LA IDEA DE BÉ

Si les Idees són models de perfecció i l'autèntica realitat, la Idea de Bé representa la

màxima perfecció i el màximament real, i governa el món de les Idees, el mateix que el
sol i la llum governen el món sensible. D'acord amb la filosofia platònica la Idea de Bé
exerceix diverses funcions:

1. Funció ontològica: per a Plató com més perfecte és alguna cosa, més real és, i com
menys perfecte, menys real. D'aquí ve que la Idea de Bé –que és el màximament
perfecte- represente el màximament real. A més, ella és la causa de l'ésser, de la
perfecció i de l'existència de les altres Idees. Això es deu al fet que. Així com les coses
sensibles participen de les Idees, cada Idea participa de la perfecció de la Idea de Bé.
Per consegüent, les Idees deuen la seua perfecció, el seu ésser i la seua essència, a
aquesta Idea. I també les coses sensibles li deuen la seua existència, almenys
indirectament, perquè només existeixen perquè participen de les Idees, que, al seu torn,
deuen la seua ser a la Idea de Bé, de manera que el molt o poc que les coses sensibles
tinguen de perfectes, de bones i de reals li ho deuen a aquesta Idea.

2. Funció epistemològica: La Idea de Bé és a més la causa de la intel·ligibilitat de les

restants Idees, és a dir, la causa que puguen ser conegudes o intel.ligidas per l'ànima
humana (recordem la comparació amb el sol i la seua llum). Si les Idees són racionals i
cognoscibles per a la intel·ligència humana és justament perquè participen de la Idea de
Bé; si no fora així serien incognoscibles.

3. Funció ètica i política (funció pràctica): La Idea de Bé és també el fonament de

l'ètica i de la política. El coneixement del Bé en si és necessari per a canalitzar sàvia i
rectament la vida privada, perquè només aquell que ho haja aconseguit serà capaç de
conéixer en què consisteix el vertader ben humà al qual els homes diuen felicitat i virtut
i, ja en el món de les coses i sensibles, podrà distingir amb major claredat el que té de
bo el dolent i orientar les seues accions d'acord amb això. Així mateix, en el terreny de
la política el bon governant necessita haver conegut el Bé en si per a tindre una visió
clara del bé de l'Estat i governar conforme a això. Per això el coneixement del Bé en si
serà la meta última que perseguisca la seua educació.

4. Principi unificador: La Idea de Bé és també un principi unificador del món de les

Idees i de la totalitat del real i, en conseqüència, atorga unitat al món. Així com cada
Idea unifica una multiplicitat de coses sensibles, subsumint la pluralitat sensible en una
única Idea, la Idea de Bé unifica la pluralitat de les Idees al principi unificador suprem:
el Bé en si. D'aquesta manera, totes les formes de realitat –ja siga sensible o
intel·ligible- estan subordinades al Bé en si –i per dir-ho així- cauen baix ell.

5. Causa final i causa de l'ordre del món: La Idea de Bé és la causa final, és a dir, el
model últim al qual tendeixen o aspiren a assemblar-se totes les realitats. Així, tant el
cosmos sensible com el cosmos intel·ligible, apunten cap a la Idea de Bé, a la qual
imiten, el primer de manera imperfecta, i el segon de manera perfecta.

A més de tot això:

- La Idea de Bé no és una essència, sinó la causa de totes les essències o Idees i, per
tant, una realitat superior a les restants Idees (509b).

- El coneixement de la Idea de Bé és la meta última de la filosofia i de l'ascens dialèctic,

del qual Plató ens parlarà en el mite de la caverna, reprenent la comparació amb el sol
(514a-518b).

- El coneixement del Bé en si implica, per les raons que hem vist abans, un coneixement
global de la totalitat del real i una visió completa de l'ordre que presideix el Món de les
Idees, ordre que el món sensible còpia imperfectament i al qual el món dels assumptes
humans (la política, la societat, l'Estat, etc…) ha de tractar d'aproximar-se.

- El coneixement de la Idea de Bé sembla que és una experiència incomunicable que un

mateix ha de realitzar, la meta final d'un camí de coneixement que un mateix ha de
recórrer, sense cap possibilitat que uns altres ho facen per un. I és que la captació del Bé
en si, el mateix que la captació de qualsevol Idea, és el resultat d'una intuïció de l'ànima
(d'un coneixement immediat). El coneixement del Bé en si sembla una cosa inefable
(incomunicable), d'aquí ve que el personatge Sòcrates tinga raons en el text anterior, per
a resistir-se a parlar del Bé en si, i per això, quan es decideix a fer-ho, ho fa tirant mà
d'una analogia.