Llengua catalana i literatura.

4t d'ESO

LA FORMACI DE LES PARAULES EN CATAL

1. Formaci histrica del lxic en catal
2. La contnua formaci de paraules
1. Formaci histrica del lxic en catal
El catal s una llengua romnica - derivada del llat
EL LLAT:
s la llengua dels romans que entren a Catalunya l'any 218 a de C i s'hi
estableixen. El seu imperi es desintegra al segle V d C. Del llat prov el
lxic bsic del catal, per ve del llat vulgar que s el que parlaven la
majoria dels qui vingueren a poblar aquesta regi... D'aquest lxic bsic
en direm MOTS HEREDITARIS. Per la nostra llengua tamb pren del llat
paraules manllevades que configuren PARAULES CULTES , CULTISMES o
SEMICULTISMES com ctedra, quelcom, juvenil... que s'escriuen partint de
la derivaci directa del llat clssic.
Tamb, encara avui, la nostra llengua, compta amb LLATINISMES, o sigui
mots, locucions o frases fetes que sn en llat que han pervingut fins als
nostres dies i que s'usen en ocasions ben determinades. N'hi ha que ja
s'han adaptat a la grafia catalana ( currculum ) i s'escriuen d'acord amb
les normes del catal . D'altres, per, s'escriuen en cursiva
Paraules: ngelus, dem, jnior, snior, lapsus, lavabo, maremgnum ...
Locucions: a priori / a posteriori ( abans i desprs), alma mater ( nima o
creador) , ante meridiem - post meridiem ( AM / PM en l'horari), de facto
( de fet, en realitat es fa), ex professo ( expressament), grosso modo
( ms o menys) , in extremis ( de forma extrema, pels pls...), in fraganti
( fent el que sigui ) , ipso facto ( de seguida, a l'acte), mea culpa ( culpa
meva), rara avis ( espcia estranya, fet estrany) , sine quan non
( imprescindible), statu quo ( categoria o condici), sui generis ( especial,
a la seva manera) , vox populi ( sabut per tothom)
Frases fetes:
Algunes que es fan servir sn:
Cogito, ergo sum ( Descartes) : penso, doncs sc o existeixo
Magister dixit : Ho ha dit el mestre
Mens sana in corpore sano : Un esperit sa en un cos sa

Ora et labora: Prega i treballa

Verba volant, escripta manent : les paraules volen i els escrits romanen
A part de la llengua base, que s el llat, existeixen altres llenges
que han anat formant el catal. Estan repartides entre el SUBSTRAT, el
SUPERESTRAT i l'ADSTRAT
SUBSTRAT: conjunt d'elements preromans que van influir el llat i que
s'han conservat
. Sorotaptes (900 a de C) branca, clenxa, galta
. Celtes ( s. VII a V a de C) aven, trencar, camisa, tancar
. Fenicis ( Eivissa, s. VII a de C) Eivissa, Ma...
. Grecs ( s. VII a de C) cim, guix, aire, pedra, oliva, esponja
. bers (VI a de C fins als romans ) carabassa, esquerra, estalviar,
pissarra...
SUPERSTRAT: elements posteriors a la romanitzaci que van incidir en el
catal mentre s'anava formant.
. Pobles germnics ( desprs de la caiguda de l'Imperi Rom) lxic com:
alberg, bastida, blat, guant, jard, llesca, orgull... / Topnims com: Francol,
Campdevnol, Arenys... i Antropnims com: Enric, Ferran, Alfons, Ricard,
Bernat, Ricard...
. rabs (invasi peninsular a partir del 711 - fins al segle XIII a les Illes...)
Lxic: cot, quitr, barns, albercoc, cmfora, carxofa... i Topnims :
Alfacs, Alcal, Borges, Benidorm...
ADSTRAT: elements per contacte fronterer
. Occitans (provenalismes originaris de l'EM) : ambaixada, bacall,
bressol
. Castellans ( els primers sn del segle XIV). Lxic: borratxo, broma,
buscar, llstima, patilla, quedar...
. Francesos ( gallicismes , a patir del segle XVIII): beixamel, biber, bidet,
brioix, silueta, somier, carn
. Italians: ( italianismes a partir del segle XIII) : molt de lxic musical,
sobretot: adgio, allegro, camerino, solo, bravo !, piano, partitura, sonat.
. Grups amerindis ( a travs del castell ): Lxic: canoa, guacamai,
hurac, lloro, mico, taur...
. Anglesos (anglicismesa partir del s XVIII) bistec, bar, cctel, rcord,
bsquet, club, xut, tennis, hoquei, rugbi...
. Portuguesos : sarau
. Alemanys: bivac, zinc, blindar
2

2. La contnua formaci de paraules

El conjunt de paraules d'una llengua est en constant evoluci. Hi ha
paraules que deixen d'usar-se, d'altres s'incorporen per poder designar
avenos i noves necessitats de la realitat ...
Per tal de formar noves paraules el catal disposa de 3 mecanismes:
- L'habilitaci
- La derivaci
- La composici
Tamb caldr que parlem sobre els NEOLOGISMES
2.1. L'habilitaci:
- Tamb s'anomena derivaci imprpia. Consisteix a atorgar a un mot
nous significats sense canviar-li la forma.
Dir : un mecenes ( un patrocinador) , un aturat ( que no t feina), un extra
(figurant per a una pellcula, rodar (una pellcula)...
Tamb paraules que canvien de categoria gramatical: un dirigible ( adj
que fa de nou ) , un audiovisual ( adj que fa de nom), el blau del cel (un
adj que fa de nom), s un dir (verb que fa de nom) , un somriure (verb que
fa de nom) , etc
2.2. La derivaci:
Consisteix a obtenir una paraula nova a partir de la part ms significativa
d'una altra paraula (radical, arrel, lexema) , afegint-hi determinants
afixos, que sn morfemes o elements de derivaci.
De LEXEMES n'hi ha molts. Els ms aptes per a la derivaci sn d'origen
verbal, nominal, adjectival o adverbial .
Els AFIXOS poden ser :, SUFIXOS ( si van al darrere de la paraula )
PREFIXOS ( si van davant de la paraula) i INFIXOS ( si van enmig del
lexema i un sufix )
La derivaci pot produir canvis en la forma inicial del lexema d'acord amb
les normes ortogrfiques de la llengua. Per exemple : groc / grogussim o
tranquil / tranquillitat...
3

 Derivaci amb SUFIXOS:

. s la forma de derivaci que dna ms nombre de mots.
. Sempre sn tnics i , per tant, desplacen la vocal forta del mot original .
Ex petit-petit
. Poden fer variar de categoria gramatical el mot originari : Nom
adjectiu / Nom verb , etc. o, simplement, poden formar mots de la
mateixa categoria gramatical que el primitiu.
. N'hi moltssims i cada un d'aquests implica un mats semntic ( del
significat) diferent.
. Alguns dels ms importants sn:
per fer diminutius

-et, -eta, -ol, -ola, -, -ona, -,

-ina
per fer augmentatius
-s, -assa, -arro, - arra
sentit pejoratiu
-s, -ussa, -ot, -ota
per a noms d'ofici
- er, -era
per a noms d'establiments
-eria
per a llocs i conjunts de coses -al, -all, rium, - at, -or, -er,
-era, -ia, -tori, -ria, -ar, -eda,
-et, -osa

petitet, petiteta, rierol, rajol...

homens, donassa...
gentussa, noiot...
flequer, pastissera...
carnisseria, pastisseria...
sorral, amagatall, aqurium,
comtat, menjador, galliner,
rectoria, consultori, boscria,
campanar, pineda, olivet,
avetosa...

Derivaci amb PREFIXOS

. El nombre de mots que s'obtenen no s tan gran com en el cas dels
sufixos.
. Solen provenir d'una preposici o d'un adverbi i se n'han mantingut
molts del llat i del grec.
. S'uneixen directament al lexema, sense guionet, amb excepci del no
quan el lexema s un substantiu - no-violncia - i no pas, en canvi, quan
es tracta d'un adjectiu -no violent- que s'escriu per separat. (Cal recordar
les excepcions de les expressions no-res i del llatinisme ex-libris.
. Els prefixos a- i en-, anteposats a alguns verbs comporten canvis
importants de significat (no s el mateix nomenar que anomenar...) . De
vegades tant a- com en- comporten el mateix valor semntic (emmagriramagrir) i altres vegades no aporta canvi (murallar- emmurallar) .
LLISTAT DE PREFIXOS AMB EL SEU SIGNIFICAT

prefix significat

exemple

adiversos
ante-/a davant de
vantanti- contrari

anormal, amoral
avantpassat
antepenltim
anticicl

intrajuxtamacromal-

dintre de

intravenosa

al costat de
gran

juxtaposades
macroeconomia

sentit negatiu

malgastar
4

arxiauto-

superior
fet per un
mateix
ben- positiu
bes-bis- duplicat
bicircum- al voltant de
co-

amb
companyia
contra- oposici
des- treure
dis- oposici
enverbs diversos
(em-)
entre- al mig de
estreure
excap enfora
exantic
extra- fora de
fora- que
sobrepassa
hper- ms que molt
hipo-

menys que
poc
in-, im- negatiu
infra- per sota de
inter- al mig de o
entre
sotaper sota de
sos-,sosot-,sub
sots,

transtrasultravice-,
vi-

arxiduc
autoretrat

prefix
menys

significat
prdua de valor

exemple
menysprear

benvolgut
bianual

micromig-

petit
per la meitat

microprocessador
migdiada

circumvallaci

no-

negaci

nounat,
neoliberal
no-violncia

contraindicacions
deslligar
disconformitat
encerclar

panparaperpost-

tot
quasi
intensitat
desprs

panteisme
paramilitar
perdurable
postoperatori

entresl
espolsar
extreure, excloure
exministre
extracomunitari
forassenyat

prepropropprotopseudoquasi-

abans
en lloc de
proximitat
primer
fals o quasi
gaireb

preoperatori
pronom
proppassat
prototipus
pseudoderivat
quasiperfecci

coeducaci

neo-,nou- nou, recent

hipermercat

rere-

hipotensi

retro-

incmode, indigest
infravaloraci
interdental
interdepartamental
subsl

semisobre-,
super-,
supra-

a travs de

transatlntic

ms enll
per comptes
de

ultramar
vicedirector

posterioritat o al rerefons
darrere
cap enrere
retrovisor
la meitat
per sobre de

semicorxera
superhome

. Tamb, en aquest apartat en qu parlem dels prefixos, caldr aprendre

un altre aspecte important. Per a les paraules tcniques, sobretot pel que
fa al mn de les cincies i de la tecnologia, s molt fcil trobar mots
formats per afixos ( tant prefixos, com sufixos, com alguns infixos) que
5

sn radicals grecs o llatins. (Alguns ja han sortit en les columnes

anteriors...) A continuaci teniu una llista que cal aprendre...
PRINCIPALS RADICALS GRECS
RADICA
L

SIGNIFICAT

EXEMPLE

-crata

dominador, que
mana

crata

cronodemo-dox
ecoepiescleroestomatetimofagofil(o)-

temps
poble
opini
casa
a sobre
dur
boca
origen
menjar
amic, amant de,
inters per
por o aversi

cronmetre
democrcia
ortodox
economia
epidermis
esclerosi
estomatleg
etimologia
fagocits
filologia

veu
llum
estmac
dia
mig
sang
fetge
aigua
son
gran
fong

fonologia
fotografia
gastritis
hemeroteca
hemicicle
hemorrgia
hepatitis
hidrogen
hipnosi
macroeconomia
micologia

foc
ciutat

pirman
metrpoli

a-, anaero-agog
-algia
alloamfianaandroanemo-arca/arquia
arqueo-

no
aire
conductor
dolor
altre
amb dos
contra
home
vent
cap, que mana
antic

afonia
aerodinmic
pedagog
neurlgia
allomorf
amfibi
anacronisme
andrgens
anemmetre
monarca,
monarquia
arqueologia

astroatmoautobioblasto-bol
-cacocallicardio
clorocosmo-

estel
vapor
un mateix
vida
germen
llanador
lleig
bell, bonic
cor
verd
mn

astronomia
atmosfera
autombil
biosfera
blastcit
discbol
cacofonia
calligrafia
cardiograma
clorofilla
cosmopolita

micromnemo
necronefrneur(o)
odontoftalmo
ornitoosteopale(o)pato-

petit
memria

micrfon
menmotcniques

mort
rony
nervis
dent
ull

necrolgica
nefritis
neurosi
odontologia
oftalmleg

rin(o)-tafi
-teca
-terpia
termo-

nas
tomba
dipsit
tractament
calor

rinoceront
epitafi
biblioteca
hidroterpia
termmetre

ocell
os
antic
malaltia

ornitologia
osteoporosi
paleontologia
patologia

toxicoxenozoo-

ver
estranger
animal

toxicologia
xenfob
zoologia

-fob /
-fbia
fonofotogastrohemerohemihemohepathidrohipnomacromicopiro-poli

claustrofbia

PRINCIPALS RADICALS LLATINS

6

RADICA
L

abadagrialtiambiaqeaudioauriavibucocarnicurvidedentiequifoli-forme
-frici
-fug
-fructi
-grad
-intro

SIGNIFICAT
allunyament
cap a , junt a
camp
alt
tots dos
aigua
escoltar
or
ocell
boca
carn
corb
separar
dent
igual
fulla
de forma
que frega
que s'escapa
fruit
que camina
cap endins

EXEMPLE
abdicar
addicci
agricultura
altmetre
ambidestre
aqeducte
audiometria
aurfer
avicultura
bucofaringi
carnvor
curvilini
depilar
dentista
equilter
foliforme
deformat
dentifrici
hidrfug
fructfer
platgrad
introvertit

-jecc-ject-

llanament o
enviament

injecci

lact(i)latilegilongimanumini-mbil
multioculomniovipedipenpisciprimoproradiorectiretrosimili-vor

llet
extens
llei
llarg
m
petit
que es mou
molts
ull
tot
ou
peu
quasi
peix
el primer
endavant
raig
recta
endarrere
semblant
que menja

lctics
latifundi
legislaci
longitudinal
manuscrit
minifundi
autombil
multiculturalitat
oculista
ominipotent
ovpara
pediforme
pennsula
piscifactoria
primognit
projectar
radiologia
rectilini
retroprojector
similitud
herbvor

Derivaci amb INFIXOS:

. Els infixos sn elements que s'interposen entre el lexema i el sufix .
. Normalment no tenen valor semntic.
. De vegades indiquen diferncies: ferrer - ferreter
. Tamb poden anomenar-se : sufixos de relaci
. Alguns exemples:
-EG- afamegat
-IC- portic
-UC- menjucar
-AN- juganer
-ASS- allargassat
UN FET IMPORTANT QUE CAL TENIR EN COMPTE: ELS PSEUDODERIVATS
La part ms gran del lxic de la nostra llengua est formada pels mots que
podem anomenar patrimonials, hereditaris o patrimonials, que sn els que
s'han anat formant a partir d'un procs d'evoluci des de les formes
inicials (normalment del llat) fins ara.
7

Per quan es deriva un mot nou i es fa partint del mot originari del llat, la
paraula resultant no pot considerar-se un derivat i l'anomenem
PSEUDODERIVAT, s a dir sn falsos derivats que procedeixen directament
del llat i, per tant, no han passat per l'evoluci fontica de les altres
paraules. Generalment formen part de la llengua culta, per no sempre.
Amb aquest procediment s'expliquen diferncies ortogrfiques que de
vegades sorprenen.
Per exemple:
JOVE ( llat: iuvenes) derivats: joventut pseudoderivat juvenil
LLAVI (llat: labrum) derivats: llaviejar pseudoderivat labial

2.3. La composici:
- s una altra manera de crear paraules. Dues o ms paraules amb sentit
propi en formen una altra.
- s diferent de la derivaci perqu aqu s'ajunten dos lexemes i cada una
de les parts pot funcionar per separat.
- Hi ha mots compostos que resulten de la suma de paraules (sense cap
canvi) celobert, i d'altres que han de modificar l'estructura
terratrmol (tremolor de la terra) .
En aquest apartat ens convindr aprendre l's del guionet en catal, ja
que s'utilitza en alguns casos que cal conixer:
Sescriuen amb guionet:

Els numerals compostos, per a separar desenes dunitats i unitats de centenes: vint-i-nou,
seixanta-dos, trenta-tresena, quatre-cents, set-centes.

Els mots compostos que comencen amb el nom dun punt cardinal: sud-americana, nordoest, nord-afric, Sud-frica.

Els compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu-xiu, non-non, a corre-cuita.

Els compostos que sn manlleus no adaptats: ex-libris, dalai-lama, agnus-dei.

Els compostos la primera part dels quals porta accent: m-llarg, pl-curt, pl-ras, ms-dient.

Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comena en r, s o x i
els que presentarien dificultat de lectura si anessin junts: cara-rod, para-xocs, poca-solta,
pit-roig, Mont-roig, costa-riqueny. No entren aqu els compostos a la manera culta (forma
prefixada acabada en -o o -i), que van junts: grecorom, audiovisual, indoxins.

Un grupet daltres mots: abans-dahir, adu-siau, dell-ahir, qui-sap-lo, desps-ahir.

Els derivats amb el prefix no- quan el segon element s un substantiu: no-belligerncia,
no-violncia.

Sescriuen junts:

La resta de compostos: coliflor, collverd, pocatraa.

Tots els derivats formats amb prefixos, tnics o tons, llevat del prefix no- del punt
anterior: arximilionari, precristi, plusvlua, pseudoprofeta, vicerector.

2.4. Neologismes
Com que les necessitats de paraules en una llengua, augmenten dia a dia
( amb nous coneixements, nous invents, etc.) moltes vegades cal inventar
nous mots. D'aquestes unitats lxiques noves ( sigui per la forma, sigui
pel significat) en direm NEOLOGISMES.
Un neologisme podria ser , per exemple, rentaplats com trveling
( desplaament d'una cmera amb un suport mbil) . Per tant es creen
neologismes mitjanant la composici, utilitzant mots grec o llatins (s el
cas de televisi - teleo = lluny / vdeo = veure) o b incorporant
MANLLEUS ( paraules manllevades d'una altra llengua -sovint de l'angls- i
adoptades pel catal) .
EL TERMCAT s un organisme creat per la Generalitat de Catalunya i
l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1985. La seva feina s promoure la
recerca terminolgica i determinar els criteris lingstics per anar
incorporant noves paraules a la llengua davant de l'aparici de necessitats
tamb noves. El TERMCAT aprova, sempre que s possible, una paraula
genuna (prpia del catal) per substituir una forma manllevada ( correu
electrnic per comptes d'email) . En el cas d'un manlleu molt arrelat,
aquest es mant com a forma secundria , per vlida, si se'n crea un de
genu ( cas de software que ara compta amb la paraula programari que
s genuna). Quan no hi ha consens o no hi ha ms remei, s'incorpora el
manlleu a la grafia catalana ( scanner escnner / bodi bodi / etc.)

10