Nom:

Tutor del centre:

Professora col·laboradora:
Data de lliurament: 28/01/2021
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

ÍNDEX

1. Introducció/ Situació 1
2. Anàlisi del context concret de la intervenció. 1
2.1. Funcions respecte a la intervenció. 1
3. Marc teòric i normatiu. 2
3.1 Què és la dislèxia? 3
3. 2. Marc legislatiu 4
4. Disseny inicial i modificacions del pla d’intervenció. 5
4.1. Objectius i competències 7
4.2. Metodologia, estratègies i recursos 8
4.3. Planificació i temporalització. 10
4.4 Accions i activitats. 12
4.5.Plantejament de l’avaluació i justificació 17
5. Competències que desenvolupa l’estudiant en pràctiques. 18
5.1. Reflexió sobre punt de partida. 18
5.2. Valoració del desenvolupament. 19
6. Avaluació de la intervenció 20
6.1. Exposició, anàlisi i interpretació dels resultats 20
6.2. Avaluació de la implementació de la intervenció: disseny inicial, canvis,
adaptacions, i justificació dels mateixos. 23
7. Conclusions i prospectiva 24
8. Referències bibliogràfiques 25

ANNEX DOCUMENTAL

1. Introducció/ Situació

Aquesta memòria es presenta amb l'objectiu d'entendre i reconèixer els processos

d'ensenyament i aprenentatge en l'àmbit educatiu, junt amb l'observació de la vida
escolar a partir de situacions quotidianes de l'aula, les quals ens permeten confirmar la
nostra vocació i les corresponents capacitats professionals dins d'aquest àmbit
educatiu. Durant aquest Pràcticum, demostraré d'una forma pràctica els diferents
aprenentatges assolits durant les diferents assignatures del Màster i la forma idònia
en la que aplicar aquests.

Així doncs, aquest pràcticum l’he realitzat a l’Institut Escola és una escola pública
situada a la ciutat de Tarragona. Aquest centre treballa conjuntament amb l’altre MEE

1
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

del centre, per tal de donar resposta a totes les SIEI. Els fa una atenció més
individualitzada i està en contacte permanent amb l’EAP, el CREDA, serveis socials i
serveis privats per tal de realitzar una intervenció correcta segons les necessitats de
cada alumne/a, i a més, compta amb dos MEE per tal d’atendre a l’alumnat amb
necessitats educatives especials (NEE).

L’Institut Escola parteix d’una metodologia activa, caracteritzada per un ensenyament

personalitzat afavorint l’autoestima, no confessional, que dóna importància a valors
com l’honestedat, la tolerància, la solidaritat i el respecte a les manifestacions culturals
i de tradicions d’altres pobles, que fomenta la igualtat d’oportunitats entre nois i noies i
ensenya a estimar i a respectar el medi, i té la finalitat de promoure el ple
desenvolupament de la personalitat dels alumnes, és a dir, l’educació integral. És un
centre de dues línies que s’estructura en quatre comunitats:

- La comunitat dels petits: formada per l’alumnat de P3, P4 i P5.

- La comunitat dels mitjans: formada per l’alumnat de 1r, 2n i 3r.

- La comunitat dels grans: formada per l’alumnat de 4t, 5è i 6è.

- La comunitat dels joves: formada per l’alumnat de 1r de l’ESO.

En el seguit d'aquest Pràcticum he observat el comportament dels infants,

principalment he dut a terme una intervenció amb un nen amb un trastorn
de lectroescriptura diagnosticat, el qual és la dislèxia. A partir d'això, he intentat
dissenyar un pla d'intervenció que és realitzarà en una temporització de 7 setmanes,
però que es continuarà un cop acabi la meva participació. En les diferents sessions es
planteja treballar les diferents matèries on l'infant té dificultats, alhora que se li faciliten
un seguit d'estratègies i eines a aquest i al tutor per a ajudar en el desenvolupament
de les seves capacitats i el seu procés educatiu.

Per tant, en aquesta memòria presentaré uns punts, a partir dels quals es podrà
entendre aquesta intervenció realitzada. En un principi, contextualitzaré a qui va
dirigida aquesta, a continuació, presentaré la definició dels diversos conceptes que són
claus per entendre la intervenció. Seguit a això, definiré els diferents conceptes que he
treballat i els quals formen l'anomenat Marc Teòric. Com a cos d'aquesta
memòria, mostraré el disseny de la intervenció junt amb les
activitats executades acompanyades d'una reflexió dirigida al treball d'un practicant
en una aula. En darrer lloc, avaluaré la intervenció junt amb les meves conclusions
generals.

2. Anàlisi del context concret de la intervenció.

Tal i com es va esmentar anteriorment, el cas en el que s’ha centrat aquesta

intervenció ha estat el d’un nen de 12 anys, l’Adrià. Actualment viu amb els seus pares
i el seu germà menor. La seva família s'engloba dins de la classe mitjana, per tant el
seu nivell econòmic i cultural és normal. La seva família s'implica activament en el
desenvolupament educatiu dels seus fills i tenen una bona relació amb els centres
educatius.

En l’entorn familiar

2
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

Quan l’alumne cursava el primer cicle d'educació infantil a una llar d'infants, els
docents van observar una sèrie de dificultats motrius en el nen, i a partir d'això, aquest
va rebre una valoració per l'EAP amb el consentiment dels seus progenitors i a
continuació, va ser atesa pels Serveis Socials i l'Institut Català Assistència i Serveis
Socials, els quals li van realitzar el BAS-II o escala d'aptitud intel·lectual. Arran d'això
es va determinar que tenia un retard maduratiu amb un grau de discapacitat motriu del
33%. Durant els anys següents, el nen va rebre una intervenció quirúrgica per tractar
el fre lingual i es va recomanar als pares que aquesta realitzes un procés de
reeducació acompanyada d'una logopeda. Per tant, la família va fer que aquesta anés
a diversos centres privats centrats a tractar dificultats psicomotrius, però la família no
es decidia per cap centre i aquesta poca consistencia va provocar que fos molt difícil
que els serveis educatius fessin un seguiment idoni. Amb els anys el nen va deixar
d'anar a aquests centres, decisió presa per la família davant dels pocs avenços que
aquest mostrava. Quan l'Adrià tenia sis anys va ser diagnosticat amb un trastorn de
dislèxia, davant això, la seva mare el va inscriure al mètode binding, un projecte en
curs desenvolupat per la UB (universitat de Barcelona), que té com a principal objectiu
desenvolupar diferents materials i instruments per a l'adquisició i la millora de les
habilitats de lecto-escriptura.

En l’entorn escolar.

A l'edat de tres anys quan aquesta havia de cursar P3 va ser inscrita en aquest centre

educatiu, acompanyada del suport i seguiment de les institucions de l'EAP i el CDIAP.
El seu diagnòstic inicial d’immaduresa motriu es va anar millorant a mesura
que avançava per les diferents etapes de l'Educació Infantil, com acompanyament se li
realitzava un seguiment de les capacitats de parla i llenguatge periòdicament des
del CREDA. Alhora, en l'àmbit de la lectoescriptura els docents van notar una mica de
dificultat a l'hora de llegir i alguns errors bàsics en la seva escriptura, com omissions
de lletres. Un cop va ser diagnosticat amb dislèxia es van començar
a celebrar reunions amb la CAD durant el transcurs dels trimestres.
Durant tota la seva etapa escolar diversos professionals han sigut partícips del
desenvolupament de l'Adrià, aquests són: els educadors i mestres corresponents a
cada etapa i matèria, la logopeda del CREDA, el psicomotricista del CDIAP i alguns
psicopedagogs de diversos centres. Tots ells amb l'objectiu de donar un diagnòstic
idoni i iniciar la intervenció.
2.1 Funcions respecte a la intervenció:
Cadascun dels diversos professionals anteriorment esmentats han complit una funció:
- Psicopedagogs: Valoració cognitiva i realització de les proves per al diagnòstic.
- Logopeda CREDA: Funcions de reeducació envers llenguatge oral a causa de
l’operació anteriorment esmentada.
- Psicomotricista: Va tractar els seus problemes físics que afectaven la
psicomotricitat gruixuda i fina.
En el dia d’avui, intervenen directament en el seu procés educatiu el tutor i els
docents especialistes del curs corresponent. Aquests professionals reben
assessorament del referent en diversitat de la Comunitat. Se segueixen les
orientacions específiques del PRODISCAT del Departament del Departament
d’Ensenyament.
Per finalitzar, és important tenir en compte que es va acordar entre totes les parts, és a
dir, la tutora del centre, el tutor de la nena i jo (com a realitzadora de la intervenció)

3
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

que ens centraríem en els àmbits de comprensió lectora i oral, alhora que intentaríem
una millora substancial en l'expressió tant oral com escrita, considerant que hi ha una
mancança en aquests àmbits els quals són bàsics en el curs que cursa.

3. Marc teòric i normatiu.

A continuació, presentaré els punts teòrics basics que fonamenten la practica

realitzada.

3.1 Què és la dislèxia?

Segons la International Dyselxia Association (IDA,2002), la dislèxia es defineix com: “la

dificultat específica de l’aprenentatge de la lectura amb un origen neurobiològic”. La
dislèxia és la falta d’habilitat del llenguatge, que es reflecteix en l’aprenentatge de la
lectura i escriptura, així com la dificultat per reconèixer els sons que integren una
paraula. Un dèficit en el component fonològic del llenguatge és una de les principals
hipòtesi que acompanya la teoria de l’aparició de la dislèxia. Com a conseqüències
més representatives d’aquest trastorn podem citar, els problemes de comprensió i la
dificultat del desenvolupament del vocabulari. La seva causa és una alteració de les
zones cerebrals que controlen el llenguatge. L’informe FAROS, indica un origen
genètic en l’ADN de l’ésser humà, en transmissió hereditària i no està relacionada amb
la intel·ligència. Afecta un 5% dels infants de 7 a 9 anys i sol ser més freqüent en nens
que en nenes.
Diferenciem dues classificacions referents a la dislèxia en el temps, la primera dislèxia
de desenvolupament que s’observa i detecta en el procés d’aprenentatge i d’altra
banda, la dislèxia adquirida que sorgeix d’una malaltia o accident. Actualment, estudis
neurològics se centren i conclouen en la diferenciació estructural que hi ha en un
cervell d’una persona amb dislèxia equiparant-lo al d’una persona que no sofreix el
trastorn. La població afectada pel trastorn de dislèxia es creu que tenen el pla temporal
establert en l’hemisferi dret més gran.
Per tant, a través d’estudis (Shaywitz et al., 2004; Eden et al., 2004; Simos et al.,2002)
assenyalen que els dislèctics manifesten una disrupció en les àrees de processament
fonològic.
Classificació i subtipus de dislèxia
Conforme a les diferents característiques presentades en la persona amb aquest
trastorn, la dislèxia es pot classificar en tres subtipus:
- Dislèxia fonològica: Impediment per la utilització de la ruta sublèxica per la lectura
de paraules (conversió, grafema – fonema), dificultat o incapacitat per llegir
pseudoparaules o paraules que no els són conegudes (Andreu et al,. 2013).
- Dislèxia de superfície: Impediment per seguir una ruta lèxica per la lectura de
paraules. En aquest subtipus trobem persones incapaces de llegir paraules globals i
que utilitzen la descodificació fonològica per l’allargament de tot tipus de paraula.
L’infant que pateix aquest tipus de dislèxia mostrarà la mateixa dificultat per la
lectura de paraules com de pseudoparaules i aquesta problemàtica augmentarà a
mesura s’elevi la seva longitud (Andreu et al,. 2013).
- Dislèxia mixta: Tots els quals mostren impediments en els processos de ruta lèxica
com en la sublèxica. Així que, mostren equivocacions de la dislèxia fonològica com
en la de superfície. (Andreu et al,. 2013).
3. 2 Marc legislatiu

4
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

En qualsevol escola, el projecte educatiu realitzat ha de tenir en compte una sèrie de

normatives, tant curriculars, com metodològiques i organitzatives, les quals han de ser
acceptades i compreses per tots aquells participants dels projecte educatiu,
independentment de les seves condicions. Aquest punt queda clarament recollit a
l’article 82 de la llei d’educació de Catalunya 12/2009, del 10 de Juliol, en l'àmbit de
l'aprenentatge i l’educació. Aquest indica els següents termes:

1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i

organitzatius necessaris per atendre adequadament els alumnes amb trastorns
d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de
relació, de comunicació o de comportament.

2. L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols

per a la identificació dels trastorns d’aprenentatge o de comunicació i l’atenció
metodològica adequada.

5
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

4. Disseny inicial i modificacions del pla d’intervenció.

Aquesta intervenció es realitzarà en una temporalització de cinc setmanes durant el 1r trimestre, a l'aula de 3r de primària i amb el suport
del tutor, del MEE o MALL i de la família. Treballarem a partir del segon nivell d'intervenció, és a dir limitant a un grup reduït o directament
en l'àmbit individual, i es treballarà principalment la velocitat i lectura global, l'entonació, l'ortografia, la redacció i les estratègies
compensatòries.

Aula Curs Durada Període Professionals

En petit grup Set setmanes (del 16 de
1r ESO 1r trimestre MEE, MALL, TUTOR
i individual novembre al 22 de gener).
ÀREA / MATÈRIA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ

Català, Castellà, Matemàtiques Practiquem la lectoescriptura

OBJECTIUS COMPETÈNCIES CRITERIS D’AVALUACIÓ

● Desenvolupar la comprensió lectora mitjançant la ● Distingeix i comprèn les paraules
descodificació de paraules i pseudoparaules. ● Dimensió comprensió lectora: de les lectures treballades.
Competència 1. ● Llegeix adequadament les
● Reforçar l’expressió escrita i corregir les errades ● Dimensió expressió escrita: tasques.
ortogràfiques. Competència 4, 5 i 6. ● Redacta escrits simples amb un
● Afavorir la fluïdesa lectora a través de diversos textos ● Dimensió literària: nivell ortogràfic adequat a la seva
Competència 11 i 12. edat.
escrits amb variació de dificultat entre ells.
● Competència matemàtica ● Participa en les activitats i té
iniciativa.

ÀMBIT INTERVENCIÓ CONTINGUT ACTIVITATS

Sessió de psicoeducació Coneixement Es vol intentar que el nen sigui conscient que té un trastorn, de què conegui en què consisteix i
del trastorn com l'afecta, ajudant-la a comprendre tots els seus dubtes, responent-li d'una forma clara
i concisa i sempre deixant-li clar que els problemes que això causi no són la seva culpa, i que
MEE /
tot millorarà. Treballaran acompanyats del llibre: Sóc dislèxic. Edicions Jaguar (2015), de
MALL l'associació Disfam de dislèxia i família, fent lectura i activitats conjuntes. (temporalització: 1 h)

6

Sessions de reeducació.
Nivell 3: Millorar la fluïdesa i
la comprensió lectora
Sessions de reeducació.
Nivell 4: Millora de
l’ortografia i l’expressió
escrita.
Sessions de reeducació.
Nivell 5: Estratègies
compensatòries (tècniques
d’estudi i eines TIC)
Informació sobre el trastorn.
Família
Potenciar punts forts
abandonar punts febles.
Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Fitxes de lectura ● L’infant treballarà a partir de fitxes de paraules i texts ordenats de menor a major dificultat
i lectura amb les que es llegiran a partir d’un model. Alhora es realitzaran correccions en les paraules on
TIC.. s’equivoqui.
● Es realitzaran lectures interactives a través de les TIC. Quan la seva habilitat lectora millori,
es cronometrarà el temps que tarda.
Targetes amb ● Es treballarà l’ortografia a partir d’activitats de memòria visual. Es realitzarà un joc on el nen
paraules per la visualitzarà una de les targetes durant una temporalització determinada i després haurà
redacció de d’intentar replicar la paraula.
● Es treballarà també a partir de lectures lleugeres i adaptades tant els diferents components
textos.
del text com l’ordre d’aquest.
Realitzar ● Per a treballar els mapes conceptuals, aquesta haurà de convertir tota la informació escrita a
esquemes. un format visual.
Utilitzar eines ● Utilitzar tecnologies digitals de suport, principalment lectors de textos informàtics, que
repeteixen sonorament els textos que alhora llegeix l’infant.
TIC.
Facilitar És molt important que els pares del nen coneguin tota la informació possible envers la dislèxia,
recursos i donant també als familiars estratègies per a poder ajudar al desenvolupament de l’infant des de
estratègies. casa, alguns exemples d’això són: la lectura conjunta o la utilització de recursos TIC.
i Reforçar les La família ha d'ajudar a potenciar les habilitats del nen, sense demanar que doni més del que pot
habilitats. i alhora facilitant-li un espai de lectura agradable i on se senti còmoda.
7
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

4.1. Objectius i competències

Objectius
● Desenvolupar tant la comprensió escrita com l’oral tant en llengua catalana
com castellana.
● Aconseguir un nivell de fluïdesa en la lectura apte a la seva edat, utilitzant
textos amb una dificultat escalonada.
● Exercitar els diferents nivells d’expressió escrita i oral en ambdues llengües
vehiculars.
● Millorar l’ortografia utilitzant com a eina la memòria visual.
● Utilitzar les tècniques d’estudi com un instrument per facilitar la concentració i
l’organització.
● Potenciar el treball tant a l’aula com des de casa.

Competències Generals

● Competència comunicativa
● Competència lingüística
● Competència audiovisual.
● Competència d’aprendre a aprendre.
● Competència d’autonomia i/o iniciativa personal.

Competències en l’àmbit de llengües:

● Participació en les conversacions iniciades a l’aula, tenint una idea clara a

expressar i defensant una tesi pròpia, arribant a contrariar els arguments dels
altres, amb idees racionals. Alhora, s’expressa d’una manera ordenada i
comprensible.
● Creació d’oracions llargues amb diferents recursos narratius, com la justificació
i la narració, alhora que s’utilitza un to de veu i una gesticulació idònia per la
situació.
● Capacitat d’anàlisis i comprensió lectora adequada davant de diferents tipus de
textos.
● Utilització de l’argumentació per respondre a preguntes basades en un text
previ, utilitzant recursos com la reelaboració i la relació.
● Realització de lectura individual silenciosa.
● Tasques d’escriptura senzilla, utilitzant recursos com la narració i la descripció.
● Aprenentatge de l’ortografia bàsica del nivell de cicle inicial, tenint en compte
les regles ortogràfiques apreses.
● Confiança en les habilitats d’escriptura
● Aplicar recursos i estratègies lectores per a millorar tant la comprensió lectora,
a escala individual o en petit grup, com la comunicació escrita.

Competències en l’àmbit de les Matemàtiques

8
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

● Aprenentatge envers la resolució de problemes, incloent-hi dintre d'aquest

àmbit la identificació, la planificació, l'aproximació, l'estimació, la predicció,
l'exploració, la investigació, el disseny, l'elaboració i la construcció.

4.2. Metodologia, estratègies i recursos

En aquest cast la metodologia utilitzada té com a base el treball per projectes i el

disseny i creació d'espais d'aprenentatge. Alhora es fa un treball sistemàtic de
matemàtiques i llengües. Tenint en el seu conjunt com a punt comú l'anomenat com a
treball cooperatiu.

Aquesta manera de treballar en l'aula és bassa en què els infants es divideixen en una

sèrie de grups heterogenis i d'una quantitat reduïda. En aquests treballaran en conjunt
i buscaran una forma d'organització comuna per a arribar a l'objectiu plantejat. S'ha de
tenir en compte que segons el XTEC aquests tipus de metodologia, seguint el model
de Johnson i Johnson (1997), hauria de complir cinc condicions bàsiques:

● Interdependència positiva. La interdependència positiva es dóna quan tots els

membres d'un grup persegueixen el mateix objectiu, de manera que l'èxit o el
fracàs d'un membre del grup, suposa l'èxit o el fracàs de tot el grup.
● Interacció cara a cara. Els membres del grup han de parlar entre ells,
consensuar solucions, ajudar-se mutualment...
● Responsabilitat individual i de grup. El grup persegueix un objectiu que ha
d'assolir i cada membre ha de responsabilitzar-se de la seva part del treball i de
contribuir, amb èxit a aconseguir els objectius comuns.
● Desenvolupament d'habilitats socials. A més a més dels continguts els grups
han de aprendre a resoldre conflictes, prendre decisions, crear confiança,
consensuar i arribar a acords...
● Avaluació del treball en grup. El grup ha d'avaluar com està treballant, quins
aspectes han de millorar, quins aspectes positius presenten..., per tal de
millorar els seu rendiment.

El procés realitzat amb l'Iris ha sigut tant de caràcter individual com grupal, intentant
separar el menys possible a aquesta dels seus companys del grup classe, malgrat
que en diverses ocasions s'ha hagut de separar d'aquests, ja que es desconcentrava
amb facilitat.
Durant un seguit de setmanes s'han realitzat sessions de reeducació i millora en els
àmbits de la lecto-escriptura on presentava més mancances. Pel que fa a les
situacions on es treballa a partir de treball per projectes, l'Iris treballa i s'organitza
d'una forma més eficient quan es troba envoltada de la resta del grup classe. Pel que
fa a la realització d'activitats de caràcter sistemàtic, es treballa de forma individual amb
ella dues hores i mitja cada setmana, utilitzant el recurs del joc i les TIC.
Per a treballar amb ella, s’han dissenyat una sèrie d’estratègies que faciliten tant a ella
com al personal del centre educatiu treballar d’una forma més fàcil i lleugera amb ella,
facilitant així la millora del procés d’aprenentatge de l’Iris. Aquests recursos són:

9
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

1. Permetre que els altres infants de l’aula coneguin d’una forma adaptada al seu
pensament la situació de la nena, per evitar situacions on els companys
considerin que aquesta rep privilegis per part de l’equip docent.

2. Treballar la temporalització i l’organització a partir de l’agenda com una eina

bàsica.

3. Facilitar la utilització de les TIC per facilitar les tasques.

4. Evitar el model de correcció sistemàtica davant els errors d’escriptura.

5. Utilitzar recursos audiovisuals per part dels docents per a facilitar les
explicacions i la transmissió d’informació.

6. Augmentar la temporalització de totes les tasques que s’han de realitzar.

7. Potenciar les seves habilitats.

8. Treballar les diferents lectures abans de començar el procés de lectura.

9. Desenvolupar el treball basat en mapes conceptuals visuals els quals es poden

entendre amb més facilitat.

10
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

4.3. Planificació i temporalització.

PLANIFICACIÓ INTERVENCIÓ DE L’ADRIÀ: set hores i mitja a la setmana durant 7 setmanes (sessions de una hora i quart aprox.’)

Hi ha setmanes que s’han realitzat menys sessions degut a la programació del calendari escolar.

INTERVENCIÓ CONTINGUT ACTIVITATS DIA I HORA

Sessió 1: psicoeducació Explicació del trastorn A partir d’un conte explicar-li a la nena Dimarts de 11:00- 11:30
el trastorn. (30’)
Sessió 2: Atenció i concentració A través d’una fitxa i d’un recurs TIC Dimarts de 15:00- 15:30
Tècniques d’estudi (TIC) treballar l’atenció i la concertació.
Setmana 1:
Sessió 3: Expressió oral Construir una història a través d’unes Dimecres de 9:00- 9:30
del 20 al 24
Expressió oral (castellà) imatges i explicar-la.
de
novembre Sessió 4: Resolució de Resoldre problemes (de menys a més Dimecres de 15:00- 15:30
Comprensió escrita problemes dificultat).
(matemàtiques)
Sessió 5: Expressió oral Expressió oral a partir d’imatges Dijous de 9:00- 9:30
Expressió oral (català) d’objectes.

INTERVENCIÓ CONTINGUT ACTIVITATS DIA I HORA

Sessió 6: Ortografia Aplicar el mètode Gabarró. Treball d’ortografia Dimarts de 11:00- 11:30
ortografia (memòria visual) amb paraules a partir de la memòria visual.
Sessió 7: Atenció i A través d’una fitxa i d’un recurs TIC treballar la Dimarts de 15:00- 15:30
Tècniques d’estudi (TIC) concentració lateralitat i l’orientació espacial i temporal.

Setmana 2: Sessió 8: Expressió escrita A través d’un conte audiovisual l’alumne haurà Dimecres de 9:00- 9:30
del 27 a l’1 Expressió escrita (castellà) d’inventar-se un nou final.
de desembre
Sessió 9: Resolució de Resoldre problemes (de menys a més dificultat) Dimecres de 15:00-
Comprensió escrita problemes 15:30
(matemàtiques)
Sessió 10: Expressió escrita A partir d’unes frases i d’una imatge treballarem Dijous de 9:00- 9:30
Expressió escrita (català) l’estructuració de les frases i textos, així com el
seus elements.

11
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

INTERVENCIÓ CONTINGUT ACTIVITATS DIA I HORA

Sessió 11: Ortografia Aplicar el mètode Gabarró. Treball d’ortografia Dimarts de 11:00- 11:30
Setmana 3: del ortografia (memòria visual) amb paraules a partir de la memòria visual.
4 al 8 de Treballar la correspondència so-grafia de la “r”.
desembre
Sessió 12: Atenció i A través d’un joc i es TIC treballar la lateralitat i Dimarts de 15:00- 15:30
Tècniques d’estudi (TIC) concentració l’orientació espacial i temporal.

INTERVENCIÓ CONTINGUT ACTIVITATS DIA I HORA

Sessió 13: Ortografia Aplicar el mètode Gabarró. Treball d’ortografia Dimarts de 11:00- 11:30
ortografia (memòria visual) amb paraules a partir de la memòria visual.
Sessió 14: Resolució de Resoldre problemes (de menys a més Dimarts de 15:00- 15:30
Comprensió escrita problemes dificultat)
(matemàtiques)
Setmana 4: del Sessió 15: Comprensió escrita A partir d’un joc l’alumna haurà de fer Dimecres de 9:00- 9:30
11 al 15 de Comprensió escrita inferències en frases de manera que tinguin
desembre (castellà) sentit.
Sessió 16: Atenció i A través d’una fitxa i d’un recurs TIC treballar Dimecres de 15:00-
Tècniques d’estudi (TIC) concentració l’atenció i la concertació. 15:30

Sessió 17: Comprensió escrita Treball de comprensió a partir de làmines amb Dijous de 9:00- 9:30
Comprensió escrita (català) situacions quotidianes.

4.4 Accions i activitats.

Les evidències de les activitats que es descriuran a continuació s’exemplificaran a l’annex 1.

12

Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Sessió Inicial
Sessió 1: Tinc dislèxia!
Objectius:
- Conèixer i entendre la informació
del trastorn de lectoescriptura que
pateix.
- Resoldre possibles dubtes i
problemes que li puguin sorgir.
- Potenciar la comprensió escrita i la
expressió oral.
Criteris d’avaluació:
- Coneix i entén el trastorn que
pateix.
- Compren la informació que se li
dona i la sap explicar dins de les
seves possibilitats.
Activitat 1: El docent presentarà el llibre
Sóc dislèxic, (2015) a l’alumne. Aquest
llibre ajuda a que el nen dislèxic conegui el
Activitats de desenvolupament
Sessió 2: Ens concentrem!
Objectius:
- Treballar l’atenció i la concentració
com a tècnica d’estudi a través
d’activitats TIC.
- Potenciar la memòria com a tècnica
d’estudi a través d’activitats TIC.
- Potenciar la comprensió oral.
Criteris d’avaluació:
- Realitza les activitats amb certa
atenció i concentració.
Entén les activitats que ha de fer.
Activitat 1:Entrarem a la pàgina web:
http://childtopia.com/index.php?module=ho
me&func=jugar&newlang=cat. Aquesta
pàgina web ens proporciona un seguit
Sessió 3: Contamos historias!
Objectius:
- Potenciar l’expressió oral en llengua
castellana a través de la creació d’una
història.
- Conèixer i utilitzar els connectors
temporals a través de la creació de la
història.
Memòria final de pràcticum
seu trastorn a través de diferents exemples
que li passen a un nen. Entre tots dos
l’aniran llegint, el docent aprofitarà per
preguntar-li a l’alumna si li passa el mateix,
què és el que li agrada més fer a l’escola? i
el que menys? I a casa? Etc. D’aquesta
manera estarem potenciant també, la
comprensió escrita i l’expressió oral.
Durada: 25’ Material: llibre de lectura
Activitat 2: A partir del conte, farem com
un petit debat de qualsevol pregunta que li
pugui sorgir i per finalitzar l’alumna haurà
de fer un dibuix on a través d’aquest
expliqui el què li agradaria dedicar-se de
gran per tal de fer-li veure que aquest
trastorn no té res a veure amb la seva
capacitat intel·lectual i que podrà ser el que
ella es proposi. Durada: 15’ Material:
paper, llapis i colors.
d’activitats per a millorar la memòria i
potenciar l’atenció a través d’activitats com
per exemple: fer parelles, trencaclosques,
mots encreuats, etc. A més, també ens
proporciona més recursos educatius on es
treballa el llenguatge, les matemàtiques i la
música. (15’) Durada: 15’ Material:
internet. Activitat 2: el docent
proporcionarà al discent una fitxa on hi
hauran dos activitats que li permetran
treballar l’atenció i la concentració. La
primera activitat consistirà en que l’alumne
haurà de trobar les paraules repetides que
hi ha a una llista i les haurà d’encerclar. En
la segona activitat treballarem la
concentració a través de laberints on el
discent haurà d’estar atent i trobar la
sortida. (20’) Durada: 20’ Material: fitxa
amb les activitats.
Criteris d’avaluació:
- S’expressa amb castellà a partir de la
creació d’una història.
- Coneix i utilitza els connectors temporals
Activitat 1: Es presentarà a l’alumne una
sèrie de seqüencies que narren una
història. Abans de presentar-li les diferents
imatges es situarà el principi de la història
per tal que l’alumne es faci representacions
13

Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
mentals. Després, se li ensenyarà i li direm
que ens ho expliqui. Ho farem d’aquesta
manera amb cada imatge per a que el
discent pensi i s’imagini el que podrà
passar. A continuació, li direm que expliqui
tota la història per intriduint els connectors
temporals: Havia una vez, después, a
continuación, así que, también, luego,
finalmente.
Sessió 4: Tinc un problema!
Objectius:
- Treballar la resolució de problemes
seguint els diferents passos.
Criteris d’avaluació:
Sessió 5: Per a què serveix..?
Objectius:
- Potenciar l’expressió oral a partir de la
definició d’objectes i la creació d’històries.
- Adquirir vocabulari.
- Treballar la imaginació.
Criteris d’avaluació:
Sessió 6: Juguem amb les paraules!
Objectius:
- Treballar l’ortografia de les paraules a
través de la memòria visual.
Criteris d’avaluació:
- Lletreja i escriu les paraules treballades
correctament.
Sessió 7: Dreta o esquerra
Objectius:
Memòria final de pràcticum
Finalment podem fer-li contar al discent
sense l’ajuda del mestre i dir-li que
l’expliqui a la seva família. Durada: 30’
Material: imatges de la història, connectors
temporals.
- Entén i segueix els diferents passos per
tal de resoldre problemes.
Activitat 1: presentarem a l’alumne unes
autoinstruccions que haurà de tenir en
compte sempre que vulgui o hagi de
resoldre un problema. Una vegada llegides,
ens posarem a resoldre el problema
seguint els passos. Durada: 30’ Material:
autoinstruccions i fitxa de problemes.
- Defineix correctament els objectes i sap
narrar una història.
Activitat 1: presentarem a l’alumne una
sèrie d’imatges d’objectes però girades per
a que ell vagi escollint les que vulgui. Cada
vegada que aixequi una imatge haurà
d’explicar què és i per a què serveix. En pot
tirar fins a cinc imatges. Tot seguit, amb les
imatges que haurà escollit s’haurà
d’inventar una petita història. Durada: 30’
Material: Imatges d’objectes.
Activitats 1: presentarem a l’alumna una
sèrie de paraules que utilitza el doctor
Gabarró i seguirem el seu mètode. La nena
haurà de visualitzar la paraula a la seva
ment, quan estigui preparada li demanarem
que llegeixi la paraula de davant a enrere i
a l’inrevés. Així ho farem fins que notem
que la discent ja no estigui tant
concentrada.
Activitat 2: a partir de les paraules que
haurem treballat farem un petit dictat de
paraules per comprovar si les escriu
correctament.
Durada: 30’Material: paraules a treballar
- Treballar la lateralitat (dreta, esquerra, dalt
i baix) a partir d’exercicis i utilitzant les
eines TIC
14

Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Criteris d’avaluació:
- Es capaç de distingir dreta i esquerra.
Activitat 1: en aquesta sessió treballarem
els conceptes de lateralitat i orientació a
l’espai, ja que durant la primera sessió es
va detectar més problemes amb aquests
aspectes. Així doncs, primerament li
donarem a l’alumna una fitxa on treballarà
els conceptes de: dreta, esquerra, davant i
darrere.
Sessió 8: Qual será el final?
Objectius:
- Treballar l’expressió escrita en llengua
castellana a partir d’un conte audiovisual.
- Potenciar la comprensió lectora a partir
del mateix conte.
Criteris d’avaluació:
- El text escrit té coherència i cohesió, així
doncs s’expressa correctament.
Sessió 9: Tinc un problema!
Objectius:
- Treballar la resolució de problemes
seguint els diferents passos.
Criteris d’avaluació:
Sessió 10: Ens expressem!
Objectius:
- Treballar l’estructura de les oracions amb
tots els seus elements.
- Treballar l’estructura dels textos a partir
de la descripció d’una imatge.
Criteris d’avaluació:
- Estructura les oracions amb tots els seus
elements.
Memòria final de pràcticum
Activitat 2: seguirem amb el treball de
lateralitat i orientació espacial i temporal a
partir d’aquesta pàgina web:
https://conteni2.educarex.es/mats/11373/co
ntenido/index2.html o
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3641Du
rada: 35’ Material: fitxa, ordinador.
- Entén el conte i sap què ha de fer.
Activitat 1: A partir d’un conte audiovisual
extret d’aquesta pàgina web:
http://www.educa.jcyl.es/zonaalumnos/es/re
cursos/aplicacionesinfinity/aplicaciones/bibli
oteca la nena podrà triar el conte i també,
qui vol que li expliqui. Entre la lectura
anirem fent-li preguntes sobre el contingut.
Després, una vegada acabat de llegir li
donarem una fitxa on haurà de canviar el
final del conte i ho haurà d’esriure i fer-hi un
dibuix. Durada: 35’ Material: ordinador,
fitxa.
- Entén i segueix els diferents passos per
tal de resoldre problemes.
Activitat 1: presentarem a l’alumne unes
autoinstruccions que haurà de tenir en
compte sempre que vulgui o hagi de
resoldre un problema. Una vegada llegides,
ens posarem a resoldre el problema
seguint els passos. Durada: 30’ Material:
autoinstruccions i fitxa de problemes.
- Estructura els textos a partir d’una
descripció.
Activitat 1: repartirem a l’alumna una fitxa
on hi presentem un seguit de frases
desordenades. Ella les haurà d’ordenar
veient quina es la seva estructura i els seus
elements.
Activitat 2: A la mateixa fitxa hi haurà una
imatge i ella haurà de ser capaç de realitzar
una petita descripció de deu línies del que
passa a la imatge. Durada: 35’ Material:
fitxa.
15

Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Sessió 11: Treballem la “r”
Objectius:
- Treballar el so i la pronunciació de la “r” i
la “rr”
- Treballar la correspondència so- grafia de
les paraules amb “r”
- Potenciar la memòria visual de les
paraules treballades.
Criteris d’avaluació:
- Diferencia el so de la “r” d’altres lletres
com la “d” i la pronuncia correctament.
- Reconeix i escriu correctament les
paraules que contenen la “r” i la “rr”
- Lletreja i escriu correctament les paraules
treballades a través de la memòria visual.
Activitat 1: Repassarem les paraules
treballades en la sessió anterior de
Sessió 12: Dreta o esquerra?
Objectius:
- Treballar la lateralitat i l’espai temporal a
partir de jocs.
Criteris d’avaluació:
- Distingeix els conceptes: dreta i esquerra
Activitat 1: en aquesta activitat treballarem
la lateralitat a partir de la imitació de
Sessió 13: Juguem amb les paraules!
Objectius:
- Treballar l’ortografia de les paraules a
través de la memòria visual.
Criteris d’avaluació:
- Lletreja i escriu les paraules treballades
correctament.
Activitats 1: seguim amb el mètode del
doctor Gabarró on treballem la memòria
Sessió 14: Tinc un problema!
Objectius:
- Treballar la resolució de problemes
seguint els diferents passos.
Criteris d’avaluació:
Memòria final de pràcticum
memòria visual realitzant un dictat de
paraules.
Activitat 2: El docent presentarà unes
imatges de diferents paraules que contenen
la lletra “r” o “rr”. L’alumne haurà
d’identificar el nom de cada imatge i
pronunciar-lo oralment, després l’haurà
d’escriure.
Activitat 3: Continuarem treballant la
correspondència so-grafia a través del joc
de la oca amb paraules que contenen la
lletra “r”. Durada: 35’ Material: targetes
amb paraules, imatges que contenen la
grafia “r”, joc de la oca (modificat), fitxes i
dau.
diferents gests. El docent es posarà davant
de l’alumne i aquest haurà d’imitar les
consignes que el docent faci, com si fos el
seu mirall.
Activitat 2: entrarem a la següent pàgina
web:
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project
=http://clic.xtec.cat/projects/matpci/jclic/mat
pci.jclic.zip&lang=ca&title=Matem%C3%A0t
iques+al+parvulari+i+cicle+inicial On
seguirem treballant la lateralitat a través
d’un jclic. Durada: 30’ Material: ordinador
visual. La nena haurà de visualitzar la
paraula a la seva ment, quan estigui
preparada li demanarem que llegeixi la
paraula de davant a enrere i a l’inrevés.
Així ho farem fins que notem que la discent
ja no estigui tant concentrada.
Activitat 2: a partir de les paraules que
haurem treballat farem un petit dictat de
paraules per comprovar si les escriu
correctament. Durada: 30’ Material:
paraules a treballar, fitxa de dictat.
- Entén i segueix els diferents passos per
tal de resoldre problemes. Activitat 1:
presentarem a l’alumne unes
autoinstruccions que haurà de tenir en
compte sempre que vulgui o hagi de
resoldre un problema. una vegada llegides,
16
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
ens posarem a resoldre el problema
seguint els passos. Durada: 30’ Material:
autoinstruccions i fitxa de problemes.

Sessió 15: Adivina que viene despues...

Objectius:

- treballar la comprensió lectora en llengua

castellana a partir d’unes oracions
inacabades fent inferències del que podrà
passar.
- potenciar la imaginació i la creativitat.
Criteris d’avaluació:- Fa inferències
correctes entenent l’oració.

- Es creatiu a l’hora d’acabar les frases.

Activitat 1: presentarem a l’alumne una
fitxa on l’alumna haurà de jugar a ser
adivina a partir d’unes frases que no han
estat acabades, ella les haurà d’endevinar
acabant-les de manera que la frase tingui
sentit. després el docent li ensenyarà una
targeta amb el dibuix a veure si s’ha
aproximat al que ha escrit. Durada: 30’
Material: fitxa i targetes

17

Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Sessió 16: Ens concentrem!
Objectius:
- Treballar l’atenció i la concentració com a
tècnica d’estudi a través d’activitats TIC.
- Potenciar la memòria com a tècnica
d’estudi a través d’activitats TIC.
- Potenciar la comprensió oral.
Criteris d’avaluació:
- Realitza les activitats amb certa atenció i
concentració.
- Entén les activitats que ha de fer.
Memòria final de pràcticum
Activitat 1: Entrarem a la pàgina web
http://childtopia.com/index.php?module=ho
me&func=jugar&newlang=cat. Aquesta
pàgina web ens proporciona un seguit
d’activitats per a millorar la memòria i
potenciar l’atenció a través d’activitats com
per exemple: fer parelles, trencaclosques,
mots encreuats, etc. A més, també ens
proporciona més recursos educatius on es
treballa el llenguatge, les matemàtiques i la
música. Durada: 15’ Material: internet
Activitat 2: treballarem la concentració a
través de laberints on el discent haurà
d’estar atent i trobar la sortida. Durada: 15’
Material: fitxa amb les activitats.

Sessió 17: Què ens diu? Activitat 1: El docent ensenyarà a l’alumna

- Objectius:
- Treballar la comprensió escrita a partir
d’unes làmines on s’expressen situacions
quotidianes.
Criteris d’avaluació:
- Sap respondre a les preguntes que es
generen a partir de la interpretació de les
làmines de comprensió.
un seguit de làmines on es representen un
segui de situacions quotidianes com per
exemple: entendre l’horari d’una parada
d’autobusos. A partir de la interpretació
l’alumne haurà de respondre a unes
preguntes que hi hauran a continuació per
tal de veure si ho ha entès. Intentarem fer
un mínim de tres làmines o més depenent
del seu nivell de concentració. Durada: 30’
Material: làmines de comprensió escrita.

4.5.Plantejament de l’avaluació i justificació

Per a avaluar les sessions, les activitats i el conjunt de la intervenció s'han utilitzat tres
eines d'avaluació (Annex 2) formades per una rúbrica d'expressió escrita i una rúbrica
de comprensió i fluïdesa lectora i una taula d'observació per cada dia de la setmana.
L’objectiu d’aquest procés d’avaluació és realitzar un seguiment del desenvolupament
de l’Iris en els diferents continguts treballats, alhora, permet analitzar l’eficiència i
eficàcia de cada una de les activitats i del desenvolupament de les sessions, de cara a
seguir aplicant aquesta intervenció sabent que funciona i té un efecte positiu en
l’infant.

18
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

5. Competències que desenvolupa l’estudiant en pràctiques.

Les competències que he desenvolupat segons les establertes pel pràcticum són:

Competències generals:

- Capacitat d'aplicar els coneixements adquirits en entorns nous, entorns poc coneguts
o contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi, amb la
finalitat de resoldre problemes.

- Capacitat per (de saber) comunicar conclusions -i els coneixements i raons últimes
que les sustenten- a diferents públics especialitzats o no, de manera clara i sense
ambigüitats.

- Capacitat per treballar en equips interdisciplinaris.

- Capacitat per a la presa de decisions.

- Capacitat per treballar en equips interdisciplinaris.

Competències específiques:

- Capacitat per conèixer i seleccionar les diferents estratègies, procediments i recursos

més adequats per a la intervenció psicoeducativa en dificultats de l’aprenentatge i
trastorns del llenguatge.

- Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d’intervenció ajustades a

les necessitats educatives dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge i trastorns del
llenguatge.

- Capacitat per identificar mancances formatives com a professional, i donar-hi

resposta.

5.1. Reflexió sobre punt de partida.

Al presentar la meva proposta d'intervenció als membres de la CAD en una reunió,

aquests em van mostrar els diferents casos que tenien per a poder observar-los i així
poder començar el procés de creació de la intervenció. Inicialment el meu objectiu era
dirigir aquesta cap a un alumne amb TEA, amb l'objectiu de dissenyar materials que
millorarien les seves capacitats comunicatives. Malgrat això, en el moment que vaig
conèixer a l'Iris, vaig sentir una atracció cap al seu cas i una necessitat d'ajudar-la, per
tant, vaig decidir dissenyar un pla d'intervenció cap a aquest basat en els principis de
reeducació i amb l'objectiu de potenciar les seves habilitats i capacitats inherents. Un
cop presa aquesta decisió el centre em va comunicar que ja tenien pensat realitzar
això amb ella per tant van acceptar perfectament la meva proposta per a poder seguir
ells a partir de la meva feina un cop jo ja hagués marxat.
Seguidament, em vaig coordinar amb l'EAP, el MEE i el tutor per a conèixer els
antecedents acadèmics i familiar de la nena, per a fer servir aquesta informació com a
punt de partida del disseny de la intervenció. Un cop vaig iniciar la planificació vaig
trobar una dificultat bastant elevada, ja que tenia problemes amb la temporalització de
la intervenció, tenint en compte el temps que passava aquesta a l'aula, fins que com a
solució vaig decidir executar les activitats en les hores de treball sistemàtic. Alhora,
també vaig tenir dificultats en la programació de les activitats, ja que no estava segura

19
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

de l'eficàcia d'aquestes i més important si atraurien l'atenció de l'Iris i la farien sentir

motivada en un ambient en el qual estava amb una persona nova, ja que encara no
em coneixia. Com a solució a aquest punt, vaig estar els dies previs de la intervenció
amb ella, ajudant-la a fer la feina, per a poder conèixer-la millor i que aquesta agafés
un cert grau de confiança amb mi.
Com a valoració d'aquest inici he d'esmentar que les meves impressions van ser molt
positives, ja que em sentia molt motivada en la planificació de la intervenció i la creació
de les activitats.
5.2. Valoració del desenvolupament.

Pel que fa a la valoració del desenvolupament de la intervenció he d'admetre que em

sento molt satisfeta i considero que la intervenció s'ha realitzat d'una manera
satisfactòria. Pel que fa al desenvolupament com a tal de la intervenció, vaig poder
treballar la totalitat dels continguts que volia tractar amb major o menor èxit, depenent
del seu nivell d'interès cap al que es tractava, com per exemple l'ortografia on el seu
nivell d'atenció era més baix perquè no la motivava prou. Per altra banda, algunes
activitats es van realitzar amb més èxit de l'esperat, com les que se centraven
l'expressió oral i les de l'atenció, és important esmentar que la diferència entre la seva
forma de treballar quan estava motivada i quan estava desmotivada era abismal.
També s'ha de tenir en compte que treballava molt més en les activitats que es
realitzaven al matí, ja que a la tarda es trobava més cansada i era incapaç de prestar
l'atenció suficient. Per a solucionar aquest inconvenient, vaig decidir centrar les tardes
en activitats del tipus manipulatiu, que sempre se li feien més entretingudes i prestava
major atenció.
Per un altre costat, necessito explicar que una de les activitats que més li va agradar i
on més participativa la vaig trobar va ser en la primera, la qual consistia a parlar i
conèixer millor el trastorn de la dislèxia. Aquesta activitat va iniciar amb la lectura d'un
llibre senzill que tractava sobre aquest tema i amb el qual es va sentir molt identificada
davant les característiques de la protagonista i les situacions que aquesta vivia. A
partir d'això vam començar a parlar del que li passava a ella i vam connectar alhora
que vam aprendre molt l'una de l'altra.
Durant el desenvolupament de les sessions i el pas de les setmanes, em vaig adonar
que l'Iris tenia dificultats en la correspondència grafema-fonema, fet que
ningú m'havia informat, per tant no estava inclòs a la pràctica treballar això. Però en
veure aquesta necessitat, vaig decidir modificar la intervenció per incloure una sèrie
d'activitats que treballessin aquest problema, que provoca que realitzes moltes
substitucions de paraules i sigues incapaç de pronunciar adequadament paraules.
En conclusió, les meves sensacions són molt positives, ja que considero que l’Iris ha
millorat molt, ha estat interessada en la majoria de les activitats i han augmentat les
seves capacitats d’aprenentatge i d’atenció, alhora que hem format un vincle molt
bonic que no sol ha ajudat a ella, sinó a mi mateixa.

6. Avaluació de la intervenció

20
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

Com ja he esmentat anteriorment, he basat el procés d'avaluació en la utilització de

tres eines essencials, les quals en conjunt m'han permès valorar l'aprenentatge de la
nena i la utilitat de la intervenció.

Per una part, a partir de la rúbrica de comprensió he analitzat les activitats basades en
la comprensió lectora i escrita, avaluant alhora aquestes segons la seva utilitat i
desenvolupament.

Per altra banda, amb la rúbrica d’expressió escrita he avaluat les activitats basades en
treballar l’expressió escrita.

En darrer lloc, el registre d'observació m'ha permès avaluar el funcionament general de

la intervenció, detectant els punts forts i febles d'aquesta alhora que he avaluat altres
ítems que no s'inclouen dintre de les dues rúbriques anteriors.

Seguidament presentaré una taula d'elaboració pròpia per cada punt treballat
on presento els criteris d'avaluació que he considerat idonis per cada una de
les rúbriques.

6.1. Exposició, anàlisi i interpretació dels resultats

Avaluació de l’expressió oral: les activitats es van dur a terme durant la primera
setmana de la intervenció.

Registre d’observació
Aspectes a
Sessió 3 (castellà) Sessió 5 (català)
observar
Construeix frases Sí. Tot i que s’entrebanca en Sí. Tot i que s’entrebanca
correctament. alguns moments. en alguns moments.

Utilitza frases curtes No. Sí, en alguns moments.

Sí. Realitza frases molt

Sí, comença a definir un
llargues i després no sap com
objecte i va afegint molts
Utilitza frases acabar-les i es perd del que
connectors i conjuncions,
llargues anava a dir. Però utilitza els
finalment no acaba dient
connectors temporals
correcte tot el que volia dir.
correctament.
El vocabulari es:
limitat, molt ampli, El seu vocabulari es limitat en El seu vocabulari es
adequat a la seva aquesta llengua. adequat a la seva edat.
edat.
Sap respondre
Sí, respon al que se li demana Sí, correctament.
preguntes
No, li costat començar a
Sap fer bones No, li costa degut a la manca
definir, utilitza molt la
descripcions orals de lèxic amb aquesta llengua.
paraula “cosa”.
Pronuncia
No, no pronuncia correctament No, no pronuncia
correctament tots els
la “r”. correctament la “r”
sons

21
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

Registre d’observació
Aspectes a observar Sessió 4 Sessió 9 Sessió 14
Continuem
llegint-lo varies
No, ja que li costa Llegim el problema
vegades per tal
llegir-lo i es fixa més més vegades i a poc a
Compren l’enunciat d’entendre’l.
amb com o llegeix poc, ara ja no li costa
del problema D’aquesta
que no amb el tant entendre què és
manera estem
significat. el que ha de resoldre.
potenciant la
fluïdesa lectora.
Sí, a través de les
Se li ha proporcionat
Sap descomposar el auto instruccions li Sí. Amb les
un quadern amb unes
problema: dades, resulta més fàcil. Tot i auto
auto instruccions per
pregunta a resoldre, que segueix sense instruccions o fa
escriure a la fitxa
operacions, resultat saber quina operació perfecte.
cada pas.
ha de fer.
En aquest, ja no
ha necessitat
A través de l’ajuda del
tanta ajuda, ja
docent ha aconseguit
que ha pensat
resoldre’l. En aquesta
que podria anar
Sí, necessita l’ajuda sessió se li ha
representant el
Necessita ajuda per del docent per tal de proporcionat un altre
que se li
tal de resoldre’l guiar-lo i saber què a recurs per tal de
demanava per
de fer i per què. entendre quina o
tal de saber
quines operacions cal
quina operació
fer. Aquest ha estat el
havia de fer. Al
dibuix.
final la resolt
ella sola.

Podem extreure d'aquesta taula, que la dificultat més gran de l'Iris en el que es refereix
a expressió oral es troba en la llengua castellana, en clar contrast amb el català que
domina més, ja que és la llengua que escolta a casa i majoritàriament a l'escola i per
tant té un ventall més ampli de vocabulari català que castellà. Pel que fa a les
definicions d'objectes i situacions, trobem un nivell més baix, però té més a veure en
què encara no ha treballat força aquest àmbit. Com a dada clau, he extret que el seu
nivell d'expressió oral és adequat, dins de la seva situació i la seva edat i per tant no té
un gran retard en aquest àmbit, malgrat que s'ha de seguir treballant.

Avaluació en l’àmbit de resolució de problemes matemàtics:

Pel que fa a l'àmbit matemàtic l'Iris ha millorat durant el transcurs de la intervenció,

tenint un nivell bastant baix al principi d'aquesta i arribant a un nivell moderat durant
les setmanes que he treballat amb ella. Destaca la seva capacitat de comprensió i
resolució de problemes, ja que ha sabut utilitzar molt adequadament els recursos que
se li ha donat l'abast.

22
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

Avaluació de l’escriptura: ortografia natural

La utilització de mètodes basats en la memòria visual han permès que les capacitats
envers l'escriptura de l'iris millorin, aconseguit que deixes de realitzar algunes de les
seves errades més característiques com les omissions. Sí que és cert que encara així
ha realitzat alguns errors en la grafia, ja que a vegades fa combinacions de lletres
inadequades. També ha comès errors quan ha hagut de reimaginar un text, però han
sigut en la seva majoria error lleus normals en un infant de la seva edat. Tot això
contrasta molt amb la diagnosi de la dislèxia, ja que el seu nivell d'escriptura està molt
per damunt de la mitja d'una persona que pateix aquest trastorn.

Avaluació de les tècniques d’estudi:

Durant el transcurs de la intervenció s'ha donat a l'abast de l'Iris una sèrie de tècniques

d'estudi amb l'objectiu de millorar la seva atenció, concentració i sintetització.
Principalment hem introduït a l'Iris al món de les TIC, les quals han provocat un efecte
motivacional en la nena.

Les diferents tècniques implementades centrades a millorar l'atenció han permès que
aquesta ara es concentri millor i tingui una major facilitat per treballar de manera
individual sense un suport al costat, però per altra banda, encara és incapaç de
mantenir la concentració quan treballa en grup.

Pel que fa a la sintetització, se li ha ensenyat a dissenyar mapes conceptuals simples

a partir de la lectura, com a forma que entengui els punts claus del que llegeix
i pugui expressar-ho d'una manera ordenada. Malgrat això, és evident que
encara està molt verda en la utilització d'aquesta tècnica, ja que té moltes dificultats
per realitzar-ho adequadament.

Avaluació comprensió escrita:

En aquest àmbit considero que l'Iris és capaç d'entendre els textos escrits,

però té problemes d'interpretació del que llegeix, arribant moltes vegades
a confondre i sent incapaç d'expressar oralment el que ha llegit, també té problemes
de fluïdesa i llegeix picant les síl·labes. Pel que fa a la cerca d'informació concreta
dins del text, li és impossible realitzar-ho sense l'ajuda d'un docent. En l'àmbit de la
fluïdesa de la seva lectura. Per tant podem concloure, que està molt verda en
comprensió escrita, i necessita urgentment que es treballi molt més aquest àmbit, ja
que no hi ha hagut molta millora durant el transcurs de la intervenció.

Avaluació de la expressió escrita:

Pel que fa a la seva expressió escrita, l'Iris tampoc té un nivell molt elevat, durant la
intervenció he observat que és incapaç de planificar els textos que ha de redactar i
alhora comet errors tipològics de forma bastant nombrosa, a part la seva redacció és
bastant tosca i la presentació dels textos és poc neta amb molts canvis en la grafia. En
contraposició, la seva lletra s'entén i a vegades és bastant clara, alhora utilitza

23
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

bastants paraules diverses i realitza poques repeticions, per tant es pot considerar que
utilitza un vocabulari adient. Pel que fa a l'ortografia, comet errors gramaticals i confon
paraules, per tant es pot considerar que no té assolida l'ortografia.

En conclusió, el seu nivell de comprensió escrita també és baix, malgrat que en aquest
cas sí que hi ha hagut una millora durant el desenvolupament de les sessions, per tant
recomanaria continuar amb el ja treballat per a seguir polint les seves capacitats.

6.2. Avaluació de la implementació de la intervenció: disseny inicial, canvis,

adaptacions, i justificació dels mateixos.

La intervenció s'ha realitzat d'una forma idònia, s'ha desenvolupat de la forma en la

qual creia que es desenvoluparia arribant als objectius que m'havia marcat
originalment. Malgrat això, durant el transcurs de les setmanes vaig anar realitzant
canvis al disseny que venien justificats pel descobriment de dificultats i punts forts de
la nena que provocaven que volgués treballar altre tipus de continguts, com la
lateralitat i el treball de correspondència fonema-grafema.

Pel que fa al procés d'avaluació, he utilitzat correctament les tres eines que havia
decidit emprar, i les he complementat amb lleus taules d'observació en altres àmbits
més específics.

Per tant considero, que he treballat tots els punts que m'havia plantejat, que la
temporalització s'ha completat adequadament i que l'avaluació s'ha realitzat de forma
idònia. Únicament puc esmentar que faria falta un seguiment del pla, per a anar
realitzant modificacions al llarg dels mesos.

7. Conclusions i prospectiva

Sincerament he sigut molt feliç durant aquestes setmanes, originalment tenia por, de
què no surtis bé de què no m'agrades, però ara un cop finalitzat em sento totalment
satisfeta amb la meva feina i amb el treball realitzat amb l'Iris que m'ha ensenyat
moltíssim i ha enriquit els meus coneixements com a educadora. No puc més que
agrair a l'equip docent per la seva acollida que m'han fet sentir com un més, a tots els
infants que m’han fet aprendre moltíssim i han sigut un encant, però sobretot he
d'agrair a l'Iris perquè sense ella res del que vaig planejar en aquesta intervenció
hagués sigut possible, és sorprenent com volen ajudar-la jo a ella, crec que és ella la
que al final del dia m'ha ajudat a mi a millorar.

En conclusió, considero que aquestes pràctiques m'han ajudat moltíssim per donar-me

compte de tot el que he après en aquest màster, per tant em sento molt
feliç d'haver-les realitzat, perquè sempre les recordaré.

24
 Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge

8. Referències bibliogràfiques

- Andreu, et al,.2013. Trastorns d’aprenentatge de la lectura. Barcelona. UOC

- Departament d’Ensenyament,(2009). Curriculum d’educació primària. Departament

d'Educació II. Catalunya. Servei d’Ordenació Curricular. Recuperat de:
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0031/034
fc257-4463-41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf

- Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. – (Quaderns de legislació ; 82). Recuperat

de:
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-e
ducacio/lec_12_2009.pdf

- Manga, D; Ramos, F. (2014). La aproximación neuropsicológica a la dislexia

evolutiva. I: Maduración cerebral. Journal for the Study of Education and Development
, Volume 9, 1986, 43-55. 29-04-2014, De Journal for the Study of Education and
Development Base de datos. Recuperat de:
http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/02103702.1986.10822115

- Rodriguez, C (2015). El retraso madurativo. Educa i aprende. Recuperat de:

http://educayaprende.com/el-retraso-madurativo/

- Vericat, Agustina, Orden, Alicia Bibiana, El desarrollo psicomotor y sus alteraciones:

entre lo normal y lo patológico. Ciência & Saúde Coletiva [en linea] 2013, 18
(Octubre-Sin mes) : [Fecha de consulta: 26 de enero de 2018] Recuperat de:

:<http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=63028210023> ISSN 1413-8123.

- Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). El treball cooperatiu. Recuperat

de: http://www.xtec.cat/~aorihuel/treball%20cooperatiu.htm

25