Interferncies gramaticals del castell sobre el catal

De Viquipdia
L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil. (Collaboreu-hi!
(//ca.wikipedia.org/w/index.php?
title=Interfer%C3%A8ncies_gramaticals_del_castell%C3%A0_sobre_el_catal%C3%A0&action=edit)
)
canviar la primera persona del plural per frases impersonals

A causa del contacte entre llenges (especialment amb el castell), als territoris on Lingstica catalana
es parla catal es donen interferncies gramaticals desviacions de la llengua Dialectes [mostra]

considerada normativa a tots els nivells de la llengua, des del ms colloquial fins al Gramtica [mostra]
nivell de la suposada llengua estndard dels mitjans de comunicaci, i fins i tot a la
Literatura [mostra]
llengua literria d'autors considerats solvents que posen els seus gustos personals per
davant de la norma fabriana. Lingistes [mostra]

Institucions [mostra]
En alguns sectors de la societat catalana existeix una voluntat d'acostament o
d'anivellament entre les formes prpies del catal i les del castell, en detriment de Portal del Catal
les particularitats del primer. El model de catal fruit d'aquest desig d'assimilaci ha
estat anomenat "catal light" o "catanyol". El catal correcte, normatiu, ha estat al
seu torn titllat molt sovint de "catal heavy" pels defensors de la primera
postura.

Si b s cert que tota tendncia a l'exageraci i al pedantisme hauria de ser

bandejada d'un sistema eficient de comunicaci en catal s'ha fet un s de
vegades abusiu del neologisme i de l'arcaisme, el que no s'hauria de permetre
s l'anorreament i la diluci d'un sistema lingstic per assimilaci a un altre
sistema que li s ali. El catal forma part d'un continu de llenges
denominades romniques (Romnia o Llatinitat), si noms es considera referent
i comparant de la llengua catalana el castell s'ignora voluntriament una
histria que va dell, en el temps, de les actuals fronteres poltiques i fent aix
s'obra contra la natura mateixa de la llengua catalana.

A continuaci s'enumeren algunes de les interferncies gramaticals ms

habituals.

Taula de continguts Publicaci en valenci del 1820.

1 Sintaxi
1.1 No caiguda de preposici o canvi de preposici quan
caldria
1.2 s extensiu de la preposici "a" davant els objectes directes
de persona
1.3 Confusi entre els pronoms relatius i les oracions
subordinades completives
1.4 Eliminaci de negacions
1.5 "Cap", "mai", "ning" i "res"
2 Ortografia
3 Fontica
4 Morfologia
4.1 Canvis de conjugaci verbal
4.2 Preposicions i conjuncions
 4.2 Preposicions i conjuncions
4.3 Prefixos i sufixos
4.4 Pronoms febles
4.5 Articles
5 Lxic
5.1 Lxic castell substitutori
5.2 Canvis semntics
5.3 Eliminaci de vocabulari caracterstic del catal
5.4 Locucions
6 Vegeu tamb
7 Bibliografia

Sintaxi
No caiguda de preposici o canvi de preposici quan caldria

En catal no s'admet el contacte entre una preposici i la conjunci completiva "que". Per aix no es pot dir "em
refereixo a que" ans s'ha de dir "em refereixo que" o millor "em refereixo al fet que". Igualment no s'ha de dir "tinc
esperana de que vingui" o per confusi amb el relatiu "tinc esperana de qu vingui" sin "tinc esperana que
vingui". Tampoc no s'ha de dir "es basa en que" sin "es basa en el fet que" o "es basa en la idea que". Tampoc
"confio en que vindr" sin "confio que vindr".

Com veiem, les preposicions "a", "de", "amb" i "en" o b cauen obligatriament davant la conjunci "que" o b cal
inserir un element entre la preposici i la conjunci "fet", "idea", "tesi". Construccions com "la idea de que",
"l'esperana de que", "per tal de que", sn igualment errnies.

La preposici "en" no es considera acceptable davant un infinitiu sempre que no sigui una construcci temporal del
tipus "en arribar, jo ja hi era", per aix s'ha de canviar: "insisteixen en la seva innocncia" (en + sintagma nominal),
"insisteixen que sn innocents" (caiguda de preposici davant "que" completiu), o "insisteixen a dir que sn innocents"
(canvi de preposici davant l'infinitiu).

s extensiu de la preposici "a" davant els objectes directes de persona

La preposici "a" davant objecte directe de persona noms s'utilitza davant quantificadors com "tots", "ning", mai
davant la resta de construccions. Aix diem "aix afecta a tothom" per no pas "aix afecta al trnsit aeri" sin "aix
afecta el trnsit aeri". Cal no confondre el complement directe amb l'indirecte, tal com succeeix en castell. "Afectar",
"concernir", etc. regeixen objecte directe i per tant no porten "a".

Confusi entre els pronoms relatius i les oracions subordinades completives

Quan alg escriu, per exemple, "parlava de qu aquella situaci no li agradava" comet dues errades. Primer no fa caure
la preposici davant el "que", segon, confon un "que" completiu amb un pronom relatiu. Com distingir un "que"
completiu d'un "que" relatiu? Noms cal substituir el "que" en qesti per un "qual"; si sona b s relatiu, si no sona, s
que es tracta d'una completiva: "Parla del qual aquella situaci no li agradava". No fa sentit, es tracta doncs d'un "que"
completiu.

Eliminaci de negacions

Desaparici de l'adverbi "no" quan apareix abans a l'interior de la frase un adverbi negatiu, exactament com en castell.
Per exemple "Mai vindr" en lloc de "mai no vindr".

"Cap", "mai", "ning" i "res"

Aquest adverbi i pronoms ja no s'utilitzen en frases condicionals i interrogatives en el sentit de les seves formes
Aquest adverbi i pronoms ja no s'utilitzen en frases condicionals i interrogatives en el sentit de les seves formes
afirmatives, s a dir, d'"algun cop", d'"alg" i d'"alguna cosa" o "quelcom". "Ha vingut alg avui?" en comptes del
catal "que ha vingut ning avui?". "Si mai vns fes-m'ho saber". "Vols que et dugui res?".

Ortografia
Es produeixen errades ortogrfiques per calc del castell:

"expoliar" en comptes d'"espoliar"

"extendre" en comptes d'"estendre" cf. tamb "extens" i "extensi"
"extranger" i "extrany" en comptes d'"estranger" i "estrany"
"recomenat" per "recomanat"

Fontica
Els canvis fontics observats sn els propis de l'adaptaci de la llengua als modes articulatoris del castell, en concret:

Ensordiment de sibilants: [s] per [z], [ts] per [dz], [t] per [d], [j] o [t] per []. Per ex.: "cassol" en comptes de
"casol", "metxa" per "metge". I, al costat, possibles confusions fruit d'hipercorrecci catalana: "discusi" en lloc
de "discussi".
Neutralitzaci de la lateral palatal: [j] per //.
Absncia de lateral velaritzada [], fins i tot en coda sillbica.
Neutralitzaci de totes les nasals (/m/, /n/, // i //) en coda sillbica, que es pronuncien [n], o fins i tot [] en
posici final.
Neutralitzaci de les vocals tniques obertes amb les homorgniques tancades: [e] per //, [o] per //.
Neutralitzaci de la vocal neutra tona [] amb la vocal tensa [a].

La pobresa fontica del catanyol, doncs, provoca una simplificaci del sistema fontic del catal, especialment en rees
on el castell s'ha imposat com a llengua dominant.

Morfologia
Canvis de conjugaci verbal

"abastir" en comptes d'"abastar".

"aclarar" en comptes d'"aclarir".
"reflexar" en comptes de "reflectir".
"corroure" en comptes de "corroir".
"combatir" en comptes de "combatre".
"debatir" en comptes de "debatre".

Preposicions i conjuncions

"a causa de", "per ra de" i no pas el castellanisme "degut a" (calc de l'angls 'due to'). "Degut/-da" s solament
adjectiu.
"a finals de" en comptes dels genuns "a la fi de", "a la darreria de", "al final de".
"a principis de" en comptes del genu "al comenament de, "al principi de".
"no obstant aix" o "aix no obstant" no pas "no obstant" en l'accepci de "tanmateix".
"per a" no pas "per" en tots els casos. Els parlants dels dialectes orientals tendeixen a escriure "per" en comptes
de "per a" davant els sintagmes nominals. En la llengua estndard s un s erroni i empobridor de la unitat
dialectal catalana. Davant l'infinitiu la normativa no s tan estricta i l'"a", en aquest cas, existeix la possibilitat
d'ometre'l.

"sempre que" no pas el castellanisme "sempre i quan".

 "sempre que" no pas el castellanisme "sempre i quan".
"sobre" s'usa errniament en el sentit aproximatiu de temps en comptes de "al voltant de", "pels volts de". No s
"Vindr sobre les set", s "Vindr pels volts de les set".
"tal com" no pas "tal i com".

Prefixos i sufixos

El sufix castell -ar substitueix el catal -ari. Aix es tendeixen a crear formes estranyes:

"interdisciplinar" en comptes d'"interdisciplinari".

"grip aviar" en comptes de "grip aviria".

Abs i creaci de verbs en -ejar per calc dels verbs en -ear-: "bombejar" en comptes de "bombar" "bloquejar" en
comptes de "blocar" "golejar" en lloc de "fer gols"

Pronoms febles

Elimina sistemticament els pronoms febles "en" i "hi", per calc del castell, que no en t:

"ara vaig" en comptes de "ara hi vaig" (que en certs casos cal traduir per "Vinc!")
"no tinc" en comptes de "no en tinc", "vull una gran" en comptes de "en vull una de gran"

Pronominalitzaci d'alguns verbs que en catal no sn pas pronominals, per calc del castell:

"m'he caigut" en comptes de "he caigut" (el mateix passa amb "pujar", "baixar", "callar", "venir", etc.)

Articles

Utilitza l'article neutre "lo" equivalent al castell, quan en catal normatiu no est acceptat:

"a lo millor" en comptes de "potser" o "segons com", "si molt conv"

"lo que faltava" en comptes de "el que faltava" o "noms faltava aix".
"per lo que" en comptes de "per la qual cosa" o "i per aix".

Lxic
Lxic castell substitutori

En aquest conjunt agrupem una pila de castellanismes substitutoris que no aporten cap valor semntic indispensable
que fan part de la llengua de cada dia i que se senten tothora. Es tracta d'una tria dels ms significatius. El grau de
castellanitzaci i d's de castellanismes es relaciona, val a dir, amb el nivell d'integraci a la cultura catalana de
l'emissor del missatge:

"abarcar" en lloc d'"abraar" i "abastar", "aforament d'una sala" en comptes de "capacitat d'una sala", "agobiar" en
lloc d'"angoixar" o "atabalar" o "aclaparar", "averiguar" en comptes de "fer per saber com", "esbrinar" o "escatir",
"bulto" en comptes de "bony", "cabrejar" en lloc d'"emprenyar", "caradura" en comptes de "penques",
"cuentacuentos" en comptes de "rondallaire", "currar" en lloc d'"escarrassar-se", "despilfarrar" en lloc de "balafiar" o
"dilapidar" o "malgastar", "despotricar" en comptes de "malparlar", "disfrutar" en comptes de "gaudir" o "fruir",
"donar-se compte" en lloc d'"adonar-se", "donar temps" en lloc de "tenir temps", "donat que" en comptes d'"ats que",
"escaquejar-se" en lloc de "fugir d'estudi", "event" o "aconteixement" en comptes d'"esdeveniment", "fallo" en
comptes de "fallada", "fastidiar" en comptes de "fer la guitza", "fmer", "fer-se amb" en lloc d'"aconseguir",
"hombrera" en comptes de "musclera", "impactant" en lloc de "colpidor" o "punyent", "inalmbric" en comptes de
"sense fil", "insertar" en comptes d'"inserir", "medi" en comptes de "mitj" (=instrument), "medir" en lloc de
"mesurar", "peat" en comptes de "pedestre" (proposta de Joan Coromines que condamna l's de 'vianant' perqu
noms vol dir : passant)"peatonal" en lloc de "pedestre, de vianants", "per a qu" en comptes de "perqu" en
oracions finals, "per suposat" en lloc de "naturalment", "portar temps" en lloc de "fer temps", "reaci" en lloc de
oracions finals, "per suposat" en lloc de "naturalment", "portar temps" en lloc de "fer temps", "reaci" en lloc de
"refractari" o "renitent", "recapacitar" en comptes de "repensar", "solapar-se" en lloc d'"encavalcar-se" o "encobrir-
se" (angl. "overlap", fr. "chevaucher"), "tamany" en comptes de "mida", "suggerent" en lloc de "suggestiu" o
"suggeridor", "tenir que" en comptes d'"haver de", "tuerca" en lloc de "femella", etc.

Canvis semntics

L'adjectiu "propi" adopta innecessriament el significat d'identitat del castell "propio" i aix es diu: "el propi
Josep va dir que no hi volia anar" en comptes del simple i correcte "El Josep mateix va dir que no hi volia anar".
L'adjectiu "varis" adquireix el significat de "diversos" a ms de tenir el sentit original catal "de moltes menes".
La conjunci "doncs" amb valor causal (en catal noms pot ser consecutiva) per calc de la conjunci castellana
"pues", que en castell pot fer les dues funcions. "No ho faig doncs no m'agrada" en comptes de "no ho faig, ja
que no m'agrada".

Eliminaci de vocabulari caracterstic del catal

Quan el catal t una forma lxica de qu el castell est desprovet ben sovint aquesta se suprimeix o b es fa servir
poc (fins i tot en l'escrit i sobretot quan es fan traduccions literals):

Per exemple, observem simplificacions notables com ara:

emprovar (roba), tastar (menjar), provar (mirar de, intentar, assajar) > provar (cast. probar)
adonar-se, parar esment, advertir > "donar-se compte" (cast. darse cuenta)
adobar, agenar, arranjar, endrear, engiponar, ordenar, reparar etc. > arreglar (cast. arreglar)
menjar, menja, menjada, pat, dinar > menjar (cast. comida)
atapeir, estrnyer, serrar, prmer, pitjar > apretar (castellanisme)
esquer, ham > ham (cast. anzuelo)

Locucions

El nombre de locucions que es tradueixen literalment s immens. Trobem que s, a travs d'aquestes construccions, que
es produeix el desgast ms greu de la llengua. Per ex.:

"Anar a ms" (cast. "ir a ms") : Anar ms lluny, progressar

"Brindar una oportunitat" (en comptes del simple i catal "donar una oportunitat").
"Donar un pet" (cast. "dar un beso") en comptes de "fer un pet".
"Fer la pilota" (que en catal es diria "fer la rosca")
"Fer-se el suec" (en comptes dels tradicionals "fer el longuis" o "fer l'orni"). En catal l's del pronom se en
aquest tipus d'expressions no s genu (ex.: *"fer-se el sord" - "fer el sord").
"Fet i dret" (cast. "hecho y derecho") en comptes de "de cap a peus".

Moltes locucions genunament catalanes estan caient en dess, mentre que, per desconeixement, es generalitzen
traduccions literals del castell. Aquest fenomen s especialment notori entre els locutors esportius que a ms trufen el
seu parlar de clixs.

Vegeu tamb
Caracterstiques lingstiques del castell parlat per catalanfons

Bibliografia
Alexandre V. "TV3 a traci", Proa, Barcelona, 2006.
Pazos, M.-Ll. "L'amenaa del catal light", edicions La Busca, Llengua, Castellterol, 2007.

Pey S. Diccionari de Sinnims i Antnims, editorial Teide, Barcelona, 1986. Inclou una llista comprensiva de
 Pey S. Diccionari de Sinnims i Antnims, editorial Teide, Barcelona, 1986. Inclou una llista comprensiva de
castellanismes.
Torras i Rodergas J. Diccionari castell catal i Diccionari catal castell d'Enciclopdia Catalana, Barcelona,
1987.

Obtingut de http://ca.wikipedia.org/w/index.php?
title=Interfer%C3%A8ncies_gramaticals_del_castell%C3%A0_sobre_el_catal%C3%A0&oldid=8228692
Categories: Gramtica del catal Bilingisme Catal i altres llenges

Darrera modificaci de la pgina: 27 set 2011 a les 12:25.

El text est disponible sota la Llicncia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden
aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d's per a ms informaci. Wikipedia (Viquipdia) s una
marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.