Introducció: En la filosofia de Plató, es planteja l'existència de dues realitats: el
món sensible i el món de les idees. A més, Plató considera que el coneixement vertader es troba en el món de les idees, mentre que les percepcions sensorials poden ser enganyoses. Desenvolupament: Plató sosté que la veritat és la correspondència entre les nostres creences i la realitat objectiva. Segons ell, podem aconseguir veritats objectives a través del coneixement racional i la contemplació de les idees eternes i universals. Per a Plató, la veritat no depén de les nostres opinions individuals, sinó que existeix independentment de les nostres percepcions subjectives. No obstant això, Plató també reconeix que les nostres percepcions i experiències individuals poden influir en la nostra comprensió de la veritat. Encara que la veritat en si mateixa és objectiva, la nostra interpretació i comprensió d'ella poden ser subjectives a causa de les nostres limitacions humanes i la influència dels nostres sentits. Conclusió: En la filosofia de Plató, la veritat és la correspondència entre les nostres creences i la realitat objectiva. Encara que la veritat és objectiva en la seua existència, la nostra capacitat limitada per a conéixer-la plenament i les nostres percepcions subjectives poden influir en la nostra comprensió d'ella. Per tant, podem dir que la veritat és objectiva, però la nostra interpretació i comprensió d'ella poden ser subjectives a causa de les nostres limitacions humanes.