El complement predicatiu.

El predicatiu afegeix una segona predicació (o predicació secundària) a

la predicació primària expressada per un verb.
És el cas de ben acotxada en La nina dorm ben acotxada. El predicat
principal de l’oració és dormir, el qual predica una acció de la nina (La nina
dorm), però l’oració expressa una segona predicació: la propietat de ben
acotxada que s’assigna a la nina.
El complement predicatiu expressa una propietat del subjecte o del
complement directe (sempre que l'oració no sigui copulativa, perquè, en aquest
cas, parlaríem d'atribut). Generalment, els complements predicatius són
sintagmes adjectivals, nominals i preposicionals.
Quan el predicatiu és un sintagma adjectival o un sintagma nominal,
concorda en gènere i nombre amb el sintagma del qual predica una propietat.
Així, el sintagma adjectival ben acotxades concorda amb el sintagma nominal
les nines en Les nines dormien ben acotxades, i el sintagma nominal secretari
de la comissió és masculí singular com el sintagma nominal en Carles en Han
nomenat en Carles secretari de la comissió.
Hi ha dos tipus de predicatius: l'obligatori, que és exigit pel predicat del
verb i, per tant, no se'n pot prescindir, i l'opcional, que és optatiu, és a dir, que
se'n pot prescindir. Per exemple:
Treballa de cambrer. (obligatori)
Veig la Lola molt contenta. (obligatori)
L'han nomenada presidenta de l'escala. (obligatori)
En Francesc treballa atabalat cada dia. (optatiu)
Van servir el cafè fred. (optatiu)
Un predicatiu obligatori és un element no verbal que expressa una
predicació secundària exigida pel predicat verbal o predicat primari de l’oració,
com ocorre en Et feia més gran o Et consideren el guanyador, en què no
podem prescindir dels sintagmes més gran i el guanyador si volem conservar el
significat que fer i considerar tenen en aquestes oracions.
Els predicatius que són adjunts (complements circumstancials) del
predicat oracional són optatius i poden predicar del subjecte (Els meus amics
vivien tranquils al mig del bosc; Condueix cap a casa malhumorat) o del
complement directe (Desa ben plegades les estovalles; Has dissenyat el sofà
massa petit). Normalment aquests predicatius descriuen qualitats contingents
o no estables (content, pàl·lid, verd ‘no madur’, madur, instruït, borratxo, salat,
fred) més que no pas propietats inherents o estables (ingenu, alt, cara-rodó) del
subjecte oracional o del complement directe format per un sintagma nominal
determinat o quantificat.
El pronom que generalment representa un predicatiu és hi, tant si el
predicatiu és opcional (Això no va bé: avui heu servit el segon plat fred i ahir hi
vau servir l’escudella) com si és obligatori (Treballava de forner – Hi treballava;
Et consideren el guanyador – T’hi consideren). El pronom hi apareix amb
verbs com nomenar, posar, trobar, sentir o voler: Aquestes reunions el posen
nerviós, com ens hi fan posar a tots; Té l’anell de plata i ara hi vol les
arracades); L’any passat et van nomenar empresària de l’any i aquest any t’hi
han tornat a nomenar.
No obstant això, el predicatiu obligatori també pot ser representat per en,
sobretot si va acompanyat d’un quantificador quantitatiu: No hi/en peca gens,
d’ingenu.
Quan el predicatiu expressat per un nom apareix amb el verb fer i aquest
verb selecciona un nom d’ofici o professió precedit de la preposició de (fer
d’advocat), només es pronominalitza amb en: Feia de traductora, però ara fa
temps que no en fa. La predicació seleccionada per presumir de també es
pronominalitza amb en: Jo no veig que en presumeixin, de (ser) professors.
Tanmateix, la predicació seleccionada per actuar, exercir o funcionar es
pot fer amb hi: De/Com a protagonista de l’obra, en Nèstor només hi actuarà
demà; -Els coets funcionen de/com a propulsors? –Sí que hi funcionen.
També tenim el pronom en quan fer té un sentit causatiu amb noms com
soci, membre o amic sense determinant: M’he fet membre d’aquesta
associació. Tu no te’n faràs?
Amb els verbs dir-se ('tenir tal nom') o posar ('adjudicar nom a una
persona'), es fa servir el pronom en o bé ho. Per exemple:
Li diuen Sara, però no se'n/s'ho diu.
Li heu posat Narcís? A mi també me'n/m'ho volien posar.
Finalment, cal tenir en compte que el complement introduït per de d’un
predicatiu adjectival o format per un participi es pot representar per en: Me’n
sentia culpable, del que t’havia fet; Te’n sents deutor, del que t’he oferit? Si
la preposició no és de, el pronom serà hi: No s’hi sentia atret, per aquestes
teories; Diu que s’hi ha vist empès, a dimitir.