i paraula

Ser joc

MES un joc oral MES

Cada

i paraula

Ser joc

MES un joc oral MES
MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES

Cada

FELIPA FLEXAS, CATALINA QUETGLAS I MAGDA SOLANAS Il . lustracions de Pep Miquel Garau

Edició: desembre de 2007 Conselleria d’Educació i Cultura de l’edició: · Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears · Direcció General d’Innovació · Direcció General d’Ordenació, Administració i Inspecció Educativa Servei d’Enssenyament del Català Equip de suport a la Llengua del text: Felipa Flexas Vives, Catalina Quetglas Sureda i Magda Solanas i Mestre de les il·lustracions i del disseny: Pep Miquel Garau Salom del pròleg: Felip Munar i Munar Assessorament lingüístic: M. Pilar López Sastre Imprès a: amadip.esment Dipòsit legal: PM-3074-2007 ISBN: 978-84-96816-45-9

Sumari
Pròleg .......................................................................................5 Agraïments ...............................................................................9 Presentació.............................................................................11 Per què aquests jocs?............................................................12 El rol del professorat ..............................................................14 Materials didàctics que componen el llibre............................17 QUADRE RESUM DE TOTS ELS JOCS Característiques generals dels jocs .......................................19 FITXES DE TOTS ELS JOCS Canvi de lloc 1.Jo estim en secret ..............................................................26 2.La casa es crema ................................................................28 3.L’hospital .............................................................................30 4.Mudança per a tothom........................................................32 5.Una mirada..........................................................................34 6.Va de redolins......................................................................36 Concentració, atenció i memòria 7.Carusses .............................................................................40 8.De l’Havana .........................................................................42 9.Què ha desaparegut?..........................................................44 Endevinar 10.Daixonar ............................................................................48 11.De què parlam?.................................................................50 12.Detectiu, detectiu ..............................................................52 13.Endevina de què va...........................................................54 14.Passar la frontera ..............................................................56 15.Quin cartell duc? ...............................................................58 Instruccions 16.El rei mana.........................................................................62 17.El robot..............................................................................64 Paraula i gest 18.Eco a les muntanyes .........................................................68 19.La vaca sense cap taca ....................................................70 20.Mon pare és ferrer.............................................................72 21.Nas peu .............................................................................74 Passar un objecte 22.Ball rodó de la bicicleta.....................................................78

23.El regal màgic....................................................................80 24.Embarbussaments ............................................................82 25.L’anell ................................................................................84 26.Pilota encadenada ............................................................86 27.Un carro carregat .............................................................88 Preguntes i respostes 28.Això és un disbarat ...........................................................92 29.Ni sí ni no ..........................................................................94 30.Per aquí m’han demanat ...................................................96 Rítmics 31.Aquest per a mi, aquest per a tu.....................................100 32.Carabassa .......................................................................102 33.El dit del cor ....................................................................104 34.La notícia.........................................................................106 35.Les espines del peix........................................................108 36.Pau Pere..........................................................................110 37.Pedra, paper, estisores ...................................................112 38.Tam-tam ..........................................................................114 39.Timbo, timbo ...................................................................116 40.Vols que et mostri una cançó?........................................118 ANNEXOS (Targetes i documents complementaris) 1. Estratègies lingüístiques .................................................121 2. Normes de com jugar......................................................123 3. Expressions de joc ..........................................................125 4. Maneres de triar i de fer grups ........................................127 5. Cantarelles ......................................................................129 6. Penyores .........................................................................133 7. Endevinalles ....................................................................141 8. Dites i redolins.................................................................149 9. Embarbussaments ..........................................................155 10.Poemes i gloses ..............................................................161 11.Vocabulari de l’hospital ...................................................167 12.Accions............................................................................175 13.Poema: "Truita" ...............................................................187 14.Cartells amb estats d’ànim .............................................191 15.Eco a les muntanyes .......................................................193 Bibliografia ...........................................................................195 Altres recursos .....................................................................197 Fonts ....................................................................................198

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Proleg
El joc infantil és el mitjà d’expressió, instrument de coneixements, factor de socialització, regulador i compensador de l’afectivitat, un efectiu instrument de desenvolupament de les estructures del moviment; en una paraula, resulta un mitjà essencial d’organització, desenvolupament i afirmació de la personalitat. (O. Zapata) Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i també aprendre, són formes verbals que caracteritzen la part més profunda de l’ésser humà. No obstant això, darrere l’aparent simplicitat de l’acció de jugar i del joc mateix s’amaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretarne el concepte, tan universal i elàstic, tan versàtil com de múltiples significats. Després de l’homo faber, l’homo ludens, com va definir-lo J. Huizinga, segons el qual la cultura humana sorgeix del joc. Després del joc, la festa. El joc ens transporta a un espai i un temps plens d’emocions que suren en l’inconscient personal i col·lectiu i que reviuen tot just són recordades. Qui resta lleial al seu temps de jocs és capaç de refer amistats llunyanes: aquells amb qui hem compartit jocs difícilment són exclosos de la pròpia intimitat.1 I això és el que esdevé al grup d’infants quan a través del joc aprenen a compartir, a ponderar, a respectar, a dialogar, ja que saben que ningú no pot transgredir les normes establertes si vol continuar jugant. A través del joc, de la seva dimensió lúdica i didàctica, podem albirar expressions d’identitat i també multiculturals, ja que sempre es relaciona amb altres expressions de la cultura: la vida de la gent, el treball, la festa, la música i els balls, les rondalles, els mites i les creences populars... Podem extreure, de cada un dels jocs, una lògica interna que es va mantenint uniforme: la relació amb els altres, és a dir, amb qui es juga i quin tipus de relació s’hi estableix; la relació amb l’espai, on es juga, en quin tipus de medi jugam; la relació amb els estris, amb què es juga, quins instruments es fan servir, i finalment la relació amb el temps, quan es juga, durant quant de temps. I tota aquesta relació, en un marc de diversitats múltiples, es concreta en una causa omnipresent a tot arreu: afavorir la socialització dels practicants, és a dir, la seva integració harmoniosa en el món particular de valors i de les normes de la societat en qüestió. La pràctica lúdica allibera un codi comú de les normes socials del cos i realitza una eficaç enculturació dinàmica. Quan l’infant juga es lliura a l’aspecte menys tangible, més immaterial del joc, és a dir, a la dimensió lúdica, allò que constitueix la seva ànima. I aquesta dimensió queda recollida en deu indicadors, descrits per diferents autors:
1 Soler i Amigó, Joan (2005); Enciclopèdia de la cultura tradicional de Catalunya (vol. III). Barcelona. Enciclopèdia Catalana.

5

Ser joc

un oc oral MES
1. Llibertat, alliberació, acció o moviment lliure i voluntari, apetència. El joc apareix genuïnament en situacions en què els protagonistes decideixen voluntàriament jugar, sense que ningú ho imposi. 2. Alegria, divertiment, amenitat, plaer moral, satisfacció, gratificació, experiència de felicitat; el joc és una activitat generadora de plaer. 3. Espontaneïtat, impulsivitat, expressió instintiva, irracional, intuïtiva, improvisació, desafiament a la racionalitat. Qui juga actua de manera espontània i impulsiva; per això, n’hi ha prou a observar amb deteniment les respostes més espontànies d’aquell que juga per descobrir com és. A diferència d’altres escenaris de la vida quotidiana, durant el joc apareixen expressions, comportaments i maneres de fer totalment imprevistos, fins i tot irracionals. 4. Intranscendència, superfluïtat, improductivitat, inutilitat, caràcter efímer, futilitat, activitat desinteressada, gratuïtat, manca de seriositat i d’intencionalitat, sense metes ni finalitats exteriorsni materials, però finalitat en si mateix. El joc es viu en present, amb molta intensitat, però sense necessitat de plantejar-se altres fites fora del gaudi del joc, pel joc mateix, relativitzant tot el que passi i més quan es tracta de guanyar o perdre. 5. Incertesa, aventura, tensió, mutabilitat de formes, mal·leabilitat, plasticitat, fluctuació, metamorfosi. Aquest és un dels valors més valuosos del joc, ja que cada partida representa una aventura a la qual s'ha de fer front, una incògnita que cal desentrellar. Jugar és sobretot divertir-se resolent problemes, posant-se un mateix a prova. 6. Ambivalència, oscil·lació, contrast, vaivé, bipolaritat. Pel sol fet de jugar, tot d’una es produeix una immersió en una atmosfera plena de contrastos, amb accions conegudes i a la vegada inesperades, amb respostes encertades i tanmateix acompanyades d’una errada, alhora en la racionalitat i en la irracionalitat. 7. Consciència, decisió, compromís, subjectivitat impregnada de decisions i de sentit, energia sorgida d’un mateix. Qui juga ha de llegir i interpretar la situació en què es troba per poder prendre una decisió i intervenir conscientment. Això indica que el joc és un laboratori d’aprenentatges intel·ligents, de manera que la persona que juga no s’atura de resoldre problemes pensant per a ella mateixa allò que ha de fer en cada moment. 8. Ritme, harmonia, estètica, ordre, proporció i equilibri, creativitat. El joc té un ordre intern que fa que, com en una orquestra, tots els protagonistes i totes les peces encaixin amb harmonia i equilibri.
6

i paraula

Cada MES j

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

9. Caràcter fictici, simulació, abstracció, fantasia, imaginació, orientació pròpia, representació simbòlica. Quan algú es posa ajugar tot d’una s’adona que s’introdueix en unes coordenades separades de la resta d’escenaris de la vida quotidiana. 10.Seriositat, solemnitat, necessitat interior, transcendència. Si un grup de persones està jugant de debò, la pràctica del joc esdevé extraordinàriament important en la plenitud d’aquell instant, digui un grup d’infants, de joves o de persones adultes: quan es juga, sempre es viu en present i amb total seriositat. N’hi ha prou de veure com, inevitablement, algú s’enfada, i com apareixen respostes contundents quan algú altre observa que el de més enllà fa trampa o es comporta d’una manera incorrecta. Darrere l’observació gratuïta que sovint es fa amb ulls d’espectador quan es qualifica una situació de "jocs d’infants", hi ha tot un conjunt de processos que són molt importants per als qui en són protagonistes, que viuen el joc com una activitat molt seriosa.2 A través del joc s’aprèn, també, a conviure en un món farcit de referents culturals que, d’antuvi, semblen contradictoris i subjectes a la confrontació. El respecte, més enllà de qualsevol ideologia, raça, religió o formes culturals, s’imposa en qualsevol manifestació lúdica: cal cercar, a través del diàleg i del pacte, espais de col·laboració. S’evita l’agressió i la discriminació tot formant grups de joc a l’atzar. S’han de fer propostes amb prou variants per tal que es pugui atendre la diversitat de participants. Educant en el respecte i en la mediació com a via per al tractament dels conflictes. Essent sensibles davant el col·lectiu més desafavorit i vulnerable. Igarantint que tothom pugui assolir l’objectiu del joc. Quantes vegades no hem sentit: "avui no han fet res, han jugat"?, quan, precisament, darrere aquest joc hi endevinam tot un meravellós món que li dóna consistència. I el joc és una necessitat bàsica i innata en el nin. Quan juga, l’infant desenvolupa d’una manera global aspectes motrius, psicològics i sociològics: · Motrius, per la necessitat de moviment que té i per l’esforç corporal que, de vegades, li representa. · Psicològics, perquè el joc li dóna seguretat i estimula les seves funcions psíquiques, ja que: - ha d’estar atent per tal de comprendre i participar - ha de recordar i memoritzar - ha de crear i imaginar - ha d’utilitzar un llenguatge que forma part integrant del joc. · Sociològics, perquè l’ajuda a fer-se gran i a preparar-se per a la integració en el món dels adults, ja que:
2

Lavega i Burgués, Pere; ib.

7

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

- ha d’aprendre a acceptar i compartir - ha d’aprendre a discutir i confrontar idees - ha d’aprendre a relacionar-se amb els altres. És per això, també, que el joc és, sens dubte, una activitat essencial per a utilitzar una llengua de manera dinàmica i funcional. El joc mereix ser considerat com un vehicle indispensable per a l’aprenentatge de la llengua, sobretot en el marc de l’ensenyament en educació infantil i primària. Bona part dels objectius lingüístics, culturals i actitudinals fixats en els programes poden ser assolits en un context lúdic: · · · · · · · · · · · interessar-se per l’expressió i la comunicació treballar la discriminació i la reproducció fonètica reproduir cantarelles, cançons, fórmules de joc, etc. identificar i comprendre diferents senyals comunicatius: entonació, gest, onomatopeies… comprendre i realitzar ordres participar en diàlegs espontanis memoritzar lèxic elaborar i utilitzar frases curtes a l’oral i a l’escrit treballar textos de tipus instructiu i explicatius conèixer alguns elements de la cultura popular conèixer i respectar normes de convivència.

Els jocs –com ja hem esmentat– ens conviden a la comunicació, a la convivència i a la tolerància. I això és precisament el que aquest treball vol aportar en les nostres aules. Ja he comentat en altres ocasions i situacions que la comunitat educativa de les Illes Balears té la immensa sort de gaudir d’un Equip de Suport a la Llengua admirable i únic, tant per la seva professionalitat, com per la seva dedicació, pel seu amor intens envers l’educació i tots els ingredients que s’hi agombolen. I aquest treball en torna a ser una prova ben fefaent. A més a més, el projecte esmentat s’ha dut a terme en col·laboració amb el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, fet que ha comportat un enriquiment en tots els aspectes. Un grup de mestres generador de propostes, que no es conforma a romandre passiu davant els nous reptes i les transformacions que es viuen dia a dia en les nostres aules, sinó que hi posa aquelles iniciatives que poden esdevenir un bàlsam no només per a la coexistència harmoniosa, sinó també per seguir innovant i avançant en el procés educatiu, en el seu dinamisme esfereïdor i que moltes vegades, des de fora, no aconseguim copsar. Felip Munar i Munar Cap del Servei d’Ensenyament del Català

8

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Aquest recull de jocs no hauria estat possible sense la participació de totes les escoles, professorat i infants, i l’experiència de l’Equip de Suport d’Ensenyament de la Llengua. Volem donar les gràcies especialment a les escoles que han practicat els jocs, han compartit la seva experiència amb nosaltres i ens han obert les portes per enregistrar el DVD que acompanya aquest material. I també agraïm la col·laboració a l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears i al professor, tutor del projecte, Florentino Flórez. Centres, tutors i tutores, i nins i nines dels cursos que han participat en l’enregistrament: CP Inspector Dr. Comas i Camps d’Alaior Francesca Alzina Caimari Gabriel Garriga Pons Sofia Lucas Marco Albert Mayans García Miquel Munar Rodríguez Antònia Sastre Castell Cursos: 3r A, 3r C, 3r D, 5è C, 6è B i Atenció a la diversitat (2006/07) CP Jaume Fornaris i Taltavull de Son Servera Cati Cirer Varquier Llúcia Ginard Adrover Carles Guerrero Carreño Cursos: 3r C i 6è A (2005/06) CP Joan Miró de Palma Margalida Serra Cantallops Cursos: 4t A (2005/06) CP Labritja d’Eivissa Maria Marí Marí Cursos: 4t i 6è (2006/07) CP Ponent d’Inca Maria Jacoba Ximelis Bennàssar Francesca Pol Hernández Vicenç Rodríguez Jiménez-Bravo Cursos: 4t (2005/06)

9

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

CP s’Algar de Llucmajor Aina Villalonga Comas Cursos: 3r (2005/06) CP s’Auba de Cala Rajada Xesco Casacuberta Vallier Maria Llaneras Alzina Cursos: 3r A, 5è i Aula oberta (2005/06) CP Son Canals de Palma Maria Bonet Galmés Catalina Mas Vanrell Cursos: 4t i 6è (2005/06) CP Son Serra de Palma Margalida Seguí Gelabert Cursos: Atenció a la diversitat (2005/06) La Immaculada de Palma Aina Oliver Nadal Margalida Zuzama Juan Cursos: 6è (2005/06) Mestres de l’Equip de Suport que han experimentat els jocs que els hem proposat i han fet aportacions i valoracions: Catalina Castelló Massanet Anna Font Ortega Aina Llobera Miralles Neus Marí Marí Antònia Mascaró Horrach Carme Rodríguez Cladera Antònia Santandreu Simonet Montserrat Sobrevias Servet

10

Ser joc

un oc oral MES
Presentacio
Ser joc i paraula. Cada mes un joc oral més és un conjunt de materials didàctics que fomenten l’expressió i la comprensió orals de la llengua catalana en l’educació primària, especialment en el segon i tercer cicle, i recuperen la vivència del joc i el plaer de la paraula. Ser joc i, fa referència al valor del joc com a activitat essencial i natural de l’infant que li proporciona plaer i satisfacció, i en la qual s’implica físicament, emocionalment i mentalment. Paraula. El llenguatge és una de les capacitats bàsiques de l’ésser humà que està estretament vinculada amb la formació del pensament. Experimentar amb la paraula com a objecte de joc afavoreix l’expressió i és una manera d’apropar els infants al món de la cultura. Cada mes indica que tracta d’una activitat educativa constant, periòdica, sistemàtica i per tant programada, imprescindible per assolir els objectius lingüístics. Un joc oral reivindica el treball de l’expressió oral de forma lúdica al llarg de tota l’educació primària. A l’escola sovint es prioritza l’expressió escrita per damunt de l’expressió oral. Més. Suggereix l’esperit de recerca del professorat per incorporar recursos nous a la tasca docent, que siguin eficaços envers els objectius proposats.

i paraula

Cada MES j

PARLAR ÉS DIVERTIT
Actualment, a les Illes Balears, vivim un increment quantitatiu de flux migratori procedent de diverses col·lectivitats que ha introduït canvis socials i culturals. Als centres educatius aquesta situació es tradueix en la incorporació d’un percentatge alt d’alumnes que desconeixen la llengua i la cultura de la nostra comunitat. Ensenyar llengua dins aquest context plurilingüe, amb el català com a llengua de cohesió, és un repte que sols es pot afrontar amb la implicació de tots els docents del centre. Resumint, l’objectiu d’aquest projecte és oferir a tot el professorat del centre un recurs més per treballar oralment la llengua catalana d'una manera lúdica i, alhora, atendre la diversitat lingüística i cultural de les aules.
11

Ser joc

un oc oral MES
Per que aquests jocs?
En el mercat podem trobar un estoc ampli i variat de llibres de jocs molt útils per als docents. La selecció de jocs que us proposam és fruit de la pràctica i l’intercanvi amb el professorat i segueix els criteris i les característiques que us indicam a continuació: El llenguatge és un component essencial de tots els jocs Per jugar, els infants han de repetir, memoritzar, improvisar els textos orals. Es treballen els camps semàntics i les frases: enumeratives, interrogatives, imperatives, exclamatives…, i textos diversos: descripcions, narracions, poemes…, tant des del punt de vista de la comprensió com de l'expressió.

i paraula

Cada MES j

EL JOC FA GRUP
D’altra part, volem destacar la importància del llenguatge en les situacions comunicatives, no sols en el moment de jugar, sinó també abans i després, en la preparació i en la valoració. Pactar les normes del joc, decidir qui comença, resoldre conflictes…, són moments que propicien la utilització del llenguatge i que de forma natural fan que el català esdevingui la llengua comuna de relació. Cal posar esment en el vocabulari i les expressions específiques que sorgeixen en una situació de joc i que ens ajudaran a precisar i ampliar el llenguatge dels infants. (Vegeu en l’annex 3, "Expressions de joc", una llista d’estructures lingüístiques que es poden treballar en una situació de joc.) Pel que fa als infants que desconeixen l’idioma, en aquestes situacions contextualitzades entenen les estructures de la llengua sense adonar-se’n amb l’ajuda del llenguatge no verbal, com són: els silencis, la cadència, el ritme, el tarannà del parlant, els gestos… Aquests aspectes, sumats al fet que els jocs proposats tenen una estructura senzilla i universal, fan que l’infant pugui imitar i participar des d’un primer moment. La situació de joc els dóna seguretat i pistes suficients per continuar jugant encara que no entenguin tot el vocabulari. Incorporen recursos poètics de tradició oral i produccions d’autors contemporanis Els jocs inclouen cantarelles de triar, dites i redolins, embarbussaments, refranys i frases fetes, endevinalles, poemes i gloses. Amb aquests recursos els infants entren en contacte amb models lingüístics elaborats i acurats amb el pas del temps, que els obren la porta a les possibilitats expressives del llenguatge i al gaudi de la paraula i la creació poètica. Segons Gabriel

12

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Janer Manila (1985), "la literatura oral introdueix el nin en la paraula, en el ritme i els símbols, li exercita la motricitat i la memòria, li desperta l’enginy". En alguns jocs, els poemes, els embarbussaments o els redolins són la mateixa essència del joc. (Vegeu els jocs: Tam-tam, Va de redolins, Embarbussaments.) D’altra part, utilitzar una cantarella de triar per decidir qui comença o encertar una endevinalla per pagar penyora, són exemples que donen riquesa al llenguatge col·loquial dels infants. (Vegeu les targetes per fotocopiar dels annexos, al final del llibre.) Treballen la paraula coordinada amb el moviment i el ritme, amb la implicació de tot el cos Els infants en aquest període evolutiu tenen necessitat de moure’s, de gastar energia, de realitzar activitats d’aprenentatge amb tot el cos, i, generalment, la dinàmica d’aula els fa estar molt de temps asseguts. Aixecar-se, canviar de posició, seguir un ritme amb les mans mentre parlam són activitats integrals amb tot el cos, ajuden a memoritzar i a incorporar el llenguatge més eficaçment. Perquè com tots sabem, allò que els alumnes fan és el que aprenen.

EL RITME I EL MOVIMENT AJUDEN A APRENDRE LA LLENGUA
Són curts, senzills, variats, per aplicar dins l’aula i no és imprescindible un material específic Aquestes característiques faciliten la seva aplicació en qualsevol moment del dia i situació d’aula. Són jocs de canvi de lloc, de passar un objecte, de memòria, de fer gestos, de ritme, de preguntes i respostes…, que gairebé no requereixen explicació per poder jugar. Són fàcils d’adaptar i de modificar en funció del grup i dels objectius i continguts que s’hagin de treballar La pràctica dels jocs i la resposta dels infants amplien les possibilitats didàctiques i poden suggerir canvis que s’adaptin millor a cada situació educativa. El material complementari presentat als annexos és una ajuda per ampliar els jocs. Que els jocs en generin de nous a partir de variacions lingüístiques o en la forma de jugar, farà que la pràctica sigui més viva i dinàmica. Potencien les interaccions entre els infants i els diferents tipus d’agrupaments per crear situacions comunicatives plurigestionades Si la llengua s’aprèn parlant hem de donar espai a la parla. A l’escola, és necessari establir dinàmiques diferents i àgils que donin protagonisme als
13

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

infants i que facilitin la comunicació. Es tracta de potenciar les interaccions infant-infant i infant-grup des d’un primer moment, independentment del nivell de comprensió i expressió dels infants, per damunt de la més comuna a l’aula, la de mestre-infant.

JUGANT APRENEM LA LLENGUA
Hi hem inclòs diferents tipus d’agrupaments: gran grup, petit grup, parella i individual. El gran grup facilita un major control del llenguatge. El petit grup o la parella promouen la participació d’un major nombre d’infants. No hem volgut deixar de banda el joc individual, en el qual l’infant interactua i gaudeix amb si mateix. Fomenten les relacions socials i la cohesió del grup És fonamental, en aquest sentit, la finalitat del joc. Per això, no hem proposat cap joc que creï rivalitats entre els infants, tot i que hem volgut tenir presents la motivació i el repte perquè els ajuda a superar-se a si mateixos, a estar actius, atents. Interessa atendre més la consciència del procés que els resultats. En aquest context, equivocar-se, caure en un parany s’ha d’entendre com a part del joc amb una actitud positiva i divertida. Substituïm l’eliminació d’un infant per pagar penyora, així mantenim la participació de tots sense exclusió i afegim un repte lingüístic i lúdic que ho solucioni. (Vegeu en l’annex 6 les targetes per fotocopiar de les penyores proposades i el diàleg introductori per realitzar-les.) Junts amb un objectiu comú de diversió, els infants aprenen a conèixerse millor, a relacionar-se amb els altres i es fomenta la cohesió del grup. Jugant es creen vincles afectius entre tots els infants i un sentiment de pertinença al grup la qual cosa propicia actituds d’acceptació, respecte, inclusió, participació, ajuda i cooperació. Segons Sebastià Serrano i Farrera (1984), pel fet de seguir tots els mateixos ritmes corporals, s’aconsegueix una sincronia interaccional que fa que tots els components del grup se sentin molt més els uns al costat dels altres.

El rol del professorat
La llengua és l’eix vertebrador de tot l’ensenyament i de tot l’aprenentatge dels alumnes. L’expressió oral és una part fonamental de l’ensenyament de la llengua i té un sentit transversal. L’ensenyament de la llengua ha de ser un objectiu compartit per tot el professorat del centre. Cada membre del claustre de professors és un professor de llengua en els diferents
14

Ser joc

un oc oral MES
àmbits de la seva docència: al passadís, a l’aula, al pati…, en les converses informals i en les converses més formals i estructurades. Per tant, conèixer i practicar els jocs, planificar, coordinar i decidir quins treballarà cada un, com també fer un seguiment i valoració és tasca de l’equip de mestres. Abans d’iniciar una sessió el professorat hauria de practicar els jocs. Aquesta és la millor manera de transmetre entusiasme, a la vegada que s’experimenten les dificultats i els reptes que han d’afrontar els infants. En una situació de joc dins la seva aula, el professor es responsabilitza de la conducció del grup alhora que assumeix diferents rols, com, per exemple, els de referent, observador, dinamitzador, model, organitzador, mediador o moderador, dels quals destacam els següents:

i paraula

Cada MES j

ELS INFANTS DE SEGON I TERCER CICLE TAMBÉ NECESSITEN JUGAR
Observador Partir dels interessos dels infants, saber a què juguen ens dóna pautes a l’hora d’elegir quin tipus de joc convé en cada moment. També és possible aprofitar les situacions de joc per observar els alumnes des d’una altra perspectiva: la seva habilitat en les activitats comunitàries, la seva manera d’aprendre, de parlar… Amb aquesta informació podem ajudar-los a conèixer-se millor i valorar-se més. Model i referent Qualsevol professor que jugui amb els infants, sigui el tutor o un especialista, esdevé model lingüístic. Cal que s’expressi amb claredat i dicció correcta i que exemplifiqui produccions verbals pròpies del joc.

APRENEM LA LLENGUA AMB TOT EL COS
Paral·lelament, el professor és un referent, un model de comportament que els infants observen per aprendre a relacionar-se amb els altres amb actituds de respecte, acceptació i ajuda. La seva actitud és la clau per crear un clima de confiança.

15

Ser joc

un oc oral MES
Mediador Ha d’actuar de mediador per resoldre les situacions de conflicte derivades de la dinàmica dels jocs. Ha d’afavorir la participació de tots els alumnes i equilibrar les relacions perquè tots els infants se sentin acceptats.

i paraula

Cada MES j

ELS POEMES, LES ENDEVINALLES… SÓN MODELS LINGÜÍSTICS RICS I CREATIUS
Organitzador i dinamitzador El mestre ha de seleccionar els jocs en funció dels objectius que pretén treballar, ha de planificar quan i com els ha de treballar, ha d’organitzar la sessió perquè s’adeqüi a les necessitats dels seus alumnes i ha de crear alhora un ambient estable, segur i formatiu. Per fer això ha de tenir en compte diversos aspectes: · Consensuar i valorar les normes del joc amb els infants Sempre que ho consideri oportú ha de promoure una conversa sobre la manera de jugar. (Vegeu l’annex 2, en el qual podeu trobar una llista oberta de normes de com jugar que s’han de pactar amb els infants.) També ha de facilitar la reflexió sobre la dinàmica del joc, les actituds adoptades, la consecució dels objectius lingüístics…, a partir de preguntes com ara: "Quin t’ha agradat més?" "Què has après?" "Què milloraries?"

JUGAM AMB ELS INFANTS NOUVINGUTS I JA ENS ENTENEM
· Tenir en compte les característiques del joc com a reguladores de la dinàmica de l’aula Hi ha jocs que pel grau d’atenció i concentració desperten l’activitat intel·lectual dels alumnes, altres, els de moviment, activen i exciten, mentre que n’hi ha d’altres que relaxen. Tot i que en general tots els jocs necessiten l’activació de l’infant, n’hi ha uns que fomenten més que els altres la participació i la incorporació dels que juguen, com és ara Una mirada. D’altres, com, per exemple, els rítmics, tendeixen a deixar més relaxats i concentrats els alumnes. D’aquests alguns són adients per començar una tasca nova. Segons com es trobin els infants, la feina que s’ha de fer i el ritme de l’aula, el professor ha de triar uns jocs o uns altres.

16

Ser joc

un oc oral MES
· Considerar el grau de confiança que senti l’infant davant el grup per a l’èxit de participació en els jocs Perquè l’infant vulgui participar i expressar-se s’ha de sentir segur i relaxat. Cal evitar la inseguretat que pot generar en alguns infants constatar que tothom està pendent de la seva intervenció. Ser protagonista del joc en gran grup pot produir una tensió afegida per l’expectació que se centra en ell. En canvi, un treball en petit grup disminueix la tensió. · Utilitzar les estratègies lingüístiques Finalment, per assegurar la comprensió i expressió de tots els alumnes, el mestre, com a especialista en llengua i coneixedor de les estratègies lingüístiques, les ha d’utilitzar i saber quan convé intervenir sense interrompre la dinàmica del joc. (Vegeu l’annex 1, en el qual indicam una selecció d'estratègies per treballar la llengua oral en una situació de joc.)

i paraula

Cada MES j

ENSENYAR LA LLENGUA ÉS TASCA DE TOTHOM
Materials didactics que componen el llibre
· Fitxes dels jocs · Targetes. S’ofereixen en aquest format perquè es puguin fotocopiar, retallar i/o arxivar dins capses o bosses i així facilitar-ne l'ús com a material que complementa els jocs. (Vegeu els annexos.) · Cartells. Són específics dels jocs: Quin cartell duc i Va de redolins. S'han de fotocopiar, ampliar i retallar. · DVD. Conté l’enregistrament dels jocs que s'ha fet a diferents escoles de les Illes. No hi apareixen Aquest per a mi, aquest per a tu i Pau Pere per problemes tècnics.

17

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Per facilitar la selecció dels jocs hem elaborat un quadre resum de tots els jocs que en sintetitza de forma gràfica les característiques. A l’eix vertical trobareu la tipologia amb tots els jocs enumerats seguint el mateix ordre de les fitxes i del DVD. Hem optat per agrupar els diferents jocs a partir de prioritzar una de les seves característiques, encara que aquest agrupament és arbitrari i en podríem haver decidit un altre. En tot cas hem intentat que sigui pràctic i funcional. A l’eix horitzontal hem ressaltat els aspectes que donen una informació ràpida i general: agrupament i espai, interacció, característiques generals del joc i aspectes lingüístics que es treballen. Perquè es pugui veure de forma ràpida i gràfica l’agrupament i l’espai, hem utilitzat els pictogrames següents:

Rotlo

Individual

Rotlo i un infant enmig

Parella

Semicercle i un infant davant

Asseguts
(aquest joc no requereix cap canvi espaial d’aula)

Desplaçaments lliures per l’aula

Hem simplificat amb les inicials les interaccions que s’hi estableixen:

I-I I-GG I-PG PG-PG

Infant - Infant Infant - Gran grup Infant - Petit grup Petit grup - Petit grup

19

Cada MES joc oral MES un
i paraula
Jocs Agrupament i espai Interacció Característiques generals del joc Aspectes Lingüístics Pàg.

Ser joc

JO ESTIM EN SECRET

I-GG

Mogut D’atenció

Repetir el ritual inicial Construir frases descriptives Ampliar vocabulari Improvisar una història Ampliar vocabulari Improvisar una història Repetir un diàleg

27

LA CASA ES CREMA L’HOSPITAL
Canvi de lloc

I-GG

Mogut Gestos associats Mogut D’atenció

29

I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG

31

MUDANÇA PER A TOTHOM UNA MIRADA

Mogut D’atenció

33

Tranquil Memoritzar Moviment una rítmic de mans cantarella Encadenat Mogut D’atenció Desplaçament per l’aula Tranquil Concentració i atenció Tranquil D’atenció i memòria Acumulatiu Tranquil D’atenció i memòria Tranquil D’atenció Tranquil D'atenció Tranquil Memoritzar un redolí Escoltar atentament les rimes Memoritzar i recitar textos Repetir el ritual inicial Acumular i repetir paraules Memoritzar una cantarella i vocabulari Fer preguntes per endevinar una acció Construir frases descriptives

35

VA DE REDOLINS

37

Concentració, atenció i memòria

CARUSSES DE L’HAVANA

I-PG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG

41

43

QUÈ HA DESAPAREGUT? DAIXONAR

45

49

Endevinar

DE QUÈ PARLAM? DETECTIU, DETECTIU

51

Repetir el ritual 53 inicial Construir frases descriptives Fer preguntes per endevinar un títol 55

ENDEVINA DE QUÈ VA
20

Tranquil Gestos associats

Cada MES joc oral MES un
i paraula
Jocs Agrupament i espai Interacció Característiques generals del joc Aspectes Lingüístics Pàg.

Ser joc

Endevinar

PASSAR LA FRONTERA QUIN CARTELL DUC? EL REI MANA

I-I I-GG I-I I-GG I-GG

Tranquil D’atenció

Construir frases interrogatives adreçades a saber una clau Expressar diferents estats d’ànim Repetir el ritual inicial. Fer frases imperatives correctes Ampliar el vocabulari d’accions Donar instruccions

57

Mogut D’atenció Desplaçament per l’aula Tranquil D'atenció

59

63

Instruccions

EL ROBOT

I-I I-GG I-PG PG-PG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG

Tranquil Encadenat Paraula i gest Tranquil Gestos associats Tranquil Encadenat Gestos associats Tranquil Encadenat Gestos associats Tranquil Encadenat D’atenció Gestos dissociats Tranquil Amb ritme Passar un objecte Tranquil Amb gestos Passar un objecte imaginari Tranquil Llançar una pilota Tranquil Moviment rítmic de mans Passar un anell dins una corda

65

ECO A LES MUNTANYES LA VACA SENSE CAP TACA MON PARE ÉS FERRER

Repetir i construir frases Repetir el ritual inicial amb canvis segons l’interlocutor Repetir el ritual inicial Ampliar el vocabulari dels oficis Ampliar el vocabulari de les parts del cos i de la roba Memoritzar un poema Construir frases amb un denominador comú Memoritzar embarbussaments Memoritzar una cantarella

69

Paraula i gest

71

73

NAS PEU

75

Passar un objecte

BALL RODÓ DE LA BICICLETA EL REGAL MÀGIC

79

81

EMBARBUSSAMENTS L’ANELL

83

85

21

Ser joc

un oc oral MES
Jocs Agrupament Interacció i espai Característiques generals del joc Aspectes Lingüístics Pàg.

i paraula

Cada MES j
I-I I-GG I-I I-GG I-GG
Tranquil Encadenat Llançar una pilota Tranquil Amb ritme Passar diversos objectes Tranquil Amb ritme Discriminar fonèticament i treballar les síl . labes Memoritzar un embarbussament

Passar un objecte

PILOTA ENCADENADA

87

UN CARRO CARREGAT

89

AIXÒ ÉS UN DISBARAT
Preguntes i respotes

Repetir frases i diàlegs Construir frases rítmiques

93

NI SÍ, NI NO

I-I I-GG I-I I-GG I-I I-I

Tranquil D’atenció

Construir frases interrogatives Utilitzar sinònims Construir preguntes i respostes divertides Memoritzar una cantarella Repetir una paraula i treballar les síl . labes Memoritzar una cantarella Improvisar una noticia Exercitar la narració Memoritzar una cantarella Memoritzar noms d’infants Memoritzar el ritual inicial

95

PER AQUÍ M’HAN DEMANAT AQUEST PER A MI, AQUEST PER A TU CARABASSA

Tranquil Encadenat

97

Tranquil Moviments rítmics de braços Tranquil Moviment rítmic de mans Tranquil Moviment de mans

101

103

EL DIT DEL COR LA NOTÍCIA
Rítmics

105

I-I I-GG

Tranquil Moviment rítmic de mans Tranquil Moviments rítmics de dits

107

LES ESPINES DEL PEIX PAU PERE

109

I-I I-GG I-I

Tranquil Encadenat Moviment rítmic de mans Tranquil Gestos associats

111

PEDRA, PAPER, ESTISORES

113

22

Cada MES joc oral MES un
i paraula
Jocs Agrupament i espai Interacció Característiques generals del joc Aspectes Lingüístics Pàg.

Ser joc

TAM-TAM

I-I

Tranquil Moviment rítmic de mans Tranquil Moviments rítmics de dits Moviments rítmics del cos

Memoritzar un poema Memoritzar una cantarella Memoritzar i crear gloses

115

Rítmics

TIMBO, TIMBO VOLS QUE ET MOSTRI UNA CANÇÓ?

117

119

23

Canvi de lloc

25

Jo estim en secret

JOC DE CANVI DE LLOC ENTRE ELS INFANTS QUE REUNEIXEN LA MATEIXA CARACTERÍSTICA
26

I-GG

1

• Construir frases descriptives a partir d’un encapçalament. • Dir característiques dels companys: físiques, de vestimenta, aficions o altres.

Descripcio
1. Els infants s’asseuen fent una rotlada i un dels infants es col.loca enmig, fa un parell de voltes amb els ulls clucs i assenyala un infant amb el dit. 2. L’infant a qui ha assenyalat s’aixeca i amb una frase dels exemples comença a dir només la primera paraula: "jo". Es torna a asseure. 3. L’infant del costat s’aixeca i diu la paraula següent: "estim". Es torna a asseure. 4. Així continua el joc, dient les altres paraules de la frase, fins que arribam a "que". 5. L’infant següent ha de decidir el verb de la frase. I el següent les característiques elegides. Exemple: "jo estim en secret els nins i nines que duen sabates esportives". 6. Tots els infants que compleixen aquesta característica s’han de canviar de lloc. Mentre es canvien de lloc, el que està enmig ha d’aprofitar per ocupar una cadira i ha de passar enmig el que ha quedat sense cadira. 7. Tornam a començar el joc construint entre tots una frase descriptiva nova. Exemples: • Jo estim en secret els nins i nines que (no) duen…..(Sabates esportives…). • Jo estim en secret els nins i nines que (no) tenen….. (Els ulls negres…). • Jo estim en secret els nins i nines que (no) mengen….. (Xocolata…).

Material
Cap.

Suggeriments
• Quan hi jugueu per primera vegada és convenient fer un treball previ de les possibles frases que s’han d’utilitzar i posar-ne exemples. • En altres sessions podeu proposar als infants que improvisin altres començaments de frases. Exemple: "m’agrada anar al cinema amb nins i nines que…". • Podem fer variants d’aquest joc: - L’infant que està enmig és el que construeix la frase completa. - Els infants no s’aixequen quan diuen una paraula i no hi ha ningú enmig.
27

La casa es crema

JOC DE CANVI DE LLOC MENTRE S’IMPROVISA UNA HISTÒRIA
28

I-GG

2

• Ampliar el vocabulari de noms i accions que es desenvolupen en relació amb la casa i la vida diària. • Saber construir una història coherent, que relati les accions de la vida diària. • Escoltar amb atenció per tal de canviar de lloc en el moment adequat. • Reproduir frases i gestos.

Descripcio
1. Tots els infants estan asseguts en rotlo a les cadires de l’aula, hi ha d’haver tantes cadires com jugadors manco una. 2. Tots els infants s’asseuen a la seva cadira, llevat de l’infant que és al mig que resta dret i comença construint una història curta de coses que passen dins una casa, com per exemple: "dormim, ens aixecam, deim bon dia, ens llevam el pijama, ens vestim, anam a…". Mentrestant, els altres infants l’han d’imitar i han de repetir el que diu i fa l’infant que és al mig. 3. Quan l’infant del mig, d’una manera improvisada, diu: "la casa es crema!", tothom s’ha d’aixecar i canviar de cadira i, en definitiva, de casa. L’infant del mig aprofita aquest desconcert per asseure’s i quedar-se una casa. L’infant que es queda sense cadira, ha de passar enmig del rotlo i tornar a reproduir la història.

Material
Cap.

Suggeriments
• Abans convé que treballeu el vocabulari de les coses que es poden dir quan construïm la història, per tal de donar pistes, aprendre vocabulari, frases i poder reproduir els models que oferim. • Així mateix podeu utilitzar les targetes d’accions per fotocopiar de l’annex 12.

29

L'hospital

JOC DE CANVI DE LLOC MENTRE S’IMPROVISA UNA HISTÒRIA
30

I-I I-GG

3

• Ampliar el vocabulari referit a un hospital. • Improvisar una historieta coherent amb el vocabulari treballat. • Escoltar atentament per tal de canviar de lloc quan es diu la paraula que té adjudicada cadascú.

Descripcio
1. Entre tots feim una llista de paraules relacionades amb el tema de l’hospital, com a mínim tantes com la meitat del nombre d’alumnes. El mestre les ha d’escriure a la pissarra: malalt, infermer, recepcionista, metge, bisturí, llit, llitera, portalliteres, tireta… 2. Repartim les paraules procurant que sempre hi hagi dos alumnes que tenguin adjudicada la mateixa. 3. Feim un rotlo ample de cadires i s’hi han d’asseure tots els infants excepte un que es posa en el centre. 4. Aquest fa de narrador/a i comença la història relacionada amb el tema. Cada vegada que diu una paraula, els dos infants que la representen han de canviar ràpidament de lloc. 5. Quan el narrador diu la paraula "hospital" tots els jugadors canvien de lloc i aprofita el moment per ocupar una cadira. Qui quedi sense cadira continuarà la història o la començarà de nou.

Material
Cap.

Suggeriments
• Veure les paraules escrites facilita la improvisació de la història. • La conversa prèvia sobre situacions viscudes personalment dóna referents per inventar històries. • Podeu jugar també utilitzant les targetes de vocabulari per fotocopiar de l’annex 11 per facilitar als infants el recordatori de les paraules. • Podeu fer la mateixa activitat amb qualsevol altre tema: la selva, l’escola…

31

JOC DE CANVI DE LLOC A PARTIR D’UN DIÀLEG

32

I-I I-GG

4

• Reproduir els diàlegs del joc. • Mantenir l’atenció per tal de canviar de lloc en el moment adequat.

Descripcio
1. Es col.loquen les cadires en rotlo tantes com participants, manco una. 2. Triam l’infant que ha de començar el joc i quedar dret enmig mentre els altres s’asseuen cada un a una cadira. 3. Aquest es dirigeix a un dels companys i li demana: “t’agraden els teus veïnats?” 4. Si respon “sí a la dreta”, tothom ha de córrer un lloc a la dreta i si diu “sí a l’esquerra”, tothom ha de córrer un lloc a l’esquerra. 5. Si respon que “no”, el jugador del mig li fa una altra pregunta: “per qui els canviaries?” 6. Llavors diu el nom de dos jugadors que no seguin al seu costat. 7. Ràpidament aquests s’han de canviar de lloc amb els dos infants que seuen a la dreta i l’esquerra de qui els ha anomenat. 8. En cas que respongui aquesta pregunta dient: “mudança per a tothom”, tots han d’anar al centre del rotlo i canviar de lloc. En totes les situacions de canvi de cadira, l’infant del mig intentarà ocupar-ne una. Qui es queda sense lloc torna a iniciar el joc.

Material
Cap.

Suggeriments
• És un joc d’atenció i moviments ràpids, cosa que crea un clima d’excitació. És útil per motivar i desinhibir els infants. Seguidament convé fer un joc més tranquil, si després voleu continuar amb una activitat de concentració.

33

Unamirada

JOC DE CANVI DE LLOC I DE RITME AMB UNA CANTARELLA
34

I-I I-GG

5

• Aprendre la cantarella seguint el ritme que l’acompanya. • Mantenir la comunicació no verbal en el moment del canvi de lloc.

Descripcio
1. Els infants col.loquen les mans amb el palmell per amunt de tal manera que la seva mà esquerra quedi davall de la mà dreta del seu veïnat. 2. Qui condueix el joc comença i fa el moviment de dos temps seguint el ritme de la cantarella: • Mà dreta pica la mà esquerra del veïnat • Mà dreta torna a la posició inicial 3. Sense perdre el ritme, qui rep el cop, reprodueix el mateix moviment i així successivament. 4. En acabar qui rep el cop en el moment de dir "ja!", ha de cercar la mirada de qualcú. 5. Les dues persones implicades han de canviar de lloc sense deixar de mirar-se. Lletra Sona, sona mamballeta, passa, passa, rodarà, a qui vulguis miraràs i de lloc et canviaràs. Ja!

Material
Cap.

Suggeriments
• Podem substituir el tercer vers per altres accions que modifiquin el joc. Exemples: - "A qui vulguis saludaràs". A més de mirar-se, quan es troben enmig de la rotlada se saluden. - "Amb qui vulguis parlaràs". Quan es troben enmig del rotlo inicien una conversa. - "A qui vulguis besaràs, amb qui vulguis ballaràs…"

35

JOC DE DESPLAÇAMENT PER L’AULA EN QUÈ SE CERCA L’ALTRA MEITAT DEL REDOLÍ
36

I-I I-GG

6

• Escoltar atentament els versos que diuen els altres i recitar un vers. • Pronunciar correctament un redolí. • Identificar versos amb la mateixa rima.

Descripcio
1. Repartim les targetes amb els redolins. Hem de fer fixar als infants que només hem repartit un bocí del redolí i que hem de trobar la nostra parella. 2. Cadascú ha de memoritzar el seu vers. 3. Els infants s’han de desplaçar lliurement per l’aula mentre reciten el seu missatge i escolten els altres per trobar la meitat que els falta. 4. Quan trobam la nostra parella picam amb les mans i anam a seure junts. 5. Comprovam entre tots si realment cada parella ha encertat el redolí. Lletra: Truita
La truita és una bona menja des del dilluns fins al diumenge. Sola, resulta molt plaent, i encara més amb farciment. Truita amb patates, amb mongetes, amb espinacs, també amb gambetes, amb botifarra, amb ceba, amb alls, ben pocs hi fan escarafalls. Truita amb verdures, amb pernil, té cadascuna el seu estil i el seu gustet determinat, perquè la truita és un gran plat que fet així o fet aixà sempre ens encanta el paladar.

(Miquel Martí Pol)

Material
Targetes del poema "Truita" per fotocopiar de l’annex 13.

Suggeriments
• Podeu inventar redolins seguint les pautes següents: mirau alguns dels poemes de les targetes, observau juntament amb els infants quines unitats de llenguatge es repeteixen i subratllau la rima. Comprovau que els redolins són dos versos apariats. A continuació feis redolins. Un infant diu una paraula, un altre en diu una altra que rimi, i un tercer intenta fer el redolí. Amb els redolins que han creat els infants heu de fer les vostres targetes. • També podeu utilitzar les dites, redolins, endevinalles i embarbussaments que hi ha a les targetes per fotocopiar dels annexos 7, 8 i 9. • Podeu fer el mateix joc amb els poemes per fotocopiar de l’annex 10: "Bunyols" i "Croquetes" de M. Martí i Pol. 37

39

Carusses

JOC DE PRODUCCIÓ D'UN TEXT EN QUÈ SE SUPEREN I ES TRAMPEGEN LES INTERFERÈNCIES DELS ALTRES INFANTS
40

I-PG

7

• Aprendre els textos proposats. • Exercitar la capacitat de concentració. • Provocar l’errada del que està produint un text.

Descripcio
1. Un infant recita en veu alta el poema elegit. Ha de mirar sempre cap a davant i amb els ulls oberts. Vegeu targetes de l’annex 10. 2. La resta del grup, sense tocar-lo, ha d’aconseguir que s’equivoqui: fent gestos, carusses o ganyotes, dient-li coses en veu baixa… 3. Si el que recita s’equivoca, paga penyora i ho intenta un altre. Exemple: Un albó Un albó vaig veure més alt que es puig Major i tenia una rabassa com es castell d’Alaró. Un dia que feia vent, una branca es va esqueixar i d’ella varen obrar cent barques per navegar. Cent homes es resolgueren un dia per tallar-lo, picaren un any rodó i encara no pogueren. (Popular)

Material
Cap.

Suggeriments
• Equivocar-se no és només canviar alguna paraula del text, també és torbar-se massa, dubtar… • Es pot fer un treball previ d’exercitar les carusses: agrupats en cercle els infants, per torns, se situen enmig i segons la seva imaginació han de fer gestos i carusses amb l’objectiu de fer riure la resta del grup. • Per parelles, un fa gestos i l’altre l’imita fent de mirall. • Presentam i aprenem alguns dels embarbussaments que hi ha a les targetes per fotocopiar de l’annex 9 i els utilitzam per jugar.
41

De

l'Havana

JOC ACUMULATIU DE MEMORITZACIÓ DE PARAULES
42

I-I I-GG

8

• Ampliar el vocabulari del camp semàntic que volem practicar. • Pronunciar correctament l’estructura repetitiva proposada.

Descripcio
1. La mestra o un infant comença el joc dient: "de l’Havana ha vengut una barca carregada de......Fruites" 2. L’infant de devora repeteix l’enunciat i ha de canviar el nom genèric per una paraula específica que s’hi correspongui, per exemple: "de l’Havana ha vengut una barca carregada de melons". 3. L’infant següent repeteix la frase anterior i afegeix una paraula nova, per exemple: "de l’Havana ha vengut una barca carregada de melons i peres." 4. Cada infant, al seu torn, ha de recordar totes les paraules i afegir-ne una de nova, fins acabar la rodada. Si considerau que la cadena de paraules és massa llarga, podeu aturar el joc i tornar a començar. Lletra De l’Havana ha vengut una barca carregada de…

Material
Cap.

Suggeriments
• Podeu canviar la intenció en el treball del vocabulari: mobles, vestuari, animals, accions, paraules que comencin per… (segons la necessitat). • En l’annex 12 trobareu targetes d’accions amb dibuixos i lletra que poden ser útils per a aquest joc. Si els infants tenen molta dificultat per expressar-se, però saben llegir, poden tenir la possibilitat de triar una imatge amb el nom abans de dir la frase. • També podeu usar fotografies, dibuixos, objectes, fruites… • Per facilitar la memorització de les paraules podeu acompanyar la pronunciació amb el gest, tant de forma individual com col.lectiva. • Podeu canviar l’encapçalament del joc segons els objectius lingüístics. Per exemple: - Quan na Maria es vesteix es posa… - Anava pel carrer i vaig veure una persona que… • Podeu jugar sense que sigui acumulatiu.
43

JOC DE MEMÒRIA VISUAL

44

I-I I-GG

9

• Aprendre vocabulari i aguditzar la memòria visual. • Pronunciar correctament les cantarelles que acompanyen el joc.

Descripcio
1. Posam damunt una taula una sèrie d’objectes i els anomenam un per un. En podem fer la descripció de cada un. 2. Els infants els han d’observar i memoritzar durant un minut. 3. Passat aquest temps el conductor del joc els tapa amb un mocador mentre tots reciten les paraules màgiques. 4. Quan el conductor retira el mocador lleva dissimuladament un dels objectes. 5. Els infants han d’endevinar quin objecte manca després de dir la cantarella del joc. 6. Qui endevina l’objecte que ha desaparegut comença de bell nou el joc. Paraules màgiques Per la fatifat que la mia mare sap, el mocador estendràs, i un objecte amagaràs. Què ha desaparegut? Cantarella El meu ull l’ha mirat, el cervell l’ha enregistrat i et puc dir amb claredat quin objecte has llevat: El llapis!

Material
Objectes fàcils d’obtenir.

Suggeriments
• Podeu variar el nivell de dificultat lingüística en funció del nombre i el tipus d’objectes que seleccioneu. També podeu utilitzar fotografies o dibuixos. Vegeu les targetes d’accions per fotocopiar de l’annex 12.

45

Endevinar

47

Daixonar

JOC D’ENDEVINAR UNA ACCIÓ

48

I-I I-GG
• Construir frases interrogatives correctament. • Endevinar l’acció que substitueix pel verb daixonar.

10

Descripcio
1. Un infant pensa una acció. 2. Els altres companys han d’endevinar l’acció fent preguntes i utilitzant com a comodí el verb daixonar amb la forma i el temps adequat. 3. L’infant que ha triat l’acció respon afirmativament o negativament amb adverbis com per exemple a vegades, normalment, sempre… 4. Convé analitzar prèviament amb els infants, els diferents tipus de preguntes significatives per aconseguir l’objectiu del joc:

— Daixones amb…? (Parts del cos) — Daixones amb …? (Objecte) — Daixones a …? (Lloc) — Quan daixones …? (Conseqüència de l’ acció) — Daixones per …? (Motiu) Exemple — És necessari daixonar per viure? — No. — Daixones amb les mans? — Sí. — Daixones al carrer? — Sí, però no és freqüent. — Daixones a l’escola? — Sí, sempre. — Daixones amb un llapis? — Sí. — Quan daixones et surten lletres? — Sí. — Ja ho sé. Escriure! 5. Quan un infant creu que sap quina és l’acció, ho ha de dir. Si s’equivoca, paga penyora.

Material
Cap.

49

JOC D’ENDEVINAR UNA PARAULA A PARTIR DE LA SEVA DESCRIPCIÓ
50

I-I I-GG
• Estimular la precisió lingüística. • Construir frases en forma descriptiva.

11

Descripcio
1. La mestra diu a l’orella d’un infant una paraula que descrigui una acció, sense que la resta del grup ho senti. 2. L’infant elegit ha de construir frases que descriguin la situació i expressin el significat del verb sense anomenar-lo. 3. La resta de la classe ha d’endevinar de quina acció es tracta. 4. Al final es comenten els resultats i s’analitzen els verbs que han estat més difícils d’endevinar i per què.

Material
Cap.

Suggeriments
• Abans de jugar podem fer una llista de verbs o bé utilitzar les targetes d’accions per fotocopiar de l’annex 12.

51

Detectiu, detectiu

JOC D’ENDEVINAR DE QUI PARLAM A PARTIR DE FRASES DESCRIPTIVES
52

I-I I-GG
• Memoritzar i pronunciar correctament les frases del ritual. • Completar el ritual amb frases descriptives.

12

Descripcio
1. L’infant que fa de detectiu ha de sortir de l’aula. 2. A continuació, s’ha de triar un altre infant de la classe que serà el personatge que s’ha de descobrir. És molt important observar entre tots els trets físics més característics i, en segon terme, altres aspectes formals (vestuari, accessoris…). A partir d’aquesta observació, posteriorment han de fer les seves produccions. 3. El detectiu entra a la classe i cada infant li dóna una pista que descriu el personatge, dient cada vegada unes paraules rituals que han d’aprendre de memòria: Detectiu, detectiu, he perdut el meu fill, no et puc dir si és nin o nina, però et donaré una pista: és.../té… 4. L’infant que fa de detectiu espera que tota la classe digui alguna qualitat i finalment diu el nom de l’infant que s’ha triat entre tots.

Material
Cap.

Suggeriments
• Convé treballar i usar termes positius tant pel que fa als aspectes físics com pel que fa a la manera de ser de l’infant triat. • És un joc molt interessant per avaluar la capacitat imaginativa i de raonament dels infants en el moment que han de donar les pistes (no repetides, no gaire evidents…).

53

JOC D’ENDEVINAR AMB PREGUNTES EL TÍTOL D’UNA HISTÒRIA FETA AMB MÍMICA
54

I-I I-GG

13

• Comunicar una idea amb mímica. • Interpretar els gestos i traduir-los al llenguatge verbal per endevinar un títol. • Fer preguntes coherents i cada vegada més afinades.

Descripcio
1. Un infant surt enmig i pensa el títol d’una pel.lícula, un conte o una novel.la. 2. Realitza amb mímica els gestos necessaris per tal de donar pistes del que ha pensat i relata en tres seqüències (plantejament, nus i desenllaç) l’argument. 3. Mentre fa mímica, els altres infants formulen preguntes per entendre què fa. Ell amb el cap mostra assentiment o diu que no. Convé que no es repeteixin les preguntes i s’escoltin entre ells. Exemple • Camines? • Agafes una senalla? • Et trobes amb algú? • Toques la porta? • Entres?… 4. En acabar la seqüència d’accions de mímica, el que està enmig s’atura i dóna la paraula als altres, perquè li diguin la solució. 5. L’infant que l’encerta passa enmig i el joc torna a començar.

Material
Cap.

Suggeriments
• Podeu realitzar un treball previ sobre títols de pel.lícules, contes, novel.les i, a part de fer un recull, és una manera de seleccionar els que considereu vàlids i els que no. • El joc serà més divertit si també és àgil i es desenvolupa amb ritme escènic.

55

Passar la frontera

JOC D’ENDEVINAR UNA CLAU A PARTIR DE PREGUNTES
56

I-I I-GG
• Construir correctament frases interrogatives. • Endevinar la clau del joc.

14

Descripcio
1. Un infant o dos surten de la sala mentre la resta tria una clau que permeti creuar una frontera imaginària. 2. Els infants que havien sortit tornen a entrar a la sala. 3. La resta del grup classe ha de contestar sí o no a les preguntes que els han de fer els companys: "jo passaria la frontera amb…?". 4. La clau ha de fer referència a alguna de les característiques de la paraula amb la qual s’intentarà passar la frontera. Tant en relació amb el seu significat com amb el significant, l’ortografia, la semàntica. Podem acotar les variables en: • Masculí i femení • Començament o acabament en vocal, etc. • Accentuació • Plural i singular • Nombre de síl.labes Exemples de claus • Jo passaria la frontera amb animals • Jo passaria la frontera amb colors • Jo passaria la frontera amb vehicles • Jo passaria la frontera amb objectes masculins • Jo passaria la frontera amb objectes que acabin en consonant • Jo passaria la frontera amb paraules esdrúixoles • Etc.

Material
Cap.

Suggeriments
• Si surt de la sala un grup petit d’infants facilita el joc perquè s’ajuden. • És convenient que al començament les claus siguin senzilles. A mesura que hi jugueu, podeu anar complicant el joc. També hi podeu jugar acotant camps semàntics. • Una altra manera de jugar és que sigui el professor qui sap la clau i els infants li han de fer les preguntes.
57

Quin cartell duc?

JOC D'ENDEVINAR UN CARTELL A PARTIR DEL QUE ELS ALTRES DIUEN
58

I-I I-GG

15

• Expressar diferents estats d’ànim. • Reconèixer els nostres i com repercuteixen en la comunicació.

Descripcio
1. Presentam d’un en un tots els cartells. Els llegim i en podem fer algun comentari. 2. Posam un cartell a l’esquena dels que juguen, de manera que no puguin veure el que duen escrit. 3. Quan es dóna el senyal comencen a passejar per l’aula. 4. De dos en dos s’han de saludar. Cada un ha de reaccionar d’acord amb el cartell que el company du a l’esquena, ha de fer el gest, dir alguna paraula o frase sense revelar el que diu el cartell. Hem de procurar que l’activitat sigui fluida i àgil i que tothom rebi el màxim de respostes dels altres. 5. A un altre senyal, tothom s’ha d’asseure i d’un en un diuen el que pensen que hi ha escrit al seu cartell, segons les reaccions que han pogut percebre dels altres i les sensacions que els ha provocat. 6. Podem reflexionar i analitzar quins comportaments dels altres ens afecten més o manco positivament o negativament. Lletra Cartells amb les instruccions següents: felicita’m, ajuda’m a decidir, dóna’m la raó, tranquil.litza’m, admira’m, fes-me riure, dóna’m ànims, passa de mi, demostra’m afecte, enfada’t amb mi, organitza’m la vida, cartell en blanc. (Vegeu l’annex 14.)

Material
Cartells de l’annex 14.

Suggeriments
• Aquest és un bon exercici per considerar les relacions emocionals que s’estableixen en la comunicació. • Una altra manera de jugar seria explicar a un infant que mostrarem als companys un cartell on hi ha escrita una paraula que expressa un estat d’ànim. Aquest s’ha de girar de cara a la pissarra i mostram el cartell a la resta dels infants. Cada un dels companys, per ordre, ha de reaccionar d’acord amb la paraula del cartell, sense revelar el que diu. L’infant que està enmig, ha d’esbrinar l’estat d’ànim.
59

Instruccions

61

El rei mana

JOC D’INSTRUCCIONS PER FER CAURE EN UN PARANY ELS COMPANYS
62

I-GG

16

• Pronunciar correctament la frase del ritual. • Donar ordres tant ràpid com es pugui per fer caure en un parany els altres. • Posar atenció en les instruccions rebudes. • Ampliar vocabulari d’accions.

Descripcio
1. Triam un infant que ha de fer de rei i s'ha de col.locar davant els altres. 2. El rei dóna ordre rere ordre dient: "El rei mana que… faceu un bot! El rei mana que… us faceu una besada!" 3. Quan l’ordre ve precedida per la frase "el rei mana que…", tots els jugadors l’han d’obeir. Però si el rei dóna l’ordre sense fer servir l’entrada, per exemple dient: "tothom acotat!", Ningú no ha de fer-li cas. Els jugadors han d’estar molt atents per no equivocar-se. 4. El rei, a més de donar les ordres cada cop més ràpid, pot fer allò que mana o una altra cosa per fer que s’equivoquin els altres jugadors. 5. Podem acordar que l’infant que s’equivoqui, pagui una penyora.

Material
Cap.

Suggeriments
• Abans de jugar podem fer una llista de les accions que podem realitzar dins l’aula, com per exemple botar, estirar-se, caminar, tocar, fer una besada, riure, plorar, gemegar, acotar-se, tocar, pujar... O bé agafar les que apareixen a les targetes d’accions de l’annex 12.

63

El robot

JOC DE DONAR INSTRUCCIONS A UN INFANT AMB ELS ULLS TAPATS, PER ACONSEGUIR UN OBJECTIU
64

I-I I-GG

17

• Saber donar instruccions seqüenciades per tal que un altre infant les faci.

Descripcio
1. Presentam el joc fent una conversa i demanam: "què és un robot? Com funciona un robot? Com podríem dirigir un robot amb la veu?" 2.Triam l’infant que ha de fer de robot i el feim sortir de l’aula. 3. El grup es posa d’acord amb un objectiu, que és el que haurà de realitzar el nostre robot. 4. Cada infant ha de donar una sola ordre que només impliqui una acció, i així successivament. 5. El joc acaba quan el robot executa l’ordre que ens havíem proposat. Exemple Objectiu: anar fins a la finestra i obrir-la o tancar-la. — Aixeca el peu dret. — Avança el peu dret. — Posa el peu dret en terra. — Aixeca el peu esquerre…

Material
Cap.

Suggeriments
• Aquest joc implica saber desglossar les accions i no anticipar les unes a les altres, per la qual cosa convé practicar abans aquestes seqüències. • Podem fer activitats relacionades amb fotografies o dibuixos de màquines i/o robots, i dibuixar i dissenyar màquines i robots entre tot el grup. • Podem invertir els rols i fer que un infant doni les instruccions a tot el grup de robots. • Una variant del joc, que el complica, consisteix a fer que el grup o un petit grup es transformi en una màquina d’efectes encadenats, en la qual cadascú realitza una acció que s’encadena amb la dels altres per aconseguir el resultat proposat. Uns exemples de màquines serien la que pica un clau en una fusta o bé la màquina que canvia de lloc un objecte.
65

Paraula i gest

67

Eco a les muntanyes

JOC DE PRODUCCIÓ D’UN MONÒLEG ACOMPANYAT DE GESTOS QUE ELS RECEPTORS REPETEIXEN
68

I - PG PG-PG
• Reproduir les frases i els gestos que ens envia l’emissor. • Produir un missatge improvisat.

18

Descripcio
1. Els infants es col.loquen en un semicercle ample que es subdivideix en quatre grups de manera que es vegin tots. 2. El conductor del joc, se situa davant i emet una frase curta acompanyada d’un gest que el grup de davant ha de repetir i llançar cap a un altre grup. Aquest segon grup envia la frase al tercer grup i aquest al quart, que l’ha de tornar al primer. 3. Aquest llança una nova frase i es repeteix la seqüència fins que s’acaba el missatge. 4. Quan dominem el joc podem augmentar la dificultat fent que el conductor emeti un altre eco abans que l’anterior li hagi retornat. Exemple — Hola! — Som aquí! — Com va? — Fa fred! Vegeu més exemples en l'annex 15.

Material
Cap.

Suggeriments
• Els missatges que s’emeten han de ser diferents en funció del grau de dificultat lingüística que vulgueu treballar: des d’un missatge curt fins a una història –un monòleg– més elaborada amb renous, onomatopeies, paraules amb dificultat… • És recomanable que en un principi el professor sigui el conductor del joc que farà de model lingüístic correcte. • Per simplificar el joc podeu fer que respongui tot el grup al mateix temps.

69

La vaca sense cap taca

JOC DE REPETICIÓ D’UN RITUAL LINGÜÍSTIC AMB GESTOS, QUE VARIA SEGONS L’INTERLOCUTOR
70

I-I I-GG

19

• Repetir el ritual lingüístic amb totes les paraules i els gestos i canviarlo segons els interlocutors. • Observar atentament els canvis que es van produint. • Pronunciar correctament la frase del ritual.

Descripcio
1. Cada participant s’enumera. 2. El primer infant comença el joc i es dirigeix a un infant dient: "la vaca sense cap taca número 1" (el seu número) "saluda" (gest de saludar) "la vaca sense cap taca número…" (el número de l’infant a qui es dirigeix). 3. A continuació, aquest ha de repetir el ritual lingüístic i gestual, canviant la numeració per la seva i la d’un altre. 4. La dificultat del joc consisteix a recordar la numeració dels altres, el ritual lingüístic que es repeteix, els canvis de numeració, els gestos i la incorporació de les errades en forma de taques que s’han d’anomenar quan es diu el ritual. El jugador que es deixi alguna paraula del ritual lingüístic, no faci el gest de saludar en el moment que ho diu o s’equivoqui en el nombre de taques de l’infant a qui està saludant, se li ha de posar un gomet al front i serà "la vaca amb taca...", (Tendrà tantes taques al front com número d’errades faci). Lletra La vaca sense cap taca número ... Saluda la vaca sense cap taca número…

Material
Gomets de colors. Un guix per pintar les taques al front dels infants.

Suggeriments
• En lloc de posar números, podeu posar un adjectiu, un substantiu, un verb… Exemple: si fos un adjectiu i jugàssim amb els colors, diríem: "la vaca sense cap taca verda saluda la vaca sense cap taca lila" • Podeu repartir cartons, amb el número escrit per a cada infant, per tal de facilitar el joc.
71

JOC D’ENCADENAMENT DE FRASES I GESTOS REFERITS A OFICIS
72

I-I I-GG

20

• Improvisar noms d’oficis acompanyats de gestos relacionats amb les accions que es realitzen. • Ampliar el vocabulari referit a oficis. • Pronunciar correctament les frases del ritual.

Descripcio
1. L’infant que comença el joc diu en veu alta: "mon pare és ferrer i fa així", mentre fa un moviment relacionat amb l’ofici de ferrer. 2. Tots imiten el moviment i passa el torn al següent. 3. L’infant següent continua: "son pare és ferrer i fa així", mentre tots repeteixen el gest, i afegeix un altre ofici que pot fer son pare o sa mare, com per exemple: "ma mare és fustera i fa així" (aquest altre gest també l’ha d’imitar tothom). 4. Per torn, cada un repeteix l’ofici anterior i en diu un de nou fins acabar tota la rotlada. Lletra • Mon pare és..., i fa així. • Son pare és..., i fa així, ma mare és…, i fa així. • Sa mare és…, i fa així, mon pare és …, i fa així.

Material
Cap.

Suggeriments
• Usau fotografies i dibuixos d’oficis per donar idees als infants. • Podeu ampliar la lletra anomenant altres membres de la família com per exemple: oncle, tia, cosí, cosina, padrí, padrina...

73

NAS peu
JOC D’ENCADENAR PARAULES I GESTOS DISSOCIATS
74

I-I I-GG

21

• Verbalitzar una part del cos assenyalant-ne una de diferent. • Centrar l’atenció en els gestos que fa el veïnat i no en el que diu. • Consolidar el vocabulari de les parts del cos i de la roba.

Descripcio
1. Els infants es col.loquen en rotlo. 2. Qui comença el joc diu: "aquest és el meu nas", però assenyalant qualsevol altra part del cos, per exemple el peu. 3. A continuació, el seu company de la dreta ha d’assenyalar la part del cos que ha dit el de l’esquerra mentre diu un altra part del cos. Exemple Assenyala el nas mentre diu: "aquest és el meu braç".I així successivament fins que tots hagin participat. Qui s’equivoca tant en la paraula com en el gest paga penyora. (Vegeu les targetes de penyores de l’annex 6.)

Material
Cap.

Suggeriments
• És un joc que exigeix un elevat grau de concentració i atenció en allò que fa el company/a per no embullar-se en el que diu. Per això amb una rodada pot ser suficient perquè no es faci llarg. • També hi podeu jugar amb la roba encara que suposa la dificultat que no coincideixin tots els infants amb les mateixes peces de vestir. • Una altra versió del joc és: l’infant que comença diu: "aquest és el meu nas", però assenyala qualsevol altra part del cos, per exemple el peu. A continuació l’infant de la dreta ha de dir la part del cos que ha assenyalat mentre n’indica una altra, de nova. Exemple: "aquest és el meu peu", i assenyala la panxa.

75

Passar un objecte

77

JOC DE PASSAR UN OBJECTE AMB RITME MENTRE RECITAM UN POEMA
78

I-I I-GG
• Pronunciar correctament i memoritzar el poema. • Seguir la pulsació de negra mentre es recita el poema.

22

Descripcio
1. Distribuïm els infants en rotlo i un es col.loca enmig. 2. Els infants que són en el rotlo han de posar el palmell de la mà esquerra fent forma de cocó per amunt. 3. Amb els dits junts de la mà dreta han de fer el gest d’agafar damunt la seva mà esquerra i d’amollar damunt la mà esquerra del veí. Tots alhora, amb pulsació de negra, feim els moviments indicats recitant el poema "Ball rodó de la bicicleta" (a cada vers hi ha d’haver dues pulsacions). 4. Mentre recitam el poema hem de passar un objecte petit. 5. En acabar, tots tanquen la mà esquerra simulant que tenen l’objecte i li demanen: "qui el té?" 6. L’infant que està enmig intenta endevinar-ho dient: "el té en/na…" Lletra: Ball rodó de la bicicleta Bici roda roda bici, a la moda d’en Maurici; cleta roda roda cleta, a la moda de la Teta; bici roda roda cleta, roda, roda bicicleta. (Miquel Desclot)

Material
Un objecte petit: goma, guix, maquineta, una roda de jugueta petita…

Suggeriments
• Podeu introduir aquest joc amb una sorpresa: una roda de bicicleta de jugueta petita. Els infants han d’endevinar l’objecte fent preguntes. • Podeu fer el mateix joc amb els poemes següents de les targetes per fotocopiar de l’annex 10: "Les formigues" d’Àngels Garriga, "La ballarina" i "La pilota" de Joana Raspall i "Versos infinits" de Montserrat Torrens.

79

JOC DE PASSAR-SE UN OBJECTE IMAGINARI AMB LA FRASE I EL GEST CORRESPONENT
80

I-I I-GG

23

• Estimular l’expressió oral. • Construir frases amb objectes que tenguin característiques similars.

Descripcio
1. La mestra o el mestre estira els braços i fa com si agafàs alguna cosa amb la punta dels dits i es dirigeix a l’infant de la seva dreta dient: "et regal aquest fil d’or perquè et facis un collar". Aquest agafa el fil i es gira al company de la dreta per oferir-li el regal, ha de canviar d’objecte mantenint la mateixa forma mentre diu: "et regal aquesta corda perquè…". 2. Així es van passant el regal imaginari, la corda es transformarà en una altra cosa com és ara un cinturó, un collar, una bufanda…, el joc continua fins que tots els infants tenen el seu regal màgic. 3. Per acabar, tots admiren el seu regal adoptant la postura pertinent, com per exemple posar-se el collar. 4. Podem iniciar una altra rodada i canviar la forma, per exemple: "et regal aquesta bolla del món" mentre adopta amb les mans la posició d’agafar una esfera.

Material
Cap.

Suggeriments
• Una variant del joc: surt un infant davant de tots, adopta una postura, com un quadre plàstic, i els altres han d’encertar què li han regalat.

81

Embarbussaments

JOC DE PASSAR-SE UNA PILOTA EN QUÈ REPRODUÏM EMBARBUSSAMENTS EN DIFERENTS REGISTRES
82

I-I I-GG

24

• Aprendre els embarbussaments amb una dicció acurada. • Analitzar el doble sentit de les paraules i gaudir amb la seva sonoritat. • Produir altres expressions i formes de dir els embarbussaments.

Descripcio
1. Per poder jugar els infants han de saber alguns embarbussaments. Si no ho hem fet abans, hem de treballar prèviament la comprensió, la fonètica i la dicció d’alguns. 2. Escrivim a la pissarra embarbussaments i els deim en situacions i estats d’ànim diferents. Ex.: content, enfadat, rient, plorant, empegueït, orgullós, poruc, cantant, ballant, somnolent, avorrit, cansat… 3. Ens col·locam en rotlo. El conductor del joc proposa l’embarbussament amb què jugaran. Per exemple:"en cap cap cap el que cap en aquest cap". 4. Tot seguit llança la pilota a qualcú dient un estat d’ànim o situació. Per exemple, "enfadat". 5. Qui rep la pilota ha de dir l’embarbussament amb un to d’enfadat. En acabar, llança la pilota a un company dient una altra paraula per exemple "poruc". Qui la rep repeteix el mateix embarbussament amb gestos i to de veu de por. I així successivament. 6. Després de diversos torns es pot canviar d’embarbussament per donar més varietat al joc. Exemple • En cap cap cap el que cap en aquest cap. • Ferran ferrer feia fum i foc ferrant ferro fort. • Plou poc, però plou prou. • Un plat pla ple de pebre negre està. • Un tigre, dos tigres, tres tigres.

Material
Una pilota.

Suggeriments
• Podeu dividir els infants en diferents grups, cada un memoritza un embarbussament diferent. El professor ha de dirigir el joc i ha de fer diferents senyals: un dit el primer, dos dits el segon i tres dits el tercer, o fer rodar la mà per indicar tots alhora. Després del senyal del professor, també ha d’indicar si l’han de dir: fort, fluix, ràpid, lent…, tots alhora o per grups, i aquests a continuació han de dir el seu embarbussadament. • Podeu emprar embarbussaments, dites i redolins..., de les targetes per fotocopiar dels annexos 8 i 9.
83

L'anell

JOC DE PASSAR UN OBJECTE ENTRE LES MANS MENTRE ES RECITA UNA CANTARELLA FENT UN RITME.
84

I-I I-GG
• Pronunciar correctament i memoritzar la cantarella. • Seguir el ritme marcat mentre es recita la cantarella.

25

Descripcio
1. Els infants se situen en rotlo drets molt a prop un de l’altre. El conductor del joc dóna una corda als infants que l’han d’agafar amb les dues mans juntes cap avall. La corda ha de quedar tensa i a la mida de la rotlada. Hi passam l’anell i la fermam pels dos caps. 2. Un infant es posa enmig sense saber qui té l’anell en el moment d’iniciar el joc. 3. Els jugadors de la rotlada, mentre reciten la cantarella, tots alhora han de fer, els moviments rítmics següents: moure el puny dret fins a tocar el puny esquerre del veïnat i tornar a la posició inicial. 4. Qui té l’anell entre els punys l’ha de passar dissimuladament al veïnat quan l’infant que és enmig estigui despistat. En cas contrari el jugador pot mantenir l’anell entre el puny fins que no el vegin. El joc és més divertit si es passa amb agilitat l’anell. 5. Quan acaba la cantarella tots mantenen els punys agafats a la corda i demanen a l’infant que està enmig: "qui té l’anell?" 6. Si falla li donam dues oportunitats més per endevinar-ho. 7. Tant si ho encerta com si no, l’infant que té l’anell passa enmig, i torna a començar el joc. El ritme acompanya el text i ajuda els participants a coordinar els moviments de les mans tots alhora. Cantarelles Podeu triar una de les dues cantarelles següents: L’anell a la butxaca, La princesa del castell l’anell a la fragata, ha perdut el seu anell, l’anell a cada dit passa, passa pel cordell, hi fa xit xiritxit. endevina estornell, qui el té? (Popular) (De les autores)

Material
Un anell i una corda.

Suggeriments
• Altra manera de jugar-hi: es col.loquen en rotlo amb els palmells de les mans junts i estirats. El conductor del joc es posa l’anell entre les mans en la mateixa postura que els altres i, seguint el ritme síl.laba a síl.laba, va passant les seves mans entre les mans dels infants a la vegada que tots reciten la cantarella apresa prèviament. Quan vulgui, ha de deixar caure dissimuladament l’anell dins les mans de qualcú i ha de continuar el joc fins que acabi la cançó. 85

JOC DE PASSAR UNA PILOTA AMB PARAULES ENCADENADES
86

I-I I-GG

26

• Adquirir agilitat a l’hora de cercar paraules que comencin amb una determinada síl.laba amb correspondència fonètica o no.

Descripcio
1. Qui té la pilota diu una paraula qualsevol mentre la llança a un infant de la rotlada. 2. Qui la rep ha de dir una altra paraula encadenada que comenci per la darrera síl.laba de la paraula que ha dit el seu company, i així successivament. Per exemple: cadira, ratolí, líquid. 3. Si qui la rep no sap continuar la cadena, tornam a començar amb una paraula nova. Podem fer pagar penyora a qui romp la cadena.

Material
Una pilota.

Suggeriments
• Per augmentar la competència lingüística dels infants prèviament podeu confeccionar llistes de paraules possibles amb una determinada síl.laba i així facilitar la participació. • Podeu practicar aquest mateix joc de diferents maneres: - Encadenar la darrera lletra o so de cada paraula. - Encadenar frases de manera que la darrera paraula d’una frase sigui la primera de la següent.

87

JOC D’AGAFAR, PASSAR I AMOLLAR UN OBJECTE EN QUÈ ES DIU UN EMBARBUSSAMENT
88

I-I I-GG

27

• Memoritzar l’embarbussament i pronunciar correctament tots els sons. • Seguir la pulsació de negra mentre es recita l’embarbussament. • Saber descriure i identificar un objecte petit.

Descripcio
1.Distribuïm els infants en rotlo. 2.Posam el palmell de la mà esquerra fent un cocó per amunt, no l'hem de moure i a dins hi han de posar un objecte petit. 3.Comença quan amb els dits junts de la mà dreta s’agafa l’objecte de la mà esquerra pròpia i s’amolla a la mà esquerra del veí, a la vegada que es diu l’embarbussament: "un carro carregat…" (Vegeu la lletra.) 4.Tots els participants han de recitar l’embarbussament i han d’anar passant els objectes sense perdre el ritme. 5.En fer l’acció de passar, cada infant intenta tancar la mà fent un petit cocó, per tal que no el vegin. 6.S’acaba quan el que diu la darrera paraula del vers, descriu l’objecte que té a les mans i el que abans l’ha posat al rotlo, diu: "és meu!", Llavors aquest descriu el seu i així fins que s’acaba. Ritme Pulsació de negra Lletra Un carro carregat de terra, terra roja, per enrajolar el terrat del senyor, senyor rector.

Material
Objectes petits: una avellana, una goma, una anell, una bolleta…

Suggeriments
• Podeu utilitzar altres embarbussaments de les targetes per fotocopiar de l’annex 9. • En cas que no tots els participants tenguessin un objecte per posar, la mestra pot afegir els que falten o bé podeu jugar sense que tots els infants hagin posat objecte, és suficient amb la meitat.
89

Preguntes i respostes

91

JOC DE REPETICIÓ DE FRASES EN UN DIÀLEG

92

I-GG

28

• Inventar frases rítmiques i absurdes. • Repetir les frases i participar en els diàlegs que s’estableixen.

Descripcio
1. El conductor del joc pensa el nom d’un infant (per exemple, Joan) i diu al grup la frase rimada següent: "en Joan ha arribat amb un floc damunt el nas". 2. En joan inicia un diàleg amb el grup: — Qui, jo? — Sí, tu. — De cap manera. — Idò qui ha estat? 3. En Joan diu el nom d’un altre company (per exemple, Maria). 4. Tot el grup repeteix el disbarat: "na Maria ha arribat amb un floc damunt el nas". 5. Na Maria inicia el mateix diàleg anterior amb el grup. I així successivament. 6. En aquesta cadena indefinida, si un infant, en lloc de dir el nom d’un company, respon "això és un disbarat!", El grup li demana: "llavors, què ha passat?". 7. L’infant comença una frase rítmica nova que sigui divertida i/o absurda, dient el nom d’un altre company. Per exemple: "na Teresa s’ha posat uns calçons damunt el cap". 8. A partir d’aquest moment el joc continua amb aquesta frase. Es van introduint frases noves a gust dels participants. Exemples • En Joan ha arribat amb un floc damunt el nas. • Na Marta s’ha posat uns calçons damunt el cap. • En Pere s’ha penjat un paraigua en el queixal. • N’Antònia es passeja amb una espardenya.

Material
Cap.

Suggeriments
• Per facilitar el joc podem treballar frases, quant al contingut, que expliquin fets possibles, però poc probables i que ens facin riure perquè siguin absurdes o estrambòtiques. Pel que fa a la forma, podem fixar-nos en el nombre de síl.labes (7-8), la rima i el ritme.
93

NI
94

SI no

si no
JOC DE PREGUNTES I RESPOSTES, ON HI HA PARAULES QUE NO ES PODEN DIR

I-I I-GG

29

• Construir frases interrogatives intencionades perquè l’interlocutor s’equivoqui. • Cercar alternatives a les paraules prohibides per respondre correctament.

Descripcio
1. Triam un infant que serà el protagonista del joc. 2. El grup li ha de fer preguntes. S’ha de pactar un màxim de preguntes per agilitzar el canvi de protagonista. L’infant ha de contestar sempre, però no pot dir les paraules prohibides: Ni sí ni no, Ni alt ni baix, Ni blanc ni negre, Ni or ni plata, Ni fred ni calent, Ni bo ni dolent, Ni curt ni llarg. Els infants que fan les preguntes l’intentaran fer caure en un parany. Si hi cau, perd i paga penyora.

Material
Cap.

Suggeriments
• Per variar el grau de dificultat, hi podeu afegir o llevar paraules prohibides. • Podeu jugar en parelles o grups petits.

95

JOC DE PREGUNTES I RESPOSTES EN QUÈ SE CERCA UNA INCOHERÈNCIA PER FER RIURE
96

I-I I-GG
• Construir preguntes i respostes correctes i divertides. • Relacionar preguntes i respostes diferents.

30

Descripcio
1. L’infant que comença fa una pregunta al seu veïnat, i aquest li ha de respondre. 2. A continuació, l’infant que ha contestat fa una altra pregunta al de la seva dreta i aquest li contesta. 3. Se segueix aquest procediment fins que arribam a l’infant que ha iniciat el joc. 4. En acabar, cada infant ha de dir: “per aquí m’han demanat” (i diu la pregunta que li ha fet el de la seva esquerra ), i “per aquí m’han contestat” ( i diu la resposta que li han dit a la seva dreta).

Material
Cap.

Suggeriments
• Després d’haver jugat la primera vegada, aprofitau per comentar i analitzar quines han estat les respostes més estrambòtiques i divertides per aconseguir que la propera vegada que hi jugueu, les preguntes siguin més intencionades.

97

99

JOC RÍTMIC DE COORDINACIÓ EN QUÈ ES RECITA UNA CANTARELLA AMB UN OBJECTE
100

I-I

31

• Aprendre la cantarella amb ritme i moviment.

Descripcio
1. Un infant es posa davant l’altre i comencen tots dos amb el llapis a la mà dreta mentre diuen "aquest". 2. El passen a la mà esquerra mentre diuen "per". 3. Acosten el puny esquerre a l’espatlla esquerra mentre diuen "mi". 4. Tornen a la posició 2 i diuen "aquest". 5. El passen a la mà dreta i diuen "per". 6. Un dóna el llapis a l’altre mentre diuen "tu". 7. Cada jugador té el llapis a l’esquerra i comencen una altra estrofa amb aquesta posició, es repeteixen els moviments anteriors i així successivament fins a acabar tota la cantarella. Lletra Aquest per a mi, aquest per a tu. Aquest és meu, aquest és teu. Tu i jo, jo i tu. Aquest és meu, aquest és teu.

Material
Un llapis, un bolígraf o una pintureta per hom.

Suggeriments
• És un joc interessant perquè implica la dificultat de dur el ritme, de passar el llapis d’una mà a l’altra, de retenir-lo quan deim "mi" i donarlo quan deim "tu". • També implica la dificultat de fer coincidir els moviments amb la parella respectiva. • Podeu inventar altres lletres. • Si jugau en rotlo, el llapis va cap a la dreta i l’esquerra amb els mateixos moviments que els descrits anteriorment, però s’ha de donar i rebre el llapis de l’infant de devora en lloc de fer-ho amb el de davant. Nota: la filmació d'aquest joc no s'ha pogut incloure en el DVD.
101

Carabassa

JOC RÍTMIC DE COORDINACIÓ MANUAL EN QUÈ SE SIL.LABEJA UNA PARAULA
102

I-I

32

• Repetir una paraula de quatre síl.labes seguint un ritme i un moviment de mans.

Descripcio
1. Els infants es col.loquen per parelles un davant l’altre. 2. Les parelles han de coordinar els moviments rítmics següents amb les mans mentre verbalitzen les síl.labes de la paraula carabassa: 1r. Feim una mamballeta mentre deim "cara". 2n. Picam els dos palmells amb els de la parella, mentre recitam de nou "cara". 3r. Picam el dors de les dues mans amb el de la parella, mentre recitam "bas". 4t. Repetim el 1r. 5è. Repetim el 2n. 6è. Picam els dos punys amb els de la parella, mentre deim "sa". 7è. Repetim el 1r. 8è. Repetim el 3r. 9è. Repetim el 1r. 10è. Repetim el 6è. 11è. Feim una mamballeta mentre recitam "ca". 12è. Picam els dos palmells de les mans amb els de la parella, mentre recitam "ra". 13è. Repetim el 3r. 14è. Repetim el 6è. Repetim el mateix joc amb altres paraules de quatre síl.labes. Ritme Ca-ra ca-ra bas Ca-ra ca-ra sa Ca-ra-bas ca-ra-sa Ca - ra - bas - sa

Material
Cap.

Suggeriments
• Aquest ritme serveix per a qualsevol paraula de quatre síl.labes. I pot ser útil per a l’anàlisi sil.làbic. • També hi poden jugar en grup. En aquest cas els infants fan una rotlada i els moviments es coordinen amb els companys de cada costat.
103

El dit del cor

JOC DE MOVIMENTS RÍTMICS AMB LES MANS EN QUÈ ES RECITA UNA CANTARELLA
104

33
• Memoritzar una cantarella amb el ritme que marca el moviment dels dits.

Descripcio
1. Ajuntam les mans amb els dits del cor estirats, mentre recitam el primer vers de la cantarella. 2. Tombam els dits del cor, mentre recitam el segon vers de la cantarella. 3. Giram les dues mans, deixant els dits del cor un a cada part, mentre recitam el tercer vers de la cantarella. 4. Movem els dits del cor com si fossin el badall d’una campana, mentre recitam els darrers versos. Lletra Ajuntam les mans, els dits cor tombam, dues mans giram i ara repicam din, dan, din, dan, dena, din, dan, din, dan, dena.

Material
Cap.

Suggeriments
• Aquest exercici ens permet exercitar la concentració. És una bona proposta per tancar o començar una sessió, com a ritual d’atenció. També facilita la dissociació dels dits, habilitat necessària per a l’escriptura.

105

JOC DE RITME EN QUÈ IMPROVISAM UNA NOTÍCIA

106

I-I I-GG
• Improvisar una notícia amb l’ajuda del ritme. • Narrar una notícia.

34

Descripcio
1. Asseguts en rotlo, tot el grup pica dues vegades damunt les seves cuixes amb les dues mans, l’infant que comença fa el mateix mentre diu: "escoltau". 2. Seguidament tot el grup realitza dos esclafits amb els dits de les dues mans. 3. Mentre tot el grup torna a picar dues vegades a les cuixes, l’infant que està a la dreta del que ha començat diu: "què ha passat!" 4. Tot el grup segueix el ritme fent els dos esclafits. 5. L’infant següent de la dreta improvisa dues o tres paraules (tres o quatres síl.labes), mentre tots piquen dues vegades a les cuixes seguint el ritme marcat. 6. I així continua la improvisació fins que acabem la notícia. El fet que sigui un joc oral, implica que per fonètica i sintàctica podem ometre síl.labes, fer sinalefes, afèresis… Tothom hi participa, pot ser una notícia coherent o no, amb disbarats…, amb més o manco entonació i gesticulació. Quan feim els esclafits és temps per pensar. Quan picam a les cuixes, és quan han de dir les dues paraules que cada infant aporta. És important seguir el ritme. Lletra — Escoltau. — Què ha passat!

Material
Cap.

Suggeriments
• Abans de començar, convé practicar els dos moviments bàsics per tal d’interioritzar-los quan el joc comenci. • Convé que expliqueu als infants que el ritme ens servirà per mantenir el joc i per no perdre’ns. Si algú es perd, pot entrar quan tots piquin damunt les cames. Però si així i tot, no arranca en la improvisació, ha de continuar un altre infant o pagar penyora. • Convé que practiqueu grups de paraules que s’adeqüin al ritme après encara que no tenguin sentit. 107

Les espines del peix

JOC DE MOVIMENTS RÍTMICS AMB LES MANS EN QUÈ ES RECITA UNA CANTARELLA
108

35
• Memoritzar una cantarella amb el ritme que marca el moviment dels dits.

Descripcio
1.Ajuntam les gemes de les dues mans, mentre recitam la primera paraula de la primera estrofa "ses". 2.Es creuen els dits de les mans, mentre recitam la segona paraula de la primera estrofa "espines". 3.Les ajuntam i els creuam igualment amb les altres dues paraules "d’aquest peix" de la primera estrofa, seguint les passes 1 i 2. 4.Amb el dit índex de la mà dreta estirat, picam contra el palmell de l’esquerra, recitant la primera paraula de la segona estrofa "me". 5.Ajuntam les gemes de les dues mans, mentre recitam la segona paraula de la segona estrofa "piquen". 6.Repetim les passes 4 i 5 i només canviam de mà. 7.Amb el dit índex de la mà dreta estirat, picam contra el palmell de l’esquerra, recitant la primera paraula de la tercera estrofa "piquen", feim el mateix amb el dit índex de la mà dreta, recitant la segona paraula de la tercera estrofa "piquen". 8.I així successivament amb el dit del cor, l’anular i el petit, recitant totes les paraules. Lletra Ses espines d’aquest peix, me piquen, me piquen, piquen, piquen, ses espines jo les pos a un raconet.

Material
Cap.

Suggeriments
• Aquest exercici ens permet exercitar la concentració. És una bona proposta per tancar o començar una sessió, com a ritual d’atenció. També facilita la dissociació dels dits, habilitat necessària per a la escriptura. • Aquest mateix moviment dels dits el podem realitzar amb els poemes següents de les targetes per fotocopiar de l’annex 10: "Gerdor hivernenca" de M. Antònia Salvà i "Eruga processionària" de Miquel Desclot.

109

PauPere

JOC RÍTMIC D’ENCADENAR NOMS

110

I-I I-GG

36

• Coordinar les paraules amb els gestos corresponents sense perdre el ritme.

Descripcio
1. Els infants s’asseuen en rotlo. 2. Qui comença el joc diu el seu nom mentre mou el puny dret amb el dit polze per amunt, cap a l’espatlla dreta. 3. A continuació diu el nom d’un altre infant fent el mateix moviment, però amb el puny esquerre. 4. Tots piquen dues vegades amb el palmell de les mans damunt les cuixes. Sense perdre el ritme, l’infant que ha estat anomenat diu el seu nom i el d’un altre fent els mateixos gestos i així successivament fins que hagin participat tots.

Material
Cap.

Suggeriments
• La primera vegada que juguem convé practicar els moviments fins a aconseguir un ritme unificat. Com més juguem, més rapidesa aconseguiran els infants. • Si substituïm el nom de cada infant per números, noms d’animals, noms d’ossos, etc., podem aprofitar el joc per treballar vocabulari. Nota: la filmació d'aquest joc no s'ha pogut incloure en el DVD.

111

Pedra, paper, estisores

JOC DE RAPIDESA DE GESTOS, ACOMPANYATS D’UN RITUAL LINGÜÍSTIC
112

I-I

37

• Aprendre les paraules clau i les característiques de cada gest.

Descripcio
1. Els infants s’han de posar un davant l’altre amb una mà a l’esquena i diuen: "un, dos, tres, pedra, paper, estisores, un, dos, tres". 2. En acabar la frase, treuen la mà de l’esquena formant una de les tres figures: La pedra: amb el puny tancat. El paper: amb la mà estesa. Les estisores: amb el dit índex i el dit del cor estesos i la resta doblegats. 3. Guanya qui treu un element que venç l’element que ha tret l’altre: La pedra guanya les estisores perquè les doblega a cops. El paper guanya la pedra perquè l’embolica. Les estisores guanyen el paper perquè el tallen. 4. Els infants que juguen han de representar l’acció corresponent amb les seves mans. Si s’obtenen dues figures iguals ningú guanya i es repeteix el joc. 5. Guanya qui aconsegueix acumular tres victòries. Lletra Un, dos, tres, pedra, paper, estisores, un, dos, tres.

Material
Cap.

Suggeriments
• Podeu ampliar els gestos o inventar seqüències noves. • També podeu fer dos equips. Cada equip es posa d’acord en quina figura traurà el seu representant (se li dóna un punt o cap segons si l’equip guanya o perd). • És un joc que els infants usen per triar o eliminar.

113

TAM TAM

JOC RÍTMIC DE COORDINACIÓ AMB LES MANS EN QUÈ ES RECITA UN POEMA
114

I-I

38

• Memoritzar el poema amb el ritme i el moviment que l’acompanya.

Descripcio
1. Els infants es posen per parelles i practiquen el ritme i el gest. 2. Amb les dues mans, es donen un cop a les cames mentre diuen "jo tenc". 3. Fan una mamballeta, mentre diuen "un". 4. Piquen els dos palmells amb els de la parella, mentre diuen "nyu". 5. Cada nin col.loca simultàniament la mà dreta amb el palmell per avall i la mà esquerra amb el palmell per amunt. Amb aquesta posició piquen l’un amb l’altre, mentre diuen "que men". 6. Es repeteix el moviment descrit de forma inversa, mentre diuen "ja". 7. Amb els dos palmells fan una mamballeta amb la parella, mentre diuen "pa". Aquesta seqüència es repeteix cada dos versos fins arribar al final del poema. Lletra Tam-tam jo tenc un nyu que menja pa, sama landú sama nibà! Un dia algú me’l vol comprar, sama landú sama nibà! Serà tan dur de suportar! se me l’endú! se me n’hi va! (Miquel Desclot)

Material
Cap.

Suggeriments
• Convé practicar abans el ritme i gestos i després incorporar el text per facilitar l’aprenentatge. • Podeu cercar altres textos. (Vegeu: “Quan el pare no té pa” de Joana Raspall, "Quatre coses" de M. Antònia Salvà i "l’Aranya" de Núria Albó, de les targetes de poemes i gloses per fotocopiar de l’annex 10.)
115

TIMBO, timbo
JOC DE MOVIMENTS RÍTMICS AMB LES MANS EN QUÈ ES RECITA UNA CANTARELLA
116

39
• Memoritzar una cantarella amb el ritme que marca el moviment dels dits.

Descripcio
1. Tancam els punys i deixam el polze de la mà esquerra dins el puny, i el de la mà dreta per amunt mentre recitam la primera paraula del primer vers: "timbo". 2. Col.locam el polze dret dins el puny, mentre alçam el polze esquerre i recitam alhora la segona paraula del primer vers: "timbo". 3. I així hem d’alternar aquests dos moviments mentre recitam la resta de versos. Lletra Timbo, timbo io, io, en Tomeu festejador ha caigut amb un ciuró io, io. Aina vés a ajudar-lo i el faràs bon ballador io, io. Li han fet una cançó amb molta admiració, quina complicació io, io. Timbo, timbo io, io en Tomeu polissó balla de taló io, io.

Material
Cap.

Suggeriments
• Aquest exercici ens permet exercitar la concentració. És una bona proposta per tancar o començar una sessió, com a ritual d’atenció. També facilita la dissociació dels dits, habilitat necessària per a la escriptura. • Podeu fer aquest mateix moviment dels dits amb el poema següent de les targetes per fotocopiar de l’annex 10: "Cançó del follet del silenci" de Miquel Desclot.

117

JOC RÍTMIC DE COORDINACIÓ I RAPIDESA DE MOVIMENTS EN QUÈ ES RECITA UNA GLOSA
118

40
• Memoritzar gloses acompanyades de moviment corporal. • Inventar gloses noves.

Descripcio
1. Els infants memoritzen la glosa marcant el ritme (quatre pulsacions). 2. A continuació reciten el primer vers mentre fan els quatre moviments del joc com es detalla tot seguit: 1r. Mà dreta al clatell i palmell de l’esquerra al genoll esquerre mentre diuen “vols que”. 2n. Mà esquerra al clatell i el palmell de la dreta al genoll dret mentre diuen “et mostri”. 3r. Mà dreta al clatell i el dors de l’esquerra al genoll esquerre mentre diuen “una”. 4t. Mà esquerra al clatell i el dors de la dreta al genoll dret mentre diuen “cançó”. 3. Aquesta seqüència de moviments es repeteix per a cada vers fins acabar la glosa. 4. El repte és repetir-la cada vegada més aviat sense equivocar-se. 5. Podem fer els moviments amb altres gloses i/o inventar-ne de noves. Lletra Vols que et mostri una cançó, que no l’has sentida mai? Vols que et faci un davantal d’un bocí de sarrió? Dalt una punta d’agulla un ball i varen armar: dues-centes colles ballaven, tres mil miraven ballar.

Material
Cap.

Suggeriments
• Es tracta d’oferir als infants un grapat de gloses divertides i analitzarles amb ells, treballant el significat, la rima, el nombre de síl.labes de cada vers… • És interessant jugar amb gloses diferents. Podeu emprar altres gloses de l’annex 10. • Podeu introduir canvis en les gloses que ja conegueu. Substituir algunes paraules de la glosa per altres sense perdre la rima ni el sentit. • També podeu inventar gloses completament noves. Per això podeu fer altres activitats: - Fer llistes de paraules que acabin igual. Ens pot servir el joc De l’Havana. - Fer redolins amb aquestes paraules. (Vegeu els suggeriments del joc Va de redolins.) - Combinar redolins per fer una glosa. • Finalment, podeu inventar moviments o gestos per realitzar amb les gloses apreses.

119

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

,

Hi ha tot un ventall d’estratègies lingüístiques dins qualsevol procés d’ensenyament - aprenentatge que cal recordar. Per això, hem seleccionat les que hem considerat més adients per treballar la llengua en una situació de joc del llibre Una llengua ens uneix... i com l’aprenem. Aquestes estratègies lingüístiques les hi podeu trobar en el llibre més desenvolupades. També en podeu trobar exemples amb imatges en el vídeo del mateix nom. (Vegeu bibiografia i altres recursos.) Durant el joc podeu utilitzar algunes de les estratègies lingüístiques següents: • Fer un gest per indicar a l’alumne la seva entrada. • Usar els referents d’aula per tal de donar pistes, recordar els jocs i les seves normes. Donen seguretat i autonomia. • Animar a fer llistes de paraules per ampliar el vocabulari d’un mateix camp semàntic. • Fomentar la conversa i el diàleg entre els infants en la preparació i valoració dels jocs. • Corregir subtilment l’infant l’ajuda a millorar la seva producció. • Fer preguntes tancades i obertes per ajudar els infants a expressar-se oralment. • Crear context i expectatives per introduir el joc i motivar la participació de l’alumne. Per exemple amb una sorpresa, amb una endevinalla, un ritual. • Gesticular i fer que el llenguatge sigui més expressiu per afavorir la comprensió. • Acompanyar la paraula amb l’acció perquè els infants comprenguin allò que han de fer.
121

:

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

• Fer repetir els rituals del joc i d’atenció per ajudar a la memorització, la dicció i la fonètica. • Promoure l’ajuda dels altres per aprendre llengua i crear un clima de col·laboració i cooperació. • Donar pistes perquè els infants puguin continuar jugant. • Interpretar i ampliar la idea dels alumnes perquè aquesta sigui més entenedora. • Proposar una frase o paraula sense acabar i donar l’oportunitat a l’infant perquè la completi.

122

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 2 - Normes de com jugar

i paraula

Cada MES j

Us presentam una petita mostra de normes de com jugar, només a tall d’exemple. És convenient que pacteu les vostres amb els infants. La finalitat d’aquestes és donar més fluïdesa al joc i crear un ambient segur i solidari.

TOTHOM HI PARTICIPA, CADASCÚ EN EL SEU NIVELL

SI ENS EQUIVOCAM NO PASSA RES

EQUIVOCAR-SE FORMA PART DEL JOC

NO ENS REIM DE LES ERRADES DELS ALTRES RESPECTAM LES APORTACIONS DELS ALTRES COL·LABORAM PERQUÈ LA DINÀMICA DEL JOC SIGUI ÀGIL I DIVERTIDA ESCOLTAM I ENS CONCENTRAM SEGUIM LES NORMES I INSTRUCCIONS INICIALS DEL JOC COL·LABORAM AMB ELS ALTRES PODEM AJUDAR I DONAR PISTES ESCRITES I GESTUALS

123

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ANNEX 3

- Expressions de joc

Hi ha tot un seguit de frases i locucions referides al joc, a la manera de jugar, a l’espai que s’ocupa, als agrupaments i a la manera de triar. Agrupaments Tots junts Tots alhora Fer parelles D’un en un Amb el de devora Formes selectives Fer-ho a sorts Cara o creu Tu ets mà, ets mà, som mà (tu comences) Vols parells, senars El qui primer tocarà… (fusta) serà el capità Qui treu busca? Hem de voleiar! Assenyala territori Cau Casa Mare! Salvat! De començament o durant el joc No badis! Endevina! Vius! Vius i orelles dretes! (atenció) Ull! Ulls clucs! Tu el dus! Tu ho dus! (de moviment)
125

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Qui para? Qui perd para! Tocar mare! Fer figa! De cop (per ara, ja!) Fer embulls Fer trampa, trampós Quina xurra Quina sort Amb el cos Fer cadena Fer renglera Fer una teringa Anar de bracet Acabament Hem guanyat Eliminat Pagues penyora Encantar penyores De mel i sucre Temporal Téntol Vols sopes? Sopes? De repartiment de rols Ser capità/capitana Ser rei/reina Ser mare/pare Fer de mare/pare

126

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 4 - Maneres de triar i de fer grups
Aquí teniu alguns exemples per veure a qui li toca començar a jugar o per fer agrupaments.

i paraula

Cada MES j

AMB ALGUN OBJECTE
Un pal Dos infants col·loquen successivament les mans a un pal, un i després l’altre. Guanya el primer que arriba a dalt de tot. Una pedra Un infant amb les mans darrera es col·loca una pedra a una de les dues mans. Després les mostra amb els punys tancats. L’altre infant ha d’endevinar on ha amagat la pedra o l’objecte petit. Treure busca Necessitam tantes busques com jugadors, una ha de ser més gran que les altres. El jugador a qui li toca la busca gran guanya. Cara o creu Un jugador tria cara i l’altre creu, tiram una moneda en l’aire i guanya el que endevina qui ha sortit.

AMB JOCS
Or i plata Es col·loquen dos infants un davant l’altre, per torns van fent passes, posant el taló just davant la punta. Guanya qui col·loca la punta de la seva sabata damunt la de l’altre jugador. A parells i senars Un infant tria els parells i l’altre els senars. S’amaguen les dues mans darrere i col·loquen un nombre determinat de dits. Diuen: “un, dos, tres, parells o senars”. Guanya qui ho endevina.

COMPTANT
Trenta i l’ou, sa lluna i es sol, sa corda i es bou Un infant compta mentalment, quan li diuen "prou" continua comptant en veu alta, mentre va assenyalant els jugadors. Quan arriba a trenta diu "Trenta i l’ou, sa lluna i es sol, sa corda i es bou". L’infant assenyalat en darrer terme és el que surt elegit.

127

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Trenta i alou, sa banya i es bou És igual que el joc anterior, només varia la cançoneta. Vint-i-set i l’ou És igual que el joc anterior, però només comptam fins a vint-i-set.

AMB CANTARELLES
Un infant fa la cantarella mentre assenyala els jugadors amb el dit, el darrer que assenyala és el que surt defora. Vegeu la lletra adaptada a les targetes per fotocopiar que trobereu en l’annex 5, extretes dels reculls següents: “Taronja, esponja” d’Estrades i Serrano (2001). Jocs i moixonies. “Xibricú” d’Allué (2000). Un, dos, tres, pica paret. .................... “Me n’anava vora, vora”, “Moix, coix”, “Pim, pam”, “Mariner” i “Segons s’espiga” del Cançoner popular de Mallorca (1981). “Trenta i alou”, “Una puça va botar”, “Un, dos, tres, quatre” i “En es mercat” de Barceló i Forteza (1993) Cançons i jocs populars de les Illes Balears. “Uni, dori”, popular.

DIFERENTS MANERES DE FER GRUPS
Paquets El mestre o un infant diu: “paquets de…” Els infants que juguen han de fer grups del nombre que diguin. Per criteris El mestre o un infant diu un criteri i la resta del grup s’ha d’agrupar d’acord amb aquest. Per exemple: “infants que duen roba de color vermell”. Targetes Es reparteixen diferents grups de targetes, els infants s’han d’agrupar segons aquestes. Per exemple, tenim targetes amb 4 moixos, 4 elefants, 4 dofins. Postals Feim trossos de diferents postals (tantes com grups necessitem), repartim els trossets als infants i s’han d’agrupar els de cada postal. Renous El mestre o un infant diu a l’orella de cada un el nom d’un animal. Els infants es reparteixen per l’aula fent el so de l’animal corresponent, s’han d’agrupar tots els que fan el mateix so.
128

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 5 Cantarelles

i paraula

Cada MES j

CANTARELLES
TARONJA, ESPONJA, CABDELL DE FIL CENT I MIL.

CANTARELLES
ME N’ANAVA VORA VORA, PER DAMUNT UN CAMÍ NOU. ENVIT I TRUC I VAL NOU! LA RESTA FLORS I JOC FORA!

CANTARELLES
(EN SILENCI, UN, DOS, TRES…) —PROU! QUINZE, SETZE… VINT-I-VUIT, VINT-I-NOU. TRENTA I ALOU, SA BANYA I ES BOU.

CANTARELLES
UNA PUÇA VA BOTAR I VA ROMPRE UN MITJÀ. QUANTES MONEDES LI VAREN FER PAGAR? —CINC UNA, DUES, TRES, QUATRE, CINC.

CANTARELLES
PIM, PAM, SIVELLA DE PLATA, PIM, POM, SIVELLA DE PLOM, AL PRIMER QUE TOCARÀ DE MEL I SUCRE TORNARÀ.

CANTARELLES
UN MARINER ÉS VENGUT CARREGAT DE PEIX MENUT. N’HI HA UN, N’HI HA DOS, N’HI HA TRES, N’HI HA QUATRE, N’HI HA CINC, N’HI HA SIS, N’HI HA SET, N’HI HA VUIT, N’HI HA NOU, N’HI HA DEU. LA CAMPANA DE LA SEU QUÈ EN FA VUIT, O NOU, O DEU.

129

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

130

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

CANTARELLES
MOIX, COIX, POTA RODONA PASSA PER L’ONA. REI PASSAVA, PEDRA BADAVA, MOIX, COIX, UN RAIG DE MEL VÉS AL CEL.

CANTARELLES
PLOM! XIBRICÚ, XIBRICÀ. XIBRICURI CURI FA. XIBRICURI CURI FETA. XIBRICURI CURI FA.

CANTARELLES
UN, DOS, TRES, QUATRE, DE SEGAR EN VE EL BATRE. SEGAREM, BATREM, QUINA FEINA QUE TENDREM. HEM SEGAT, HEM BATUT QUINA FEINA QUE HEM TENGUT. BARRABÍS, BARRABÀS BIS BAS, PIS PAS.

CANTARELLES
UNI, DORI, TERI, CUTERI, MATA LA VERI VIRI VIDON CONTA’LS BÉ QUE DOTZE HI SÓN.

CANTARELLES
SEGONS S’ESPIGA, S’ARESTA; SEGONS S’AMETLA, ES BESSÓ; SEGONS SA BARCA, ES TIMÓ; SEGONS ES SANT FAN SA FESTA.

CANTARELLES
EN ES MERCAT, HI HA BROSSAT, TOTHOM QUE HI VA, N’HA DE MENJAR. BRUIXA MANDUIXA, VÉS-TE’N A PASSEJAR.

131

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

132

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ANNEX 6

- Penyores

En alguns dels jocs quan un infant s’equivoca ha de deixar alguna pertinença enmig, anomenada penyora. Quan el joc ha acabat, per rescatar la penyora ha de realitzar alguna prova. Les penyores són una solució per evitar que quedin eliminats els infants que s’equivoquen en el joc. D’aquesta manera poden continuar jugant i quan acaba la partida han de fer les proves que el grup els imposa. Els errors no s’han de percebre com una qüestió de la persona. Es tracta de superar la por de fallar i el sentiment de fracàs, els errors s’han de viure amb una actitud positiva i divertida i com a part del joc. És útil acordar prèviament les penyores i pactar-les. .............. En el material complementari us oferim targetes amb penyores, la majoria de les quals incorporen producció lingüística............................ En acabar el joc podeu iniciar el procés de tornar les penyores amb un ritual. A continuació exposam alguns exemples populars i altres dels reculls d’Estrades (2001) i Munar (2003), vegeu la bibliografia:

–– De qui és aquesta penyora? –– De la mia senyora. –– Què farà, què farà aquest senyora? –– El que vostè voldrà. –– Qui la llegirà? –– La llegirà en/na…

133

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

–– De qui és aquesta penyora? –– Meva i de vostè. –– Què faríem per cobrar-la? –– El que vostè voldrà.

–– De qui és aquesta penyora? –– Meva i de vostè –– I què farà vostè per ella? –– El que vostè manarà –– I quina feina farà?

L’infant que vulgui rescatar la penyora ha d’agafar una targeta del munt de penyores, l’ha de llegir i executar.

134

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

PENYORES
ENCERTA UNA ENDEVINALLA.

PENYORES
DIGUES UN EMBARBUSSAMENT.

PENYORES
IMITA ALGUN OFICI: PICAPEDRER, BALLARINA, FUSTERA…

PENYORES
FES UN REDOLÍ AMB DUES PARAULES.

PENYORES
IDENTIFICA UN OBJECTE AMB ELS ULLS TAPATS.

PENYORES
IDENTIFICA UN SO AMB ELS ULLS TAPATS.

135

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

136

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

PENYORES
RECITA AMB UNA ENTONACIÓ CORRECTA UN POEMA CURT.

PENYORES
DESPLAÇA’T COM UN ANIMAL: GRANOTA, CANGUR, GAVINA, ELEFANT…

PENYORES
FES ALGUNA ACROBÀCIA: UNA CUCAVELA, TOCA’T EL NAS AMB EL PEU...

PENYORES
FES D’ESTÀTUA AMB UN PEU ENLAIRE DURANT UN MINUT SENSE MOURE’T GENS NI MICA.

PENYORES
CAMINA PER LA CLASSE AMB UN OBJECTE DAMUNT EL CAP SENSE QUE CAIGUI.

PENYORES
DIGUES UNA COSA QUE COMENCI AMB CADA LLETRA DE LA PARAULA PERA, COM PER EXEMPLE: PATATA, ELEFANT, RATOLÍ, ASE. (EN UN TEMPS DETERMINAT)

137

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

138

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

PENYORES

EXECUTA QUATRE ACCIONS DESPRÉS D’ESCOLTAR-LES ORALMENT SEGUINT L’ORDRE ESTABLERT. EXEMPLE: FES DEU PASSES DE GEGANT, TRES BOTS DE CANGUR, UNA VOLTA I CAMINA QUATRE PASSES CAP ENRERE.

PENYORES
LLANÇA UNA PILOTA EN L’AIRE I ABANS D’AGAFAR-LA FES UNA MAMBALLETA (AL DARRERE, AL DAVANT, PER DAVALL UNA CAMA…)

PENYORES
DIGUES DEU PARAULES QUE COMENCIN AMB UNA LLETRA (PER EXEMPLE LA T) O BÉ QUE TENGUIN UN SO CONCRET. (EN UN TEMPS DETERMINAT)

PENYORES
ENDEVINA UN MISSATGE SECRET, COM PER EXEMPLE: XINA XICA XITA XILI XINA XIHA XIA XINAT XIAL XICI XINE XIMA.

PENYORES
DIGUES NOMS DE FRUITES, DE SENTIMENTS, D’EMOCIONS… (EN UN TEMPS DETERMINAT)

PENYORES
MIRA UNA LÀMINA UNS SEGONS I DIGUES DESPRÉS DEU ELEMENTS DE LA IMATGE QUE RECORDIS.

139

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

140

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 7 Eendevinalles

i paraula

Cada MES j

Les endevinalles, per l’enigma que plantegen, esdevenen un joc en si mateixes i un recurs lingüístic extraordinari. En aquest programa proposam utilitzar-les per pagar penyora tot i que es poden aprofitar per crear situacions de joc noves. Analitzar l’enunciat conjuntament, cercar pistes per arribar a la solució, intercanviar i inventar endevinalles noves, són reptes que estimulen i motiven els infants. Solucions a les endevinalles: 1. M'agraden fems i cagarades Com a tu flams i ensaïmades .............................La mosca Mirat de dalt sembla una creu, de costat, unes ulleres, serveix per anar corrents, si no et trenques les costelles. Què és? ...........................................................La bicicleta Tenc dents i tenc ull, i per fer-me treballar al forat m’has de posar. ..........................................La clau Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca, camina sense peus. ...............................................La carta Tenc cap, ull i cos i no tenc ni carn ni os. Què és? ............................................................Una agulla Pas la vida fent voltes, caminant a poc a poc, però per més que camín sempre estic al mateix lloc. ................................El rellotge Un llençol apedaçat que punta d'agulla no hi ha tocat...............................El cel Més de cent per un camí no fan pols ni remolí....................................Les formigues

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

141

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

9.

Sol anar amb els que van lluny, i els obliga a tancar el puny.................................La maleta

10. Una punta, dues puntes i dues orelles juntes. .........................................Les tisores 11. Quant més n'hi ha menys pesa. Què és? ...................................................................El forat 12. Una senyora molt ensenyorada tot el dia va en cotxe i sempre està banyada.......................................La llengua 13. Dos punxentos, dos lluentos, quatre tripotrapos i un arruixador de mosques. ...................................Un bou 14. Quina cosa fa tot l’any tota persona que viu, que es deixa veure a l’hivern i no es pot veure a l’estiu? ....................................Respirar 15. És tan fi i tan delicat Que dir-lo ja és trencat. ........................................El silenci 16. Una cosa que no és cosa i per tot el món es posa. .......................................La fosca 17. Un de llarguet, dos de baixets, un de menut i flac i l’altre, més gruixat. ......................................Dits de la mà 18. No té peus ni braços però té dues cames; no pot anar enlloc si l’home no l’acompanya. ...............................Els calçons

142

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
M'AGRADEN FEMS I CAGARADES COM A TU FLAMS I ENSAÏMADES (MIQUEL DESCLOT) MIRAT DE DALT SEMBLA UNA CREU, DE COSTAT, UNES ULLERES, SERVEIX PER ANAR CORRENTS, SI NO ET TRENQUES LES COSTELLES. QUÈ ÉS?

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
TENC DENTS I TENC ULL, I PER FER-ME TREBALLAR AL FORAT M’HAS DE POSAR. PLANA COM LA MÀ, BLANCA COM LA NEU, PARLA SENSE BOCA, CAMINA SENSE PEUS.

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
TENC CAP, ULL I COS I NO TENC NI CARN NI OS. QUÈ ÉS? PAS LA VIDA FENT VOLTES, CAMINANT A POC A POC, PERÒ PER MÉS QUE CAMÍN SEMPRE ESTIC AL MATEIX LLOC.

143

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

144

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
UN LLENÇOL APEDAÇAT QUE PUNTA D'AGULLA NO HI HA TOCAT. MÉS DE CENT PER UN CAMÍ NO FAN POLS NI REMOLÍ.

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
SOL ANAR AMB ELS QUE VAN LLUNY, I ELS OBLIGA A TANCAR EL PUNY. UNA PUNTA, DUES PUNTES I DUES ORELLES JUNTES.

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
QUANT MÉS N'HI HA MENYS PESA. QUÈ ÉS? UNA SENYORA MOLT ENSENYORADA TOT EL DIA VA EN COTXE I SEMPRE ESTÀ BANYADA.

145

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

146

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
DOS PUNXENTOS, DOS LLUENTOS, QUATRE TRIPOTRAPOS I UN ARRUIXADOR DE MOSQUES. QUINA COSA FA TOT L’ANY TOTA PERSONA QUE VIU, QUE ES DEIXA VEURE A L’HIVERN I NO ES POT VEURE A L’ESTIU?

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
ÉS TAN FI I TAN DELICAT QUE DIR-LO JA ÉS TRENCAT. (MIQUEL DESCLOT) UNA COSA QUE NO ÉS COSA I PER TOT EL MÓN ES POSA.

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
UN DE LLARGUET, DOS DE BAIXETS, UN DE MENUT I FLAC I L’ALTRE, MÉS GRUIXAT. NO TÉ PEUS NI BRAÇOS PERÒ TÉ DUES CAMES; NO POT ANAR ENLLOC SI L’HOME NO L’ACOMPANYA.

147

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

148

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ANNEX 8

-

Dites i redolins

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS
FENT I DESFENT S'ENSENYA LA GENT. QUI TÉ BON AMIC, TÉ BON ABRIC.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS
QUAN A CASA HI HA UN VELL, NO HI FALTARÀ CONSELL. UN CAMÍ, QUINA COSA TAN CURTA DE DIR I TAN LLARGA DE SEGUIR. (JOSEP M. DE SEGARRA)

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS
HE COLLIT, A LA VORA DEL TORRENT, UN PÀMPOL SEC, ESGARRIAT PEL VENT. (JOSEP CARNER) PAPALLONA BAIXA DEL CEL QUE ET DONARÉ PA AMB MEL.

149

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

150

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS
MOLTS OFICIS, POCS BENEFICIS. ABANS DE BURLAR-TE D’ALGÚ, MIRA BÉ COM ETS TU.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS
QUI ES POSA A JUGAR, TANT POT PERDRE COM GUANYAR. A L’ESTIU, TOTA CUCA VIU.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS
QUI ROBA UN OU, ROBA UN BOU. QUI MALTRACTA UN ANIMAL, DEMOSTRA UN MAL NATURAL.

151

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

152

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS
TAL FARÀS, TAL TROBARÀS. QUI MENJA SOPES, SE LES PENSA TOTES.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS
QUI NO S’ARRISCA, NO PISCA. QUI DE JOVE NO TREBALLA, DE VELL DORM A LA PALLA.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS
SI VOLS BEN PARLAR, APRÈN A CALLAR. QUI CANTA, ELS SEUS MALS ESPANTA.

153

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

154

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 9 - Embarbussaments

i paraula

Cada MES j

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
PAU, PERE PINTOR PASTERA, PINTA PORTES PER POC PREU. M’HAN DIT QUE TU HAS DIT UN DIT QUE JO NO HE DIT; EL DIT QUE TU HAS DIT, JO NO L’HE DIT.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
CARREGA EL CARRO CARRETER, QUE SI TU EL CARREGUES, JO JA EL DESCARREGARÉ. DUC PA SEC AL SAC, M’ASSEC ON SÓC I EL SUC AMB SUC.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
CARDS VERDS TAQUEN, SECS PIQUEN, SI ES TOQUEN. AMB UN BANC M’ENTREBANC AMB DOS CORDILLS M’ENTRELLIG AMB TRES TRENS M’ENTRETENC.

155

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

156

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
DUC COM PUC UN RUC A UN DUC RUS MUT. UNA BRUIXA BEN EMBRUIXADA, QUI LA DESEMBRUIXARÀ? EL DESEMBRUIXADOR QUE LA DESEMBRUIXI UN BON DESEMBRUIXADOR SERÀ. JO LA DESEMBRUIXARÉ PERQUÈ SÉ DESEMBRUIXAR MOLT BÉ.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
SI QUI DEU DEU DIU QUE DEU DEU DIU EL QUE DEU I DEU EL QUE DIU. SI HI HA NEU NO HI ANEU.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
PAULA PARA LA TAULA, PARA-LA BÉ QUE EL PARE JA VE. QUIN FUM FA? FA UN FUM FI.

157

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

158

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
UNA OVELLA PELADA, PELUDA DES CAP EN ES CUL PELUDA, TÉ UN ANYELLET PELAT PELUT DES CAP EN ES CUL PELUT. —SENYORA, VINC DE PART DE LA SENYORA A VEURE SI LA SENYORA S’ENYORA O NO S’ENYORA. —SENYORA, DIGUI A LA SENYORA QUE LA SENYORA NO S’ENYORA.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
QUE FI FA EL CAFÈ, EL CAFETER SERAFÍ. LA MEVA AMOR… COMPRA POQUES PIPES; I QUI POQUES PIPES COMPRA, POQUES PIPES MENJA.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
UN LLÉPOL ENLLEPOLIT QUI EL DESENLLEPOLIRÀ UN BON DESENLLEPOLIDOR SERÀ, NO EL DESENLLEPOLIRÉ JO QUE NO SOM BON DESENLLEPOLIDOR. TENC UNA FAM, UNA SET I UNA SON QUE QUAN MENJ, QUAN BEC I QUAN DORM SE ME’N VA LA FAM, LA SET I LA SON.

159

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

160

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ANNEX 10

-

Poemes i gloses

POEMES I GLOSES
BUNYOLS ACOMPANYATS O SOLS, QUE BONS SÓN ELS BUNYOLS. SI SÓN BEN ENSUCRATS, TE’LS MENGES A GRAPATS, I SI NO HO SÓN TAMBÉ, QUE SEMPRE VÉNEN BÉ. SUCATS EN LLET FAN CLAR QUALSEVOL ESMORZAR. (MIQUEL MARTÍ POL)

POEMES I GLOSES
CALENDARI PAGE'S
GENER: LLAVOR SEMBRADA QUE NEIX AL SEMENTER. FEBRER: UNA NEVADA DE FLORS EN L’AMETLLER. EL MES DE MARÇ MARCEJA; SERÀ GALANT L’ABRIL? SI L’AIGUA REGATEJA, "LA GOTA VAL PER MIL". S’ESCAMPA GOTA A GOTA; EL CAMP EN VOL UN RAIG; I ABANS DE DAR-LA TOTA, ABRIL HA FET NAUFRAIG. PEL MAIG EL CAMP SE DAURA, PEL JUNY JA L’OR REBRUNY, I ÉS BELL EL FER-LO CAURE LA CORBA FALÇ AL PUNY. S’ENFILEN LES GARBERES AL SOL DE JULIOL; SI EL BLAT RET EN QUARTERES, ALLUNYARÀ EL MAL DOL. BLANQUEGEN LES COPINYES PELS ARENALS D’AGOST, I EN FIGUERALS I VINYES AGOST MADURA EL MOST.
(M. ANTÒNIA SALVÀ)

POEMES I GLOSES
QUAN EL PARE NO TÉ PA...
QUAN EL CEL ESTÀ BEN CLAR, SALTA I BALLA, SALTA I BALLA! QUAN EL CEL ESTÀ BEN CLAR, A LA PLAÇA POTS JUGAR. QUAN EL CEL ESTÀ PLOVENT, AI, QUE ET MULLES, AI, QUE ET MULLES! QUAN EL CEL ESTÀ PLOVENT, CAP A DINTRE VÉS CORRENT! QUAN EL CEL ESTÀ NEVANT, COM TREMOLES, COM TREMOLES! QUAN EL CEL ESTÀ NEVANT, PROP DEL FOC VÉS-TE ESCALFANT. QUAN EL CEL S’HA FET DE NIT, SOPA I CALLA, SOPA I CALLA; QUAN EL CEL S’HA FET DE NIT, VINE I FICA’T DINS DEL LLIT! (JOANA RASPALL)

POEMES I GLOSES
UN MOSCARD EN DIADA DE MAL TEMPS, UN MOSCARD VAIG AGAFAR, I DES OSSOS MÉS DOLENTS EN VAIG FER SET BASTIMENTS, NOU LLAÜTS D’ANAR A PESCAR. DE SA LLENYA QUE EM QUEDÀ, EN VAIG TENIR PER CREMAR NOU MIL ANYS DAMUNT SA TERRA.

(CANÇONER POPULAR DE MALLORCA)

POEMES I GLOSES
CUC JO SÓC EL CUC D’ULL CLUC QUE DUC EL SUC I EL BRUC AL RUC DEL DUC DE N’HUG.
(MIQUEL DESCLOT)

POEMES I GLOSES
LES FORMIGUES LES FORMIGUES TRAFEGUERES, BELLUGOSES I FEINERES, QUE CAMINEN EN FILERES, ARREPLEGUEN A L’ESTIU LES LLAVORS ESCADUSSERES QUE HAN PISPAT DE LES GARBERES; LES TRAGINEN PER DRECERES I LES GUARDEN DINTRE EL NIU. (ÀNGELS GARRIGA)

161

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

162

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

POEMES I GLOSES
CROQUETES SE’NS ESMOLEN LES DENTETES, QUAN LA MARE FA CROQUETES. BEN ROSSES I CRUIXIDORES, NO TE’N MENGES, EN DEVORES. EN QUALSEVOL OCASIÓ, SI HI HA CROQUETES, MILLOR. (MIQUEL MARTÍ POL)

POEMES I GLOSES
LA BALLARINA
FA BON DIA; LA TORTUGA PROU FARIA BALLARUGA, MES, LA CLOSCA TAN FEIXUGA NO LI DEIXA MARCAR EL PAS. UNA AMIGA SARGANTANA, SÍ, QUE BALLA LA SARDANA, I LA POBRA LI DEMANA D’ENSENYAR-LI’N EL COMPÀS. ÉS INÚTIL LA LLIÇÓ; NO PROGRESSA POC NI GAIRE; UN DIFÍCIL SALTIRÓ L’HA DEIXADA PANXA ENLAIRE.
(JOANA RASPALL)

POEMES I GLOSES
GERDOR HIVERNENCA AIGUA FINA, GOTELLINA, TANY DE MURTA, NOVA REL. CAU, PAUSADA, L’ALBAÏNA QUE HA PINTAT UN ARC-EN-CEL. LA TARONJA MANDARINA GUAITA, FRESCA COM UN GEL. CAU, PAUSADA, L’ALBAÏNA, LA VEDELLA FA EL BRUEL. ROSA VERA, BLAT QUE BRINA, PLUJA FINA, CEL FIDEL. (M. ANTÒNIA SALVÀ)

POEMES I GLOSES
QUATRE COSES M’ABELLEIXEN QUATRE COSES: —QUI PROU LES SABRÀ LLOAR?— EL SOL QUE BADA LES ROSES, L’AIGUA QUE LES FA BROSTAR, LA ROSADA QUE LES MULLA I EL VENT QUE LES ESFULLA PER NO VEURE-LES SECAR. (M. ANTÒNIA SALVÀ)

POEMES I GLOSES
CANC,O' DEL FOLLET DEL SILENCI NI RIC NI DIC DEL TOT CAP MOT. FATIC O TIC, SÓC MUT PERDUT. (MIQUEL DESCLOT)

L'ARANYA POTA LLARGA CAP AQUÍ, L’ARANYA ESTIRA LA POTA POTA LLARGA CAP ALLÀ. I BUSCA EL SEU ESMORZAR. FILA, FILA, TEIXIDORA, SI T’ACOSTES A MIRAR-LA TAPA, TAPA AQUEST FORAT. T’ENGANXARÀ UN FIL AL NAS. AI, MOSCA, SI NO VIGILES! (NÚRIA ALBÓ) AI, MOSQUIT, SI BADES TANT! CAUREU A LA TERANYINA I NO EN SORTIREU PAS MAI.

POEMES I GLOSES

163

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

164

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

POEMES I GLOSES

PILOTA DE DRET. PILOTA PILOTA QUE BOTA QUE VOLA I REBOTA, I RODOLA, PUNTADA DE PEU ETS COM UN OCELL I ADÉU! VERMELL. PILOTA QUE SALTA MIRALTA, VAS A LA PARET (NÚRIA ALBÓ)

POEMES I GLOSES
' ERUGA PROCESSIONARIA CAP-I-CUA, CAP-I-CUA PER NO PERDRE’NS PEL CAMÍ, ENS AGRADA ANAR EN CORRUA A MENJAR-NOS TOT UN PI. (MIQUEL DESCLOT)

POEMES I GLOSES
VERSOS INFINITS VOLA LA LLEBRE, VOLA EL DOFÍ. EL PINGÜÍ PASSEJA EN MONOPATÍ. LA GAVINA SOLCA PLATGES SENSE MAR. SI NO T’HO VOLS CREURE TORNA A COMENÇAR. (MONTSERRAT TORRENTS)

POEMES I GLOSES
BALLAU BÉ, POLIDA MIA, BALLAU BÉ, POLIT MIRALL. NO HAVIA VIST BALLAR MAI JOVE AMB TANTA GALANIA. (CANÇONER POPULAR DE MALLORCA)

POEMES I GLOSES
JO TENC I NO SÉ QUÈ TENC; ME MANCA I NO SÉ QUÈ EM MANCA: ME MANCA UNA COSA I ALTRA; ME MANCA EL QUE NO TENC. (CANÇONER POPULAR DE MALLORCA)

POEMES I GLOSES
TENC BONA VEU PER ESCRIURE I BONES MANS PER CANTAR I BON CAP PER CAMINAR I BONES CAMES PER RIURE. (CANÇONER POPULAR DE MALLORCA)

165

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

166

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ANNEX 11

-

Vocabulari de l’hospital

Infermera

Alcohol

Esparadrap

Estisores

167

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

168

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Malalt

Metge

Llit

Tireta

Llitera

Sang

169

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

170

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Medicament

Pastilles

Benes

Cop

Gases

Ferida

171

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

172

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Malalta

Metgessa

Infermer

Fonendoscopi

Termometre

173

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

174

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ANNEX 12

- Accions:

Botar

Cosir

Badallar

Bufar

Conduir

Co rrer

175

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

176

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Doblegar

Ensabonar-se

Descansar

Empenyer

Embotonar-se

Engronsar-se

177

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

178

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Escoltar

Netejar

Esborrar

Esqueixar

Escalfar-se

Escriure

179

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

180

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Guaitar

Llenegar

Estirar

Menjar

Fermar

Llegir

181

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

182

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Plorar

Riure

Pentinar-se

Pujar

Pescar

Regar

183

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

184

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Asseure's

Xutar

Suar

Xiular

Saludar

Tremolar

185

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

186

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ANNEX 13

- Poema: Truita

POEMA: “TRUITA”
LA TRUITA ÉS UNA BONA MENJA

DES DEL DILLUNS FINS AL DIUMENGE.

SOLA, RESULTA MOLT PLAENT,

I ENCARA MÉS AMB FARCIMENT.

TRUITA AMB PATATES, AMB MONGETES,

AMB ESPINACS, TAMBÉ AMB GAMBETES,

AMB BOTIFARRA, AMB CEBA, AMB ALLS,
187

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

BEN POCS HI FAN ESCARAFALLS.

TRUITA AMB VERDURES, AMB PERNIL,

TÉ CADASCUNA EL SEU ESTIL

I EL SEU GUSTET DETERMINAT,

PERQUÈ LA TRUITA ÉS UN GRAN PLAT,

QUE FET AIXÍ O FET AIXÀ

SEMPRE ENS ENCANTA EL PALADAR.

(MIQUEL MARTÍ POL)
189

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ANNEX 14

- Cartells amb estats d’anim

FELICITA’M

AJUDA’M A DECIDIR

DÓNA’M LA RAÓ

TRANQUIL·LITZA’M

ADMIRA’M

FES-ME RIURE

DÓNA’M ÀNIMS

PASSA DE MI

DEMOSTRA’M AFECTE

ENFADA’T AMB MI

ORGANITZA’M LA VIDA

191

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

ANNEX 15

- Eco a les muntanyes

Exemple 1 VERBALITZACIÓ
Eh! Eh! On ets! No et veig! Vine! No et veig! Ara, ara et veig! Que ets de petit! Acosta’t! Vine, vine! Ara, ara et veig! Que ets de gran! Uf, no t’acostis tant! Oh! Que em trepitges! Em fas por! Vés-te’n! Quina por! Fuig! Així, molt bé! Oh, que petit una altra vegada! Adéu! Adéu! No et veig! Ja no hi és! Uf, que bé! M’he espantat!

GEST / INTENCIÓ
Mans a la boca Mà al front, cercant Carussa Senyal perquè s’acosti, tot flexionant els dits Mà al front, cercant Potadeta, amb veu impacient Senyal de petit amb els dits Gest amb la mà Senyal perquè s’acosti tot flexionant els dits Amb alegria Amb espant Badar molt els ulls, moviments amb la mà Tocant-se el peu Mans a la cara Gest de fer-lo enfora Altra vegada el gest perquè se’n vagi Assentiment amb el cap Senyal de petit amb els dits Fent el moviment amb la mà Amb la mà damunt els ulls Amb les mans a la cintura Llevant-se la suor del front Amb complicitat

193

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Exemple 2 Producció d’un alumne de segon cicle de primària del CP Miquel Porcel. VERBALITZACIÓ Falten cinc per a les nou! Que tard! He de córrer Aaah! Aaah! Aaah! Bon dia, mestre GEST / INTENCIÓ Mirar el rellotge de mà Cara d’espant Córrer sense moure’s del lloc Alens espessos, cara de cansament Salutació donant la mà

194

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Albó, N. 2001. M’ho ha dit el vent. Barcelona: Columna. Allué, J. M. 2000. Un, dos, tres, pica paret! Barcelona: La Galera. Allué J. M.; i altres. 1999. El Gran Llibre dels Jocs. Barcelona: Parramón. Alumnes d’educació infantil CP sa Blanca Dona. 1992. Cançoniues, cançons infantils i de festa. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció Nit de Sant Joan”. Antón, M. 1980. Els jocs de sempre. Barcelona: Reforma de l’escola. Arís, C.; i altres. 1999. Danses catalanes i jocs dansats. Barcelona: Alta Fulla. Badia, D.; i Vilà, M. 1990. Jocs d’expressió oral i escrita. Barcelona Eumo. Balaguer, C.; i Ripoll, O. 2002. Xarranca. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Fundació Jaume Bofill. Barceló J.; i Forteza L. 1993. Cançons i jocs populars de les Illes Balears. Ciutat de Mallorca: Centre d’Estudis de l’Esplai. Bassa, R.; i altres. 1991. Llengua de pedaç. Palma: Moll. –– 1993. Una cosa que no es cosa. Palma: Moll. –– 1994. Tómbola de jocs. Palma: Moll. –– 1995. Serra mamerra. Palma: Moll. –– 2000. Qui barata, el cap es grata. Palma: Moll. Bercebal, F. 2003. Un taller de drama. Guadalajara: Ñaque. Bigas M.; i altres. 1983. Jocs de llenguatge 1. Jocs de sons i de lletres. Barcelona: Teide. Boal, A. 2002. Juegos para actores y no actores. Barcelona: Alba. Canyelles, M.; i Tramullas, M. 1996. Aprenem jugant el joc als 6 i 7 anys. Binissalem: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Desclot, M. 1994. Bestiolari de la Clara. Barcelona: Baula. –– 1995. Oi, Eloi? Barcelona: La Galera. “Col·lecció El Corsari”. –– 2001. Més música mestre. Barcelona: La Galera.

195

Ser joc

un oc oral MES
Equip de mestres d’AIRE i Equip de Suport a la Immersió. 1996. El temps passa. Palma: Conselleria d’Educació i Cultura. Equip de Suport a la Llengua. 2005. Una llengua ens uneix…i com l’aprenem? Estratègies lingüístiques i de comunicació per a l’ensenyament d’una llengua Palma: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Estrades, D.; i Serrano, A. 2001. Jocs i moixaines. Palma: Obra Cultural Balear i Documenta Balear. Ginard, R. 1981. Cançoner popular de Mallorca. Palma: Moll, vol. III i IV. Guitart, R. M. 1993. 101 jocs. Jocs no competitius. Barcelona: Guix. –– 2004. Jugar i divertir-se tothom. Barcelona: Graó. Immersió Lingüística. Revista d’ensenyament integrat de llengües i continguts n. 2. 2000. Barcelona: Institut Europeu de Programes d’Immersió. Jacques, J.; Casulleras, S.; i Mirabet, N. 2004. 40 jocs per parlar català. Barcelona: Graó. Janer, G. 1986. Pregoner de quimeres. Barcelona: Alta Fulla. López, E.; i Sanchís, L. 1996. Jocs motrius a l’escola. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics. Martí Pol, M. 1999. Bon Profit; per molts d’anys! Barcelona: Barcanova. Munar, F. 2003. Jocs de matances. Palma: Documenta Balear. Pou, A.1980. Jocs populars. Palma: Moll. Poulter, C. 2002. Jugar juego. Ciudad Real: Ñaque. Pujol, M.; i Roig, T. 1978. Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona: Kairós. Quart, P. 1997. Bestiari. Barcelona: La Galera. Raspall, J. 1998. Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera. Recasens, M. 2003. Comprensión y expresión oral. Actividades para niños de 6 a 12 años. Barcelona: Ceac. Ros, R.; i Julià, C. 1998. Moixaines d’infant. Barcelona: La Galera.

i paraula

Cada MES j

196

Cada MES joc oral MES un
i paraula

Ser joc

Salvà, M. 1981. Cel d’horabaixa. Palma: Moll. –– 1981. El retorn. Palma: Moll. –– 1981. Lluneta del pagès. Palma: Moll. Sans, J. 2000. Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Palma: UIB. Serrano, S. 1984. Signes, llengua i cultura. Barcelona: Edicions 62. Thilde, L. 2001. Juegos rítmicos de manos. Madrid: Akal. Torrents, M. 2005. Per què els gats miren la lluna? València: Tàndem.

Altres recursos
Vídeos Equip de Suport a la Immersió Lingüística. 2003. Una llengua ens uneix…i com l’aprenem? Palma: Servei d’Ensenyament del Català. Conselleria d’Educació i Cultura. Vens a jugar? 1995. Ciutat de Mallorca: Ajuntament de Palma, Col·lectiu Escoles d’Immersió i MEC. Casset Roca Amengual, M. L. 1991. Tirurit com plou, Palma: Serveis Educatius de l’Ajuntament Palma, “Col·lecció Eines” núm. 3. Calvià: Digitals. Pàgines web Blogger Jutipiris. http://jutipiris.blogspot.com/2005/10/endevinalles.html Eixample Web. Endevinalles. http://www.geocities.com/perpinya/llendevi.html Moviment Educatiu del Maresme. Endevinalles. http://www.memcat.org/infantil/endevina/index.html Mundigrumsos. Endevinalles. http://usuarios.lycos.es/mundigrumsos/NovaEndevinalles.htm Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Endevina endevinalla. http://www.xtec.es/~aperafit/p/endevina/d23.htm

197

Ser joc

un oc oral MES
Fonts
Molts d’aquests jocs sorgeixen de la nostra experiència, de quan jugàvem de petites i de la nostra experiència com a mestres. Uns són més fidels a la tradició, com per exemple Per aquí m’han demanat i altres els hem adaptats, com per exemple La notícia. Així mateix del recull de jocs que l’Equip de Suport a l’Ensenyament de la Llengua de Mallorca i d’Eivissa ha practicat a les escoles, n’hem seleccionat alguns com per exemple: Detectiu, detectiu. Altres són fruit de l’observació del joc lliure dels infants i els hem modificats per a la consecució dels nostres objectius lingüístics, com és el cas de Carabassa. Finalment altres els hem après o bé al curs de formació de Psicodramatúrgia Lingüística, PDL, Bunyola 2003, com és ara Aquest per a mi, aquest per a tu, o bé dels llibres de la bibliografia, com per exemple La vaca sense cap taca. Tots els jocs han estat practicats dins les aules de segon i tercer cicle de primària i amb els suggeriments del professorat i dels infants, els hem anat transformant. El procés ha estat el mateix per a tots, ajustar-los al màxim a la seva finalitat didàctica i als objectius lingüístics proposats. A continuació relacionam els jocs d’aquest programa que estan inclosos en altres reculls de la bibliografia, en alguns casos amb altres noms, o amb variacions en la manera de jugar. • Carusses: Poulter (2002) amb el títol Distracciones. • Daixonar: Bassa i altres (1994) amb el títol Dallonsar, Badia i Vilà (1990) amb el títol Barrufar, Recasens (2003) amb el títol Carruscas, i Jacques (2004) amb el títol Dripejar. • De l’Havana: Allué (1999), Bigas i altres (1983), Guitart (1993), Bassa i altres (1994). • El regal màgic: Recasens (2003). • El rei mana: Allué (2000) i Guitart(2004) amb el títol En Joan diu. • L’anell: Ginard (1981) i Pou (1980). • L’hospital: Badia i Vilà (1990) i Allué (1999) amb el títol Visca els nuvis. • La vaca sense cap taca: Vens a jugar? (1995) i Canyellas i Tramullas (1996). • Les espines del peix: Thilde (2001). • Mon pare és ferrer: Allué (1999).
198

i paraula

Cada MES j

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

• Mudança per a tothom: Guitart (2004) amb el títol Rebombori general, Allué (1999) amb el títol Els veïns, Balaguer i Ripoll (2002) amb el títol T’agraden les teves veïnes. • Nas peu: Guitart (1993) amb el títol Aquest és el meu nas, Canyellas i Tramullas (1996). • Ni sí ni no: Bassa i altres (1994) amb el títol No es pot dir, Allué (2000) i Poulter (2002). • Passar la frontera: Allué (1999), Balaguer i Ripoll (2002). • Pau Pere: Antón (1980), Guitart(1993) i Poulter (2002) amb el títol De mi a ti. • Pedra, paper, estisores: Antón (1980), Allué (1999) i Guitart (1993). • Per aquí m’han demanat: Estrades (2001), Bassa i altres (1994), Recasens (2003), Allué (2000) i Guitart (1993). Els tres darrers amb el títol Els disbarats. • Pilota encadenada: Antón (1980) amb el títol L’última lletra parla.

199