EL SÍMIL DE LA LÍNIA

NIVELLS DE GRAUS DE
REALITAT CONEIXEMENT

MÓN EPISTE DUA

DUA INTEL·LIGI ME LISME
LISME BLE (SABER)
EPIS
ONTO TEMO
LÒ MÓN DOXA LÒ
GIC SENSIBLE (OPINIÓ) GIC
En un passatge del llibre VI de la República conegut com a “símil de
la línia” Plató àmplia aquestes distincions

EL SÍMIL DE LA LÍNIA
- Pues bien -dije-, observa que, como decíamos, son dos, y que
reinan, el uno en el género y región inteligibles, y el otro, en
cambio, en la visible; y no digo que en el cielo para que no creas
que juego con el vocablo. Sea como sea, ¿tienes ante ti esas dos
especies, la visible y la inteligible?
- Las tengo. (Platón. La República. Libro VI)

Una governa el BÉ
Platò parla món intel·ligible
de 2 coses
L'altra governa
el món sensible SOL

- Toma, pues, una línea que esté cortada en dos segmentos

desiguales y vuelve a cortar cada uno de los segmentos, el del
género visible y el del inteligible, siguiendo la misma proporción.
(Platón. La República. Libro VI)
 EL SÍMIL DE LA LÍNIA
NIVELES DE REALIDAD GRADOS DE CONOCIMIENTO

Idea de BÉ
Noesis
MÓN (coneixement)
Idees EPISTEME
INTEL·LIGI
(SABER)
BLE
Objectes Dianoia
matemàtics (pensament)

Objectes i
Pistis
èssers
(creença)
MÓN materials DOXA
SENSIBLE (OPINIÓ)
Ombres i Eikasía
reflexos (Imaginació)

EL SÍMIL DE LA LÍNIA

Principi
general Grau de
que es realitat i Nivell de
troba a la perfecció del coneixement
base del objecte aconseguit
símil de la de
línia coneixement
 EL SÍMIL DE LA LÍNIA
RELACIÓ AMB DIFERENTS DISCIPLINES

Idea de BÉ
Noesis DIALÈCTI
(coneixement) CA
EPISTEME Idees
(SABER)
Dianoia Objectes MATEMÀTI
(pensament) matemàtics QUES

Objectes i
Pistis CIÈNCIES
èssers
(creença) NATURALS
DOXA materials
(OPINIÓ)
Eikasía Ombres i
ART
(Imaginació) reflexos

EL SÍMIL DE LA LÍNIA
Les matemàtiques i la dialèctica són autèntiques ciències perqué
s'ocupen de l'estudi del món intel·ligible. Per aixó són les disciplines
que hauran de estudiar els futurs savis governants.

La dialèctica és la ciència suprema. És una ciència superior a les

matemàtiques per les següents raons:

1.- La dialèctica estudia les Idees, les matemàtiques estudien

els objectes matemàtics (inferiors ontològicament a les Idees).
Per tant, el grau de coneixement obtingut amb el estudi de les
matemàtiques serà inferior
 EL SÍMIL DE LA LÍNIA
2.- Encara que les matemàtiques utilitzen el raonament per a
estudiar el seu objecte, necessiten, secundar-se en imatges
sensibles (dibuixos, diagrames, etc.), en canvi la dialèctica se
serveix exclusivament del raonament abstracte

EL SÍMIL DE LA LÍNIA

3.- El matemàtic basa el seu saber en supòsits o principis hipotétics

que accepta com a vertaders sense demostrar-los (per això els
denomina Plató “hipòtesis”) i d'ells dedueix la resta dels seus
coneixements.

… quienes se ocupan de geometría, aritmética y otros estudios

similares dan por supuestos los números impares y pares, las
figuras, tres clases de ángulos y otras cosas emparentadas con
éstas y distintas en cada caso; las adoptan como hipótesis,
procediendo igual que si las conocieran, y no se creen ya en el
deber de dar ninguna explicación ni a sí mismos ni a los demás con
respecto a lo que consideran como evidente para todos, y de ahí es
de donde parten las sucesivas y consecuentes deducciones que les
llevan finalmente a aquello cuya investigación se proponían.
(Platón. La República. Libro VI)
 EL SÍMIL DE LA LÍNIA
3.- El dialèctic, en canvi, se serveix de les hipòtesis com un mitjà
per a anar escalant en la piràmide de les Idees fins a arribar al
coneixement absolut, la Idea de Bé

- Pues bien, aprende ahora que sitúo en el segundo segmento de la

región inteligible aquello a que alcanza por sí misma la razón
valiéndose del poder dialéctico y considerando las hipótesis no
como principios, sino como verdaderas hipótesis, es decir, peldaños
y trampolines que la eleven hasta lo no hipotético, hasta el
principio de todo; ... (Platón. La República. Libro VI)
… y una vez haya llegado a éste, irá pasando de una a otra de las
deducciones que de él dependen hasta que de ese modo
descienda a la conclusión sin recurrir en absoluto a nada sensible,
antes bien, usando solamente de las ideas tomadas en sí mismas,
pasando de una a otra y terminando en las ideas. (Platón. La
República. Libro VI)

EL SÍMIL DE LA LÍNIA

Dialèctica
Idea del Bé
descendent
Dialèctica
ascendent Ideas de valors
étics i estétics

Ideas d'objectes
matemàtics

Ideas de éssers
sensibles
 EL SÍMIL DE LA LÍNIA

Són escalons o trampolins a partir dels quals

Estudi de s'aconsegueixen coneixements superiors fins a
les Idees arribar al coneixement suprem

Utilitza les hipòtesis com a teories obertes a

l'anàlisi racional i al debat

HIPÓTESIS

Estudi dels Les hipòtesis són principis o axiomes que

objectes s'accepten sense discussió
matemátics
D'aquests principis el matemàtic dedueix
altres coneixements inferiors

TASQUES DE SÍNTESI I REPÀS

TASCA DE REPÀS 1: per què la dianoia es un grau de

coneixement superior a la pistis?

TASCA DE REPÀS 2: per a Plató, les ciències naturals

(Física, Química, Biologia, Geologia, etc.) són autèntiques
ciències? Per què?
 TASQUES DE SÍNTESI I REPÀS
TASCA DE REPÀS 1: per què la dianoia es un grau de
coneixement superior a la pistis?

La dianoia consisteix en la captació dels objectes

matemàtics, la pistis és la captació del objectes fisics,
materials i sensibles

Els objectes matemàtics són més reials que els

objectes materials

A major realitat de l'objecte de coneixement major grau

de coneixement s'obté. Per això la dianoia és un grau
de coneixement superior a la pistis

TASQUES DE SÍNTESI I REPÀS

TASCA DE REPÀS 2: per a Plató, les ciències naturals
(Física, Química, Biologia, Geologia, etc.) són autèntiques
ciències? Per què?

No. Les ciències naturals no són autèntiques ciències per a Plató

perquè s'ocupen de l'estudi d'objectes del món sensible. De
l'estudi del món sensible no es pot obtindre autèntica ciència,
solament opinions. Les úniques ciències autèntiques són les
matemàtiques i la dialèctica
TASQUES DE SÍNTESI I REPÀS

TASCA DE REPÀS 3: comentari de TEXT