La dièresi 1

I 6. LA DIÈRESI

Ús de la dièresi:

1- Indica que en els diftongs “güe, qüe, güi, qüi” la “u” s’ha de pronunciar.
Cal anar amb compte amb la pronuncia correcta de les paraules: enquesta,
antiguitat, equitat, promiscuïtat, obliqüitat, cuejar, vacuïtat, ambigüitat,
evacuar, perquè ens pot portar a l’escriptura incorrecta.

2- Que la vocal i/u no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior.
Exemple: traduïu, ruïna.
S’haurà de posar la dièresi sistemàticament en els casos següents:
• Derivats d’un mot amb i/u tòniques acabat en –ment, -dor, -ina. Agrair,
agraïment; trair, traïdor; veí, veïnat; coca, cocaïna.
• Cultismes derivats amb sufixos –ible, -idal, -ificar, -itat, -itzar,
precedits de vocal . Invaïble, helicoïdal, deïficar, continuïtat,
europeïtzar.

3- Tots els temps dels verbs de la tercera conjugació l’infinitiu dels quals acaba
en –air, -eir, -oir, -uir, excepte l’infinitiu, gerundi, futur i condicional.
Atenció amb alguns verbs que porten la dièresi en el lexema, com per exemple,
suïcidar-se, aïllar, fluïdificar, deïficar, amoïnar.
Cal anar amb cura també i no posar la dièresi en els imperfets d’indicatiu en què
la “i” fa funció de consonant, per exemple: queia, deia, duia, reia, veia.

Estalvi de la dièresi:

1- Si la vocal amb dièresi ha de portar accent gràfic.

2- Els compostos de prefix acabat amb vocal i lexema començat per i/u.
Exemple: antiinflamatori, reunió. Però atenció amb la paraula “reüll” i les
formes reeixir i sobreeixir: reïsc, reïx, reïsca,reïsques, reïsquen; sobreïsc,
sobreïx.
3- Els derivats en –isme, -ista, ateisme, egoisme; excepte proïsme i lluïsme.
4- Cultismes acabats en –us, -um amb accent tònic segons les regles
d’accentuació gràfica , per exemple, harmònium, mèdium.
5- Infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació amb
lexema en vocal. (Com a regla pràctica podem dir que porten dièresi els
temps els noms dels quals porten “p”).
6- En els mots “duumvir” i “triumvir”.

Conxa González Doménech

La dièresi 2

Cal fer atenció:

• El verb “argüir” per tal d’unificar criteris, tant l’editorial Bromera en

“Els verbs valencians”, com l’editorial Tres i quatre en “La flexió verbal”
mantenen la dièresi en la ü i no posen doble dièresi. ( La Secció
Filològica de IEC ha acordat que en cas de concurrència de la dièresi en
la mateixa forma verbal, s’escriga tan sols la dièresi de la i , així
“arguïm”. Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la u , “argüírem o
argüir”,. Per tant, s’escriu amb dièresi a la i les formes del verb com per
exemple: arguïsc o arguïxes).
• Atenció amb la dièresi del lexema dels infinitius: suïcidar-se, aïllar,
fluïdificar, deïficar i amoïnar.
• Els mots “fluid, fluida”, són adjectius i substantius sense dièresi (un tall
de fluid elèctric; un trànsit fluid; una conversa fluida) mentre que fluït,
fluïda són les formes del participi del verb fluir (hui el trànsit n’ha fluït
sense embussos).
• Els mots fruït del verb fruir i fruit substantiu.
• Beneït del verb beneir i beneit adjectiu.
• Reïna que és sinònim de resina, i reina, dona amb dignitat reial.
• Roina, que significa “plugeta” i roïna, femení de roín.

Conxa González Doménech