginació, el judici i la volunat. I és que Brentano acabarà fent una distinció entre
els fenòmes físics I els fenòmens psíquics.

Segons el text de Gondra (1997), ‘’Brentano va critirar les aportacions dels fenòmens
psicològics en termes purament fisiològics porque a més de ser prematurs, posaven en perill el
ser mateix de la psicologia. Ambdúes disciplines, la psicològica I la fisiològica teníen objectes
diferents I no podíes mesclar-se ni confundir-se. La fisiologia estudiava fenòmens físics –
entesos com objectes- mentres que la psicologia estudiava fenòmens psíquics – entesos com a
actes’’. És a dir, per una banda hi ha el so, color…. I per l’altra banda hi ha l’acte d’escoltar I de
veure el color. Per tant, Brentano refutava la introspecció com a clau d’estudi psicològic ja què
defensava que el mateix procés d’introspecció del fenòmen físic interrompia el fenòmen
psíquic.

Citant a Gondra (1997) segons Brentano ‘’el mètode fonamental per a l'estudi dels processos
mentals no era la instrospecció dels filòsofs o l'autoobservació de Wundt, sinó el que Brentano
va anomenar Percepció Interna” és a dir, la consciència de viure la còlera i orientar l’atenció a
la persona o objecte que provoca aquest sentiment. És d’aquesta manera que hom pot fer
consciència inmediata d’un mateix quan percep l’objecte extern.

Per últim, al text de Gondra (1997) trobem l’explicació que Brentano dóna, una vegada més, al
fet psíquic: tota mena de judici, tota mena de record o expectiativa són fets psíquics. Mentre
que els fets físics són el color, la figura, el paisatge, l’olor, el calor…

C.

En definitivia Wundt I Brentano van elaborar diferents maneres d’apropament a l’estudi

metodològic de la psicologia i de les funcions mentals. Podríem comparar-les amb les
propostes metodològiques procedents de l’Escola Gestalt, que aparesqué a principis del XX;
citant el mòdul 4. Pastor, JC, Torotsa, F I Civera C, (2008) ‘’Mentres que la psicologia científica
alemanya de finals del segle XIX plantejava la nostra vida mental com alguna cosa susceptible
d’anàlisi experimental reconeixent l’existència d’elements subjectius – sensacions i sentiments
– que, convinats entre si d’acord amb certs principis organitzatius, orginaven estats mentals

3
10.503 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA PAC3

Domingo Bernaus, Rosa Aula X

complexos i configuraven una determinada estrucutura mental; i en la que s’hi fèia patent
Wundt i la seva psicologia fisiològica que partia de sensacions o qualitats sensorials inidividuals
i aïllades i les considerava en relació funcional amb l’estímul que les desencadena.’’ I, com
havíem vist anteriorment, Brentano precismanet crèia que l’estudi havia de recaure en els fets
psíquics orientant l’atenció a la persona o objecte que les ocasiona per tal de poder-los
estudiar, trobem ara els postulats nous que oferíen a inicis del segle XX l’Escola de la Gestalt.

Citant el mòdul 4. Pastor, JC, Torotsa, F I Civera C, (2008) ‘’La psicologia de la Gestlat plantjea
l’estudi de ‘’fenòmens mentals’’ no susceptibles d’anàlisi I considera que la seva naturalesa és
essencialment unitària i global, (…) no és possible descompondre sense desvirtuar-la.

El principi teòric bàsic de la Gestlat és el principi de totalitat, ja que cada part individual depèn
dl què és la Gestalt,- la forma I figura- I les seves qualitats estan determinades per l’estrucutra
en la qual s’integren.

Per la Gestalt ‘’El tot és més que la mera suma de les parts, i anterior a aquestes’’. El
plantejament metodològic de la Gestalt, admetia la possibilitat d’investigació empírica i
experimentació psicològica però no mitjançant un procés analític, sinó mitjançant la descripció
de fenòmens mentals i el control de les condicions objectives i subjectives en les quals aquests
es produeixen’’.

Al psicòleg d’aquesta escola, la Gestalt, - Citant el mòdul 4. Pastor, JC, Torotsa, F I Civera C,
(2008) - ‘’no li interessa saber – com el psicòleg analític- els quilos que ha de tenir algú per tal
de ser percebut com a més o menys gras, siní les condicions subjectives I objectives en les
quals algú serà percebut com a gras o prim, conscients de qupe més enllà dels quilos, el pes és
un atribut relatiu que depèn de la situació i de l’estat de l’observador.’’

La investigació psicològica, doncs, està fonamentada per l’anàlisi fenomenològic experimental,

en el què el punt de partida són fenòmens i no pas elements sensorials aïllats.

Per tant, a diferències de la psicoloia científica de l’Alemanya de finals del XIX, l’escola Gestalt
aporta dos novetats: l’aportació de l’estructura prèvia de qualsevol figura-forma; i sobretot,
aporta la metodologia de l’anàlisi fenomenològic experimental que se centra en els fenòmens i
no en elements sensorials aïllats com ho feia Wundt o Brentano.

A l’escola de la Gestalt de Berlín – l’escola de Graz- agefíen que hi havia un caracter primari de
la gestalt – l’estructura de la figura-forma- mentre que les qualitats sensorials aïllades teníen
un caràcter secundari. - Citant el mòdul 4. Pastor, JC, Torotsa, F I Civera C, (2008) - ‘’la gestalt
fenomènica ve donada de manera immediata, global, unificada; les qualitats sensorials només
apareixen posteriorment com a resultat d’algun tipus d’abstracció o elaboració analítica de
l’experiència’’.És a dir, ‘’el punt de partida de qualsevol investigació psicològica no havia de ser
el component-element- sinó la gestalt- configuració-; no havia de ser la ‘’sensació’’ sinó el
fenòmen’’.

D.

Per últim, tot comparant l’acostament teòric i metodològic del corrent de la psicologia de
l’acte i del psicoanàlisi de Sigmund Freud, corrent que va intentar comprendre els diferents
elements de la consciència i les representacions mentals aportant l’inconscient, l’associació
lliure, la repressió i la resistència com a mecanisme de defensa, la transferència i la

4
10.503 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA PAC3

Domingo Bernaus, Rosa Aula X

contratransferència, la interpretació dels somnis i la teoria de la personalitat aportant l’allò, el

jo i el superjó i tot el conjunt de fases evolutives de la psicosexualitat humana (oral, anal,
fàl·lica, latència i gential…). I la teoria de les pulsions, amb la líbido i el narcicisme.

Al respecte d’aquesta cita de Brentano ‘’ toda representación mediante sensación o fantasía,

ofrece un ejemplo de fenómeno psíquico, entendiendo yo aquí por representación, no lo que
es representado sino el acto de prepresentar’’; segons la mirada de Freud i del psicoanàlisi, el
fet psíquic ja no és tant sols allò que havíem llegit al text de Gondra (1997) en el què hi trobem
l’explicació que Brentano dóna, una vegada més, al fet psíquic: tota mena de judici, tota mena
de record o expectiativa són fets psíquics. Mentre que els fets físics són el color, la figura, el
paisatge, l’olor, el calor…; sinó que el fet psíquic segons el psicoanàlisi és com un iceber que
mostra a l’exterior solament una part mínima de tota la seva massa, afegint en un primer
moment que l’aparell psíquic està composat del conscient, preconscient I incosncient – en un
primer moment – si bé després el psicoanàlisi posarà en joc la censur selectiva I la censura
repressiva davant de l’insconcient en la teoria de la personalitat. És a dir, per Freud i el
psicoanàlisi les representacions psíquiques amaguen un conjunt d’operacions conegudures
com repressió mitjanánt la qual la persona . - Citant el mòdul 4. Pastor, JC, Torotsa, F I Civera C,
(2008) - ‘’tracta de rebutjar o mantenir en l’inconscient representacions (pensaments,
sentiments, imatges, destijos, recors…) lligats a una pulsió. Es produeix en aquells casos en què
la satisfacció d’una pulsió, d’un desig (que produria plaer) genera desplaer, malestar, en virtut
d’altres exigències (ètiques, socials…)’’. I el camp d’acollida d’aquestes representacions són els
somnis amb el seu contingut latent i el seu contingut manifest.

La teoria estrucutural de la personalitat, Freud ja no parlarà de sistemes o privíncies

psíquiques, sinó d’instàncies I això és degut al fet que aquest model és antropomòrfic i no
topogràfic. Citant el mòdul 4. Pastor, JC, Torotsa, F I Civera C, (2008) ‘’Ara Freud es serveix
d’un model que permet de concebre el psiquisme com a dinàmica de relacions interpersonals:
allò, jo i superjo. És dir, ‘’la personlitat vindria a ser més o menys el joc d’instàncies
intrapsíquiques que relflecteixen les relacions interpsíquiques que ha viscut el subjecte en la
seva història, especialment durant la seva infància’’. El què voldrà dir que l’allò conté
representacions que no s’han pogut fer inconscients durant el procés psicosexual evolutiu de
l’infància; I també d’un conjunt de representacions que el jo no ha pogut satisfer en la seva
mediació amb el superjo. ‘’El superjo és l’hereu del complex d’Èdip’’, com a representació de la
normativa cultural. A més Freud li diria a Brenton que a l’acte representacional també hauria
d’incorporar-hi l’estudi de la pulsió, com a concepte límit entre allò que és somàtic I allò que és
psíquic, com el representant psíqueic de les excitacions que neixen en l’interior del cos i que
arriben al psiquisme; I que contemplés el complexe d’Èdip i de la teoria de l’evolució de la
psicosexualitat. Per últim Freud també li recomanaria l’abordate de la líbido i el narcicisme;
amb la pulsió d’Eros i Thànatos amb la construcció del jo, i que aquest es converteix en la
reserva I magatxem d’energia eròtica (líbido), mentre que les pulsions agressives passen més al
superjó. I que aquest joc es pot trobar en qualsevol de les instàncies del psiquisme.

5
10.503 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA PAC3

Domingo Bernaus, Rosa Aula X

4. Referències bibliogràfiques (seguint normativa de citació)

Mülberger, A. [Annette] (2008). L’Escola de Würzburg. En M.

[Milagros] Sáiz Roca (coord.). Història de la Psicologia . UOC.

Tortosa, F. [Francisco] (1998). El modelo dominante: la

psicología científica de Willhem Wundt. En F. [Francisco] Tortosa (coord.). Una
Historia de la psicología moderna . McGraw-Hill.

Gondra, J. M. [José Maria] (1997). Brentano y la psicología del

acto. En J.M. [José María] Gondra. Historia de la psicología. Introducción al
pensamiento psicológico moderno (pp. 156-163). Síntesis

Pastor, J.C. [Juan Carlos], Tortosa, F. [Francisco] i Civera, C.

[Cristina] (2008). La Psicología de la Gestalt. En M. [Milagros] Sáiz Roca (coord.).
Història de la Psicologia . UOC.

Anguera, B. [Blanca] (2008). La psicoanàlisi. En M.

[Milagros] Sáiz Roca (coord.). Història de la Psicologia . UOC.