L’EUTANÀSIA

Etimològicament, eutanàsia significa ‘’bona mort’’ i pot definir-se com l’acte

deliberat de posar fi a la vida d’un individu, provocat per la pròpia voluntat
expressa d’evitar el sofriment. En la nostra doctrina bioètica i de justícia
penal, existeix un ampli consens que limita l’ús de la ‘’eutanàsia’’ a aquella
que es produeix activament i directament de manera que les actuacions per
omissió que es designaven com eutanàsia passiva (no adopció de
tractaments tendents a prolongar la vida i terminar-la ja estables segons la
lex artis), o les que poden ser considerades com eutanàsia activa indirecta
(l’ús de drogues o remeis per reduir el sofriment físic o psíquic, encara que
acceleren la vida del pacient). S’han exclòs del concepte bioètic i
jurídic-penal.

Història de l’Eutanàsia

Aneo Sèneca va defensar la pràctica davant una malaltia dolorosa, però

Hipòcrates semblava no estar d’acord, ja que des del punt de vista mèdic
l’acte de morir assistidament estava en contra del jurament Hipocràtic.
Un dels primers en utilitzar el terme de l’eutanàsia va ser Cèsar August, el
primer romà, emperador que va regnar a mitjans de 27 a.C i 14 d.C, com
assenyala l’historiador Gayo Suetonio, els antecedents històrics del suïcidi
assistit es remunten a l’antiga Roma, quan el suïcidi no era un problema per
algunes persones.

Durant l’edat mitjana i la popularitat del cristianisme, el suïcidi assistit era

considerat un pecau. Sant Agustí afirmava que el suïcidi és una abominació
perquè Déu és qui dona i trec la vida. Amb l’arribada del Renaixement i
l’època moderna, el teòlogo, polític i escriptor anglès Tomàs Moro va
abordar el tema en el seu llibre Utopía, parlant que la mort estava en mans
del sacerdot, calificandola com l’acte de misericòrdia i sant i seguia la
voluntat del sofrint. Un segle després, el filòsof polític i escriptor anglès
Francis Bacon va utilitzar per primer cop el terme per referir-se a ‘’l’acció del
metge cap al pacient (inclòs la capacitat del pacient per morir
instantàniament)’’, convertint-ho així en la possibilitat d’apresurar la mort, i
per això es pot considerar que va ser l’inventor l’eutànasia.

Amb l’arribada del segle XIX, la vida i la mort comenzaron a estar en mans
de la ciència i els opiaceos, l’opi és una planta que conté un 20-25%
d’alcaloides i comencen a utilitzar aquestes plantes per alleujar el dolor,
però també per una mort més ràpida i tranquila. En aquesta època creixen
considérablement les dades sobre l’eutànasia.
El primer país en legalitzar l’eutànasia

Es pot dir que la introducció a l’eutànasia legal va començar amb la creació

de l’Asociació per la legislació de la eutànasia en el 1935 a Inglaterra, més
tard en els Estats Units es fundaria una asociació del mateix tipo. En 1938 es
funda la ‘’Eutanasia society of America’’ però l’eutànasia camviaria de rumb
amb l’arribada de Hittler al poder amb la seva ideologia que establecia als
alemans amb la raza area. Durant aquest periodi els nazis van establir un
programa d’eutanàsia on s’encarregaven de matar de forma sistemàtica als
portadors d’una ‘’vida indigna’’ com els jueus, gitans, discapacitats físics i
mentals.

Primer cas de l’eutanàsia legalment

Nancy Cruzan era una dona del sur oest de Missouri de 25 anys que va ser
llançada del seu vehicle en 1983 quan es va bolcar, tres anys després de
sofrir lesions greus per aquest accident, Nancy encara estava a l’hospital de
rehabilitació operat per l’estat de Missouri. Els seus mèdics i familiars
arribaren a la conclusió de què mai recuperaria la consciència plena, i la seva
família va iniciar una llarga batalla legal perquè el traguessin la sonda
d’alimentació i pogués morir en pau.
En 1990 Nancy cruzan va ser el primer cas d’una persona en cerca de dret a
morir que apel·la la corte suprema dels estats units.
Després de gairebé 8 anys, la família va guanyar el cas. A nancy se’l va
retirar la sonda i va morir 12 dies després, el 26 de desembre en 1990. El
fallo de la corte va afirmar que tot adult amb discapacitat de decisió té dret
a:
-Elegir o rebutjar qualsevol intervenció mèdica o quirúrgica, incloses la
nutrició i desnutrició artificials
-Fer directives anticipades
-Designar a un substitut perquè prengués decisions en el seu nom.

Països ón l’eutanàsia és legal

Uns anys després molts territoris en els Estats Units van legalitzar l'eutanàsia
i el suïcidi assistit. En 2002 a Holanda va tenir una nova legislació de
l'eutanàsia, convertin-se així el primer país en legalitzar-ho, poc després,
Bèlgica i Luxemburg també el van aprovar.
L’eutanàsia és legal a Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Canadà, Colòmbia,
Espanya, Nova Zelanda i alguns països d’Australia.
Per la seva part el suïcidi assistit és il·legal en Suïssa i alguns estats dels
Estats Units.
Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia

El 25 de juny de 2021 va entrar en vigor a Espanya la llei orgànica 3/2021

reguladora de l’eutanàsia (LORE), la llei consta amb cinc capítols, set
disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició
derogatòria i quatre disposicions finals.

El capítol I està destinat a delimitar l’àmbit de l’eutanàsia i establir les

definicions fonamentals del text.

‘’El objeto de esta ley es regular el derecho que corresponde a toda persona
que cumpla las condiciones exigidas a solicitar y recibir la ayuda necesaria
para morir, el procedimiento que ha de seguirse y las garantías que han de
observarse.
Asimismo, determina los deberes del personal sanitario que atienda a esas
personas, definiendo su marco de actuación, y regula las obligaciones de las
administraciones e instituciones concernidas para asegurar el correcto
ejercicio del derecho reconocido en esta ley’’ Article 1.

El capítol II estableix els requisits perquè les persones puguin sol·licitar la

sol·licitud d’ajuda per morir i les condicions d’aquest. Tota persona major
d’edat i en plena capacitat d’obrar i decidir pot sol·licitar i rebre l’ajuda,
sempre que el faci de manera autònoma, conscient i informada, i que es
trobi en els supostos patiments greus, crònic i imposibilitan-te o d’una
malaltia molt greu i incurables causant d’un sofriment físic o psíquic
intolerables. S’articula també la possibilitat de sol·licitar aquesta ajuda
mitjançant el document d'instruccions prèvies o equivalent, legalment
reconegut, que existeix ja en l’ordenament jurídic.

‘’Derecho a solicitar la presentación de ayuda para morir

1. Se reconoce el derecho de toda persona que cumpla los requisitos
previstos en esta Ley a solicitar y recibir la prestación de ayuda para morir.

2. La decisión de solicitar la prestación de ayuda para morir ha de ser una

decisión autónoma, entendiéndose por tal aquella que está fundamentada en
el conocimiento sobre su proceso médico, después de haber sido informada
adecuadamente por el equipo sanitario responsable. En la historia clínica
deberá quedar constancia de que la información ha sido recibida y
comprendida por el paciente.

3. En los procedimientos regulados en esta Ley, se garantizarán los medios y

recursos de apoyo, materiales y humanos, incluidas las medidas de
accesibilidad y diseño universales y los ajustes razonables que resulten
precisos para que las personas solicitantes de la prestación de ayuda para
morir reciban la información, formen y expresen su voluntad, otorguen su
consentimiento y se comuniquen e interactúen con el entorno, de modo
libre, a fin de que su decisión sea individual, madura y genuina, sin
intromisiones, injerencias o influencias indebidas.

En especial, se adoptarán las medidas pertinentes para proporcionar acceso

a las personas con discapacidad al apoyo que pueden necesitar en el
ejercicio de los derechos que tienen reconocidos en el ordenamiento
jurídico’’ Article 4.

El capítol III va dirigit a regular el procediment que es deu seguir per la

realització de la presentació d’ajuda a morir i les garanties que s’han
d’observar en l’aplicació de l’eutanàsia. En aquest àmbit cau destacar la
creació de Comissions de Garantia i avaluació que s’han de verificar de
forma prèvia i controlar a posteriori, el respecte a la llei i els procediments
estables.

‘’Procedimiento a seguir cuando se aprecie que existe una situación de

incapacidad de hecho.
En los casos previstos en el artículo 5.2 el médico responsable está obligado
a aplicar lo previsto en las instrucciones previas o documento equivalente’’
Article 9

El capítol IV estableix els elements que permeten garantir a tota ciutadania

l’accés en condicions d’igualtat a la presentació d’ajuda per morir, inclosa en
la bossa comuna de serveis del Sistema Nacional de la Salut i garantir així la
seva finançament pública, però garantir també la seva presentació en centres
privats o inclòs en el domicili. S’ha de destacar que es garantitza la
presentació sense perjuri de la possibilitat d'objecció de consciència del
personal sanitari.
‘’Garantía del acceso a la presentación de ayuda para morir

1. La prestación de ayuda para morir estará incluida en la cartera común

de servicios del Sistema Nacional de Salud y será de financiación pública.
 2. Los servicios públicos de salud, en el ámbito de sus respectivas
competencias, aplicarán las medidas precisas para garantizar el derecho a la
prestación de ayuda para morir en los supuestos y con los requisitos
establecidos en esta Ley.’’ Article 13

El capítol V regula les comissions de garantia i avaluació que hauran de

crear-se en totes les comunitats autònomes i en les ciutats de Ceuta i Melilla
als fins d’aquesta llei.
‘’Creación y composición

1. Existirá una Comisión de Garantía y Evaluación en cada una de las

Comunidades Autónomas, así como en las Ciudades de Ceuta y Melilla. La
composición de cada una de ellas tendrá carácter multidisciplinar y deberá
contar con un número mínimo de siete miembros entre los que se incluirán
personal médico, de enfermería y juristas.

2. En el caso de las Comunidades Autónomas, dichas comisiones, que

tendrán la naturaleza de órgano administrativo, serán creadas por los
respectivos gobiernos autonómicos, quienes determinarán su régimen
jurídico. En el caso de las Ciudades de Ceuta y Melilla, será el Ministerio de
Sanidad quien cree las comisiones para cada una de las ciudades y
determine sus regímenes jurídicos’’ Article 17

https://www.boe.es/buscar/pdf/2021/BOE-A-2021-4628-consolidado.pdf

Aquesta normativa situa a Espanya com el quart país Europeu en

despenalitzar l’eutanàsia i el suicidi asistit, i el primer en fer-ho amb un
sistema de control previ a la seva aplicació, mediant la supervició cas per cas
per part d’una comisió de Garanties i Avaluació.

Els requisits per accedir a l’eutanàsia o al suïcidi assistit

● Ser major d’edat legal i ser capaç i conscient en el moment de
presentar la sol-licitud
● Tenir la nacionalitat espanyola o residencia legal en Espanya o
certificat que acredeti un temp de permanencia en territori espanyol
superior a dotze mesos
● Patir una malaltia greu i incurable o un pateixament greu, crònic i
imposibilitant, certificat per el metge responsable
● Haver formulat dos sol-licituts de manera voluntaria i per escrit, o per
un altre medi que permita deixar constancia.
 ● Donar consentiment informat previament a rebre la prestació d’ajuda
per morir.

Ministerio de Sanidad - Eutanasia - Información básica para conocer la ley de

regulación de la eutanasia

Que opinen els partits polítics davant l’eutanàsia?

L'eutanàsia va tenir controvèrsia tras el cas del sexagenari Angel Hernández

(2019), l’home que va ser detingut per ajudar a la seva dona a morir, qui
estava malalta d'esclerosis.
Va administrar a la seva dona una dosi de pentobarbital sòdic.
Aquest cas va obrir el debat de la llei de l’eutanàsia i el següent és el que
diuen els partits polítics:

El PSOE aposta per una regulació de l’eutanàsia com un nou dret que
considera que ‘’de nada sirve tener una vida digna si no tenemos una muerte
digna’’ mentre que els socialistes diuen ‘’regular los supuestos en los que
una persona con una enfermedad con pronóstico de no regeneración y no
curación pueda combinar el derecho a la vida, el derecho a la libertad y
también a la autonomía personal y a decidir que quiere poner fin a su vida’’,
no parlen només de la mort digna sinó d’aquelles persones que no tenint
una situació terminal determinada decideixen que no volen viure més.

Podemos, Pablo Iglesias diu que es tracta d’un acte d’humanitat.

Podemos reclama una llei d’eutanàsia que doni drets a les persones a morir
dignament, i que eviti la desesperació que porta a una persona a ajudar a
morir a un altre. ‘’Es tremendo que ocurran estos casos, porque hubiera sido
evitable’’, comento la candidata de Unidas Podemos al senat per Álava
Kontxi Palencia.

Ciudadanos ha desenvolupat un programa de legislatura que acaba la

regulació de l’eutanàsia i també va ser una de les mesures que va impulsar
en el congrés dels diputats. Jose Manuel, el secretaria general de Cs, va dir
que l’eutanàsia ‘’será una de las prioridades del gobierno de Rivera en esta
ligeslatura’’.
Cs vol garantir el dret de les persones a morir amb dignitat sense allargar el
seu sofriment i respectar les seves decisions quan es troben en un procés
terminal.

En canvi, el PP i VOX van en contra d’aquesta llei

PP es va oposar junts l’UPN, davant la proposició de la llei per regular
l’eutanàsia que va presentar el PSOE al congrés dels diputats, com a
arguments presentaven la regulació del dret del pacient a adequar la seva
atenció sanitària en el procés final de la seva vida i rebre cuidats pal·liatius
que alleugen el seu sofriment. PP es referia més a l’atenció sanitària
pal·liativa que a l’eutanàsia, ‘’No existe un derecho a disponer de la vida ni a
poder requerir de los poderes públicos la asistencia para ello’’, la mort ha de
produir-se com a efecte de la malaltia patida, no del tractament que s’apliqui
al malalt que la sol·licite, es refereix a l'acceptació d’una sedació pal·liativa
per alleujar el dolor davant una situació de mort pròxima producte de la
mateixa evolució patològica.
VOX no aprova l’eutanàsia en el seu programa electoral perquè no entra en
els valors del partido, dins dels valors del partido de VOX destaca el de la
protecció i defensa de la família i la vida des de la concepció fins a la mort,
amb el que manifesta el seu rechazo a l’avortament i a l’eutanàsia.

Finalment l’eutanàsia va ser legal al 2021.

Les religions davant l’eutanàsia

M’hen enfocare en les religions que més predominen en el món.

Les religions monoteistes, han reflexionat sobre la legalització de
l'assistència mèdica per accelerar la mort mitjançant l’ús d’un tractament
letal a un pacient en la fase terminal. Si no compleix aquest principi seria un
suïcidi assistit i per diverses raons el suïcidi és un pecau perquè atemptar
contra la natura i la dignitat de la persona, un metge que ajudi a una
persona a practicar el suïcidi pot ser considerar-se com traïdor al jurament
sagrat de curar.

Des de sempre les religions han tingut preocupació per la vida i la mort.
Totes les religions tenen un concepte de preocupació de la preservació de la
vida.
Les primeres grans religions que són: el judaisme, el cristianisme i
l’islamisme, una cosa que tenen en comú són els problemes ètics del fi de la
vida des d’una perspectiva comú. Centren la seva reflexió entorn de tres
grans principis: Déu és suberà, l’home és el seu representant i el jo
individual és essencial.

El principi d’un Déu suberà significa que la vida i el cos han sigut creats per
Déu i s’han de retornar a ell.
El cristianisme en la seva bíblia:
‘’Gènesis Cap. 1,1 En el comienzo de todo, Dios creó el cielo y la tierra. La
tierra no tenía entonces ninguna forma; todo era un mar profundo cubierto
de oscuridad, y el espíritu de Dios se movía sobre el agua”.
Fent refèrencia que Déu ens va crear i per aquest motiu ens hem d’entregar
a el.

En la religió juea en un dels aparts del seu credo de Maimònides diu

“creo con plena convicción que el Creador hizo y guía todas las criaturas, y
que él solo realizó, realiza todas las obras”

Mosé ben Maimón (1135 - 1204), era un comerciant, filòsof i teòlogo,

conegut en l’Occident per Maimònides, que va ejercer la seva activitat
principalment al Marroc i en Egipte. La confessió de fe redactada per ell en
1169 s’ha imposat en el judaisme. Es troba com una confessió de fé en els
devocionaris, al final de l’oració matutina.

En l'islamisme, el Coran diu:

“A Dios pertenece cuanto hay en los cielos y en la tierra, y hacia Dios

retornarán todos los asuntos” (Sura 3: 109)

Per aquesta religió aquest Hacedor ha creat el sublime ordre del ser amb un
il·limitat poder i sabíduria, El ha portat l’existència de molts èssers vius en
tot el món, i entre totes elles El ha elegit a l’home com el producte suprem
de la seva obra. Si aquest Hacedor fos a decretar que tota l'existència de
l’home arriba al seu fi amb la mort física, tornaria per incomprensibles i
inútils els fonaments per l'existència del món i la presencia en la criatura tan
noble que és l’home.

Devem la nostra existència a un Déu que ens ha donat la vida, els moments
fonamentals de la vida com el coneixement i la mort, tenen una connotació
divina. Aquesta concepció té conseqüències importants en les decisions
sobre la vida i la mort.

Seguidament, l’home és el representant de Déu, fa que els éssers humans

realitzin els designis divins en la terra, però també adoptar decisions de les
quals som responsables de les nostres accions favorecen u obstaculitzen la
voluntat divina.

El dret a la vida i el dret a morir

Dret a la vida
Des de la declaració dels drets humans, el dret a la vida és una declaració
estable sobre aquests i per això és que existeix un reconeixement ineludible
que ens porta a considerar la vida com un dret intocable.

‘’La vida humana es un bien intrínsecamente valioso, todo individuo está

autorizado a exigir que su subsistencia sea protegida y garantizada por un
poder coactivo común contra las amenazas externas y a disponer de todos
los medios indispensables para poder conservar este bien primario’’
-Papacchini.

La vida humana és fonamental, és la font i condició necessària de tota

l’activitat humana i la convivència social. L'ésser humà comparteix amb els
altres éssers vius la pulsió de la vida, igual que les altres espècimenes,
l’humà ha de suportar l’alternació de creació i destrucció que caracteritza les
fases de la vida de tot ésser viu i tot ha de ser naturalment, sense alterar cap
factor.

El dret a viure significa, que el desig de vida i poder conservar-la, i és

fonamental fer complir aquests compromís i també respectar la vida dels
altres, la majoria pensem que la vida té un caràcter sacro i que ningú pot
disposar d’ella a propòsit, i de fet els religiosos pensen que la vida és un
acte d’amor de Déu cap a nosaltres, i segons ells l’únic que hem de fer és
conservar-la, fructificar-la i fer un bon ús d’ella.

En poques paraules podem dir que el dret a la vida és un dret universal i

necessari per a tothom, significa tenir l’oportunitat de viure la nostra vida i
que el dret a la vida està vinculat al caràcter humà i a la dignitat de les
persones. De forma anàloga, tot ésser humà sense excepció merece el
respecte incondicional pel simple fet d’estar viu.

El dret a morir dignament

La mort digna és la mort que és desitjada per una persona, es produeix

assisitida de tots els alleujaments, és el fet i dret a finalitzar la vida
voluntàriament sense sofriment propi o aliè, quan la ciència mèdica no pot
fer res per la curació d’una malaltia crònica.
Avui dia, tots els avanços dels medis tècnics, l'obsessió per la salut i la
prolongació de la vida que és una expectativa de les societats modernes,
comporta la negació del dolor i la mort.
No és just que haguin persones que pateixen dia a dia amb malalties
degeneratives però la ciència es refusa a fer ús de la mort digna. (en alguns
països)
Aquest dret ha sigut reconegut pel Consell d’Europa, en la recomenació
1418 (Debat de l'assemblea del 24 de juny de 1999, 24ª sessió) sobre la
protecció dels drets humans i la dignitat dels malalts terminals.
En aquesta recomenació exposa que:

‘’1...La vocación del Consejo de Europa es proteger la dignidad de todos los

seres humanos y los derechos que nacen de ella… …2. El progreso médico,
que hoy hace posible curar enfermedades hasta ahora intratables, el avance
de la técnica y el desarrollo de los sistemas de resucitación, que hacen
posible prolongar la vida de una persona, retrasan el momento de la muerte.
En consecuencia, con frecuencia se ignora la calidad de vida de los enfermos
terminales, la soledad a la que se ven sometidos, su sufrimiento, el de sus
familiares y el del personal sanitario que los trata…”

Part pràctica

Per fer la part pràctica he decidit fer un formulari al respecte i anar per
l’institut a classes demanant si podríem ajudar-me a emplenar-ho, però no
vaig tenir temps de fer-ho perquè tenia massa feina, doncs el que vaig fer és
fer el formulari dividit en:
● Gènere
● Religiós o no?
● Amb estudis superiors o no?
● Si en té un concepte de l’eutanàsia
● Si està a favor o no?
● Per què?
● Qüestió ètica o moral?
● Per què?

I com que vaig fer la part pràctica el cap de setmana doncs vaig tenir la idea
de penjar-ho a l’instagram demanant als meus seguidors si podíem
ajudar-me a emplenar el formulari i en total vaig rebre 36 respostes, estic
feliç amb el resultat perquè m’esperava menys participants i he tingut els
suficients per a fer una conclusió.
Les respostes han sigut molt creatives i el debat molt renyit, m’he
entretingut llegint les respostes lliures perquè hi havia gent que tenia
conceptes molt diferents de si estar a favor o en contra amb molts bons
arguments, però per altra banda vaig rebre respostes de gent que no sabien
que és l’eutanàsia i van ser respostes errònies, encara així m’ha ajudat a
treure una altra conclusió.

Ara veurem quines han sigut les preguntes i respostes!

Quin gènere ets?

Aquesta va ser la primera pregunta i vaig posar masculí, femení i binari per
si de cas.

Aquesta és la gràfica
He rep el 63,9% (23 dones) de respostes de part de les dones
I l’altra part de la gràfica està format pels homes amb un 36,1% (13 homes)

Ets religiós?
Aquesta va ser la segona pregunta, la vaig ficar per basar-me en el criteri de
les persones religioses i no religioses i veure la perspectiva de cadascú.
Aquesta és la gràfica
El 72,2% (26 individus) de persones que van respondre si eren religioses i el
27,8% (10 individus) no ho eren.

En cas de ser-ho, a quina religió pertanys?

Aquestes va ser una de les preguntes que més em van agradar perquè vaig
rebre respostes de persones amb religions que no sabía que pertanyen.
Vaig ficar aquesta pregunta per veure si les diferents religions s’enfoquen en
la mateixa opinió o si canvia les seves perspectives.

Aquest gràfic és una mica confós, ho explicaré més detalladament.

Islam: 13 persones que pertanyen a la religió islàmica
Evangèlics: 7 persones que pertanyen a la religió evangèlica
Testimonis de Jehovà: 4 persones que pertanyen a la religió dels
testimonis de jehovà.
Adventistes: 1 persona que pertany a la religió adventista
No religioses: 10 persones que pertanyen a cap religió.
La majoria de persones que m’han ajudat a fer aquest formulari són
musulmans, més endavant veure’m si opinen el mateix.
I per un altre part he rep moltes respostes per part de les persones no
religioses.
M’ha agradat tenir respostes de persones de diferents religions, la que més
m’ha semblat curiós ha sigut l’adventista perquè no conec moltes persones
amb religions que no són molt comunes de veure, i també he rep una
resposta d’una persona que pertany a l’església episcopal que és una
església mundial i pertany a la religió evangèlica.

Tens estudis superiors?

Aquesta pregunta la he fet per veure si aquesta variable té influència en la
inclinació positiva o negativa sobre l’eutanàsia.

El 47,2% de persones no tenen estudis superiors (17 persones) i el 52,8% de

persones sí que tenen estudis superiors (19 persones)

Saps que és l’eutanàsia?

Aquesta pregunta l’he fet per saber si la gent sap que és l’eutanàsia i si sap
les conseqüències d’aquesta i per tenir una idea de si les persones que han
fet el meu formulari saben de què va el tema i perquè sigui més fàcil per mi
al moment de realitzar la part pràctica.
El 22,2% (8 persones) no tenen una idea del que pot ser l’eutanàsia
i el 77,8% (28 persones) si saben que és l’eutanàsia.

Estàs a favor de l’eutanàsia? Per què?

La pregunta anterior ha sigut també per sintetitzar aquesta pregunta,
aquesta variable l’he fet per saber l’opinió de la gent, com abans en el marc
teòric hem vist que opinen els partits polítics i les religions, també
m’interessava saber l’opinió de la societat, ja que també és molt important.

En aquesta gràfica podem veure que el 47,2% (17 persones) estén a favor de
l’eutanàsia i el 52,8% (19 persones) no estén a favor.
Ara mostraré algunes opinions a favor i en contra que m’han semblat que
esten molt bé.
Aquestes dues opinions són semblants, ja que mencionen indirectament el
dret a morir dignament i que no hi ha millor sortida d’escapament que
aquesta.

Podem veure que en aquestes dues respostes mencionen la religió, per tant,
podem deduir que la seva religió influencia en la seva opinió.

I aquesta opinió que també està basada en el que diu la bíblia.

Creus que és qüestió Ètica o Moral? Per què?

Aquesta pregunta l’he ficat per saber els punts de vista diversos que té la
gent sobre l’eutanàsia i perquè pensen que l’eutanàsia és algo ètic o moral.

el 50% (18 persones) pensen que és una qüestió moral i l’altre 50% pensen
que és una qüestió moral.
Ara afegiré algunes opinions diverses del perquè és ètic o moral.
Moral:
Ètica:

Conclusió
Els meus objectius d’aquest informe era saber els punts de vista de les
persones sobre l’eutanàsia i saber si pertànyer d’una religió o partido polític
influencia en l’opinió de les persones.

He arribat a la conclusió que pertànyer a una religió o no, sí que influencia

en el teu punt de vista, perquè tots els religiosos o almenys la majoria estava
en contra de l’eutanàsia, ja que deien que en la seva religió no estava
permès i, en canvi, la gent que és atea sí que estaven d’acord i és una cosa
curiosa perquè penso que hi ha d’haver gent religiosa que segurament pensa
que és millor fer l’eutanàsia a un pacient en fase terminal que intentar
prolongar la vida d’aquesta, però la seva religió no el permet, com hem vist
abans.
Penso que de vegades les religions et priven de allò que en veritat penses
que està bé, però no pots fer ni dir el contrari perquè et diuen que no està
bé davant de Déu.
També he arribat a la conclusió que és un tema que és 50/50, quan em
pensava que hi havia més gent a favor.

Aquest ha sigut el meu informe, no he tingut dificultats per fer el marc

teòric, però per fer la pràctica m’he trobat amb petites dificultats.
M'ha agradat fer aquest informe perquè és un tema que sempre m’ha
interessat i per això no he patit dificultats, ara tinc molt més coneixement
d’aquest tema.
No soc religiosa i estic a favor de l’eutanàsia perquè prefereixo que una
persona no pateixi sofriment i penso que la ciència ha de deixar per un
costat ‘’l'obsessió’’ d’intentar prolongar la vida de les persones quan és
normal arribar fins a una etapa final, no cal que una persona pateixi per una
malaltia que igualment acabarà amb la seva vida.
Però respecto l'opinió de les altres persones.