4.4.

L’època de Ciceró

6. Enciclopedisme

Marc Terenci Varró (Reate, 116 – Roma, 27 aC)

I. Vida

Intensa activitat política i prolífica activitat literària.

Formació:

1. Gramàtica: Luci Eli Estiló.

2. Filosofia: Antíoc d’Ascaló de l’Acadèmia.

Seguidor de Pompeu, després protegit per Cèsar.

Proscrit per Marc Antoni, però s’escapa i dedica els últims anys de vida a l’escriptura.

II. Obra

Més de 70 obres formades per més de 600 llibres: escrits jurídics, retòrics, filosòfics,
gramaticals, enciclopèdics, històrics...

1. De lingua latina
2. Res rusticae
3. Disciplinae: enciclopèdia de les arts liberals, formada per 9 llibres
4. De imaginibus / Hebdomades: biografies en 15 llibres
5. Antiquitates rerum humanarum et divinarum
6. De gente populi romani: obra històrica on presenta els orígens del poble romà.
7. De vita populi romani: obra històrica on tracta l’evolució cultural del poble romà.
8. Annales: cronologia del poble romà.
9. Logistorici: petits tractats filosòfics sobre temes concrets.
10. Saturae Menippeae: 150 llibres de sàtires seguint el model del filòsof cínic Menip de
Gàdara (s. III aC).
11. De philosophia
12. De principiis numerorum: obra filosòfica en 9 llibres on parla de la doctrina pitagòrica.
13. De comoediis Plautinis: defineix les autèntiques comèdies de Plaute en 21.
14. De poetis
15. Obres retòriques i jurídiques

A banda de petits fragments o referències, conservem:

1. De lingua latina: 6 llibres

2. Res rusticae: 3 llibres
3. Saturae Menippeae: 1 volum

a. De lingua latina

25 llibres, dedicats a Ciceró.

Constava de dues parts diferenciades:

 1. Part pràctica: dedicada a l’etimologia
2. Part teòrica: debat sobre la formació de la llengua a partir de l’analogia o l’anomalia.

Divisió:

▪ I-VII: els orígens i l’etimologia

▪ VIII-XIII: les declinacions
▪ XIV-XXV: la sintaxi

Llibres conservats: del V al X.

b. Res rusticae

Única obra pervinguda sencera: 3 llibres en forma de diàleg.

Manual didàctic on exposa la manera de gestionar les propietats agrícoles.

Divisió:

1. L’agricultura.
2. La cria de bestiar.
3. La cria d’animals petits.

Model: Cató el Vell, De agri cultura.

c. Antiquitates rerum humanarum et divinarum

41 llibres sobre les coses del món i la cultura, ordenats per temes.

Contingut conegut a partir de Sant Agustí, De ciuitate Dei.

Divisió en 2 grans grups amb diferents subgrups:

1. 25 llibres dedicats a les res humanae:

a. 1 llibre introductori de totes les res humanae.
b. de hominibus (2-7)
c. de locis (8-13)
d. de temporibus (14-19)
e. de rebus (20-25)
2. 16 llibres per tractar les qüestions divines o res diuinae, dedicats a Cèsar pontífex
màxim
a. 26: llibre introductori que tracta les qüestions generals
b. sobre els sacerdots (27-29)
c. sobre els llocs de culte (30-32)
d. sobre les festivitats (33-35)
e. sobre els rituals (36-38)
f. sobre les divinitats (39-41)

III. Estil i llengua

Finalitat: recollir i exposar tota la cultura romana.

Font per a tots els escriptors llatins posteriors i també els cristians.
Sistematitza tot el saber de l’Antiguitat: model per l’Edat Mitjana.

-Etimologies que poden ser més o menys fantasioses:

De lingua latina, 5.20

XX. Ferarum vocabula item partim peregrina, ut panthera, leo: utraque Graeca, a quo etiam et rete
quoddam panther et leaena et muliercula Pantheris et Leaena. Tigris qui est ut leo varius, qui vivus capi
adhuc non potuit, vocabulum e lingua Armenia: nam ibi et sagitta et quod vehementissimum flumen
dicitur Tigris. Ursi Lucana origo vel, unde illi, nostri ab ipsius voce. Camelus suo nomine Syriaco in
Latium venit, ut Alexandrea camelopardalis nuper adducta, quod erat figura ut camelus, maculis ut
panthera.

Apri ab eo quod in locis asperis, nisi a Graecis quod hi kaproi. Caprea a similitudine quadam caprae.
Cervi, quod magna cornua gerunt, gervi, G in C mutavit ut in multis. Lepus, quod Siculi, ut Aeolis
quidam Graeci, dicunt leporin: a Roma quod orti Siculi, ut annales veteres nostri dicunt, fortasse hinc
illuc tulerunt et hic reliquerunt id nomen. Volpes, ut Aelius dicebat, quod volat pedibus.

Els noms dels animals són en part estrangers, com ara «pantera» o «lleó»; ambdós són
mots grecs, com ho són també els d’un tipus de xarxa: panter i lena, i a més els noms femenins
Panteris i Leena (Lleona). El «tigre», que és una varietat de lleó, com que fins ara no s’ha pogut
capturar viu, rep el nom de la llengua armènia, car allà es dóna aquest nom a la fletxa i també al
vigorós riu Tigris. «Ós» té un origen lucà, o potser nosaltres hem fet derivar el nom, tal com fan
els lucans, del so que emet l’animal. «Camell» arribà al Laci amb el seu nom siri, de la mateixa
manera que «camelopardal» (girafa) arribà d’Alexandria; és un nom important recentment,
perquè és un animal amb forma de camell però amb taques, com la pantera.

Els senglars (apres) es diuen així perquè provenen de llocs aspres, o potser el nom de
dels grecs, que en diuen káproi. Els cabirols es diuen així per la seva similitud amb les cabres.
Els cérvols, que porten unes grans banyes, es deien originàriament «gèrvols», però la G es va
canviar per una C, com en molts altres casos. El mot «llebre» prové dels sicilians, que diuen,
com fan alguns grecs eolis, léporin. Com que els sicilians són oriünds de Roma, tal com diuen
els nostres antics annals, potser van emportar-se el nom, però al mateix temps el van deixar
aquí. La guineu (uulpes), tal com deia Eli, es diu així perquè vola amb els peus.

(trad. Alejandra Guzmán, Barcelona, UB Edicions, 2017)