TEMA 0. LITERATURA UNIVERSAL.

Introducció i

aspectes bàsics.

1. Què és la literatura?

La literatura és una de les Belles Arts i una de les més antigues formes

d’expressió artística, caracteritzada, segons el Diccionari de la Real Acadèmia

Espanyola, per l’ ”expressió verbal”. És a dir, aconsegueix els seus objectius

estètics mitjançant la paraula, tant oralment com majoritària escrita.

Tanmateix, mai resulta fàcil justificar què és literatura i què no ho és, ja que es

tracta d’un concepte construït històricament (és a dir, que s’escrigué literatura

molt abans que la mateixa idea de literatura existirà). Així, fou revisat i redefinit

en nombroses ocasions al llarg del temps, i existeixen múltiples definicions.

Un dels trets singulars de la literatura és l’ús que fa del llenguatge, que sovint

s’anomena “llengua literària”, i que es diferencia de l’ús ordinari o quotidià. L’ús

particular del llenguatge aconsegueix la bellesa i la reflexió sobre sí mateix, no

solament mitjançant l’ús de “tropos” i figures retòriques, sinó també d’un sentit

particular del ritme i el sentit.

Amb tot, s’han de sumar també els permisos que dóna la ficció: situacions,

imatges i relats provinents de la imaginació o de la realitat, però filtrats a través

de la subjectivitat.

La literatura és un camp d’estudi en sí mateix: serveix d’objecte d’estudi a la

teoria literària i a la crítica literària, així com a la filologia i la història de la

literatura. D’altra banda, podem parlar també de literatura en un sentit no

vinculat amb l’art, sinó referit a un conjunt organitzat de coneixements i textos

al voltant d’un tema: “literatura mèdica” o “literatura tècnica”, per exemple.

2. Característiques de la literatura.

La literatura, en general, es caracteritza per:

- Consisteix en l’ús del llenguatge verbal amb fins estètics, és a dir,

allunyant-ho de l’ús quotidià comunicatius, tot concentrant-se en les

seues formes.

- Utilitza eines retòriques (figures o tropos), al ritme i a la imaginació o

la fantasia per composar peces de distinta natura.

- Les distintes manifestacions literàries existents es classifiquen en

gèneres literaris. Els tres gèneres antics eren l’èpica, la tragèdia i la

lírica; mentre que els gèneres moderns són la narrativa, la dramatúrgia,

la poesia i l’assaig.

- Allò que en una època s’entén per literatura pot canviar en la següent,

tot incorporant o perdent textos al que es considera canònic. Aquesta és

la raó per la qual molts textos antics originalment com a textos científics

o religiosos, es consideren hui literatura.

- Hui en dia se la divulga i reconeix més que mai en la història, gràcies al

sorgiment d’un aparell literari-editorial massiu, i als elevats màrgens

d’alfabetització del món contemporani.

3. Història de la literatura.

La paraula literatura prové del llatí littera, terme per a “lletra”, comuna en

vocables i termes com litterator, que corresponia al mestre de les escoles,

encarregat de l’alfabetització. Tanmateix, la noció de literatura en l’antiguitat

es coneixia com a poesia o oratòria, ja que els inicis de la literatura són,

paradoxament, previs a la invenció de l’escriptura.

D’altra banda, els primers textos escrits no foren precisament literaris. És

difícil precisar quan i on sorgiren les primeres formes de literatura de la

història. Tanmateix, se sap que la primera tradició formal fou l’èpica, que

complia amb rols fundacionals i tenia no solament gestes militars, sinó

també les visions cosmològiques i religioses dels seus pobles.

En aquest sentit, la tradició literària occidental té l’inici formal en la Grècia

Clàssica, amb la transcripció dels textos èpics atribuïts a Homer (segle VIII

aC): la Ilíada i la Odissea, emmarcats en els esdeveniments de la Guerra de

Troia. Aquests textos foren probablement recitats oralment, per la qual cosa

es componien en versos. D’altra banda, inspiraren a creadors posteriors de

la mateixa tradició cultural a composar les grans tragèdies gregues: els

grans dramaturgs Esquilo, Sòfocles i Eurípides.

A la mateixa tradició pertanyen comediants com Aristòfanes i el primer

teòric de la literatura, el cèlebre alumne de Plató: Aristòtil. La seua Poètica

es el primer intent en la història d’organitzar, classificar i comprendre

metòdicament la creació literària. La importància d’aquest text és tal, que

encara hui molts dels seus termes són ús corrent en la crítica i la teoria

literàries.
La literatura grega fou després heretada pels romans, qui perpetuaren la

seua tradició estètica en més d’un sentit. Destaca l’èpica fundacional del

poeta Virgili, Eneida, on vinculava la fundació de l’Imperi Romà als

supervivents troians de la guerra.

Tanmateix, la tradició grecollatina fou rebutjada durant l’Edat Mitjana

europea, on el cristianisme imposà tant imaginari religiós com els seus

valors, així com les pròpies formes literàries. Així, la literatura cristiana

medieval se centrà en l’experiència divina, la hagiografia (vida de sants) i la

poesia mística, així com la lectura de la Bíblia i d’altres textos sacres. Un

bon exemple són les Confessions de Sant Agustí, on relata el descobriment

de Déu i la seua conversió a l’Església, a més de reflexionar sobre diferents

conceptes religiosos i filosòfics.

En el segle XV, a finals de l’Edat Mitjana i principis del Renaixement

europeu, nasqué un fet similar al que hui dia entenem com a literatura. L’art

poètic va fer seues transformacions pròpies de l’arribada de l’Humanisme i

proliferà en diferents vessants. En aquest període destaca la literatura del

Barroc (especialment a l’Estat Espanyol), el màxim representant del qual és

Miguel de Cervantes (1547-1616) amb Don Quixot de la Manxa, obra que

implicà el naixement del gènere de la “novel·la moderna”. També fou

important la literatura isabelina amb la dramatúrgia de William Shakespeare

(1564-1616), central en la tradició d’Occident fins a l’actualitat.

Des d’ençà, la literatura continuà una marxa de constant innovació i

renovació, de la mà de corrents filosòfiques que imperaren. Així, hi hagué

una literatura de la Ilustració (on predominà el Realisme), una literatura del

Romanticisme i, finalment, un posromanticisme que , a mitjan segle XIX i

principis del XX, inaugurà la literatura moderna.

Amb els canvis que incorporà el capitalisme del segle XX i la revolució

cientificotecnològica, nasqueren les avantguardes artístiques, entre les que

està la literatura com a protagonista, en una recerca constant de noves i

més lliures formes d’expressió.

La novel·la fou el gènere més visible de l’època contemporània. Així,

suposà el sorgiment de formes mixtes o transgenèriques, característiques

dels inicis de la globalització de finals del segle XX i principis del XXI.

4. Importància de la literatura.

La literatura és una de les grans formes d’expressió artística de tots els

temps, el material de treball de la qual és un dels més característics de la

humanitat: el llenguatge.

Al llarg de la basta i complexa història, la literatura no solament ha

experimentat en les seues formes expressives, sinó també s’ha fet ressò

dels canvis profunds en la cultura i la forma de pensar de l’ésser humà, tot

convertint-se en un poderós mirall de l’època.

5. Tipus de literatura.

La literatura no posseeix una classificació universal o estàndard, ja que es

classifica segons l’època de producció, o a les tècniques o recursos usats,

tot conformant així distintes “escoles” literàries que, a grans trets, podem

resumir en:
- Literatures antigues. Són aquelles que pertanyen a l’Edat Antiga,

lògicament, i bàsicament es componen de textos religiosos, èpics o de

naturalesa similar.

- Literatures clàssiques. Són aquelles que pertanyen a l’era clàssica

grecoromana, o siga, a la Grècia Antiga i a la civilització romana.

- Literatura moderna. És aquella que és pròpia de l’Edat Contemporània

(segles XIX i XX).

- Literatura avantguardista. És aquella que respon a les avantguardes

artístiques, que buscava noves i revolucionàries formes de comprendre

el fet artístic.

- Literatura mística. És aquella que respon a una cultura religiosa, i que

abraça temes religiosos o relata episodis místics. La literatura cristiana

en forma part.

- Literatura romàntica. És aquella pròpia del romanticisme, amb valors

com l’exaltació de la subjectivitat de l’artista, del món de les emocions i

de la irracionalitat.

- Literatura de ciència-ficció. És aquella en què es plantegen dilemes

propis de la societat industrial, a partir de l’exageració o extrapolació de

les possibilitats tècniques o científiques contemporànies.

- Literatura eròtica. Aquella que relata episodis suggerents o excitants

des d’un punt de vista eròtic.

- Literatura realista. Aquella on es representen ficcions que responen als

mateixos principis del món real.

- Literatura fantàstica. Aquella que s’allunya del món real i crea les

normes del seu propi univers, amb esdeveniments màgics, irreals, etc.

- Literatura oral. És aquella que és prèvia a l’escriptura, o pròpia de les

tradicions populars alienes a l’escriptura, i que es transmet oralment de

generació en generació.

6. Gèneres literaris.

Els gèneres literaris són un horitzó d’expectatives de lectura, és a dir, una

classificació prèvia dels tipus d’obres literàries que es composen i es

consumeixen, que ens diu tot abans d’obrir un llibre quin tipus de contingut

trobarem.

A més, els gèneres ofereixen als escriptors un conjunt de regles per les

quals guiar-se a l’hora de composar les seues obres. Tanmateix, els

escriptors poden arribar a trencar eixes regles, i eixa dinàmica és la que

introdueix el canvi en el concepte de literatura.

Els gèneres literaris moderns són quatre:

- Poesia: originalment escrita en versos rimats (encara que ara predomine

el vers lliure), la poesia és hui el gènere més lliure de tots, amb un únic

tret comú: la descripció subjectiva de la realitat, tot usant metàfores,

imatges i jocs de paraules.

- Narrativa: l’art de relatar, de contar una història, sobreviu hui des dels

temps més passats de la nostra història com a espècie. Aquest gènere

es caracteritza per la presència d’un narrador i comprén tres

subgèneres:

o Conte: composició narrativa breu que es pot llegir d’una sola

vegada i que avança cap al final, en un univers tant

d’esdeveniments.

o Novel·la: el gènere narratiu més híbrid i complex, que composa

peces de llargària més extensa, té més perspectives i pot

incorporar informació suplementària.

o Crònica: a cavall entre la literatura i el periodisme, aquest gènere

esmenta esdeveniments reals mitjançant tècniques narratives

pròpies de la ficció literària, i habitualment hi inclouen subgèneres

com el diari o l’epístola.

- Dramatúrgia o teatre. L’art de la composició de peces teatrals, és a dir,

textos destinats (o no) a una representació escènica, amb un escenari,

amb personatges, etc.

- Assaig: l’art de la digressió o la reflexió poètica, és un gènere modern

on un autor disserta o reflexiona sobre un tema del seu interès , tot

oferint informació i conclusions de tipus subjectiu, sense altre interès de

tractar un tema i expressar un punt de vista.