FILOSOFIA T1 - HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

1.1- Concepte de filosofia

Un saber q aborda qüestions q per la seva complexitat no poden ser estudi d'altres disciplines (sentit de
l'existència, l'origen de totes les coses...).

filosofia: desig de conèixer ("amant de la saviesa")

Naixement de la filosofia: Escola de Milet segle VI a. C

1a pregunta dels filòsofs: ser capaços d'explicar la natura, la realitat de forma racional (es neguen a acceptar
l'explicació tradicional).

Pitàgores de Samos: 1r en utilitzar el terme filòsof (paral·lelisme J.J.O.O)

Plató: "autèntica filosofia -> recerca de la veritat, bé, bellesa"

1.2. Pensament preracional

Mites: intent d'explicar el món q Personatges llegendaris: forces de la natura personificades i

ens envolta divinitzades. (antropomorfisme)

Relats imaginatius o fantàstics: explicacions no racionals pq no es

demostren.
Característiques dels mites:
Caràcter tradicional i acrític: de pares a fills i s'accepten sense criticar.

Autor desconegut i col·lectiu.

 1.2.1. Civilitzacions

Pregunta de Mahavira i Buda: Com s'han de relacionar amb les altres persones i no fer mal a
formes de vida sensibles

Pregunta dels Xinesos: Es centra més amb la relació de l'home i mantenen una ètica per evitar
confrontacions

Civilització Hel·lènica Civilització India i Xinesa

Trets comuns

Sedentàries i urbanes Agrícoles / Ramaderes / Comercials

Politeistes Oralitat -> Escriptura

Progressiva divisió del treball /

Jerarquitzades
especialització

Hegemòniques* Canviants / conflictes / crisis

Marítima Fluvial
Trets diferencials

Contacte amb altres

Aïllament relatiu
civilitzacions

Heterogeneïtat ->
Homogeneïtat -> Heterogeneïtat
Homogeneïtat

Expansió colonial Supremacia indiscutida

*Cultura hegemònica: predominant, amb una gran influència. Quan perden, els q ocupen el
territori mantenen les costums d'allà.

1.3. Del pensament mític al logos

Milet S.VI: origen Atenes: Centre filosofia (1
Magna Grècia: 2n focus
filosofia segle després)

Naixement filosofia: Abandonar un tipus d'idea, discurs, per adoptar un diferent: Tot passa per voluntat d'una persona o bé pel destí
-> S'intenta canviar per una explicació en la q no intervé cap ésser sobrenatural ni divinitat (Mentalitat q no era ben vista) -> No es
va manifestar fins al S. XIX i va ser un canvi progressiu (a l'inici la majoria de filòsofs eren creients).
És important entendre la filosofia com una forma de buscar coneixement per poder resoldre els dubtes, però tb més enllà del món
personal (existència de l'ànima, quin sentit té viure).

Racional: arguments lògics i obs. de l'experiencia.

Caràcter filosòfic: Sistemàtic: de forma constant o que englobi la realitat.

Crític: examen racional i tot coneixement pot ser rebutjat si

s'argumenten raons

DEL MITE AL LOGOS

Analogia personal: Els fenòmens es fan Analogia impersonal: Els fenòmens es fan
intel·ligibles en virtut d'una transposició mítica intel·ligibles en virtut d’una transposició lògica

Ex. Els sol és un déu que viatja cada dia pel cel en un carro de foc. Els trons són Ex. La trajectòria del sol és com una roda i els seus rajos, com els radis de la roda.
una manifestació de la ira de Zeus. El tro és el so que fan dos sacs de núvols en xocar.

Pensament Mític Pensament Racional

Antropomorfisme Naturalisme

Especulacions sobrenaturals Explicacions racionals

Tradicionalitat i oralitat Novetat i escriptura

Autoria anònima i col·lectiva Autoria personal

Ordre resultat de la voluntat divina /

Ordre resultat de principis o lleis
destí

Finalista o teleològic Causalista

Realitat imprevisible Realitat previsible, ordenada

Dogmàtic i immobilista Crític / autocrític i revisable

Incontrastable Contrastable
 DUES ACTITUDS EXISTENCIALS

Actitud Teorètica
Actitud Natural
Trencament (actitud filosòfica / científica)
(Coneixement ordinari)
(Coneixement fundat)

Superficialitat Traumàtic (Causa externa) Aprofundiment

Progressiu (Modificació activa i

Acceptació acrítica Qüestionament crític
autònoma de la pròpia actitud

Tradició Descobriment

... ...

1.4 Divisió de la filosofia

PROBLEMES I BRANQUES DE LA FILOSOFIA

El llenguatge La realitat L'acció moral

Retòrica Física Ètica

Filologia Biologia Etnologia

... ... ...

Realitat / Coneixement Ésser humà L'acció política

Filosofia de la ciència Antropologia Política

Història de la ciència Religions Sociologia

... ... ...

 3. La filosofia i les altres disciplines

FILOSOFIA I CIÈNCIA

✔: Sabers racionals i sistemàtics, mateix objecte d'estudi.

X: Distanciament amb el naixement de la ciència moderna.

FILOSOFIA I ART

S'utilitza l'art per expressar la filosofia -> forma de plantejar els problemes i convidar a l'espectador a
reflexionar-hi.

4. Sentit i necessitat de la filosofia

PRINCIPALS CRÍTIQUES A LA FILOSOFIA

Contradictorietat: diferents opinions contradictories q intenten explicar el mateix.

Inutilitat: Alguns consideren els problemes filosòfics com a passatemps sense importància / sense
rellevància

Caràcter residual: La ciencia ha madurat tant q la filosofia s'ha quedat enrere.

Hermetisme elitista: terminologia molt especialitzada i caràcter insoluble de les seves qüestions.

ACTITUDS PRÒPIAMENT FILOSÒFIQUES (després del trencament)

Incomformisme Anhel de sentit Racionalitat dialogant

Autonomia Curiositat activa Respecte recíproc

 VIGÈNCIA DELS ATRIBUTS DE L'ACTITUD FILOSÒFICA

Voluntat Problematitzadora: No acceptar la realitat tal com és i buscar si pot ser d'una altre
forma.

Voluntat Clarificadora: Buscar solucions i donar un sentit.

Voluntat Pràctica: Aplicar el saber.

Voluntat Sistemàtica: de forma constant, no anecdòtica.

Sovint és un saber de segon ordre:

Caràcter Racional: No acceptar el discurs tradicional mitològic i buscar una explicació racional.

Caràcter Indagador: Buscao la resposta pq no m'arribarà sola sense fer res.

Caràcter Radical: Pq no paro fins trobar la resposta.

Caràcter Omnicomprensiu: Combinar fonts de diferents disciplines per poder explicar tota la
realitat humana (ha de ser una explicació comprensible per a tothom.

Caràcter Crític i Autocrític: Els humans no sóm perfectes i he de ser crític amb mi mateix pq em
puc equivocar.

Textos

Michel Onfray; Antimanual de filosofia: Explica en quins motius la filosofia pot ser aburrida (ús de
terminologia complicada).
- després argumenta q aquesta terminologia pot ser necessària i q la filosofia ha de ser útil per
resoldre les qüestions q ens plantegem a la nostra vida quotidiana.

Diògens Laerci (text de Pitàgores): El text parla de l'origen dels filòsofs (que són els q als jocs
olímpics simplement assisteixen per veure q es fa i de quina manera).

Manuel Güell i Josep Muñoz; Només sé que no sé res: Parla de com Tales, malgrat tot el q va
descobrir, era criticat per practicar la filosofia, ja q els altres la criticaven per la seva inutilitat.

Immanuel Kant; Introducció, Lògica: Per ser filòsof has de fer un ús lliure i personal de la raó i no
limitar-se a copiar als altres.